dijous, 27 de setembre de 2012

No votarà el congrés, votarà el poble de Catalunya

El terme democràcia ve del grec (δημοκρατία) δημος ("poble") i κρατω ("governar"). El seu sentit literal és govern del poble

El President de la Generalitat així ho ha dit: "Aquest cop no votarà el congrés, votarà el poble de Catalunya".

"La veu del carrer s'ha de convertir en la veu de les urnes, per saber si tots els que no anaven a la manifestació anaven contra el que es deia". Fa riure quan membres del PP argumenten que la gent que es queda a casa ho fa perquè estan al seu favor: "els sis milions de catalans que es van quedar a casa no volen la independència", "la gent que no va a la manifestació dels indignats és perquè estan a favor de les retallades". El seu tarannà és dictatorial, mai ha estat democràtic: 12 nens/nenes ajudats pel PP han demanat a Catalunya ser escolaritzats en castellà i ho hem de fer, mentre 125.000 nens/nenes han demanat ser escolaritzades en català al País Valencià i el PP els ho ha negat, al igual que han fet cas omís de les 600.000 signatures que demanaven veure TV3 al País Valencià.

"... Hi haurà difamacions, provocacions i amenaces de tot tipus. Es dirà que Catalunya anirà al precipici i s'utilitzarà origen geogràfic de les persones...". Es penós veure comentaris com el que ha fet per un ex-president de la Junta d'Extremadura (Fernandez Vara): "Que nos devuelvan los 150.000 extremeños", com si les persones fossin moneda de canvi sense sentiments ni dret a decidir. Es ben certa la dita castellana: "Solo el ladrón cree que todos son de su condición"  

"Catalunya genera prou recursos amb el seu esforç per no haver de retallar. Però molts recursos no tornen; els que se'ls queden no volen negociar una proposta que els fem. I ens imposen unilateralment un objectiu de dèficit sense negociació. Com a conseqüència fem més dèficit i apareixem com a malgastadors, i les agències de qualificació ens abaixen el rating, ens tanquen la porta dels mercats i anem a demanar diners a qui té la clau de la caixa. I encara hi ha algú que diu que Catalunya demana i els altres paguen". Portem molts anys pagant el "café para todos" i "La gallineta ha dit que prou, ja no vol pondre cap mes ou"


Ara la nostra feina és la arribar a aquelles persones que no són encara independentistes, però que ho poden ser si els expliquem el nostre projecte, que és inclusiu, que comptem amb ells.

No hem de caure en cap provocació, hem de deixar clar que no anem contra ningú, no anem contra Espanya; anem a favor dels catalans i catalanes. No ens volem barallar amb ningú, no desqualifiquem ningú.

Rebrem pressió no només d'Espanya, sinó de molta gent que viu aquí i que no és independentista: amics, companys de feina, familiars. Però ens en sortirem molt be amb empenta i deler. Enraonant (fent servir la raó) i no  parlant per parlar com la gent que s'hi oposa i que faran servir els arguments de la por, ja que no tenen altres i perquè no ens poden argumentar cap positivitat de pertànyer a Espanya.

Publica un comentari a l'entrada