diumenge, 15 d’agost de 2010

Una historia val mil afirmacions

Si a una reunió us digues "Us explicaré amb detall les característiques macroeconòmiques del Govern Català" i començo a enunciar les dades que surten a la pantalla, probablement pensareu "Com puc sortir d’aquí i escapar-me?". I és cert que d’aquesta manera no us ajudo gens a entendreu...

Però si us pregunto “voleu que us expliqui el que va fer l’Alcalde de Vila Cuca per tal d'aconseguir que els moros fonamentalistes no fossin un problema?", la vostra reacció possiblement seria "Sí, m’encantaria escoltar-la".

Tots ens trobem a sovint en situacions en les que hem d’ensenyar o explicar quelcom a altres companys, ciutadans i/o premsa. Sigui quin sigui el motiu, les histories son una forma d’ensenyar molt efectiva.

Sens dubte, la millor manera d’ensenyar es amb l’exemple. La segona, es explicar una historia que serveixi d’exemple. Les histories permeten a les persones descobrir les coses per elles mateixes. Per exemple, dir "aquí valorem a les persones" no significa res. Però explicar l’historia d’un cap que va ajudar a un empleat quan va passar problemes familiars, farà comprensible el significat de valorar les persones. Si una imatge val mil paraules, una historia val mil afirmacions.

Succeeix que les persones ens submergim dintre l’historia. Experimentem com si la haguéssim viscut i l’idea que volíem transmetre es torna pròpia.

Las persones no volem mes informació. Estem saturats de dades i necessitem missatges amb els que creure. Les histories han estat molt populars des de fa milers d’anys i s’han utilitzat per diferents propòsits, no sols per entretenir o transmetre informació, sinó també per promoure la innovació, preservar una realitat ... o canviar-la!


Els nostres polítics sempre han interpretat malament el missatge al confondre historia amb conte xinés i és limiten a explicar-nos somnis de mal pagador.

La classe política d’avui en dia no és ètica per la societat, doncs sols ho és pel partit polític que representa, tampoc té una deontologia pròpia, doncs fa servir regles i obligacions dictades per interessos econòmics. La política s'ha convertit en un espectacle on els polítics cerquen el poder, deixant de banda al poble.

Els polítics d’avui en dia no cerquen solucions a problemes reals, ni tampoc planifiquen a llarg termini. La seva única preocupació és mantenir l’estatus del partit que representen i guanyar eleccions, utilitzant una de les tècniques més antigues de la raça humana, l’engany.
  • Tenen un vocabulari molt limitat: sols utilitzen les conjuncions si i no i tots els exabruptes.
  • El seu Arc de Sant Martí és simple: sols contempla el blanc i el negre.
  • La seva temporalitat és a curt termini: sols tenen en compte els períodes electorals.
  • La seva màxima és: Oposició a la oposició.
  • Com a qualsevol associació, ni ha quatre de bona fe i noranta sis que hi son per passar l’estona, però ull, no oblidem que la política no és un joc.

Publica un comentari a l'entrada