dimecres, 25 de desembre de 2013

Lo meu avatar

Com us vaig explicar ara fa un any a l'article de data 01-01-2013:

"Un escut d'armes és un fet referible a una sola persona, per tant NO existeixen escuts de cognoms. No hem de creure amb desaprensius que ens ofereixen uns pretesos escuts dels nostres cognoms, als quals no tenim cap dret perquè, amb tota seguretat, pertanyen a d'altres famílies homònimes".
 
Per tant, no podem fer servir cap d'aquest escuts atribuïts al cognom Brusca. Ras i curt.

També hi ha un problema afegit: Estem al segle XXI i no a l'Edat Mitjana. Ara no necessitem escuts per permetre la identificació en la batalla o en les justes i els tornejos. Ara el que necessitem és un AVATAR (representació gràfica associada a un usuari per a la seva identificació).

Llavors, si voleu disposar d'aquesta representació gràfica que us identifiqui tant a internet com lluint-lo a la camiseta, als calçotets o les calces, us caldrà dissenyar lo vostre personal AVATAR.

L'altre dia, desprès d'haver-me begut mitja botella de licor d'arròs "Segadors del Delta", vaig veure la llum. Res de fer avatars amb bous. Avui per avui los bous no son políticament correctes i és millor gaudir-los solament a la intimitat. A Festes Majors, per exemple. Per tant calia arraconar l'avatar de la vaca lletera i crear-ne un de NOU. Estava molt inspirat i poc em va costar crear-lo. Avui us faig la presentació.

En primer lloc us explico la seva al·legoria i començo pel "campo de gules" que l'embolcalla: Lo pentàgon.

1) En numerologia la meva estructura psicològica està concentrada al numero que representa la Intimitat i això és important per tal de preservar la meva integritat contra tots els atacs. Aquest numero s'obté calculant la reducció del sumatori de les consonants del meu nom sencer al naixement i cal recordar que a l'any 1956 no va estar Pere Omar Brusca Miralles i si Pedro Omar Brusca Miralles (“a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”). Lo meu numero de la Intimitat és 5 i per això he triat lo pentàgon regular (cinc costats iguals i cinc angles iguals).

2) Lo quarter general de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica s'anomena Pentàgon i tothom sap que aquest Exèrcit "ens preserva de tots los mals".

3) Pentàgon és un dels noms (Viquipèdia) pel que es coneix a Musculman (Musculator, Suguru Múscul), l'hereu del tron del planeta Múscul. Aquest estrafolari superheroi utilitza per a volar la força propulsora dels pets que li confereix quan menja molt d'alls. Des de sempre sabem que l'all augmenta l'activitat de les cèl·lules defensives de l'organisme i per tant estimula la resposta immunològica i ajuda al sistema immunitari de l'organisme a resistir les infeccions.  

Ara, havent explicat i raonat lo "campo", us preguntareu que vol dir "de gules". A que sí?. Pos de gules vol dir color roig, com lo de la sang. Vermell pels residents al nord-est del Principat.

Anem a l'interior: La senyera i la careta de Ratpenat.

1) Malament anirem si he d'entrar en detalls del que és la senyera, però si dir-vos que l'he ficat per simbolitzar la meua llengua i el meu país. També que lo dia 9n2014 cal votar SÍ - SÍ i, per aquells que encara dubten, dir-los que la independència és lo més millor que ens ha passat a la vida i per això mereix el SÍ - SÍ. Als unionistes sols els diria: "Si us plau, la bona convivència consisteix en no mentir ni aixecar falsos testimonis. Deixeu de fer l'hipòcrita pensant sols amb vosaltres i penseu amb el benestar de les generacions futures. Si així ho feu l'opció única és Votar SÍ - SÍ".

2) Els ratpenats (Chiroptera), en valencià rates penades, també anomenats en català ratapinyades, ratapenades, ratapeneres, muriacs, muricecs, voliacs o quiròpters són els únics mamífers capaços de volar. A causa dels costums nocturns i l'ancestral misteri de com podien "veure-hi" a la foscor, sovint se'ls ha considerat sinistres criatures de la nit. "No hase farta desir nada mas".

