dimecres, 25 de desembre de 2013

Lo meu avatar

Com us vaig explicar ara fa un any a l'article de data 01-01-2013:

"Un escut d'armes és un fet referible a una sola persona, per tant NO existeixen escuts de cognoms. No hem de creure amb desaprensius que ens ofereixen uns pretesos escuts dels nostres cognoms, als quals no tenim cap dret perquè, amb tota seguretat, pertanyen a d'altres famílies homònimes".
 
Per tant, no podem fer servir cap d'aquest escuts atribuïts al cognom Brusca. Ras i curt.

També hi ha un problema afegit: Estem al segle XXI i no a l'Edat Mitjana. Ara no necessitem escuts per permetre la identificació en la batalla o en les justes i els tornejos. Ara el que necessitem és un AVATAR (representació gràfica associada a un usuari per a la seva identificació).

Llavors, si voleu disposar d'aquesta representació gràfica que us identifiqui tant a internet com lluint-lo a la camiseta, als calçotets o les calces, us caldrà dissenyar lo vostre personal AVATAR.

L'altre dia, desprès d'haver-me begut mitja botella de licor d'arròs "Segadors del Delta", vaig veure la llum. Res de fer avatars amb bous. Avui per avui los bous no son políticament correctes i és millor gaudir-los solament a la intimitat. A Festes Majors, per exemple. Per tant calia arraconar l'avatar de la vaca lletera i crear-ne un de NOU. Estava molt inspirat i poc em va costar crear-lo. Avui us faig la presentació.

En primer lloc us explico la seva al·legoria i començo pel "campo de gules" que l'embolcalla: Lo pentàgon.

1) En numerologia la meva estructura psicològica està concentrada al numero que representa la Intimitat i això és important per tal de preservar la meva integritat contra tots els atacs. Aquest numero s'obté calculant la reducció del sumatori de les consonants del meu nom sencer al naixement i cal recordar que a l'any 1956 no va estar Pere Omar Brusca Miralles i si Pedro Omar Brusca Miralles (“a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”). Lo meu numero de la Intimitat és 5 i per això he triat lo pentàgon regular (cinc costats iguals i cinc angles iguals).

2) Lo quarter general de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica s'anomena Pentàgon i tothom sap que aquest Exèrcit "ens preserva de tots los mals".

3) Pentàgon és un dels noms (Viquipèdia) pel que es coneix a Musculman (Musculator, Suguru Múscul), l'hereu del tron del planeta Múscul. Aquest estrafolari superheroi utilitza per a volar la força propulsora dels pets que li confereix quan menja molt d'alls. Des de sempre sabem que l'all augmenta l'activitat de les cèl·lules defensives de l'organisme i per tant estimula la resposta immunològica i ajuda al sistema immunitari de l'organisme a resistir les infeccions.  

Ara, havent explicat i raonat lo "campo", us preguntareu que vol dir "de gules". A que sí?. Pos de gules vol dir color roig, com lo de la sang. Vermell pels residents al nord-est del Principat.

Anem a l'interior: La senyera i la careta de Ratpenat.

1) Malament anirem si he d'entrar en detalls del que és la senyera, però si dir-vos que l'he ficat per simbolitzar la meua llengua i el meu país. També que lo dia 9n2014 cal votar SÍ - SÍ i, per aquells que encara dubten, dir-los que la independència és lo més millor que ens ha passat a la vida i per això mereix el SÍ - SÍ. Als unionistes sols els diria: "Si us plau, la bona convivència consisteix en no mentir ni aixecar falsos testimonis. Deixeu de fer l'hipòcrita pensant sols amb vosaltres i penseu amb el benestar de les generacions futures. Si així ho feu l'opció única és Votar SÍ - SÍ".

2) Els ratpenats (Chiroptera), en valencià rates penades, també anomenats en català ratapinyades, ratapenades, ratapeneres, muriacs, muricecs, voliacs o quiròpters són els únics mamífers capaços de volar. A causa dels costums nocturns i l'ancestral misteri de com podien "veure-hi" a la foscor, sovint se'ls ha considerat sinistres criatures de la nit. "No hase farta desir nada mas".

3) L'altre motiu ha estat perquè inicialment havia escrit una B però, entre canviar la mida i el tipus de lletra, em vaig fotre un embolic i vaig rotar-la sense voler. "Guaita que maca així de canto. Sembla la careta de Batman".

Ara ja sabeu lo Que, Com i Perquè del meu avatar, però no us estranyeu si l'arribeu a vore una miqueta modificat. La limitació d'espai i altres traves informàtiques requereixen petits canvis al mateix, be fent-lo quadrat, be canviant la sang ("de gules") pel blau de la Mediterrània o pels colors de la senyera. Son tres en un de verdader, al igual que la Santíssima Trinitat.
  

... i com dia ma güelo, colorin, colorado, lo cuento s'acabado. Pos confie que us hagi "agradado".

dimarts, 24 de desembre de 2013

Tancant portes

Cal saber quan una etapa arriba al final. Quan insistim en allargar-ho més del necessari, perdem l'alegria i el sentit de les altres etapes que hem de viure.

Posar fi a un cicle, tancar portes, concloure capítols... no importa el nom que li donem, l'important és deixar en el passat els moments de la vida que ja van acabar. M'han acomiadat a la feina? Ha acabat una relació? M'he anat de casa dels meus pares? M'he anat a viure a un altre país? Aquesta amistat que tant de temps cultivem, ha desaparegut sense més? Pots passar molt de temps preguntant per què ha passat alguna cosa així, pots dir-te a tu mateix que no donaràs un pas més fins a entendre per quin motiu aquestes coses que eren tan importants en la teva vida es van convertir de sobte en pols.

Però una actitud així suposarà un desgast immens per a tots: el teu país, el teu cònjuge, els amics, els fills, el teu germà, tots ells estaran tancant cicles, passant pàgina, mirant cap endavant, i tots patiran en veure't paralitzat.

