dijous, 12 d’abril de 2012

CATALONIA IS READY FOR INDEPENDENCE

Una imatge és millor que cent paraules


LA HIPOTECA ESPANYA

  • Client bancari: Bon dia, miri, venia perquè he vist que m'han cobrat, erròniament, 200 €.
  • Banquer: Ah, no! No és cap error, és la seva hipoteca Espanya.
  • Client: Però si jo no l'he demanada!
  • Banquer: No, no cal demanar-la. Us l’assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
  • Client: Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
  • Banquer: Ui, moltes! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.
  • Client: Però...si jo no en tinc, d'ordinador! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo! I, per a mi, què hi haurà?
  • Banquer: "Per a mi, per a mi..." au, home, no sigui tan egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 200 € al mes!
  • Client: Que no em ve, a mi, de...però... Això vol dir que ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
  • Banquer: Sí, sí, és clar, tots els titulars.
  • Client: Però això són més de 800 € cada mes! És una vergonya!
  • Banquer: Miri, amb franquesa, entre vostè i jo...sí, és un escàndol, però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així.
  • Client: Doncs, miri, sap què li dic? Que, a la que pugui, canviaré de banc!!! O bé hauré de marxar a un altre estat... Au, que tingui bon dia, senyor...?
  • Banquer: Té vostè una solució molt bona: Es trasllada a viure a Sevilla i així s'estalviarà la hipoteca i els seus fills tindran els ordinadors gratuïts, podrà circular sense pagar peatges, etc...

dilluns, 9 d’abril de 2012

Ara estic llegint... (VII)

 Avore...avore... també llegeixo amb altres llengües, encara que menys i només quan ho exigeix el guió.

Ara m'estic capbussant amb la recerca del coneixement que emana dels dos llibres que tenia endreçats feia temps i que pensava mirar-me'ls la setmana dels tres dijous. Com que no l'hi ha, he cregut que la Setmana Santa seria la mes idònia per aconseguir-ho.

Un m'ajudarà a comunicar millor les idees, cabòries, pensaments i sobre tot, a treure la vena dels ulls d'aquells que no volen entendre una Catalunya Independent. Xeics... sembla mentida que encara n'hi ha que "no volen la independència perquè tenen família a Badajoz" (com si amb la independència deixarien de tenir-la) o perquè és creuen la fal·làcia de que deixarem de ser de l'Unió Europea, perdrem la moneda i tornarem a viure en coves. Però que espereu que digui l'Espanya acollonida, que serem l'enveja del mon?, que viurem millor i serem més feliços?... toquem de peus a terra i pensem amb el cap, no poden dir-ho. No els interessa dir-ho i s'inventen totes les maquinacions possibles per evitar-ho.   

Amb el segon llibre espero i desitjo poder enviar a tothom del PP a la merda sense tenir remordiments de consciencia. Per cert, mai els he tingut, però potser ho faig de manera grollera.

Desprès d'assimilar tota la sapiència acumulada per l'autor del llibre, William Ury, estic segur que millorarà la meva educació social i relacional. Mai més diré "peperos dels collons aneu a la puta merda" ara crec que utilitzaré un vocabulari més culte "estimats vòmits de voltor, sabreu anat tots sols a l'Aubelló o voleu que us mostri el camí?".      

diumenge, 1 d’abril de 2012

Ara estic llegint... (VI)

Pos torne-mi.

Aquest llibre Roseanna estava classificat com un dels "imprescindibles" pels lectors de novel·la negra... Que voleu que us digui: me'l imaginava millor.
Sembla ser que els autors pretenien utilitzar els recursos de la novel·la per treure els draps bruts de la societat sueca, però no recordo adonar-me en cap moment que així fora, tot i que una mica sonada si que està aquesta societat. Diuen que la manca del Sol els fa més propensos a patir malalties mentals. Xeics... quina sort tenim natros!!!.

Com que publico el bloc quan puc, no sols m'he llegit el llibre suec sinó que ja estic a mitges d'aquest altre que havia llegit fa anys.
La veritat és que vaig molt endarrerit amb els llibres nous que tinc, però m'ha agafat la fal·lera de tornar-hi amb el PER QUÈ ELS HOMES NO ESCOLTEN I LES DONES NO ENTENEN ELS MAPES, lo millor manual per saber que cal fer per aclarir-mos, homes i dones o dones i homes, perquè som diferents. Això no significa que els uns siguin millors que els altres, sinó que senzillament som de la mateixa espècie, però vivim en mons diferents i amb diferents valors.

Ull... oko... no parlo de la igualtat, que això és més aviat un tema polític o moral, parlo de diferencies en l'estructura del nostre cervell, per això tenim valors i prioritats diferents. Apart, considero que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats i, de la mateixa manera que no m'agrada el paper secundari que, avui en dia, atorguen a la dona en moltes cultures i societats, tampoc m'agrada que, en segons quines professions, hi hagi "cupos" a favor de les dones, per tal de ser políticament correctes. Per cert, dieu-me "tiquis-miquis" però no m'entra ni amb calçador el fet de que a les "societats més avançades", la dona hagi de canviar el seu cognom de soltera quan és casa (ja mi cago).