diumenge, 21 de novembre de 2010

TOQUEM DE PEUS A TERRA

Toquem de peus a terra, baixem dels núvols i escoltem de debò les raons per la INDEPENDÈNCIA.

El proper diumenge 28 de novembre els catalans ens hi juguem molt. Ens juguem el nostre futur, el futur dels nostres fills i el dels fills dels nostres fills.

Insisteixo perquè paga la pena. Toquem de peus a terra, no siguem somia truites i deixem-nos de criticar per criticar: Els independentistes NO som extremistes, NO som radicals.

Avui per avui, l'independentisme català és REALISTA.

La viabilitat de Catalunya com a Estat lliure és evident. Si Catalunya no fos viable econòmicament, la majoria de països de la UE tampoc ho serien i haurien de plegar.

Hi havia una vegada un Estat de 6 milions de persones que tenia una àrea de 40.000 quilòmetres quadrats. El país tenia com a veïns dues grans potències europees tradicionalment colonialistes, les llengües de les quals amenaçaven constantment l’existència de la llengua local. La població autòctona, per tant, es veia obligada a parlar dues (o més)llengües. La renda per càpita d’aquest país era francament elevada; una de les més altes del món. Tot un èxit econòmic.

Ficció o realitat? Quan es parla de la independència de Catalunya, la primera pregunta que els no economistes em fan a mi (que sóc economista) és si Catalunya seria viable com a nació independent. Si Catalunya no fós viable com a economia independent, la descripció que he fet al paràgraf anterior seria pura ficció ja que no podria pas existir. Curiosament, però, el país que he descrit és absolutament factible ja que és un país que existeix i és independent: es tracta de Suïssa. Suïssa té uns 6 milions d’habitants i uns 40.000 quilòmetres quadrats. Suïssa és un país envoltat per dues potències tradicionalment colonialistes (Alemanya i França) i l’idioma local, el suís-alemany (que és diferent de l’alemany) es veu amenaçat pel francès i l’alemany (a més de l’italià, parlat per una minoria al sud del país). Per tant, abans de començar a parlar ja es veu que els arguments que es donin en contra de la viabilitat de Catalunya com a nació independent són bàsicament erronis: si Suïssa és viable (i no només ho és si no que és el segon país més ric del món), per què no ho ha de ser Catalunya si, a sobre, el nostre país no està a dalt de les muntanyes, té sortida al mar i està molt mes ben comunicat amb la resta del món?. (Xavier Sala i Martin - Febrer del 1998)

Els partits espanyolistes fan i faran tot el possible per esbiaixar la veritat. No els interessa gens ni mica la Independència de Catalunya perquè perdrien la "gallina dels ous d'or", perquè perdrien "la vaca que no han parat de munyir des de fa 300 anys" i tenen por, molta por. Tots els seus plantejaments i somnis s'en van en orris. Tant el PP com el PSOE, necessiten els diners de Catalunya per apaivagar la resta d'Espanya. Les Balances Fiscals, amagades, manipulades i no desitjades els treuen sempre els colors. Allí queda palès l'espoli i el menyspreu que Espanya te vers Catalunya. Fet reconegut pels membres del PP, del PSOE i per qualsevol economista amb cara i ulls, ... i sinó, perquè penseu que és un tema tabú?. 

Desprès de més de 30 anys de democràcia, desprès de més de 30 anys arruïnant Catalunya, ni tant sols han aconseguit ensenyar a pescar a les comunitats "més necessitades". Vinga donar peixet, subvencionar, regalar, fabricar funcionaris sense solta ni volta, construir infraestructures deficitàries i sense cap sentit bàsic de la necessitat. Els polítics espanyols, per tal d'aconseguir vots, han creat una Espanya NI-NI.

Catalans, catalanes, VISCA CATALUNYA!!!
... jo VISC A Catalunya i vull lo millor per mi i pels meus conciutadans...

Tenir un estat propi no és anar en contra de ningú, és anar a favor nostre

Baixem dels núvols, no siguem somia truites, el federalisme i el concert econòmic és un somni totalment irrealitzable amb Espanya, toquem de peus a terra i el proper 28 de novembre votem l'única sortida factible, real i possible que tenim els catalans: INDEPENDÈNCIA.

   
Publica un comentari a l'entrada