RECORDS. Ningú no pot estar al mateix temps en el present i en el passat, ni tan sols en intentar entendre el que ha passat. El passat no tornarà. No podem ser eternament nens, adolescents tardans, fills amb sentiments de culpa o de rancúnia cap als nostres pares, amants que reviuen dia i nit la seva relació amb una persona que se'n va anar per no tornar. No podem ser empleats d'empreses inexistents, ni tenir vincles amb qui no vol estar vinculat a nosaltres. Els fets passen i cal deixar-los anar! Tot passa, i el millor que podem fer és no tornar-hi. Per això és tant important (per molt dolorós que sigui!), destruir records, canviar de casa, donar coses als orfenats, vendre o donar els nostres llibres.

Tot en aquest món visible és una manifestació del món invisible, del que passa en el nostre cor. Desfer-se de certs records significa també deixar lliure un espai per a que altres coses ocupen el seu lloc. Deixar per sempre. Deixar anar. Desprendre's. Ningú en aquesta vida juga amb cartes marcades, per això, unes vegades guanyem i altres, perdem. No esperis que et tornin el que has donat, no esperis que reconeguin el teu esforç, que descobreixin el teu geni, que entenguin el teu amor.

Deixa d'encendre la teva televisió emocional i veure sempre el mateix programa, en què es mostra com has patit amb determinada pèrdua: això no fa sinó enverinar. No hi ha res més perillós que les ruptures amoroses que no acceptem, les promeses d'ocupació que no tenen data d'inici, les decisions sempre posposades tot esperant el "moment ideal".

La vida està per endavant, mai enrere. Si camines per la vida deixant portes obertes "per si de cas", mai podràs desprendre't ni viure el avui amb satisfacció. Festejos o amistats que no clausurem? Possibilitats de tornar? (a què?) Necessitat d'aclariments? Paraules que no es van dir? Silencis que el van envair? Si pots enfrontar-t'hi fes-ho ara, si no, deixa'ls anar, tanca capítols. Digues a tu mateix que no, que no tornen. Però no per orgull ni supèrbia, sinó, perquè tu ja no encaixes en aquell lloc, en aquest cor, en aquesta habitació, en aquesta casa, en aquesta oficina, en aquest ofici.

Tu ja no ets el mateix que vas ser fa dos dies, fa tres mesos, fa un any. Per tant, no hi ha res a què tornar. Tanca la porta, gira fulla, tanca el cercle. Ni tu seràs el mateix, ni l'entorn al qual tornes serà igual, perquè a la vida res es queda quiet, res és estàtic. És salut mental, amor per tu mateix, cal desprendre's d'allò que ja no està en la teva vida.

DEIXAR ANAR. Abans de començar un nou capítol cal acabar l'anterior: repeteix-te que el passat no tornarà mai. Recorda que hi va haver una època en què podies viure sense allò, sense aquella persona, que no hi ha res insubstituïble, que un hàbit no és una necessitat.

Pot semblar obvi, potser és difícil, però és molt important. Tancar cicles. No per orgull, ni per incapacitat, ni per supèrbia, sinó perquè, senzillament, allò ja no encaixa en la teva vida. Tanca la porta, canvia el disc, neteja la casa, sacseja la pols.

Deixa de ser qui vas estar, i transformat en el què ets... Aquesta és la vida...

Paulo Coelho


divendres, 20 de desembre de 2013

La Factura de la Llum

Soc dels que no miren el desglòs de la factura de la llum, centrant-me amb l'import pagat i considerant que, si pagava molt era perquè malbaratava i si pagava poc perquè estalviava.

Ahir a la nit, al programa informatiu del 324, un tertulià aconsellava repassar la potencia contractada. Pel que sembla, les companyies elèctriques amb lo beneplàcit dels instal·ladors ("millor que sobri que no falti"), ens van contractar potencies superiors a les necessàries.

He picat al telefon d'atenció al client, un 800. Avore, avore quina picossada em costarà la trucada perquè l'espera ha estat significativa. És un dels altres problemes que tenim los catalans. Si demanes ser atés en català, carregat de paciència.

Mentre m'esperava, remenant la web de l'elèctrica he trobant un servei molt aclaridor "Calcula la potència que consumixes" i he seguit les indicacions per dur-ho a terme. La primera pregunta és "la teua província", suposo per temes estadístics, ja que no crec (?) que hi hagi un preu diferent a cada província. Desprès et fan marcar los aparatos que tens a casa. Lo primer cop he assenyalat sols aquells que veritablement tinc, lo segon cop els he marcat tots, los tingue o no los tingue, per allò d'anar a màxims. Pos lo primer resultat ha estat 4.600Kw i lo segon 6.928Kw, la mitat de la potencia que tinc actualment contractada 10.350Kw. Pos ja ho tinc clar.
 
La senyoreta m'ha confirmat que totes les potencies superiors a 10 paguen l'hòstia i que per baixar un tram de potencia em costaria 9€, però si desprès el volia tornar a pujar serien 60€ (aquí lo més tonto fa rellotges). Que seria aconsellable fer-m'ho mirar per un electricista amb lo tester i així sabria realment la que necessitava. Com que la meua intenció no era tenir una nova despesa, i seguint les dades del simulador de potencies de la web, on desprès de 10.350Kw hi ha 9.200Kw, 8.050Kw i 6.900Kw, que era la recomanada per la simulació de màxims, he volgut no cagar-la per avarícia i he demanat la de 9.200Kw, aconseguint evitar allò de pagar lo doble si anava per sobre de 10.

Un cop m'han informat de les noves tarifes he al·lucinat pel canvi significatiu que representen, no sols per la potencia, també per la rebaixa a quasi tots els conceptes de la factura. Desprès m'han dit allò de que gravaran la conversa i seguidament ha començat la reta-illa: son aquestes les seues dades? "sí-sí soc jo", vosté vol "baixar la potencia a 6.900Kw"? , "ep, al tanto, jo sols vull baixar un tram per sota del que tinc ara", "sí-sí, per sota de 10 el següent és aquest", "pos si és així d'acord (?)", bla... bla.. no se que més i per acabar: "En un període de set o vuit dies vindrà lo tècnic a modificar lo comptador i, barata haver fet la trucada, l'obsequiem amb un descompte del 15% a la seua factura en els propers 12 mesos".

