dijous, 27 de setembre de 2012

No votarà el congrés, votarà el poble de Catalunya

El terme democràcia ve del grec (δημοκρατία) δημος ("poble") i κρατω ("governar"). El seu sentit literal és govern del poble

El President de la Generalitat així ho ha dit: "Aquest cop no votarà el congrés, votarà el poble de Catalunya".

"La veu del carrer s'ha de convertir en la veu de les urnes, per saber si tots els que no anaven a la manifestació anaven contra el que es deia". Fa riure quan membres del PP argumenten que la gent que es queda a casa ho fa perquè estan al seu favor: "els sis milions de catalans que es van quedar a casa no volen la independència", "la gent que no va a la manifestació dels indignats és perquè estan a favor de les retallades". El seu tarannà és dictatorial, mai ha estat democràtic: 12 nens/nenes ajudats pel PP han demanat a Catalunya ser escolaritzats en castellà i ho hem de fer, mentre 125.000 nens/nenes han demanat ser escolaritzades en català al País Valencià i el PP els ho ha negat, al igual que han fet cas omís de les 600.000 signatures que demanaven veure TV3 al País Valencià.

"... Hi haurà difamacions, provocacions i amenaces de tot tipus. Es dirà que Catalunya anirà al precipici i s'utilitzarà origen geogràfic de les persones...". Es penós veure comentaris com el que ha fet per un ex-president de la Junta d'Extremadura (Fernandez Vara): "Que nos devuelvan los 150.000 extremeños", com si les persones fossin moneda de canvi sense sentiments ni dret a decidir. Es ben certa la dita castellana: "Solo el ladrón cree que todos son de su condición"  

"Catalunya genera prou recursos amb el seu esforç per no haver de retallar. Però molts recursos no tornen; els que se'ls queden no volen negociar una proposta que els fem. I ens imposen unilateralment un objectiu de dèficit sense negociació. Com a conseqüència fem més dèficit i apareixem com a malgastadors, i les agències de qualificació ens abaixen el rating, ens tanquen la porta dels mercats i anem a demanar diners a qui té la clau de la caixa. I encara hi ha algú que diu que Catalunya demana i els altres paguen". Portem molts anys pagant el "café para todos" i "La gallineta ha dit que prou, ja no vol pondre cap mes ou"


Ara la nostra feina és la arribar a aquelles persones que no són encara independentistes, però que ho poden ser si els expliquem el nostre projecte, que és inclusiu, que comptem amb ells.

No hem de caure en cap provocació, hem de deixar clar que no anem contra ningú, no anem contra Espanya; anem a favor dels catalans i catalanes. No ens volem barallar amb ningú, no desqualifiquem ningú.

Rebrem pressió no només d'Espanya, sinó de molta gent que viu aquí i que no és independentista: amics, companys de feina, familiars. Però ens en sortirem molt be amb empenta i deler. Enraonant (fent servir la raó) i no  parlant per parlar com la gent que s'hi oposa i que faran servir els arguments de la por, ja que no tenen altres i perquè no ens poden argumentar cap positivitat de pertànyer a Espanya.

divendres, 21 de setembre de 2012

diumenge, 9 de setembre de 2012

CATALUNYA, 11 de setembre del 2012



Ni de dretes, ni d'esquerres,

 independentista


Això és terrorisme...

Ni ha pa cagar-s`hi... ara lo president de la Junta d'Extremadura diu que "Catalunya demana i Extremadura paga", afirma que els 5.023 MEUR que demana Catalunya "surten de les butxaques dels extremenys, dels espanyols".

Això que fa aquest senyor és incitar l'odi vers Catalunya, és condicionar el comportament de la societat civil per aconseguir objectius polítics, en altres paraules això és Terrorisme.

