diumenge, 28 d’octubre de 2012

Tertulians que no enraonen

Darrerament prolifera el fenomen de les tertúlies radiofòniques on es discuteix l'actualitat política i on la majoria dels tertulians sols parlen i parlen, però pocs enraonen.

Sigui el tema que sigui, tothom es creu apte per opinar i com més grossa la diu, més audiència pel programa. Tant és parlar de naps com de cols, els tertulians s'imaginen ser enciclopèdies i tenir resposta per  tot: "Jo penso que cal parlar més amb Madrid, no demanar la Independència i si demanar més diners" deia divendres vespre un tertulià a Rac1. Un milió i mig de persones surten al carrer clamant INDEPENDÈNCIA i aquest sòmines passa de totes elles. Més de trenta anys de democràcia enraonant amb Madrid, demanant, suplicant, pactant, re-pactant i tornant a pactar i encara diu que "potser no insistim prou". Ens han passat el ribot, ens han humiliat, se'n foten i parlen molt malament de nosaltres, ens han espoliat sota l'excusa de solidaritat entre pobles i mentre ells mengen xocolata suïssa natros mos fotem xocolata de garrofa.

Quan els tertulians d'Espanya parlen de Catalunya menteixen tota l'estona. No hi ha cap polític espanyol que els porti la contraria: "En les escuelas de Catalunya, si un niño pide hacer pis en castellano, no lo dejan ir al lavabo". S'ha de ser estúpida per dir això. Com és que ningú d'aquella televisió pública li ha dit prou?.

Tampoc ens cal anar al país veí, a Catalunyan el PP, PSC, Ciudadanos o la Falange, tant hi fot, quan parlen de Catalunya menteixen, sigui per dir que amb la independència els pensionistes catalans perdran la pensió (això és terrorisme psicològic) o com la irresponsabilitat del federalisme (perquè ells ja saben que no és possible).

Hem de dir prou a les campanyes insidioses on els mitjans de comunicació i els mitjans institucionals i polítics, estan escampant l’odi i la mentida contra Catalunya, i ho hem de dir de manera ferma, clara, tranquil·la i pacífica.

Només ataca, menteix o amenaça qui no té arguments. Catanyol és aquell que considera que Catalunya és d’Espanya i Català el qui considera que Catalunya és del món. El primer exigeix una Catalunya captiva, el segon defensa una Catalunya lliure.

Publica un comentari a l'entrada