Pa cagar-se i no torcar-se.

Ningú dóna duros a quatre pessetes.

On és la garrama?.

dijous, 19 de desembre de 2013

Santa Eva, esposa d'Adam i Mare dels humans

Avui és Santa Eva, esposa d'Adam i Mare dels humans.

No acabo d'entendre com collons s'ho va fer per aconseguir ser Santa si va estar la fundadora del pecat original.

Tampoc entenc com, sense estar batejada, aconsegueix lliurar-se dels Llimbs. O era membre de la Casa Real o va estar una "simulación de la extinción del contrato con indemnización en diferido o simulada mediante un acuerdo entre las partes. Todo el mundo lo sabe porque lo sabe todo el mundo" (Cospe dixit).

A mi em poden dir missa però aquesta Mare dels humans ens va fotre una bona putada.

Imagineu-vos al Edén sense crisi ni PP, sense "la senyora que crida" ni "lo senyor que brama", sense preocupacions, sense Bancs ni banquers, follant pels descosits i vivint com maharajàs.... i tot ho va deixar perdre per una poma. No va estar un Ferrari o un Lamborghini, va estar un cony de poma ecològica.

No li desitjo cap mal, però una setmana de diarrea crònica la podria tenir. Encara que estigui al cel i ens pugui ploure merda. Estem tan acostumats a que s'ens caguin a sobre que no seriem llepafils.

dimarts, 17 de desembre de 2013

El món ho ha de saber

El món ha de saber que el futur de Catalunya no va en contra de res ni de ningú, i que la seva llibertat contribuirà a fer un món una mica més lliure.

Cal que expliquem al món que el desig dels catalans de ser amos del nostre propi destí no és una dèria sorgida del no-res en el marc d'una crisi econòmica brutal. Cal que expliquem al món que la nostra nació té mil anys d'història i que el desig de llibertat dels catalans ha perdurat des d'aquell fatídic 11 de setembre de 1714.

Per aquest motiu hem volgut participar com ambaixadors de la causa catalana al món enviant un llibre molt especial que SÀPIENS ha preparat i que explica de manera amena i divulgativa el camí de Catalunya cap a la llibertat. Perquè som molt conscients que ningú no defensa una causa que desconeix.

Els catalans ens mereixem UN PAÍS NORMAL, ens mereixem una CATALUNYA independent i lliure a dintre la Comunitat Europea.



dijous, 12 de desembre de 2013

Lo comiat

Se m'acumula la faena o m'ho prenc amb filosofia? Tot un mes sense escriure rés i avui dos publicacions. Serà cosa de l'esperit del Nadal.
-----ooo-----

Els companys de feina van organitzar, lo divendres 26 d'octubre, una festa de comiat per oferir-me, un dia més, la seua companyia (quins collons) i així poder acomiadar definitivament la meva etapa en actiu.

Va estar una nit plena de sorpreses, tant per la seua part com per la meva, on tots plegats vam deixar de pensar en els problemes diaris i vam riure una estona.

Seguint la tradició no escrita, els assistents estaven frisosos per regalar-me coses "útils" per la nova etapa de la vida, tot i que encara no he entès el perquè de la Viagra, llevat que la necessiten sovint i actuïn com "solo lo ladrón creu que tots son de su condissssión".

Com que no tinc cap "afoto" amb tots els assistents, i ficar-ne una de parcial seria una manca de respecte pels que no surten, lo millor serà facilitar-vos la "afoto" dels regalets. Aquí destaquem els dos de color blau, la canya per tirar l'ham i la Viagra per rematar la faena. No us confongueu amb els d'un blau més claret, l'estri per obrir lo forat i les "boles xines" per omplir-lo, però encara no ho tinc clar. Ho cercaré per Internet. 


De tots els regalets, cal destacar les ampolles amb els missatges personals que, si he de ser sincer, encara no he mirat... perquè em fa por mirar-los. Sempre he estat persona noble, poc complicada i gens atreta per lo material, però em mata tot allò que te a veure amb els sentiments i les emocions. Aquí m'han ben fotut.

Però arribarà el dia d'enfrontar-me a les pors i els llegiré. Crec que mirant-ho des de una perspectiva llunyana evitarà la llagrimeta fàcil i enfortirà el sentiment d'allò bo que va succeir.  

Potser és hora de triar la felicitació

Potser comença a ser hora d'anar perfilant la felicitació "made in mua" per aquestes festes nadalenques i, ara per ara, estic analitzant aquest dos projectes:

Lo primer és una al·legoria on els "Savis d'Orient", els "Reis" o, com diem natros, los "Reixos", venen a retre homenatge a Catalunya, el nou Estat independent nascut a Europa.

Lo de "muñekas" ha de ser-hi. Altrament no ho entendrien els meus amics, puix pensarien que no va per ells.


La segona opció, més "modenna", és una al·legoria on els estels que sorgeixen de la muntanya de Montserrat conflueixen amb un únic estel, Catalunya, nou estat independent d'Europa el qual, sense cap demora, entra al cercle d'estels de la Unió Europea.

Al peu de foto, a la nostra esquerra, hi ha l'irreconciliable de torn que marxa. Bon vent i barca nova!.  

Lo Capità CAT que apareix al dibuix també és una al·legoria del que ens cal fer cada dia: "Creure en quelcom tan gran com un mateix".


Lo 12 de desembre de 1531 la Mare de Déu de Guadalupe es va aparèixer a l’indi Juan Diego Cuauhtlatoatzin a la falda del turó Tepeyac (Mèxic), i li va demanar que construïssin una església en aquell lloc. Estic convençut que, avui 12 de desembre de 2013, la Mare de Déu de Guadalupe ens ha demanat construir l'Estat independent de CATALUNYA.

