dimarts, 18 d’agost de 2009

BRUSCA (Origen, Significats i Migració)

Origen i Significats

Nom d'origen català que trobem a la Carta d'Albocàsser i prové de tres germans, cavallers del Rei Jaume I el Conqueridor, que es manifestaven de manera sobtada i violenta.
Genealogistes espanyols atribueixen el significat del nom com algú que és mancat de sensibilitat i de maneres aspres.
Balasc d'Alagon, senyor de Morella, va donar a la família BRUSCA el poble d'HORTELLS, fusionat des de 1975 amb MORELLA, i allí encara podem trobar el palau dels BRUSCA.
ALBOCÀSSER, població fundada el 25-01-1239, quan el cavaller aragonès Balasc d'Alagon (cap de les forces del Rei Jaume I) va atorgar carta de pobla per D. Joan de Brusca.
Torre-Duana de LA POBLA DEL BELLESTAR. Com el seu nom ho diu, aquesta torre es troba a la Pobla del Bellestar, junt al riu de les Truites i la carretera que va des de Vilafranca a La Iglesuela del Cid. Es una torre de grans proporcions, amb una altura al voltant de 14 metres. De fet, es la més gran de la regió. La seva planta, a diferència d'altres de la zona, es rectangular. Te planta baixa i tres pisos. Aquesta torre fou residència dels Brusca, una família molt important de Vilafranca i en una època va ser utilitzada per controlar el pas fronterer de mercaderies entre els regnes d'Aragó i València.

Migració

Els catalans han estat sempre amics de la llibertat: de la d'ells i de la dels altres pobles.
Els sicilians patien sota la tirania de Carles d'Anjou, príncep francès. Els oficials reials i els soldats de l'exèrcit d'ocupació cometien tota llei d'excessos. Però arribà una hora en que els pobles es redrecen desesperadament contra els tirans, i aquella hora va arribar també per a Sicília. Tots els francesos foren morts. És la revolta coneguda amb el nom de Vespres Sicilianes.
Però Carles d'Anjou era molt poderós. Va encaminar-se cap a Sicília i va posar setge a Messina. Els sicilians es van veure perduts. En llur desesperació, sols una esperança entreveien: el rei Pere, els catalans.
El rei Pere II, conegut amb el sobrenom de el Gran, era fill de Jaume I el Conqueridor, tant valent i tant fort com el seu pare. S'havia casat amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred, hereva d'aquell reialme. Per això els sicilians van pensar-hi en aquella hora angoixosa: ell seria llur senyor i ell els salvaria de la venjança de Carles d'Anjou.
Els ambaixadors sicilians es varen trobar amb el Rei Pere al port d'En Coll, al nord de Tunis. Pere II va escoltar commogut el clam dels ambaixadors sicilians i, en finir aquells llur parlament, un crit s'eleva de pertot:
Anem, senyor, anem a alliberar Sicília!
No permetem que aquest poble sucumbeixi!
La llegenda que ens arriba diu que havia estat un BRUSCA el que va fer el crit i tothom el va lloar. Al cap de pocs dies l'estol català es feia a la vela i arribava a Sicília. El rei Carles en saber-ho, espantat, abandonava el setge de Messina i fugia a l'altra banda de l'estret. L'ultima paraula que va dir al sortir de Sicília, segon la llegenda anterior, fou:
BRUSCA, Me das más miedorrr que RAMBO.
¡Que lo zepassssssss!
Creiem que el rei Pere II va demanar als BRUSCA que es quedessin a Sicília i així evitar que tornes el rei Carles.
En posteriors viatges varen venir altres membres de la família BRUSCA i finalment foren pocs els que es van quedar a Catalunya.
Pel que sembla els espaguetis, els tortel·linis, el chianti o potser l'oratge sicilià va fer que la família BRUSCA es reproduís de manera considerable fins el punt que avui en dia és un dels cognoms mes important de Sicília (quasi dos mil).
Alguns BRUSCA varen emigrar als EE.UU. i també van tenir una gran descendència (mes de dos mil repartits pels Estats que formen la unió).
Avui per avui, a Catalunya i la resta d'Espanya el nombre total de BRUSCA és d'uns seixanta com a màxim.

Puc dir que a Catalunya som mes exclusius
que un autògraf del home invisible.
Publica un comentari a l'entrada