dissabte, 26 d’octubre de 2013

Porcs senglars i Superman per Barcelona

El senglar s'adapta a tot tipus d'hàbitats sempre que disposi d'una mínima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb una vegetació alta on poder-se camuflar i abundi l'aigua per a beure i rebolcar-se en el llot i fang.

Pos és del tot cert això que s'adapten a tot arreu. Aquesta nit, a la gasolinera que hi ha a la cantonada Passeig de la Vall d'Hebron-Carrer de Collserola ha passat un grup de sis o set exemplars a menys d'un metre i no he gosat preguntar-los si anaven a "Lus de Gas" o a fer cua per veure el derbi Barça-Madrid. Aquí teniu les "afotos".




La situació viscuda per la resta de public que també omplia els dipòsits dels seus vehicles haurà estat certament curiosa, per no dir esperpèntica: sis o set senglars passejant i... Superman fotografiant-los. Aquí us mostro com anava de friki.




divendres, 25 d’octubre de 2013

Lo sopar de comiat

Recentment s’ha ficat de moda al Delta de l’Ebre lo de prendre “chupitos” de Licor de Crema d’Arròs, ja que és un licor de molt baixa graduació (16º), quasi comparable al vi (12º) i molt lluny dels licors tradicionals (40º). Un licor suau fet amb canyella, llimona i llet. Com beure llet merengada amb un xorret de licor.

Pos he pensat comprar una botella per cadascú dels assistents al meu sopar de comiat. El problema és que no se la quantitat que he de comprar, no se si faré curt comprant-ne 24 o en faré llarg comprant-ne el doble. Per això he provat de contactar amb alguns dels assistents, però deuen tenir la lliçó apressa i no solten boca. Desprès de molt insistir m'han dit que compri dotze ampolles i així ho he fet. Crec que hauré d'organitzar una rifa.

L'experiència em diu que serem més de dotze. Primer perquè estan els deu que em van proposar de fer-ho (serem natros i prou), segon perquè "La comercial" fuig de rosari quan toco aquest tema (cosa inusual amb Sílvia) i tercer perquè entre els comptats, sabuts i anomenats me'n surten més de vint, d'aquí el tirar l'ham quan deia de comprar 24 ampolles. 

Avui divendres 25 d'octubre és lo dia. M'han dit que em passaran a recollir a les vuit i quart del vespre: "Així podràs beure i no hauràs de conduir", quan jo no bec mai i m'encanta conduir. Possiblement creuen que em faré afonadís i desapareixeré, com sempre que intuïa alguna festa per mi, però el que no saben és que aquest cop em deixaré portar. A diferencia del que ells pensen, NO és el seu comiat cap a mi i SI el meu cap a ells.

És curiós com he viscut qualsevol canvi a la meua vida, tancant l'etapa anterior amb pany i clau. Va estar Sant Pol, Caldes d'Estrac, Calella, Pineda i ara Barcelona: No he sabut tornar-hi més, com si tingués vergonya d'haver-los deixat, com el fill prodig que no vol tornar a casa un cop ha marxat. Tot i que sempre he argumentat que, pel fet de ser anterior a les noves tecnologies, lo meu cervell funciona amb cinta cassette (no és un disc dur de Gb il·limitats) i necessita esborrar algunes vivències passades per tal de donar cabuda a les futures. Procuraré actualitzar-me el software ja que cada cop em costa més esborrar i encabir.

dijous, 24 d’octubre de 2013

Somnis prou estranys

Seguint amb la meva tasca d'endreçar papers i paperets endarrerits d'aquest últims anys, m'he trobat amb la meua LLIBRETA DELS SOMNIS, que ja tenia oblidada.

Devia estar molt apurat el 31 de gener del 2010, data en que vaig escriure això que suara reprodueixo i que, incomprensiblement, no recordo ni fava d'haver-ho viscut ni tampoc d'haver-ho escrit. Però la lletra és meua.

Aquest també ha estat un somni prou estrany. Era a casa dels iaios a Ulldecona, a la seua habitació, i sortien aranyes per les parets. Però moltes aranyes. Jo estava amb ma mare i llavors sortia a comprar insecticida.