La data 9n2014 triada per fer la consulta SÍ / SÍ també té unes característiques que la fan prou especial:  El 9 de novembre de 1989 va caure el mur de Berlín, el 9 de novembre a Madrid cel·lebren el dia de la seva patrona "Nuestra Señora de la Almudena" i lo dia 09-11 és lo dia 11/09 amb anglès.

dijous, 7 de novembre de 2013

La Independència de Cataluya als astres

La crisi econòmica i l'independentisme des del punt de vista de l'Astrologia.

Encara que els polítics vulguin fer-nos creure que el final de la crisi està a la cantonada, segons la interpretació astrològica a la crisi econòmica encara li queda un 2014 dur, on el govern seguirà amb reajustaments pressupostaris i retallades. Serà a partir de mitjans de 2015 quan l'economia iniciarà un lent procés de repuntada, en tot cas la recuperació econòmica general serà un procés lent i la principal lluita es centrarà en el problema de l'elevat nombre d'aturats. La crisi econòmica, especialment l'atur, seguirà afectant Espanya al llarg de tota aquesta dècada, encara que, a partir de 2015 i els anys successius, hi haurà repunts a l'economia però lents. La crisi s'estendrà fins a començaments de la propera dècada, en aquests anys 20 del Segle XXI podrem esperar que l'economia entri de nou en un període d'estabilitat.

Pel que fa a l'independentisme, especialment l'independentisme Català, segons la interpretació astrològica observo dos anys clau que són l'any 2014 i l'any 2017, en aquests dos anys és d'esperar que els ànims i la flama independentista a Catalunya ocupi bona part dels informatius.

Ara la pregunta del milió:  S'independitzarà Catalunya? 

Des del meu punt de vista, deixant de banda la política, i atenent al meu entendre astrològic opino que la Independència de Catalunya en un sentit de total independència dubto molt que arribi a produir-se.

Segons la interpretació astrològica es podria millorar l'estat de les autonomies i això pot evolucionar cap un estat federal, o podrien fer concessions de més autogovern a la Generalitat Catalana perquè Catalunya pugui gestionar millor els seus propis recursos econòmics. És a dir, segons la interpretació astrològica veig difícil que s'arribi a consumar la independència però crec que els catalans guanyaran en major autogestió dels seus recursos econòmics però sense lliurar-se de l'ombra de pertànyer a Espanya

Traducció lliure, sense pretensió de que sigui perfecta, d'unes conclusions d'En Vicente Jaen, astròleg determinista (http://www.gabineteastrologia.com). 

dissabte, 26 d’octubre de 2013

Porcs senglars i Superman per Barcelona

El senglar s'adapta a tot tipus d'hàbitats sempre que disposi d'una mínima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb una vegetació alta on poder-se camuflar i abundi l'aigua per a beure i rebolcar-se en el llot i fang.

Pos és del tot cert això que s'adapten a tot arreu. Aquesta nit, a la gasolinera que hi ha a la cantonada Passeig de la Vall d'Hebron-Carrer de Collserola ha passat un grup de sis o set exemplars a menys d'un metre i no he gosat preguntar-los si anaven a "Lus de Gas" o a fer cua per veure el derbi Barça-Madrid. Aquí teniu les "afotos".




La situació viscuda per la resta de public que també omplia els dipòsits dels seus vehicles haurà estat certament curiosa, per no dir esperpèntica: sis o set senglars passejant i... Superman fotografiant-los. Aquí us mostro com anava de friki.




divendres, 25 d’octubre de 2013

Lo sopar de comiat

Recentment s’ha ficat de moda al Delta de l’Ebre lo de prendre “chupitos” de Licor de Crema d’Arròs, ja que és un licor de molt baixa graduació (16º), quasi comparable al vi (12º) i molt lluny dels licors tradicionals (40º). Un licor suau fet amb canyella, llimona i llet. Com beure llet merengada amb un xorret de licor.

Pos he pensat comprar una botella per cadascú dels assistents al meu sopar de comiat. El problema és que no se la quantitat que he de comprar, no se si faré curt comprant-ne 24 o en faré llarg comprant-ne el doble. Per això he provat de contactar amb alguns dels assistents, però deuen tenir la lliçó apressa i no solten boca. Desprès de molt insistir m'han dit que compri dotze ampolles i així ho he fet. Crec que hauré d'organitzar una rifa.

L'experiència em diu que serem més de dotze. Primer perquè estan els deu que em van proposar de fer-ho (serem natros i prou), segon perquè "La comercial" fuig de rosari quan toco aquest tema (cosa inusual amb Sílvia) i tercer perquè entre els comptats, sabuts i anomenats me'n surten més de vint, d'aquí el tirar l'ham quan deia de comprar 24 ampolles. 

Avui divendres 25 d'octubre és lo dia. M'han dit que em passaran a recollir a les vuit i quart del vespre: "Així podràs beure i no hauràs de conduir", quan jo no bec mai i m'encanta conduir. Possiblement creuen que em faré afonadís i desapareixeré, com sempre que intuïa alguna festa per mi, però el que no saben és que aquest cop em deixaré portar. A diferencia del que ells pensen, NO és el seu comiat cap a mi i SI el meu cap a ells.

És curiós com he viscut qualsevol canvi a la meua vida, tancant l'etapa anterior amb pany i clau. Va estar Sant Pol, Caldes d'Estrac, Calella, Pineda i ara Barcelona: No he sabut tornar-hi més, com si tingués vergonya d'haver-los deixat, com el fill prodig que no vol tornar a casa un cop ha marxat. Tot i que sempre he argumentat que, pel fet de ser anterior a les noves tecnologies, lo meu cervell funciona amb cinta cassette (no és un disc dur de Gb il·limitats) i necessita esborrar algunes vivències passades per tal de donar cabuda a les futures. Procuraré actualitzar-me el software ja que cada cop em costa més esborrar i encabir.

dijous, 24 d’octubre de 2013

Somnis prou estranys

Seguint amb la meva tasca d'endreçar papers i paperets endarrerits d'aquest últims anys, m'he trobat amb la meua LLIBRETA DELS SOMNIS, que ja tenia oblidada.

