dissabte, 30 de maig de 2009

Catalunya: Qué? Qui? Com? Quan?

Catalunya és un país europeu de la Mediterrània occidental comprès entre les Corberes i el riu Sénia i entre el Cinca i el Mediterrani. És situada a la costa nord-oest de la península Ibèrica limitant al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Països Catalans.

La bandera o senyera, va sorgir de la translació del senyal de l'escut dels comtes de Barcelona a un teixit i és una de les banderes més antigues d'Europa.

El nom de Catalunya es va començar a utilitzar a mitjan del segle XII per designar el conjunt de comtats (de Barcelona, de Berga, de Besalú, de Cerdanya, de Conflent, d'Empúries, de Girona, de Manresa, d'Osona, de Pallars, de Ribagorça, de Rosselló i d'Urgell) que formaven la Marca Hispànica i que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins esdevenir sobirans. La independència "de facto" de Catalunya respecte els francs és al maig del 987. El 1258, en el Tractat de Corbeil, és la independència política reconeguda oficialment, quan ja feia tres segles que Catalunya funcionava autònomament.

La Corona d'Aragó és va formar al 1137 amb l'unió dinàstica amb el Regne d'Aragó en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). La màxima extensió que ocupà la Corona d'Aragó és durant el segle XIV, quan, a part dels dominis peninsulars, es posseeixen les Balears, Sardenya, el Regne de Sicília, el Regne de Nàpols, i els ducats d'Atenes i Neopàtria.

En el trànsit d'un sistema feudal a un estat monàrquic, es va anar configurant un sistema polític que tenia com a base el pactisme, és a dir, la limitació del poder reial per part de les corts, on eren representats la noblesa, el clergat i la burgesia urbana. Aquest sistema constitucional donà lloc a unes institucions de govern sorgides a partir del segle XIII, la Diputació del General (que, a partir de 1359 fou coneguda també com a Generalitat de Catalunya), les Corts Generals (1214) i les administracions locals, entre les que destaca el Consell de Cent de Barcelona.

Amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran II en 1479 els destins dels dos regnes s'uneixen. Els espanyolistes volen veure aquí el naixement d'Espanya. Tot i això, no es pot ignorar que la Corona d'Aragó va mantenir totes les seves institucions, fins als Decrets de Nova Planta. De fet la primera Constitució Espanyola que parla del Regne d'Espanya, és la de 1978.

L'auge de l'imperi hispànic (amb el domini de mitja Europa i el descobriment d'Amèrica) i la crisi interna catalana van portar a la castellanització de la societat (i especialment els nobles) catalana. El rei Felip V va decretar els Decrets de Nova Planta, una vegada derrotats els territoris de la Corona d'Aragó a la Guerra de Successió Espanyola, que fragmentava el país, anul·lava els drets col·lectius dels catalans, marginava el català i gravava l'economia local.

Tot i que encara hi haurien d'arribar temps pitjors amb les Dictadures, de Primo de Rivera i desprès de Franco, però millor tractar-ho un altre dia, doncs ara el que vull es acabar i fer el sopar...
Publica un comentari a l'entrada