A baix, a l'entrada de casa, on abans hi havia la botiga de diaris, sortien fileres de formigues cap al carrer i la meva iaia estava a la cuina.

Al tornar amb l'insecticida, ruixava les parets de les habitacions, primer la dels meus pares i la meva, desprès baixava les escales i ho feia a l'habitació dels iaios. Les aranyes venien cap a mi i les anava ruixant. Llavors s'acabava el primer insecticida i quan anava a cercar els altres que havia comprat, no recordava on els havia deixat.

Apart d'això, està l'historia de la compra del insecticida, ja que he anat dos cops. Al primer he sortit sense comprar-ne i això que m'havia passejat per tota la botiga. He tornat i m'he perdut altre cop per la botiga. Finalment he sortit amb el o els insecticides. No recordo el fet d'haver-los agafat, però suposo que ho hauré fet ja que desprès a casa els feia servir.

La botiga em resultava familiar i crec que ja havia somniat altre cop amb la mateixa, però que sàpiga no és cap botiga on hagi estat mai.

Es ben cert que el mon dels somnis és estrany, però més ho és el caparró que els fabrica. Tot i que, segons quin diccionari d'interpretació dels somnis agafis, et pots trobar amb dos situacions contradictòries:

1) Si somies que tens un munt d'aranyes al teu voltant, és un auguri boníssim i favorable. Anuncia l'arribada d'abundància, riquesa, posició social i amics, però suposo que no vaig donar be l'adreça perquè encara no m'ha arribat.

2) Complicacions, trastorns, pèrdua de diners i de béns. És un somni on els presagis són tan desagradables com la mateixa aranya. L'aranya es distingeix per la tela que elabora per atrapar altres insectes. Simbolitza el parany on lo somiador s'està precipitant i que s'ha de relacionar amb algun tràmit, alguna temptació que s'acosta, a trampes o enganys. Vatua l'olla, jo al cap de quatre dies, lo sis de març, em casava. Quins collons!!!

Que hi farem!!! La vida és com un tango i malament si no el saps ballar.

Per cert, lo de les formigues, la botiga i ma iaia morta ja no ho he cercat al diccionari dels somnis. No vull rebre cap altra "alegria" similar.


dimarts, 15 d’octubre de 2013

The Silent Majority (o la quadratura del cercle).

Diuen que La majoria silenciosa és aquell conjunt de població que no expressa la seva opinió de forma pública, però aquest concepte varia depenen de quan i qui el diu.

Per la senyora que crida i la seva cleca, la majoria silenciosa es va quedar a casa el dia de la cadena humana, però va sortir al carrer lo dissabte passat. Comptabilitzades trenta mil persones. Que m'expliquin quina majoria és aquesta en front del milió sis-cents mil persones de la Via Catalana.

Pregunta: Si els votants de les Illes son 730.666 i al Bauzà el van votar sols 194.680 (26%), la majoria silenciosa de 285.042 (40%) que es van quedar a casa son prou per afirmar que lo Bauzà no està legitimat a governar?

Una altra pregunta: Si amb la majoria absoluta (més del 50%) un partit pot fer el que li dona la gana, com per exemple la llei Wert, una majoria absoluta (més del 50%) independentista també estaria democràticament legitimada per dir adéu a Espanya?

Per acabar, tot i canviant de tema: Ens acusen d'haver estirat més el braç que la màniga. Llavors pregunto: Els il·luminats que van llançar els diners fent línies d'AVE's deficitàries, construint estacions d'AVE on no baixa ni Deu, aeroports sense avions, autopistes on no circula ningú, museus sense visitants, ciutats faraòniques (de l'aigua i de les arts), etc... quina part de braç i màniga els correspon?  Perquè, si tot es va finançar amb un deute del que sols els interessos ens ofeguen, no serà aquest el problema de la situació actual? Perdoneu però algú ho havia de dir.


diumenge, 13 d’octubre de 2013

Dotze del mes en curs

Dos i dos fan quatre..... i si aquestos quatre son gats, llavors direm que son quatre gats.

Si apleguem els quatre gats i la senyora que crida, pos son cinc gats.

... i no cerquem rés més perquè no hi ha rés més. Son los que son i prou.

