dilluns, 20 d’abril de 2009

iesgüikan!!!


L’altre dia mentre un canal de TV oferia la pel·lícula de Joana d’Arc, és va iniciar al Feisbuc un petit debat en vers la necessitat de disposar d’un líder tal com cal a Catalunya, puix els candidats que tenim pul·lulant a primera línia, son tant mediocres que han necessitat d’un programa televisiu (POLÒNIA) per oferir la seva millor presencia. En el nostre país la realitat supera en escreix la ficció.
Els mes grans recorden la gran repressió pel català i Catalunya viscuda en l‘època de Franco, per això hom es va acollonir quan el PP va guanyar les eleccions i es va alegrar quan el PSOE va canviar la truita fa uns anys. Innocents!!!
Avui per avui i graciés al PSC, ERC i IV,sense menysprear a CiU, PP i Ciudadanos, ens estem tornant poc a poc uns viciosos: Espanya ens dona pel cul i a sobre ens agrada.
El anuncis en castellà proliferen a TV3, com si la resta de cadenes que es veuen a Catalunya fossin en xinès, les normes vers el català es veuen com imposicions dictatorials i les mateixes en castellà com a jocs florals, el catalans a Catalunya hem de ser bilingues i els castellans o sud-americans de Catalunya monolingües, tot son facilitats pel finançament d’altres comunitats (deutes històrics, solidaritat i demés romanços) però a Catalunya ni cinc de calaix, la manipulació informativa d’alguns mitjans i d’alguns partits polítics fan que ser català sigui per la majoria dels espanyols sinònim de terrorista.
Quan arribarà el dia que puguem sentir el nostre iesgüikan?
Si agaféssim la Llei del divorci i totes les normes que regulen els maltractaments, assetjament i incompliments laborals, de ben segur que ens sobrarien articles per poder aconseguir la pau. No cal fer cap referèndum, les lleis estan de part nostra i si aquestes regulen les relacions entre les persones... nosaltres que som? Tocadiscos? Donuts?
La política no es pot dur a terme sense tenir present la diplomàcia. Puc estar-hi d’acord perquè el pilar fonamental de la democràcia es el diàleg entre les parts però també tinc molt clar que la solució a qualsevol problema no ha de tenir un cost superior al problema i pel que podem apreciar, els polítics l’únic que saben fer es incrementar els costos, creant comissions i subcomissions, estudis, anàlisis, estadístiques i en definitiva, burocràcia i mes burocràcia per mantenir-se al poder i seguir obtenint la sopa bova. Collons!!! Que, a partir d’ara, es paguin de la seva butxaca tots els desplaçaments i reunions necessàries per aconseguir el pacte de finançament. El termini ja ha caducat i ara tot s’està endarrerint per la seva culpa, no ho hem de suportar els contribuents, que s’ho paguin ells, ja veuràs com ho arreglen ràpid. Si una pime demà 20-04-2009 no pot pagar la liquidació del IVA model 303, no tindrà més remei que pagar-ho amb recàrrec del 50%, en canvi, aquest polítics es salten els terminis sense cap penalització doncs tenen molt clar que tant els hi fot qui guanyi a les properes eleccions generals, la que perdrà sempre serà Catalunya i els catalans.
Publica un comentari a l'entrada