Devia estar molt apurat el 31 de gener del 2010, data en que vaig escriure això que suara reprodueixo i que, incomprensiblement, no recordo ni fava d'haver-ho viscut ni tampoc d'haver-ho escrit. Però la lletra és meua.

Aquest també ha estat un somni prou estrany. Era a casa dels iaios a Ulldecona, a la seua habitació, i sortien aranyes per les parets. Però moltes aranyes. Jo estava amb ma mare i llavors sortia a comprar insecticida.

A baix, a l'entrada de casa, on abans hi havia la botiga de diaris, sortien fileres de formigues cap al carrer i la meva iaia estava a la cuina.

Al tornar amb l'insecticida, ruixava les parets de les habitacions, primer la dels meus pares i la meva, desprès baixava les escales i ho feia a l'habitació dels iaios. Les aranyes venien cap a mi i les anava ruixant. Llavors s'acabava el primer insecticida i quan anava a cercar els altres que havia comprat, no recordava on els havia deixat.

Apart d'això, està l'historia de la compra del insecticida, ja que he anat dos cops. Al primer he sortit sense comprar-ne i això que m'havia passejat per tota la botiga. He tornat i m'he perdut altre cop per la botiga. Finalment he sortit amb el o els insecticides. No recordo el fet d'haver-los agafat, però suposo que ho hauré fet ja que desprès a casa els feia servir.

La botiga em resultava familiar i crec que ja havia somniat altre cop amb la mateixa, però que sàpiga no és cap botiga on hagi estat mai.

Es ben cert que el mon dels somnis és estrany, però més ho és el caparró que els fabrica. Tot i que, segons quin diccionari d'interpretació dels somnis agafis, et pots trobar amb dos situacions contradictòries:

1) Si somies que tens un munt d'aranyes al teu voltant, és un auguri boníssim i favorable. Anuncia l'arribada d'abundància, riquesa, posició social i amics, però suposo que no vaig donar be l'adreça perquè encara no m'ha arribat.

2) Complicacions, trastorns, pèrdua de diners i de béns. És un somni on els presagis són tan desagradables com la mateixa aranya. L'aranya es distingeix per la tela que elabora per atrapar altres insectes. Simbolitza el parany on lo somiador s'està precipitant i que s'ha de relacionar amb algun tràmit, alguna temptació que s'acosta, a trampes o enganys. Vatua l'olla, jo al cap de quatre dies, lo sis de març, em casava. Quins collons!!!

Que hi farem!!! La vida és com un tango i malament si no el saps ballar.

Per cert, lo de les formigues, la botiga i ma iaia morta ja no ho he cercat al diccionari dels somnis. No vull rebre cap altra "alegria" similar.


dimarts, 15 d’octubre de 2013

The Silent Majority (o la quadratura del cercle).

Diuen que La majoria silenciosa és aquell conjunt de població que no expressa la seva opinió de forma pública, però aquest concepte varia depenen de quan i qui el diu.

Per la senyora que crida i la seva cleca, la majoria silenciosa es va quedar a casa el dia de la cadena humana, però va sortir al carrer lo dissabte passat. Comptabilitzades trenta mil persones. Que m'expliquin quina majoria és aquesta en front del milió sis-cents mil persones de la Via Catalana.

Pregunta: Si els votants de les Illes son 730.666 i al Bauzà el van votar sols 194.680 (26%), la majoria silenciosa de 285.042 (40%) que es van quedar a casa son prou per afirmar que lo Bauzà no està legitimat a governar?

Una altra pregunta: Si amb la majoria absoluta (més del 50%) un partit pot fer el que li dona la gana, com per exemple la llei Wert, una majoria absoluta (més del 50%) independentista també estaria democràticament legitimada per dir adéu a Espanya?

Per acabar, tot i canviant de tema: Ens acusen d'haver estirat més el braç que la màniga. Llavors pregunto: Els il·luminats que van llançar els diners fent línies d'AVE's deficitàries, construint estacions d'AVE on no baixa ni Deu, aeroports sense avions, autopistes on no circula ningú, museus sense visitants, ciutats faraòniques (de l'aigua i de les arts), etc... quina part de braç i màniga els correspon?  Perquè, si tot es va finançar amb un deute del que sols els interessos ens ofeguen, no serà aquest el problema de la situació actual? Perdoneu però algú ho havia de dir.


diumenge, 13 d’octubre de 2013

Dotze del mes en curs

Dos i dos fan quatre..... i si aquestos quatre son gats, llavors direm que son quatre gats.

Si apleguem els quatre gats i la senyora que crida, pos son cinc gats.

... i no cerquem rés més perquè no hi ha rés més. Son los que son i prou.

Els comentaris de budell, les calumnies i les mentides son presents, dia a dia, als mitjans de la caverna. Quasi no parlen de l'atur ni de la crisi, Catalunya els dona audiència i sols ser un bon recurs per amagar els propis draps bruts.

... i cada cop aniran a més. La caverna no coneix el verb enraonar, sols saben cridar.

Criden, llavors existim. La raó no la té qui més crida i si aquell a qui li atorguen. Ens cal aconseguir-ho i anem per bon camí.

Nosaltres seguim endavant, amb pas ferm. Poc a poc i bona lletra. Tenim a tocar la possibilitat d'oferir un mon millor als nostres fills i als fills dels nostres fills. No la desaprofitem.

Visca Catalunya lliure!!!

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Segon dia i dos d'octubre

Poc a poc i bona lletra. No cal córrer.

Tot i que lo puto mòbil m'ha despertat a les 06:10 (no havia desconnectat lo despertino programat - ara ja ho he fet) això sols ha servit per fer lo riu matiner i tornar al llit fins les vuit.