3) L'altre motiu ha estat perquè inicialment havia escrit una B però, entre canviar la mida i el tipus de lletra, em vaig fotre un embolic i vaig rotar-la sense voler. "Guaita que maca així de canto. Sembla la careta de Batman".

Ara ja sabeu lo Que, Com i Perquè del meu avatar, però no us estranyeu si l'arribeu a vore una miqueta modificat. La limitació d'espai i altres traves informàtiques requereixen petits canvis al mateix, be fent-lo quadrat, be canviant la sang ("de gules") pel blau de la Mediterrània o pels colors de la senyera. Son tres en un de verdader, al igual que la Santíssima Trinitat.
  

... i com dia ma güelo, colorin, colorado, lo cuento s'acabado. Pos confie que us hagi "agradado".

dimarts, 24 de desembre de 2013

Tancant portes

Cal saber quan una etapa arriba al final. Quan insistim en allargar-ho més del necessari, perdem l'alegria i el sentit de les altres etapes que hem de viure.

Posar fi a un cicle, tancar portes, concloure capítols... no importa el nom que li donem, l'important és deixar en el passat els moments de la vida que ja van acabar. M'han acomiadat a la feina? Ha acabat una relació? M'he anat de casa dels meus pares? M'he anat a viure a un altre país? Aquesta amistat que tant de temps cultivem, ha desaparegut sense més? Pots passar molt de temps preguntant per què ha passat alguna cosa així, pots dir-te a tu mateix que no donaràs un pas més fins a entendre per quin motiu aquestes coses que eren tan importants en la teva vida es van convertir de sobte en pols.

Però una actitud així suposarà un desgast immens per a tots: el teu país, el teu cònjuge, els amics, els fills, el teu germà, tots ells estaran tancant cicles, passant pàgina, mirant cap endavant, i tots patiran en veure't paralitzat.

RECORDS. Ningú no pot estar al mateix temps en el present i en el passat, ni tan sols en intentar entendre el que ha passat. El passat no tornarà. No podem ser eternament nens, adolescents tardans, fills amb sentiments de culpa o de rancúnia cap als nostres pares, amants que reviuen dia i nit la seva relació amb una persona que se'n va anar per no tornar. No podem ser empleats d'empreses inexistents, ni tenir vincles amb qui no vol estar vinculat a nosaltres. Els fets passen i cal deixar-los anar! Tot passa, i el millor que podem fer és no tornar-hi. Per això és tant important (per molt dolorós que sigui!), destruir records, canviar de casa, donar coses als orfenats, vendre o donar els nostres llibres.

Tot en aquest món visible és una manifestació del món invisible, del que passa en el nostre cor. Desfer-se de certs records significa també deixar lliure un espai per a que altres coses ocupen el seu lloc. Deixar per sempre. Deixar anar. Desprendre's. Ningú en aquesta vida juga amb cartes marcades, per això, unes vegades guanyem i altres, perdem. No esperis que et tornin el que has donat, no esperis que reconeguin el teu esforç, que descobreixin el teu geni, que entenguin el teu amor.

Deixa d'encendre la teva televisió emocional i veure sempre el mateix programa, en què es mostra com has patit amb determinada pèrdua: això no fa sinó enverinar. No hi ha res més perillós que les ruptures amoroses que no acceptem, les promeses d'ocupació que no tenen data d'inici, les decisions sempre posposades tot esperant el "moment ideal".

La vida està per endavant, mai enrere. Si camines per la vida deixant portes obertes "per si de cas", mai podràs desprendre't ni viure el avui amb satisfacció. Festejos o amistats que no clausurem? Possibilitats de tornar? (a què?) Necessitat d'aclariments? Paraules que no es van dir? Silencis que el van envair? Si pots enfrontar-t'hi fes-ho ara, si no, deixa'ls anar, tanca capítols. Digues a tu mateix que no, que no tornen. Però no per orgull ni supèrbia, sinó, perquè tu ja no encaixes en aquell lloc, en aquest cor, en aquesta habitació, en aquesta casa, en aquesta oficina, en aquest ofici.

