dimarts, 2 de novembre de 2010

L'independentisme català és REALISTA

Avui he tingut ocasió de dinar amb un grup d'amics convergents i en el decurs del mateix m'han titllat diverses vegades d'extremista, pel fet de ser partidari a la Independència del nostre país.

Es trist però aquesta opinió està molt generalitzada a la societat catalana: Els independentistes som extremistes, som radicals.

Res de tot això és cert. Avui per avui, l'independentisme català és REALISTA.

La meva resposta a aquesta desinformació sempre és la mateixa: Doneu-me tant sols tres raons lògiques per pertànyer a Espanya.

No siguem somia truites, deixem-nos de criticar per criticar, toquem de peus a terra i preocupem-nos de cercar la veritable realitat: Els actuals independentistes catalans cerquem solucions per tot el que no s'ha aconseguit amb l'estat de les autonomies, cerquem millores socials, econòmiques, d'infraestructures, desitgem sortir de la crisi el més aviat possible i ens preocupa deixar un país prosper als nostres fills. Nosaltres si que tenim raons lògiques per deixar Espanya, i no tres, com demanava als meus amics convergents, en tenim cinquanta, cent si esteu disposats a baixar dels núvols i escoltar de debò. Ah!, i factibles, per cert.

La viabilitat de Catalunya com a Estat lliure és evident. Si Catalunya no fos viable econòmicament, la majoria de països de la UE tampoc ho serien i haurien de plegar.

Per aquells convergents que ara desitgen pensar amb les tres raons els vull facilitar els tres criteris que mai ha acomplert el govern espanyol:
  1. Ordinalitat: un territori no pot perdre posicions en el rànquing de PIB per capita després de l'aplicació de la solidaritat.
  2. Transparència: les condicions que ha de complir un territori per poder ser beneficiari de la solidaritat han de ser conegudes i quantificables. La UE estableix que les regions que tenen dret a rebre transferències en aplicació de la solidaritat són aquelles amb un PIB per habitant inferior al 90% de la mitjana europea.
  3. Limitació quantitativa: l'aportació de cada territori a la solidaritat ha de tenir un límit per tal d'evitar excessos de contribució que perjudiquin el seu desenvolupament.

Aprofito per facilitar unes quantes raons lògiques per deixar Espanya:
  • Catalunya, el país més generós (espoliat) del mon: Quants diners ha pagat Catalunya en impostos i quins serveis ha rebut a canvi?
  • Dèficit de l'Església Catalana. 
  • Les ONG socials catalanes també pateixen dèficit fiscal.
  • Foment incompleix les inversions previstes a Catalunya, però pels espanyols sempre hi ha diners.
  • Els nostres escolars en barracons.
  • Els estudiants catalans, el 17% de l’estat espanyol, només reben el 8% de les beques.
  • El Ministeri de Foment penalitza a les constructores catalanes.
  • L'estat espanyol té por de l’eix mediterrani (i per això prepara l'aïllament català amb la línia Saragossa/Osca - Somport/Canfranc).
  • L'AVE és una inversió política, sense cap sentit des de el punts de vista econòmic.
  • Rodalies de BCN pateix un retard de 20 anys respecte a les de Madrid. El Ministerio de Fomento no transfereix els trens, ni les vies, ni les estacions, ni les instal·lacions ferroviàries, llavors que ens ha transferit?.
  • L'Aeroport del Prat té una demanda directa anual no atesa de més de 700.000 passatgers intercontinentals. Els acords bilaterals limiten els vols del Prat.
  • 20.000 joves catalans sense la renda bàsica d'emancipació.
  • La renda dels catalans cau després de “l’anivellament solidari” baixa de la posició 3 a la 11, per sota de Melilla.

Finalment us facilito unes quantes avantatges de tenir un Estat propi:
  • Tenir Estat et fa mereixedor del respecte internacional.
  • Disposarem d’un seient a les Nacions Unides. Tindrem un comissari europeu, un lloc al Banc Central Europeu, a la Otan, al consell de ministres de la UE i ens tocarà durant sis mesos, de tant en tant, la presidència de torn de la UE. El nostre president participarà als consells de ministres europeus.
  • Amb un Estat propi aconseguirem dues coses: Augmentar la nostra qualitat de vida i les perspectives de futur seran més positives i optimistes.
  • Podrem reforçar la cultura de l’interès nacional.
  • Disposarem de més facilitats per establir aliances europees i globals de cooperació.
  • Podrem formar part i compartir interessos amb les regions més dinàmiques del món.
  • La creativitat és desenvolupa millor en llibertat
  • Podrem impulsar el sistema català de valors: treball, esforç, estalvi, risc, iniciativa, l’esperit emprenedor i la innovació.
  • Ens permetrà impulsar millor la llibertat de mercat, la lliure competència i la productivitat.
  • Ens podrem convertir en un país emergent a l’economia global
  • Tindrem la funció de recaptar, gestionar i distribuir els nostres propis recursos (impostos, taxes...)
  • Podrem fer inversions reals en serveis sanitaris i socials, hospitals, transports, ports, aeroports, ensenyament i universitats, pensions...
  • Podrem exercir un control estricte sobre la immigració, segons necessitats i demanda.
  • Les empreses catalanes tindran un govern a favor.
  • Invertirem en la façana marítima per esdevenir la zona amb més potencial logístic del món, tant a nivell portuari, com aeroportuari i també de transformació de semielaborats (com Flandes)
  • Com més logístics més lliures. No hi ha cap ciutat d’Europa que tingui el port, de càrrega i creuers, l’aeroport i un polígon industrial com el de la Zona Franca amb 60.000 treballadors, tant junts.
  • El Prat podria ser el primer aeroport de càrrega d’Europa només construint una quarta pista dins el mar per poder treballar les 24h.
  • Creuers. Ser el primer port del món.
  • Tarragona es l’altre gran zona logística de Catalunya. En un radi curt disposa del port, l’aeroport de Reus, l’AVE, la petroquímica, i la part turística. Tot això amb un gran potencial de creixement.
  • Poder elevar el nivell econòmic propi de cada català i de Catalunya sencera, recaptant menys impostos.
  • Cada un dels catalans podrà disposar de més diners pel seu treball
  • La millora del benestar i dels serveis de sanitat, socials, pensions, transports, cultura i ensenyament, esportius,...
  • Gaudir de llibertat per a: decidir el nostre futur, a la nostra manera i a la nostra mida.
Publica un comentari a l'entrada