Els comentaris de budell, les calumnies i les mentides son presents, dia a dia, als mitjans de la caverna. Quasi no parlen de l'atur ni de la crisi, Catalunya els dona audiència i sols ser un bon recurs per amagar els propis draps bruts.

... i cada cop aniran a més. La caverna no coneix el verb enraonar, sols saben cridar.

Criden, llavors existim. La raó no la té qui més crida i si aquell a qui li atorguen. Ens cal aconseguir-ho i anem per bon camí.

Nosaltres seguim endavant, amb pas ferm. Poc a poc i bona lletra. Tenim a tocar la possibilitat d'oferir un mon millor als nostres fills i als fills dels nostres fills. No la desaprofitem.

Visca Catalunya lliure!!!

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Segon dia i dos d'octubre

Poc a poc i bona lletra. No cal córrer.

Tot i que lo puto mòbil m'ha despertat a les 06:10 (no havia desconnectat lo despertino programat - ara ja ho he fet) això sols ha servit per fer lo riu matiner i tornar al llit fins les vuit.

Un cop esmorzat, seguint la tradició, lo meu café amb llet i les dos torrades amb oli, m'he dedicat a la primera organització (10%) d'armari traient aquells "trajes" que encara no entenc com els portava, estripats, tacats, impropis d'un Agent 007... sols de pensar-hi tinc vergonya. També la resta de corbates que ahir va deixar mon germà a la seva tria.

Visita al Administrador de la finca per demanar permís. Les columnes del pàrquing m'estan destrossant els laterals del cotxe. Cal ficar-hi remei amb uns protectors. No he trobat impediment. Possiblement ha al·lucinat i tot, puix a la carta de petició adjuntava fotos del que proposo ficar i d'allò que ja tenen instal·lat algun dels meus veïns. Us adjunto dos fotografies per veure si endevineu quina correspon a cadascú... i estem parlant de deu euros, dos paquets de tabac, tres birres, dos cubates... hom és lliure de triar.

La darrera tasca programada avui era apuntar-se a la piscina municipal. Ja està fet. Demà a les nou començo. Primer objectiu, imprescindible baixar 10 quilos. Segon objectiu, procurar reduir-ne cinc més. Lo tio gras (94 Q) ja el tinc davant quan em miro al mirall, ara manca trobar al voluntariós i constant.

Prou...!!, no entrem en més campanyes comercials i parem la jornada, que com deia ma güela: "No per molt matinar, surt lo sol més d'hora". Aprofitaré la tarde per llegir lo llibre SER O NO SER CATALANS d'en Toni Albà.

Fins demà.

The day after CaixaBank

Pos ha sortit lo Sol. Segons l'aifon he caminat 12 kilòmetres. M'han arrissat la butxaca pel canvi de rodes (desprès de 78.000 km ja tocava) i, pa sopar, m'he fotut un plat de galeres.

Lo de caminar no és per agafar l'obligació que, de no fer-la, tots els "madurs" et miren com si fossis un extraterrestre, sinó perquè avui he portat lo cotxe per la revisió i no hi havia rés més a fer.

A Mataró he caminat de Lexus a la Llibreria Robafaves (que ja no hi és) i d'allí altre cop a Lexus per anar desprès al PRYCA (que ara és Carefour) i desprès fins Quadis, retornant altre cop a Lexus. He vist volar papallones i també odonats o libèl·lules, coneguts popularment com a espiadimonis, cavallets (del diable/dimoni), cavallets de sèquia, "licopteros" segons les contrades, però us juro que no he dit QUEMACUS.

Per la tarda he traspassat, com ha de ser, la col·lecció de corbates al germà que em segueix. Els "trajes" aniran demà al contenidor d'Humana. Era impensable totalment traspassar-los a mon germà. Ens separen 50 kilos.

Ara, a la fi del dia, acabo de donar 20€ a la Viquipèdia: Tell the world that you support Wikimedia. La Viquipèdia és quelcom especial. És com una biblioteca o un parc públic. És com un temple per a la ment. És un lloc on podem anar tots a pensar, a aprendre o a compartir el nostre coneixement amb els altres.

Demà és lo dia de la Verge Blanca patrona de Lleida i també dels Àngels de la Guarda, avore avore que ens espera.