Els meus amics saben que tinc aquest bloc on, apart dels meus mals pensaments, també publico tot allò que considero pot ser d'interès. Ara fa pocs dies vaig rebre aquesta guia i crec adient compartir-la amb el major nombre de persones, sobretot amb pixapins i quemacus.
No us deixeu enganyar ni per l'entonació ni pels gestos, l'important és entendre que nassos us estan dient. Amb aquest senzill diccionari-guia podreu sortir indemne de les situacions més difícils.
No us deixeu enganyar ni per l'entonació ni pels gestos, l'important és entendre que nassos us estan dient. Amb aquest senzill diccionari-guia podreu sortir indemne de les situacions més difícils.
Guia ràpida per sobreviure a les TERRES DEL EBRE
(Baix Ebre, Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre)
(Baix Ebre, Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre)
ieeep! |
hola
|
hola
|
Au!
|
adéu
|
adiós
|
Mone / Nemon
|
anemone
|
vámonos
|
Mecaguenlafigatatia
|
1 Discrepo de la seva opinió, estic bastant en desacord.
2 Salutació a un conegut que fa temps que no veu.
|
1Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo.
2 Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve.
|
Mecaguenlamarequelhaparit alfilldeputaixe
|
Discrepo amb el seu punt de vista i/o amb l'acció (moltes vegades relacionada amb la conducció) que acaba de realitzar.
|
Discrepo con su punto de vista y/o con la acción (muchas veces relacionada con la conducción) que acaba de realizar.
|
Ves a fer la mà
|
Allunyi el seu para-sol una mica de la meva tovallola que em fa ombra, gràcies.
|
Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.
|
ieeep Fill de Puta, a on vas?
|
(salutació a un conegut)
|
(saludo a un conocido)
|
Nem a fer-mo'n una
|
Prendrem una cervesa.
|
Vamos a tomarnos una cervecita.
|
Serà per diners, collons
|
Jo convido. Variant de "xe, això ho pague jo"
|
Yo invito. Variante de "xe, això ho pague jo"
|
A ras de figa
|
minifaldilla
|
minifalda
|
Rinxoparrús
|
faldilla encara més petita que la minifaldilla
|
falda aún más pequeña que la minifalda
|
Per collons
|
Necessàriament, per necessitat.
|
Necesariamente, por necesidad.
|
Ves i gita't
|
No diguis ximpleries.
|
No diga usted tonterías.
|
Si la vista no m'anganya... porte una bona castanya
|
(referent a l'estat d'embriaguesa)
|
(referente al estado de embriaguez)
|
Nyàs!
|
quan li dónes alguna cosa a algú (empri’s l'expressió mentre se li dóna)
|
cuando le das algo a alguien (empléese la expresión mientras se le da)
|
Mesinfot
|
No m'importa massa.
|
No me importa demasiado.
|
Mesinfots
|
Habitants de la 'terreta', nadius.
|
Habitantes de la ‘terreta’, nativos.
|
Sangonereta
|
Golafre
|
Tragón
|
Amollar
|
Deixar anar on es pugui, deixar caure.
|
Soltar donde se pueda, dejar caer.
|
Figamolla
|
Ploranera
|
Llorona
|
Panfígol
|
Persona tranquil•la
|
Persona tranquila
|
Sumba-li
|
1 Començar a córrer.
2 Pegar-li a algú.
|
1Echar a correr.
2Pegarle a alguien.
|
Lluny
|
lluny
|
lejos
|
Molt lluny
|
molt lluny
|
muy lejos
|
A fer la mà
|
Molt, molt lluny
|
muy muy lejos
|
Ausaes, gonia que dones!
|
No acaba de caure'm bé vostè.
|
No acaba de caerme bien usted.
|
T’agüela quan pixa fa clotet?
|
Ja val amb la conya, gràcies.
|
Ya vale con el cachondeo, gracias.
|
Pixes alt i fas clotet
|
alt de mires
|
alto de miras
|
La figa ta tia rosega kikos
|
La germana de la teva mare té mal humor
|
La hermana de tu madre tiene mal humor
|
Tinc el piu encès en flames
|
Cari, aquesta nit farem l’amor.
|
Cariño, esta noche vamos a tener relaciones.
|
Tira més un pèl de figa... q'una maroma de barco.
|
El que aconsegueix una dona no ho aconsegueix ningú
|
Lo que consigue una mujer no lo consigue nadie
|
Fardatxo / Sarvatxo
|
bestiola gran
|
bicho grande
|
Agarra-li el morro a la burra
|
tranquil•liiiitzat!
