diumenge, 27 de gener de 2013

Declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya

Us oferim el text íntegre de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya (Català Sempre - Lletra 121).

Preàmbul

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.

Aquest itinerari històric ha estat compartit amb uns altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.

Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.

La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins el 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb la tornada el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

Els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya iniciat pel parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives de les institucions de l'estat espanyol, entre les quals cal destacar la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins l'estat espanyol i crea les bases per a una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

D'unes quantes maneres, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'estat espanyol. Les manifestacions multitudinàries del 10 del juliol del 2010, amb el lema "Som una nació, nosaltres decidim", i la de l'11de setembre del 2012, amb el lema "Catalunya nou estat d'Europa", són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya.

Declaració de sobirania i
 el dret de decidir del poble de Catalunya

D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret de decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

-Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

-Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret de decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte per totes, a través de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret de decidir.

-Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tinguin tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret de decidir i se'n promogui la participació en el procés.

-Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

-Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada moltes vegades per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

-Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

-Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret de decidir.

-Paper principal del parlament. El parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

-Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim nombre de forces polítiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.

Palau del Parlament, 22 de gener de 2013

dissabte, 19 de gener de 2013

Doctades PO (no del Mestre Po)

On no hi ha sang no es fan botifarres.

Lo vilero, tot i ser menut, té totes les vísceres.

Un bon cuiner sense arròs no pot preparar una paella.

Lo gos a la gossera se rasca les puces; lo gos a la cacera no les sent.

Sembra melons i colliràs melons; sembra faves i colliràs faves.

Arbre convertit en mobles no tornarà a ser arbre.

Anar a missa no et fa cristià, de la mateixa manera que anar al taller no et fa mecànic.

Quan tens set ja és massa tard per fer un pou.

Si fas plans per un any, planta arròs. Si fas plans per deu anys, planta oliveres.

Abans de vendre un cotxe lo netejarem per treure'n més profit.

Desafortunadament encara n'hi ha molts saltant de rama a rama.

Se'n anat la llum!!!       A on?

dissabte, 12 de gener de 2013

Els últims seran els primers

Segons les estadístiques IDESCAT, a partir del Registre de població de Catalunya, el cognom BRUSCA és més difícil de trobar que un autògraf del home invisible.

Les dades son aquestes:


Possiblement direu que m'he passat vuit pobles amb lo del autògraf i que no hi ha per tant, però si ho comparem amb els primers cognoms del ranking

Garcia (170.913), Martinez (119.341), Lopez (114.606), Rodriguez (100.237)

o amb els més recents i exòtics

Kaur (3.595), Lin (3.180), Wang (3.030), Ahmed (2.926), Zhang (2.840), Ali (2.568), Hussain (2.359), Ye (2.240), Wu (2.071), Liv (1.951), Li (1.936), Xu (1.913), Zhou (1.728)

ens adonem que els BRUSCA som molt exclusius. Tant exclusius com el Bugatti Veyron Super Sport, el Pagani Zonda 760 RS o el Ferrari 458 Italia.

Com no podia ser d'altra manera, allò exclusiu ha de cercar l'exclusivitat exclusiva i així ho vaig fer casant-me amb una BURRIAL, cognom del qual sols hi ha, a tota Catalunya, 13 com a primer cognom i 8 com a segon cognom (font IDESCAT).


La "afoto" amb aquest aire real i distingit no és casual. Estem en perill d'extinció i com a tal ens mereixem sortir a totes les portades de les revistes. Si al seu dia l'ovella Dolly, lo Folquet de Neu o la Grip A van ser portades, perquè no ho hem de ser nosaltres?, perquè aquesta poca sensibilitat dels mitjans?.

No us canso més, quan CATALUNYA sigui INDEPENDENT seria bo posar el nostre nom a un carrer, o potser millor a una avinguda i, posats a demanar, a una plaça o a una autopista. Que menys!!!. Tampoc descarto el fet de protagonitzar una pinikula al estil de "Els últims de Pilipines". Repeteixo: Estem en perill d'extinció i si l'ós Panda està protegit, nosaltres mereixem tot i més.


dilluns, 7 de gener de 2013

Lo Mono i de Foc (l'hòstia suprema)

Sóc l'oportú viatger del laberint.
Geni de la vivacitat, bruixot de l'impossible.
L'esplendor de la meua originalitat no coneix igual.
Ple està lo meu cor de potent màgia capaç de mil encanteris.
He estat fet pel meu propi plaer.
SÓC LO MONO
i de FOC, l'hòstia suprema en majúscules.

diumenge, 6 de gener de 2013

Actitud positiva: Millor riure que plorar



Davant l'actual situació política a Catalunya, els catalans podem adoptar tres possibles actituds:

La primera seria la del català emprenyat i no ens mancaria raó, però seria com fer el joc als que ens volen veure sotmesos. Aquesta opció no m'agrada gens puix és la que agafen els Peperos i els Ciutadaneros, i veritablement sembla que no vagin be de ventre. És curiós com aquestes minoritàries formacions polítiques critiquen diàriament l'esperit demòcrata que, des de segles, hem tingut la majoria de catalans. Ens titllen de talibans uns talibans de tota la vida. No crec que mereixin ni tant sols la nostra indiferència.

