dimecres, 19 d’agost de 2009

Pólvora Negra

L'evolució constant de la tecnologia fa modificar els hàbits de la societat.

Pocs anys enredera hom canviava
les bugies (o una roda) al vehicle i actualment quasi ningú ho fa. També era necessari saber canviar els ploms de casa i ara la majoria no sap de que els parlem. Fins i tot, encara ens queden expressions d'abans que no tenen cap sentit ara, tot i així les seguim utilitzant: "Si vas al bater, tira de la cadena (quina cadena? si fa anys que a tot arreu hi ha un botó).

Posats amb el "Remember": A moltes cases per escalfar-nos hi havien brasers, amb "carbonilla" i també que la majoria de pagesos ensofraven la vinya. Llavors, ja teníem dos components que ens serien útils per les nostres malifetes, el carbó i el sofre, de fàcil aconseguir com hem apreciat. Sols ens mancava el tercer component i el trobàvem a la farmàcia: "Em sembla que tinc una "llagueta" a la llengua, vaig a comprar pastilles de potassa".

Amb tots els ingredients a sobre la taula, podem explicar el que fèiem quan no teníem ordinador ni la Wii:

La pólvora negra es una mescla de Nitrat de Potassi, Sofre i Carbó vegetal.

A mesura que augmenta la proporció de Nitrat de Potassi, ho fa la vivacitat de la pólvora; si l'increment correspon al Sofre, es conserva millor, i amb mes Carbó, la producció de gasos es major.
D'acord amb la proporció en que entra cada element, s'obtenen tres tipus de pólvora:
  • de GUERRA: un 75% de nitrat de potassi, 12,5% de sofre i 12,5% de carbó.
  • de MINA: un 62% de nitrat de potassi, 18% de sofre i 20% de carbó.
  • de CAÇA: un 78% de nitrat de potassi, 10% de sofre i 12% de carbó.
Si substituïm el Nitrat de Potassi per Clorat de Potassi s'obtenen les anomenades PÓLVORES CLORADES, excessivament trencadores (no propulsores), molt sensibles al xoc i de perillós tractament.
Publica un comentari a l'entrada