Cada extremeny ha rebut  3.134 € més dels que ha pagat en impostos mentre que cada ciutadà català en rep 2.704 € de menys. La balança fiscal positiva dels extremenys només pot venir dels diners que no retornen als contribuents de les comunitats que tenen un dèficit fiscal, com són Madrid, Catalunya i sobretot les Illes Balears. 

Extremadura és la comunitat més beneficiada pel sistema de repartiment fiscal. Abans de l'anivellament Extremadura és la comunitat més pobra, només per davant de les Canàries. En canvi després de l'anivellament és la més rica passant d'un índex de 60 a un índex de 120. Recordem que a Extremadura hi ha un 26,68% de funcionaris, és a dir, persones que viuen del sou de l'estat, la xifra més alta de l'estat. Per contrast a Catalunya sols hi ha el 9,79% de la població, la xifra més baixa de l'estat.

Collons... collons... he d'aconseguir, perquè encara m'enerva, que aquest atacs no em facin ni fred ni calor. A la merda aquesta gentussa!!!. Posem-l'hi fàcil INDEPENDÈNCIA JA!!!, ells "tranquils" i nosaltres molt millor.

Cal que és vegi clar que no anem en contra de ningú, tan sols anem a favor nostre i ho volem tot i ho volem ara. Per això ens cal l'esforç de tots, el rigor de tots, el compromís de tots, la fe de tots, l'excel•lència de tots, el bon humor de tots.

 
 

dissabte, 8 de setembre de 2012

Lo puto "café para todos"...

La mentida del "café para todos" no ha estat rés més que una espoliació descarada. Catalunya és la comunitat que menys gasta, la que menys rep en relació al PIB i la que més retalla.

Enteneu el perquè triguen tant en publicar les balances fiscals.

Els "federalistes" del PSC i els (no queda be escriure-ho) del PP que m'ho expliquin. 

Criticar Catalunya utilitzant mentides i calumnies suma vots, tot i que per mi no deixa de ser una mena de terrorisme oral, psicològic o barroer, ja que l'únic que pretén és condicionar el comportament de la societat civil per aconseguir objectius polítics. "No hase farta desir nada más"

(Gràfic publicat al diari EXPANSIÓN)


Tant parlar de les AMBAIXADES CATALANES i ningú diu res dels 140M que costen les d'Andalusia, els 62M del País Basc, els 45M de Castella - La Manxa, els 32M del País Valencià i de Madrid o els 24M de Navarra.

TOTES LES AUTONOMIES tenen ambaixades i amb cost superior a les de Catalunya, però els "espanyolistes" sols tenen paraules contra LES AMBAIXADES CATALANES.


Senyors "espanyolistes", amb totes aquestes dades, a qui els sembla que rebutjarà la UE quan Catalunya sigui Independent???

dijous, 6 de setembre de 2012

ADESLAS i el català (II)

El diumenge 27 de març de 2012 vaig publicar un primer escrit on manifestava la meva decepció pel tracte d'ADESLAS vers el català (enllaç ADESLAS i el català) i al fet de que se'n fotien descaradament de la nostra intel·ligència, amb continguts diferents depenent de la llengua triada.

Avui he provat de demanar una autorització per tractament i el resultat ha estat penós. Sempre indicava "en estos momentos no es posible tramitar su petición, vuelva a intentarlo más tarde". 

Llavors he aprofitat per fer la reclamació de la llengua que no vaig fer al seu dia.

Acollonant la resposta al formulari: Has de seleccionar una població...... on?

Veritablement és una bona manera d'evitar reclamacions.


Moralitat 1: No volies caldo, pos dos tasses.

Per cert, si truqueu al servei d'assistència al client i ho feu amb un telefon mòbil, la resposta serà sempre amb castellà (verificat i constatat pel gestor que m'ha atès). Si ho feu amb un telefon fix, un cop escoltada la benvinguda en castellà, t'ofereixen l'opció de triar la llengua.

Moralitat 2: Catalanoparlant, si vols que ADESLAS t'atengui en català, truca des de casa