dimecres, 15 d’abril de 2009

Qui té la clau per l'independència?

Babau de mi!!!! Estava força il·lusionat amb tot el que representa la llibertat per Catalunya, independència, l'Estat Català o la Nació Catalana. Desitjava a dintre meu que totes les iniciatives actuals tinguessin un resultat positiu a curt termini, però avui he obert els ulls a la realitat i un gran desencís s'ha apoderat de mi: No tenim res a pelar! ... n'hi ha molts interessos en contra!!!.

Qui té la clau per solucionar els problemes que hi ha a Catalunya? El Tribunal Suprem aprovant l’Estatut?, El Govern central?, El PSOE?, El PP?, o potser els mitja-clatellada de polítics que tenim? Tururut viola, l’amo i senyor de la clau sempre ha estat el mateix, el poble? , ves a cagar!, aquest “no sap, no compren”, l’amo de la clau és també l’amo del clauer, del pany, de la porta, del pis, de l’edifici, i fins que per aquest, Catalunya, no sigui un objectiu, no tenim res a pelar, i ... parlem clar: No és el seu objectiu, ni tampoc ho serà mai... més al contrari, cada cop és més espanyol, de paraula, obra u omissió. El seu punt de mira està per sobre de tots els nostres plantejaments, i per ell, causes com Catalunya, la llengua catalana, les nostres costums, historia i tradicions no tenen la més mínima importància.

Tant l’Arxipreste de Hita com Quevedo el van lloar a les seves poesies i Paco Ibañez el va interpretar a les seves cançons: “Poderoso caballero es Don Dinero”.

Al torpe hace discreto, hombre de respetar,
hace correr al cojo al mudo le hace hablar;
También al hombre necio y rudo labrador
dineros le convierten en hidalgo doctor;
El rompe recatos y ablanda al juez más severo
El crea los priores, los obispos, los abades,
arzobispos, doctores, patriarcas, potestades
a los clérigos necios da muchas dignidades,
de verdad hace mentiras, de mentiras hace verdades.

Com podem vèncer en una lluita tant desigual? On atacar si el seu regne no es d'eixe mon?
Cada cop ens trobem més encerclats, de fonamentalistes, amb el màxim poder, i de persones de parla hispana, que rebutgen la integració. Cada dia que passa creiem avançar un centímetre quan ells ens fan retrocedir un kilòmetre.
Desitjaria estar dormint... perquè tot quedaria amb un malson, però dissortadament estic despert i ben despert.


Visca el català!!!
Visca Catalunya lliure!!!

Publica un comentari a l'entrada