divendres, 13 d’agost de 2010

A Catalunya o ets independentista o ets fatxa

Xavier Sardà, el showman (80%) i periodista (20%) català, ha manifestat aquest vespre a RAC1 que ell s'auto anomena defensor del Estatut i com a tal, contrari a la Independència de Catalunya. A partir d'aquí, utilitzant el tarannà sensacionalista que el distingeix, és mostra netament ofés perquè, segons el seu parer, actualment a Catalunya o ets independentista o ets fatxa.

M'he quedat corprés per aquesta definició tant simple de la societat catalana, doncs no entenia el perquè, fins que ell mateix ho ha aclarit: "Ara no vull fer de presentador, m'agradaria fer de tertulià, perquè cobrant dius el que et sembla i desprès fots el camp".

Benvolgut Francesc Xavier, a mi m'agraden molt les galeres i aquesta tarda he anat a la peixateria per comprar-ne, però la peixatera m'ha dit que no en tenia. Que havia de fer segons la seva opinió? Demanar-ho per segona vegada? Dir-ho amb castellà? Suplicar-li?

Si el Tribunal Constitucional ens diu que l'Estatut està tururut, que hem de fer? Demanar que s'ho repensin? Pidolar almoines amb castellà? Seguir sent humiliats?

Senyor Sardà, els fatxes sempre han estat els que defensen un govern nacionalista autoritari, un govern totalitari que imposa les lleis i que diu frases com aquestes:
  • “Hay que castellanizar a Cataluña … Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.
  • “El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertat, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego”.
i això és propi del PP, de Ciutadans, de la Rosa Diez del UPD i fins i tot del PSOE, però no de persones que ara s'auto anomenen defensores del Estatut. Aquestes persones no son fatxes, son somiatruites.
Publica un comentari a l'entrada