Tu ja no ets el mateix que vas ser fa dos dies, fa tres mesos, fa un any. Per tant, no hi ha res a què tornar. Tanca la porta, gira fulla, tanca el cercle. Ni tu seràs el mateix, ni l'entorn al qual tornes serà igual, perquè a la vida res es queda quiet, res és estàtic. És salut mental, amor per tu mateix, cal desprendre's d'allò que ja no està en la teva vida.

DEIXAR ANAR. Abans de començar un nou capítol cal acabar l'anterior: repeteix-te que el passat no tornarà mai. Recorda que hi va haver una època en què podies viure sense allò, sense aquella persona, que no hi ha res insubstituïble, que un hàbit no és una necessitat.

Pot semblar obvi, potser és difícil, però és molt important. Tancar cicles. No per orgull, ni per incapacitat, ni per supèrbia, sinó perquè, senzillament, allò ja no encaixa en la teva vida. Tanca la porta, canvia el disc, neteja la casa, sacseja la pols.

Deixa de ser qui vas estar, i transformat en el què ets... Aquesta és la vida...

Paulo Coelho


divendres, 20 de desembre de 2013

La Factura de la Llum

Soc dels que no miren el desglòs de la factura de la llum, centrant-me amb l'import pagat i considerant que, si pagava molt era perquè malbaratava i si pagava poc perquè estalviava.

Ahir a la nit, al programa informatiu del 324, un tertulià aconsellava repassar la potencia contractada. Pel que sembla, les companyies elèctriques amb lo beneplàcit dels instal·ladors ("millor que sobri que no falti"), ens van contractar potencies superiors a les necessàries.

He picat al telefon d'atenció al client, un 800. Avore, avore quina picossada em costarà la trucada perquè l'espera ha estat significativa. És un dels altres problemes que tenim los catalans. Si demanes ser atés en català, carregat de paciència.

Mentre m'esperava, remenant la web de l'elèctrica he trobant un servei molt aclaridor "Calcula la potència que consumixes" i he seguit les indicacions per dur-ho a terme. La primera pregunta és "la teua província", suposo per temes estadístics, ja que no crec (?) que hi hagi un preu diferent a cada província. Desprès et fan marcar los aparatos que tens a casa. Lo primer cop he assenyalat sols aquells que veritablement tinc, lo segon cop els he marcat tots, los tingue o no los tingue, per allò d'anar a màxims. Pos lo primer resultat ha estat 4.600Kw i lo segon 6.928Kw, la mitat de la potencia que tinc actualment contractada 10.350Kw. Pos ja ho tinc clar.
 
La senyoreta m'ha confirmat que totes les potencies superiors a 10 paguen l'hòstia i que per baixar un tram de potencia em costaria 9€, però si desprès el volia tornar a pujar serien 60€ (aquí lo més tonto fa rellotges). Que seria aconsellable fer-m'ho mirar per un electricista amb lo tester i així sabria realment la que necessitava. Com que la meua intenció no era tenir una nova despesa, i seguint les dades del simulador de potencies de la web, on desprès de 10.350Kw hi ha 9.200Kw, 8.050Kw i 6.900Kw, que era la recomanada per la simulació de màxims, he volgut no cagar-la per avarícia i he demanat la de 9.200Kw, aconseguint evitar allò de pagar lo doble si anava per sobre de 10.

Un cop m'han informat de les noves tarifes he al·lucinat pel canvi significatiu que representen, no sols per la potencia, també per la rebaixa a quasi tots els conceptes de la factura. Desprès m'han dit allò de que gravaran la conversa i seguidament ha començat la reta-illa: son aquestes les seues dades? "sí-sí soc jo", vosté vol "baixar la potencia a 6.900Kw"? , "ep, al tanto, jo sols vull baixar un tram per sota del que tinc ara", "sí-sí, per sota de 10 el següent és aquest", "pos si és així d'acord (?)", bla... bla.. no se que més i per acabar: "En un període de set o vuit dies vindrà lo tècnic a modificar lo comptador i, barata haver fet la trucada, l'obsequiem amb un descompte del 15% a la seua factura en els propers 12 mesos".

Pa cagar-se i no torcar-se.

Ningú dóna duros a quatre pessetes.

On és la garrama?.

dijous, 19 de desembre de 2013

Santa Eva, esposa d'Adam i Mare dels humans

Avui és Santa Eva, esposa d'Adam i Mare dels humans.

