divendres, 19 de juny de 2009

Estic fart de preocupar-me

Estic fart de preocupar-me en no ofendre a individus d’altres cultures. Estic fart d’haver d’estar constantment parlant en castellà a Catalunya, soc bilingüe i si he d’estar monolingüe ho serà amb la meva llengua, el català.

Si el racisme és l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, llavors NO soc racista.

Si la xenofòbia (del grec fobos, "por", i xenos, "forasters") és l'animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres, llavors NO soc xenòfob.

Aclarit que NO soc racista ni xenòfob, crec que senzillament soc una persona amb sentit comú i com a tal proclamo:

1) Els que s’han d’adaptar al arribar a un nou país son els immigrants.

2) Aquí a Catalunya parlem el català. No parlem l’àrab, el xinés, el romanès ni el sud-americà, per tant, si els immigrants desitgen formar part de la societat que els ha acollit, que aprenguin la nostra llengua.

3) Soc tolerant amb les creences de tots els immigrants, però tots ells han d’acceptar les nostres per poder viure aquí amb pau i harmonia.

4) Tots els catalans hem de permetre que els immigrants puguin gaudir de tot el que tenim a la nostra societat, però els immigrants han de deixar de queixar-se, de ploriquejar i de protestar contra la senyera, el català, el nostre compromís nacionalista o el nostre estil de vida.

5) Catalunya és una terra de llibertats. Benvolguts immigrants, aprofiteu aquesta gran oportunitat, doncs no la gaudiu en cap dels vostres països d’origen.

6) Cap català els ha obligat a vindre. Tots ells ho han fet per voluntat pròpia, així que ja comença a ser l’hora de que acceptin com a tal el país que els ha acollit, i si no ho consideren correcte, tenen la llibertat de tornar-se’n al seu.

7) Per acabar, em declaro monolingüe català i amnèsic del castellà. Quan em trobi algú que diu que no m’entén, sempre amb educació i amb un somriure als llavis, li diré que perdoni però no se parlar castellà, nomes parlo català.
Publica un comentari a l'entrada