dijous, 16 d’agost de 2012

Oliveres o arròs

Si fas plans per un any, planta arròs. Si fas plans per deu anys, planta oliveres.

Diuen que la crisi global actual és, en gran mesura, responsabilitat de les escoles de negocis i de la seva radical orientació a formar gerents preocupats pels resultats a curt termini. Però com a escoles de negocis han fet be la seva feina, creant NEGOCIANTS, no pas empresaris.

L'empresari te una visió a mig/llarg termini i per això és preocupa de la seva empresa, del personal, dels resultats, de reinvertir els beneficis, en definitiva, de la continuïtat de l’empresa. Possiblement l'empresari te força arrelats els sentiments de llar, família, persones, comunitat, etc.

Un negociant sols confia en treure’n el màxim profit a curt termini. Si el negoci va malament, no és preocupa de a qui i a quants perjudica el seu tancament. El seu cervell ja està pensant en un nou negoci.

Difícilment veu als seus col•laboradors com a persones i si com eines per aconseguir el seu objectiu. Els èxits del seu equip son tots seus. Que faria l’equip sense la seva vàlua?. Quan alguna cosa surt malament, en lloc de cercar solucions, sempre troba algun idiota a qui culpar.

La seva família ha d’entendre que ells son el centre de l’univers i per tant, acceptar tots els seus requeriments. Avui son aquí, però demà, si el vent bufa diferent, poden estar allà, sense cap remordiment.


Publica un comentari a l'entrada