La segona seria una actitud passiva, un tant se men fot, un això no és per mi, semblant a la actitud que tenen els del Pesecé, tot i que ells li diuen federalisme o canviar la Constitució, cercant justament ara quelcom tant irreal com irrisori que no accepten ni els seus amics més íntims a nivell espanyol. Demagògia en estat pur.

Aquesta segona opció també l'utilitzen molt sovint els Iniciativos.

"Arriba los de la cuchara,
abajo los del tenedor,
que mueran todos los fascistas,
Visca el braç treballaor".

No entenc com és possible viure sempre amb el NO a la boca: "No vull, no m'agrada, no accepto, no saben, no volen, no diuen, no creuen... fins i tot quan van a la platja es queixen de que l'aigua és salada. Crec que tenir punts de vista diferents no és sinònim de que l'altra part ho faci tot malament. Ara ens calen actituds positives, ens calen aportacions pel be del nostre país. Gestos que ajudin a suportar la transició cap l'Estat Propi i no posar pals a les rodes diàriament. Arribarem a escoltar algú dia: Això ho heu fet be, però podríem millorar-ho fent això altre?.

La tercera, i crec que la millor opció que tenim, és anar amb la cara ben alta, somriure d'orella a orella i mirar el futur amb optimisme: "La vida és canvi i el canvi és vida". No paga la pena estar diàriament patint pel que fan ni pel que diuen, nosaltres a la nostra i poc a poc fent feina. Tenim un somni i també la capacitat de fer-lo realitat si treballem tots plegats per ell.

Quan estem veritablement compromesos, abandonar mai és una opció. El nostre objectiu és prou important per fer-nos sortir cada mati del llit i també ens ajuda a suportar millor la crisi que ens toca viure a tots plegats.

Em direu boig, primitiu o retrogradat però casi m'atreviria a dir que la crisi ha estat un mal necessari, be com experiència de la qual aprendre, be per fer-nos baixar dels núvols o be per tornar a donar valor a les coses:
  • Quants de nosaltres varem viure una infantessa sense mòbils, televisió, calefacció, ni moltes de les fotesses que gaudíem ara.
  • Quants de nosaltres havíem dit a taula "Mare, això no m'agrada" i rebíem per resposta "no hi ha rés més".
  • Qui no havia dit "Pare, la tinta del boli s'acabat" i ell ens contestava "fes servir el llapis i si puc, et compraré un boli pel sant".
Ara tenen mòbil els nanos de 10 anys, tenim tres televisors a casa, és fan quatre diferents segons plats per dinar, comprem tot el que NO ens fa falta i que NO utilitzem (batedora, espremedora, torradora, liquadora, fregidora, etc...) sota la benavinença de que estem al segle XXI i, en lloc de viure be, volem viure de diumenge diari.

Els problemes no deixen de ser oportunitats per trobar solucions i tenir bon humor incrementa el nostre poder de concentració, augmentant la nostra capacitat de resoldre els problemes. No hem d'esperar que vingui el futur, l'hem de crear nosaltres. El "jo soc així" no és excusa, ets qui vols ser i canviar sempre és millorar, desenvolupar-se, créixer, estar viu.

Nosaltres som la clau del futur de Catalunya

dimarts, 1 de gener de 2013

NO existeixen escuts de cognoms

Un escut d'armes és un fet referible a una sola persona, per tant NO existeixen escuts de cognoms.

No hem de creure amb desaprensius que ens ofereixen uns pretesos escuts dels nostres cognoms, als quals no tenim cap dret perquè, amb tota seguretat, pertanyen a d'altres famílies homònimes.

Suposem però, que som la persona a qui el Rei va donar-li l'escut d'armes. Llavors si que podem parlar-ne. Anem a fer-ho:  

L'escut d'armes de BRUSCA consisteix en un "búfal" negre (sable), en un camp d'or.

Travessant la cimera de l'elm de l'escut d'armes hi ha escrit, en una cinta de plata CONTERET CONTRARIA VIRTUS i que podríem traduir "ma o meno" com EL VALOR NO CONEIX LA FATIGA.

Els nord-americans solen donar al bisó (Bison bison) el nom de búfal, que no li pertany. El veritable búfal (Bubalis bubalis) viu a certes regions pantanoses de l'India. Aquest malentès possiblement ha fet confondre als genealogistes i per això apareix a l'escut dels BRUSCA un búfal.

La lògica ens porta al bisó europeu (Bison bonanus), encara que, per aquelles dates, aquest espècimen era propi de l'Europa Central i no pas de la península.
 
Crec sincerament que la figura de l'escut BRUSCA era l'AUROCH (Bos primigenius), artiodàctil rumiant de la família dels bòvids, extingit fa pocs segles i que des del segle XVII ha estat, indegudament, anomenat bisó. Els celtes l'anomenaven AUER i els castellans URO. Fou considerat símbol de fortalesa i fertilitat ("L'Uro no té por i posseeix grans banyes. Un habitant solitari de l'erm és un animal valent").

Puc afirmar que, la majoria dels BRUSCA del mon mundial, no tenim cap dret sobre l'escut esmentat anteriorment. Això no treu que poguéssim crear el nostre escut d'armes, actualment dit avatar, com per exemple, aquest tant maco que tenim tot seguit.