Un cop esmorzat, seguint la tradició, lo meu café amb llet i les dos torrades amb oli, m'he dedicat a la primera organització (10%) d'armari traient aquells "trajes" que encara no entenc com els portava, estripats, tacats, impropis d'un Agent 007... sols de pensar-hi tinc vergonya. També la resta de corbates que ahir va deixar mon germà a la seva tria.

Visita al Administrador de la finca per demanar permís. Les columnes del pàrquing m'estan destrossant els laterals del cotxe. Cal ficar-hi remei amb uns protectors. No he trobat impediment. Possiblement ha al·lucinat i tot, puix a la carta de petició adjuntava fotos del que proposo ficar i d'allò que ja tenen instal·lat algun dels meus veïns. Us adjunto dos fotografies per veure si endevineu quina correspon a cadascú... i estem parlant de deu euros, dos paquets de tabac, tres birres, dos cubates... hom és lliure de triar.

La darrera tasca programada avui era apuntar-se a la piscina municipal. Ja està fet. Demà a les nou començo. Primer objectiu, imprescindible baixar 10 quilos. Segon objectiu, procurar reduir-ne cinc més. Lo tio gras (94 Q) ja el tinc davant quan em miro al mirall, ara manca trobar al voluntariós i constant.

Prou...!!, no entrem en més campanyes comercials i parem la jornada, que com deia ma güela: "No per molt matinar, surt lo sol més d'hora". Aprofitaré la tarde per llegir lo llibre SER O NO SER CATALANS d'en Toni Albà.

Fins demà.

The day after CaixaBank

Pos ha sortit lo Sol. Segons l'aifon he caminat 12 kilòmetres. M'han arrissat la butxaca pel canvi de rodes (desprès de 78.000 km ja tocava) i, pa sopar, m'he fotut un plat de galeres.

Lo de caminar no és per agafar l'obligació que, de no fer-la, tots els "madurs" et miren com si fossis un extraterrestre, sinó perquè avui he portat lo cotxe per la revisió i no hi havia rés més a fer.

A Mataró he caminat de Lexus a la Llibreria Robafaves (que ja no hi és) i d'allí altre cop a Lexus per anar desprès al PRYCA (que ara és Carefour) i desprès fins Quadis, retornant altre cop a Lexus. He vist volar papallones i també odonats o libèl·lules, coneguts popularment com a espiadimonis, cavallets (del diable/dimoni), cavallets de sèquia, "licopteros" segons les contrades, però us juro que no he dit QUEMACUS.

Per la tarda he traspassat, com ha de ser, la col·lecció de corbates al germà que em segueix. Els "trajes" aniran demà al contenidor d'Humana. Era impensable totalment traspassar-los a mon germà. Ens separen 50 kilos.

Ara, a la fi del dia, acabo de donar 20€ a la Viquipèdia: Tell the world that you support Wikimedia. La Viquipèdia és quelcom especial. És com una biblioteca o un parc públic. És com un temple per a la ment. És un lloc on podem anar tots a pensar, a aprendre o a compartir el nostre coneixement amb els altres.

Demà és lo dia de la Verge Blanca patrona de Lleida i també dels Àngels de la Guarda, avore avore que ens espera.

dissabte, 14 de setembre de 2013

Figurants a la Via Catalana

La Caverna mediàtica assegura que s'han fet servir "figurants de cartró" a la Via Catalana. Suposo referint-se als Gegants de les diverses colles geganteres que es van sumar a la diada, però s'ha de ser molt curt d'enteniment si aquesta va estar la seva conclusió.

Ara, en una d'aquestes "afotos" apareix lo retratista perquè li feia gracia sortir. Suposo que pot donar peu al titular: Falsejada al tram 500 per aconseguir ser 1.600.001

ABANS

DESPRÉS

Que com ho hem sabut? Elemental benvolgut Güatson!!! Si mireu detingudament apreciareu que la estelada del terra és la mateixa que porta penjada al coll lo retratista.

divendres, 9 d’agost de 2013

The Catalan Way towards Independence

Desprès que la Via Catalana de l'Onze de Setembre promoguda per l'ANC hagi aconseguit 300.000 inscrits, los Duransboys pretenen cobrar peatge. Ara comencen a voler fotre cullerada i esgarrar allò que funciona sense la seva intervenció. Al igual que a la Diada de l'any passat, pretenen canviar l'eslògan i tot per... sortir als mitjans, ja que altrament dubto que ho aconseguiren.

Qui també està passant lo plateret és aquell que no sap qui és, ni on va, ni que vol, ni que cal fer. Aquell que critica per criticar tot allò que fan la resta de partits sols per aconseguir, també, que els mitjans parlin del seu PSC cada cop més petit.

Lo "sinyor" Navarro va qualificar la Via Catalana d'irresponsable, suposo seguint la dita castellana de que "solo lo ladrón creu que tots son de su condisión". La veritat és que fa temps que ha deixat de molestar-me lo que diu aquest "sinyor" penell.

Algú dirà que la política és el procés de presa de decisions en grups humans, però també pot ser entesa com l'activitat dels que procuren obtenir el poder o retenir-lo i jo, avui per avui, em decanto per aquesta segona opció.

Som a les portes d'aconseguir una fita no disponible per tothom a la vida: Començar de zero un nou país, amb les seves noves lleis i nova organització. Tenim la possibilitat de crear un país millor on viure amb pau i harmonia. Per aconseguir-ho no ens hem de desplaçar a altres indrets ni hem de patir pèrdues humanes en conflictes armats. Sols hem de dir ADÉU ESPANYA a unes eleccions. L'alternativa és seguir com ara, empitjorant el nostre benestar, empobrint-nos, claudicant als designis d'un Estat que no ens vol com iguals i si com inferiors, vivint en un país de fireta, pandereta i centralisme, on la paraula més bonica que ens diuen és "catalanes de mierda así os murais". Crec que no hi ha color. Els Països Baixos son un país petit que es va independitzar d'Espanya i viuen més be que ningú, Suïssa és un país petit com Catalunya i no cal dir-vos lo be que funciona... i algun dia van tenir el seu primer dia com a país, no van néixer fets. Llavors perquè nosaltres no ho podem aconseguir?