|
¡tranquilízateeee!
|
Anar com Cagalló per sèquia
|
Anar sense rumb fix
|
Ir sin rumbo fijo
|
Alça el rabo, perdigot
|
Espavila't, anem.
|
Espabílate, vamos.
|
Si t'arree una nyespla, voràs
|
(amenaça)
|
(amenaza)
|
Agarra't, que ve
|
Embolica que fa fort!
|
La vamos a liar
|
Açò és mel de romer
|
Que és molt bo/bonic
|
Que es muy bueno/bonito
|
A cagar a l'hort
|
Fora d'aquí!
|
¡Vete! ¡Fuera de aquí!
|
Amagueu les carteres
|
(arribada inesperada d'algú)
|
(llegada de alguien inesperado)
|
Me caguen (Deu / Dénia / Den / La figuereta / L’hòstia)
|
(expressió de múltiples aplicacions segons estat d'ànim)
|
(expresión de múltiples aplicaciones según estado de ánimo)
|
La mare que va!
|
(exclamació)
|
(exclamación)
|
Cap de suro
|
Tossut, ximple, beneit.
|
Cabezón, tonto, bobalicón.
|
La figa em fa palmes
|
Maco, m'agrades.
|
Guapo, me gustas.
|
Hi ha més dies que llonganisses
|
Encara queda temps.
|
Aún queda tiempo.
|
Vas a la mar i no trobes aigua
|
despistat
|
despistado
|
Ves i toca't els collons
|
Faci'm el favor de no molestar.
|
Hágame el favor de no molestar.
|
Animal de sèquia
|
brut
|
bruto
|
Com si cagares, però paca dins
|
Això és una ximpleria. Impossible.
|
Eso es una tontería. Imposible.
|
Això es bufar en caldo gelat
|
No té vostè res a fer en l'assumpte.
|
No tiene usted nada que hacer en el asunto.
|
Taperot
|
Ximple
|
Tonto
|
Me cague'n la mare que'm va parir
|
Carai!
|
¡Caramba!
|
Ah, Redéu!
|
Mare meva!
|
¡Madre mía!
|
Xé que bo!
|
M’agrada.
|
Me gusta.
|
Açò? Açò? Açò és massa, tu!
|
Quina barbaritat!
|
¡Qué barbaridad!
|
Tu ni tens vergonya ni la coneixes
|
És vostè una mica madrileny, carall.
|
Es usted un poco madrileño, caramba.
|
Ves i tira a fer la mà!
|
Torni vostè a Madrid, gràcies.
|
Vuélvase usted a Madrid, gracias.
|
Ni xixa ni llimonà
|
No servir per a res o poca cosa
|
No servir para nada o poca cosa
|
Tindre poca espenta
|
No tenir iniciativa
|
No tener iniciativa
|
Tot per l'aire!
|
Cargols!
|
¡Caracoles! ¡Albricias!
|
Tira-liii
|
Continuï vostè.
|
Continúe usted.
|
Juga, juga i voràs…
|
Aplicable a multitud de situacions. Sol acabar amb: 'L'hòstia que t'emportes'
|
Aplicable a multitud de situaciones. Suele terminar con: ‘L’hòstia que t’emportes’
|
Collons
|
Testicles. Generalment s'usa per a tot. En començar o acabar la frase pot variar el significat de la mateixa.
|
Testículos. Generalmente se usa para todo. Al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma.
|
Menges més que el tio Sangonera (que va morir d'una fartera)
|
Menja molt vostè, no?
|
Come usted mucho, ¿no?
|
A manta!
|
En quantitat.
|
En cantidad.
|
Borinot
|
Matusser, brut.
|
Torpe, bruto.
|
Au cacau
|
“Fins després Lucas”.
|
Hasta luego Lucas.
|
Si te pegue una bocinà te rebente com una mangrana
|
Pots deixar de molestar-me?
|
¿Puede usted dejar de molestarme?
|
M’a queee eres…, M’a queee t'agrà…
|
Cal veure, cal veure... (expressió de retret)
|
Hay que ver, hay que ver… (expresión de reproche)
|
Ha pegat un esclafit
|
Ha explotat.
|
Ha explotado.
|
Fuig del mig, hòstiaaa!
|
Aparti's, si us plau...
|
Apártese, por favor…
|
Quina fotracà de...
|
Carall, hi ha una gran quantitat de...!
|
¡Caramba, hay una gran cantidad de…!
|