Dos i dos fan quatre..... i si aquestos quatre son gats, llavors direm que son quatre gats.
Si apleguem els quatre gats i la senyora que crida, pos son cinc gats.
... i no cerquem rés més perquè no hi ha rés més. Son los que son i prou.
Els comentaris de budell, les calumnies i les mentides son presents, dia a dia, als mitjans de la caverna. Quasi no parlen de l'atur ni de la crisi, Catalunya els dona audiència i sols ser un bon recurs per amagar els propis draps bruts.
... i cada cop aniran a més. La caverna no coneix el verb enraonar, sols saben cridar.
... i cada cop aniran a més. La caverna no coneix el verb enraonar, sols saben cridar.
Criden, llavors existim. La raó no la té qui més crida i si aquell a qui li atorguen. Ens cal aconseguir-ho i anem per bon camí.
Nosaltres seguim endavant, amb pas ferm. Poc a poc i bona lletra. Tenim a tocar la possibilitat d'oferir un mon millor als nostres fills i als fills dels nostres fills. No la desaprofitem.
Visca Catalunya lliure!!!