divendres, 17 d’octubre de 2008

Esmorzant a la bellota (3a. part)

Que si patatum, que si patapam.....

Hi havia una vegada una parella de novençans que van pecar i ella va quedar, pos d'allò mes arregladeta....

S'apropava la data de la veritat i ell li comenta: Xica.... pos penso que ja es hora de que comencem a pensar quin nom li posarem.

Ella, que tenia estudis, li va contestar: Pos xic, molt fàcil, si es xiqueta me'n cuido jo i si es xiquet, te'n cuides tu.

Dit i fet. Va nàixer una xiqueta i la noia li va ficar lo nom.

Passen els anys (no molts, dos o tres) i la noia es torna a quedar embarassada.

Quan la cosa ja estava a punt, ell li diu: "lo prometido es deuda" , si naix xiqueta te'n cuides tu i si naix xiquet me'n cuido jo.

Aquest cop va estar un xic i l'home va sortir corrents a inscriure'l al Registre Civil.

Quin nom li has posat?, va preguntar ella.

Pos MON TIO PEPE, li contesta ell.

Xeic, mira que ets galifardeu. Li hauràs posat JOSEP o PEPE.

No, li he posat MON TIO PEPE.

Però quin nom es este? Estas guillat o que?

Avore tia, jo no li puc posar MON TIO PEPE al meu fill quan tu li vas posar TA TIA ANA a la teua filla? O tots moros, o tots cristians.
Publica un comentari a l'entrada