diumenge, 8 d’agost de 2010

Estar al bar no et fa cambrer, ni estar a la cuina et fa cuiner.

Ahir al vespre, com persona humana que soc, vaig tornar a ensopegar amb una mateixa pedra tot i repetint estada al Restaurant Els Pescadors - La Llotja d'Arenys de Mar.

Un restaurant on es creuen que ho tenen tot guanyat amb el lloc, el nom i els articles però que no coneixen la dita “estar al bar no et fa cambrer, de la mateixa manera que estar a la cuina no et fa cuiner”. Fins allò tan senzill com poden ser un musclos al vapor no tenen ni idea de cuinar-los ni servir-los: secs, passats, freds, però amb llimona, per amagar-hi el mal gust. Hom dirà "quin paladar més fi que tens" i estarà errat de ple a ple, doncs no tinc el paladar fi, senzillament quan menjo peix o marisc fresc espero i desitjo que no disfressin el seu sabor amb salses i altres condiments molt útils pels congelats.

Al servei us trobareu amb l’impresentable del cambrer en cap que, és creu superior a qualsevol client, li manquen tots els cursos d’atenció al públic i rebutja sistemàticament el català. Per sort, inicialment, sols el vaig haver de suportar a la comanda, doncs en el decurs del sopar vaig estar atés per la senyora que te cura de les reserves. Curiós no? i és que tenen quatre taules per atendre, set persones per servir-les però no s’aclareixen. Tothom no serveix de cambrer.

Dels quatre plats demanats, bunyols de bacallà, on el bacallà sols representa un 25%, cargols amb punxes a la sal, que tenien més dies que la sentencia del Estatut, els musclos, on no cal ser reticent i els escamarlans a la planxa, sols podem salvar aquest últims i el vi Mustillant, que és de Gramona.

Doncs be, un cop acabat de sopar, fet el café i un cigarret, demanem el compte a la senyora que ens ha atés tota la nit i paguem amb la Visa. Tot xino-xano aprofitem per pair el sopar passejant cap al cotxe quan de prompte uns crits al darrera ens fan girar i apreciem que, en direcció nostra, ve corrents l'impresentable cambrer en cap acompanyat per un altre, tots dos cridant com posseïts: "Que se creen que se iran sin pagar. Paguen ahora la factura". Un fet humiliant per qualsevol persona i més quan t’ho diuen amb la llengua imposada. Sort que vaig pagar amb la Visa i no en efectiu, doncs amb el resguard vaig poder demostrar la seva incompetència. Però sabeu quina va estar la resposta? pos un senzill “muchos se van sin pagar”.

No soc cap "torracollons" ni cap client "perepunyetes", ans al contrari, en qualsevol situació procuro, abans de criticar o exaltar-me, posar-me a la pell de l'altre i qui em coneix, sap que respecto al màxim a tothom. També que puc tornar amb la cara ben alta a tots els llocs que he estat, on de ben segur, em reben amb satisfacció i alegria, però el que no suporto de cap de les maneres és que dubtin de la meva honradesa, encara que siguin persones incompetents.

Perdoni’m senyors del Restaurant Els Pescadors - La Llotja d’Arenys de Mar, els clients no tenim perquè patir la seva manca d’organització, de professionalitat i de saber estar cara al públic. Cinc paraules: A CAGAR A LA VIA.
Publica un comentari a l'entrada