Per aquells ciutadans que encara pretenen tenir totes les respostes resoltes de bon principi els diria allò del "sinyor" Navarro: SOU UNS IRRESPONSABLES.

dijous, 1 d’agost de 2013

Amb els ulls ben oberts...

Ahir 31/07/2013, al diari La Vanguardia, lo Francesc de Carreras,  Catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, escribia:

"El que falta és debat i raons. Els mitjans de comunicació públics catalans, i alguns de privats, només donen veu a una part, als partidaris de la independència. Per alguna cosa deu ser, senyal que tenen por de les raons del contrari. Així que s'escoltin aquestes altres raons succeirà el mateix que a Escòcia i abans al Quebec. Per obrir aquest debat és necessari que els catalans, tots, es prenguin la qüestió seriosament: que sàpiguen el que és bo. Només serà així quan es veuran abocats a votar a les urnes. Són molts els que desitgem votar no a la independència, però volem votar".

Pos com podeu apreciar, tothom es creu amb dret a opinar, dogmatitzant sobre les raons de la independència i sense aportar rés de nou. En italià diriem "parole, parole, parole" i en castellà "hablar por hablar".

Sinyor Catedràtic, sols apareixen les raons dels partidaris de la independència perquè son les úniques que hi ha. Les úniques que s'han argumentat seriosament mitjançant dades reals del INE (Instituto Nacional de Estadistica) o del Ministeri d'Hisenda o de qualsevol organisme oficial de l'estat espanyol. No han estat dades inventades, no han estat dades manipulades i el més important de tot, les raons aportades estan basades amb la realitat i el sentit comú. En cap cas amb la por.

Sinyor Catedràtic, li recordo que veritablement hem escoltat aquestes altres raons i li puc anomenar unes quantes, cap d'elles basades amb realitats i totes utilitzant la por:

Quedarem fora de la UE....,  sinyor catedràtic, tots fora, vosté, lo Vidal-Cuadras, aquella sinyora que crida tant al Parlament i la infanta Cristina també..... i si Flandes arriba a la independència, la seua capital, Brussel·les, també quedarà fora de la UE. Tothom fora per... per... perquè ens fotran fora sinyor catedràtic???

No podrem utilitzar l'Euro i tornarem a la.... quina era aquella moneda originàriament catalana? ... la pesseta....., guaita... la que forma part del euro. Podré recuperar el motiu perdut.

Els jubilats no cobraran les pensions... com si haguessin calaixets a Madrid plens de pensions... o potser nosaltres no funcionem al repartiment? Miri sinyor Catedràtic, amb la pensió no si juga!!!.

Els països petits no sobreviuen, la globalització... però quines fal·làcies!!! La globalització no té rés a veure amb països grans o petits... i els petits, només cal mirar-los: Suïssa, Noruega, Suècia, Holanda, Txèquia, Estonia, Lituània, Letònia... Els països europeus petits com Catalunya són dels més competitius del món, creixen més i estan sortint més aviat de la crisi.

El PIB s'ensorrarà, edificaran un mur, hi haurà boicot comercial, s'obrirà un conflicte social, ens tocarà pagar aranzels, vindran els tancs.... Evidentment els contraris a la independència posen tota la seva intel·ligència al servei de crear un conflicte. Les reaccions apocalíptiques són una reacció a la falta d'arguments davant el clam massiu dels catalans.

La viabilitat econòmica de la Catalunya Estat ha estat confirmada per economistes de renom:

Kenneth Rogoff
Ex Cap del Fons Monetari Internacional, Professor d’Economia a Harvard
Catalunya, independent, seria un dels països més rics del món".

James Mackintosh
Editor d’Inversions del Financial Times
Una Catalunya independent tindria el producte interior brut (PIB) per capita més alt dels països mediterranis

Santiago Niño-Becerra
Catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull
"Una Catalunya independiente es viable económicamente"
"Europa le dirá a España que no moleste a Catalunya"

Oriol Amat
Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Univ. Pompeu Fabra
"Catalunya és viable com país independent i el que no és viable és l'actual model de relació amb Espanya"

Enrico Spolaore
Catedràtic d'Economia de la Universitat de Tufts (Massachusetts, Estats Units). Co-autor amb Alberto Alesina de The Size of Nations (2003)
«Una Catalunya independent podria ser tan viable econòmicament com qualsevol altre país»

Gary Stanley Becker
Premi Nobel de Economia el 1992. Membre de la Oficina Nacional d'Investigació Econòmica i professor a les universitats de Columbia i Chicago
La independència de Catalunya de la resta d'Espanya no suposaria un desastre econòmic per a la regió catalana

Erling Kydland
Premi Nobel de Economia el 2004. Professor a la Universitat de Califòrnia
Si Catalunya fos independent podria crear el mateix nivell de confiança que ha permès a Irlanda créixer tan espectacularment en els últims 20 anys

Sinyor Catedràtic, crec sincerament que la independència de Catalunya serà molt bona pels espanyols, puix maduraran com societat i creixeran com a persones... i tindran un bon veí, Catalunya, que els ajudarà.

A mitjà-llarg termini, la independència de Catalunya és el millor que pot passar-li a Espanya. Serà el dinamitzador del canvi de model econòmic i polític que necessita:
  1. Permetrà a Espanya desenvolupar amb plenitud la seva estratègia econòmica.
  2. Focalitzarà el sistema polític espanyol en el progrés econòmic d’Espanya.
  3. La competència amb Catalunya impulsarà l’economia espanyola.
  4. Espanya aprofitarà les infraestructures que construeixi Catalunya per augmentar les seves exportacions.
  5. La fortalesa econòmica de Catalunya ajudarà a l’economia espanyola.
Al final, fins i tot aquestos que ara criden tant, ens ho agrairan ...

diumenge, 19 de maig de 2013

La Crema Catalana i altres cosetes

La crema catalana es considera les postres més antigues a Europa dins de la seva categoria, però de segur que dintre de quatre dies algun fatxenda de la caverna castellana us dirà que l'origen de la crema son les "natillas egpañolas" i que ja existien fa quatre mil anys.

