diumenge, 31 d’octubre de 2010

LA SECTA DELS IGNORANTS

Les sectes són grups plens d'entusiasme, integrats per homes i dones, associats voluntàriament que creuen i detecten la veritat i la solució, excloent radicalment a la resta de la gent.

Es caracteritzen principalment per emprar tècniques de persuasió i de seducció com a mètodes d'influència social. Acostumen a emprar a més situacions de desorientació social com desastres naturals, crisis socials o terrorisme, per reafirmar la seva falsedat. Son radicals i persegueixen les crítiques formulades en contra seva.

Sempre havia pensat que els sociates no disposaven de tota la informació, que els seus mandataris els amagaven les dades, que possiblement tots eren de lletres i no sabien sumar, però cada cop més m'adono que son com una secta que és mou pels designis de quatre "gurú's" aprofitats. Una secta d'ignorants, si, d'ignorants que no es preocupen d'esbrinar el que i el com, que no admeten ni les seves pròpies dades del espoli fiscal, que no admeten mai, però mai, les grans errades comeses i, el que és pitjor de tot, no escolten ni volen escoltar, vet aquí tots els ingredients necessaris per catalogar-los com LA SECTA DELS IGNORANTS.

Dissortadament a Catalunya encara ni ha molts saltant de rama a rama que voten PSC i no entenen allò dels 60 milions diaris d'un espoli escandalós, abusiu, creixent i sense final.

Catalunya, és el país més generós (espoliat) del mon amb un 10,2% del PIB (a Alemanya no és pot excedir del 4%, a EE.UU. del 2,5%, a Canada del 2%, a Austràlia de 2%).

Arreglar-ho ens permet aconseguir realitats: millor nivell de vida, millors prestacions socials, millors infraestructures, millors possibilitats pel desenvolupament empresarial català, més feina i més recursos per aconseguir treure'ns la crisi de sobre, etc..i no ens cal "vendre fum" doncs dos i dos fan quatre, no vint-i dos com diuen els sociates.

Com és pot ser tant curt???

Quina fractura social hi ha d'haver si tots els catalans poguéssim disposar de 1.000€ més a cada mes de l'any per fer el que ens roti???

Quina fractura social hi ha d'haver quan el que es pretén és millorar les pensions, les beques des estudiants, les infraestructures, les prestacions en general??? 

Quina fractura social hi ha d'haver quan el que és pretén és que hom visqui millor???

Perquè no ho volen entendre???    Perquè no ho volen explicar???

soc boig o m'estic tornant boig???

Cada dia que passa tinc menys ganes de lluitar..., entre los Jimenes los Santos, Tele Madrid, Infoeconomia, l'Albertito Ribera dels collons, els ganàpies del PP i tot els ignorants espanyolistes del PSC m'estan fer perdre la fe amb el genere humà.

Perquè m'he d'encendre la sang, emprenyar-me, enneguitar-me, si desprès de tot, per quatre galifardeus sense coneixement tornarà a governar lo PSC, amb lo que representa d'endarreriment i d'ignorància...  o, potser ho fa lo CiU d'en Mas, amb les seves ansies de poder i de munyir la vaca uns quants anys,  sense tenir present Catalunya.

Ara és el moment clau per aconseguir la independència d'Espanya i d'uns espanyols que ni ens volen ni ens respecten, que fan tot el possible per reduir-mos a la mínima, per humiliar-nos i fer-mos parlar en castellà a tots... i a sobre foten-se, jactant-se i cagant-se amb nosaltres.

Vagi on vagi de casa nostra sols sento parlar amb castellà (Barcelona, Mataró, Granollers,Tarragona,Calella, Sabadell, Girona, Ulldecona, etc..), sols sento menyspreus a Catalunya i al català, i constantment tinc basques i ganes de vomitar, ja no se com superar-ho ni quin antídot prendre... estic acabat, amb les esperances perdudes i amb la moral per sota de la sola de la sabata...

Somnio amb l'Arias Navarro dient la famosa frase: Catalanes (snif, snif), Espanya a muerto!!!

També somnio que tots els espanyolistes de Catalunya es dissolen: "de pols ets i en pols et convertiràs", quedant una terra totalment abonada, fèrtil, neta, amb floretes i sense tantes mosques, serps, rates i escarabats.

Potser la meva ment ha traspassat la barrera de la llum i estic boig... com que boig? com una puta cabra... pa tancar-me al manicomi.

divendres, 15 d’octubre de 2010

SIGUEM CONSEQÜENTS: VOTEM INDEPENDÈNCIA

El proper 28 de novembre els catalans estem cridats a les urnes i hi ha una intuïció generalitzada que aquestes no són unes eleccions més, com aquelles que ens comminaven a anar a votar a un partit espanyolista d’esquerres perquè no guanyés un altre partit espanyolista de dretes. Aquestes són unes eleccions en clau catalana i ens hi juguem molt; per tant ens hem de mobilitzar, no s’hi val quedar-se a casa.

Patim anualment d'un espoli fiscal xifrat en 22.000 milions d'euros (60 milions d'euros cada dia), els quals se’n van a una Espanya que, sense dissimular el seu desvergonyiment, encara ens titlla d’insolidaris i de massacrar la llengua castellana. El més greu de tot això és que aquesta Espanya té els seus servidors a Catalunya, ja sigui en forma de partits espanyolistes o d’altres que, sent catalans, atenen els seus interessos de partit o particulars, tot embolcallant-se amb la senyera i fent invocacions a la nació, però oblidant-se que les necessitats d’avui passen per tenir un Estat propi que ens permeti desenvolupar totes les nostres capacitats. I això no ens ha de fer por: si altres països menys desenvolupats que el nostre, com Montenegro, Lituània o Eslovàquia ho han aconseguit, nosaltres no n’hem de ser capaços?

Per tant, és molt important que l’independentisme entri al Parlament, encara que sigui perquè la seva presència condicioni les polítiques als altres, i posi en evidència la seva contradicció, la de dir-se catalans i actuar com espanyols. I si no s’ha pogut aconseguir que es fes una sola candidatura, això no ens ha de desanimar, perquè una o altra, o les dues, seran al Parlament, si som conseqüents i anem a les urnes el dia 28 de novembre i dipositem una papereta, ja sigui la de Reagrupament o la de Solidaritat.

Visca Catalunya lliure!