A la pregunta: Què va estar primer l'ou o la gallina? los de la caverna ho tenen clar... primer va estar EGPAÑA.

Segons l'estadística, en tot grup de deu persones sempre n'hi ha una que és curta de gambals, però al PePe aquesta proporció s'inverteix.

En valencià i castellà, idiota s'escriu i es pronuncia idiota. Llavors no entenc perquè no s'adonen quan el fan.

Abans de...




dimecres, 8 de maig de 2013

dissabte, 4 de maig de 2013

Compte enrere per la resta de la meua vida

Pos ja tinc en marxa lo compte enrere.

Aquest passat DOS DE MAIG (tant de bo sigui millor que lo del 1808), ha estat lo primer dia de la resta de la meua vida. He pitjat lo boto a dos quarts de nou del matí, pocs minuts desprès que s’hagi obert la veda del ERO que ens afecta i del qual estava a primera línia.

Podia triar entre lo tercer i quart trimestre del 2013 o qualsevol dels quatre trimestres del 2014 però "pa que esperar", si m'obren la porta és senyal que els convé i no els vull defraudar. Abans del mes de Setembre 2013 seré treballador passiu desprès de 39 anys com a treballador actiu.

Ara caldrà cercar cursos de macramé, puntes de coixí, cuina o tocar lo violí ... Al pixar deixaré d’estirar la cadena del vàter, apagaré la tele quan no la miro i també les llums de les habitacions on no hi estic. Rés de calefacció i aire condicionat. Reduir despeses serà primordial, tot i que no deixa de ser un TORNAR A COMENÇAR de la mateixa manera que ho vaig fer fa 39 anys: Ni cinc de guardiola. Però conscient de que EL CANVI ÉS VIDA i LA VIDA ÉS CANVI.

Salut i força al canut... perquè potser seré passiu laboral, però amb lo piu en flames, vigorós i radiant.

diumenge, 14 d’abril de 2013

El projecte EFEC

EFEC - Educació Financera a les Escoles de Catalunya.

En l’actual marc econòmic-financer, més que mai, cal oferir coneixements financers a diversos col•lectius i en diferents nivells, però molt especialment a escoles i adolescents. Per aquest motiu, ha sorgit el projecte EFEC que té per objectiu oferir a les escoles públiques, concertades i privades de Catalunya, la possibilitat d’impartir educació financera bàsica a alumnes de 4rt d’ESO (últim curs d’Educació Secundària Obligatòria).

Aquest projecte d’alfabetització i educació financera s’emmarca en les recomanacions d’organismes internacionals (OCDE, Unió Europea), per tal de dotar la ciutadania amb millors competències per gestionar i augmentar els estalvis i evitar episodis de sobreendeutament i d’exclusió financera.

Els cinc tallers que s’han desenvolupat, revisat i testat amb alumnes són:
  • Administrant els teus diners (gestió dels pressupostos personals)
  • Finances per la vida (introducció a la planificació financera personal i a l’estalvi a llarg termini)
  • Els dubtes d’en Jaume (situacions financeres quotidianes: consum intel•ligent, apartats d’una nòmina, pagaments online i alguna referència als tipus de canvi).
  • Endeutar-se amb seny (productes de crèdit i com evitar el sobreendeutament).
  • Inversió intel•ligent (característiques i com seleccionar productes financers d’estalvi i inversió)
Per acabar dir-vos que formo part d'aquest projecte com a voluntari impartint els tallers a diverses escoles de Catalunya i em sento orgullós de fer-ho.

divendres, 12 d’abril de 2013

L'escola en català


El TSJC ara vol que les classes es facin en espanyol si qualsevol alumne ho demana. El TSJC resol en una interlocutòria que la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat haurà d'introduir l'espanyol a les aules de l'alumne, la família del qual, hagi demanat per via judicial d'estudiar en espanyol. Segons Europa Press, la interlocutòria amb data del 6 de març diu que el sistema "ha d'adaptar-se a tota la classe –o unitat escolar– de la qual forma part aquest alumne", cosa que afecta tots els estudiants, i no només l'alumne en concret.

diumenge, 17 de febrer de 2013

Cognom BRUSCA (dades IDESCAT i INE)

Segons les estadístiques IDESCAT, a partir del Registre de població de Catalunya, el cognom BRUSCA és més difícil de trobar que un autògraf del home invisible.

Les dades son aquestes:


Possiblement direu que m'he passat vuit pobles amb lo del autògraf i que no hi ha per tant, però si ho comparem amb els primers cognoms del ranking a Catalunya

Garcia (170.913), Martinez (119.341), Lopez (114.606), Rodriguez (100.237)

o amb els més recents i exòtics a Catalunya

Kaur (3.595), Lin (3.180), Wang (3.030), Ahmed (2.926), Zhang (2.840), Ali (2.568), Hussain (2.359), Ye (2.240), Wu (2.071), Liv (1.951), Li (1.936), Xu (1.913), Zhou (1.728)

ens adonem que els BRUSCA som molt exclusius. Tant exclusius com el Bugatti Veyron Super Sport, el Pagani Zonda 760 RS o el Ferrari 458 Italia.

També podem constatar aquesta exclusivitat amb les dades del INE (Institut Nacional d'Estadistica del país veí). No varien gaire les dades globals peninsulars de les que hem observat sols a Catalunya.

Cognom: BRUSCA
Cognom 1er. Cognom 2on.
Província Total Per mil (‰) Total Per mil (‰)
Total 78 0,002 93 0,002
Barcelona 15 0,003 14 0,003
Castelló 7 0,012 11 0,018
Rioja, La 8 0,025 .. ..
Tarragona 18 0,022 21 0,026
Teruel 13 0,090 12 0,083
Zaragoza 7 0,007 23 0,024