No acabo d'entendre com collons s'ho va fer per aconseguir ser Santa si va estar la fundadora del pecat original.

Tampoc entenc com, sense estar batejada, aconsegueix lliurar-se dels Llimbs. O era membre de la Casa Real o va estar una "simulación de la extinción del contrato con indemnización en diferido o simulada mediante un acuerdo entre las partes. Todo el mundo lo sabe porque lo sabe todo el mundo" (Cospe dixit).

A mi em poden dir missa però aquesta Mare dels humans ens va fotre una bona putada.

Imagineu-vos al Edén sense crisi ni PP, sense "la senyora que crida" ni "lo senyor que brama", sense preocupacions, sense Bancs ni banquers, follant pels descosits i vivint com maharajàs.... i tot ho va deixar perdre per una poma. No va estar un Ferrari o un Lamborghini, va estar un cony de poma ecològica.

No li desitjo cap mal, però una setmana de diarrea crònica la podria tenir. Encara que estigui al cel i ens pugui ploure merda. Estem tan acostumats a que s'ens caguin a sobre que no seriem llepafils.

dimarts, 17 de desembre de 2013

El món ho ha de saber

El món ha de saber que el futur de Catalunya no va en contra de res ni de ningú, i que la seva llibertat contribuirà a fer un món una mica més lliure.

Cal que expliquem al món que el desig dels catalans de ser amos del nostre propi destí no és una dèria sorgida del no-res en el marc d'una crisi econòmica brutal. Cal que expliquem al món que la nostra nació té mil anys d'història i que el desig de llibertat dels catalans ha perdurat des d'aquell fatídic 11 de setembre de 1714.

Per aquest motiu hem volgut participar com ambaixadors de la causa catalana al món enviant un llibre molt especial que SÀPIENS ha preparat i que explica de manera amena i divulgativa el camí de Catalunya cap a la llibertat. Perquè som molt conscients que ningú no defensa una causa que desconeix.

Els catalans ens mereixem UN PAÍS NORMAL, ens mereixem una CATALUNYA independent i lliure a dintre la Comunitat Europea.



dijous, 12 de desembre de 2013

Lo comiat

Se m'acumula la faena o m'ho prenc amb filosofia? Tot un mes sense escriure rés i avui dos publicacions. Serà cosa de l'esperit del Nadal.
-----ooo-----

Els companys de feina van organitzar, lo divendres 26 d'octubre, una festa de comiat per oferir-me, un dia més, la seua companyia (quins collons) i així poder acomiadar definitivament la meva etapa en actiu.

Va estar una nit plena de sorpreses, tant per la seua part com per la meva, on tots plegats vam deixar de pensar en els problemes diaris i vam riure una estona.

Seguint la tradició no escrita, els assistents estaven frisosos per regalar-me coses "útils" per la nova etapa de la vida, tot i que encara no he entès el perquè de la Viagra, llevat que la necessiten sovint i actuïn com "solo lo ladrón creu que tots son de su condissssión".

Com que no tinc cap "afoto" amb tots els assistents, i ficar-ne una de parcial seria una manca de respecte pels que no surten, lo millor serà facilitar-vos la "afoto" dels regalets. Aquí destaquem els dos de color blau, la canya per tirar l'ham i la Viagra per rematar la faena. No us confongueu amb els d'un blau més claret, l'estri per obrir lo forat i les "boles xines" per omplir-lo, però encara no ho tinc clar. Ho cercaré per Internet. 


De tots els regalets, cal destacar les ampolles amb els missatges personals que, si he de ser sincer, encara no he mirat... perquè em fa por mirar-los. Sempre he estat persona noble, poc complicada i gens atreta per lo material, però em mata tot allò que te a veure amb els sentiments i les emocions. Aquí m'han ben fotut.

Però arribarà el dia d'enfrontar-me a les pors i els llegiré. Crec que mirant-ho des de una perspectiva llunyana evitarà la llagrimeta fàcil i enfortirà el sentiment d'allò bo que va succeir.  

Potser és hora de triar la felicitació

Potser comença a ser hora d'anar perfilant la felicitació "made in mua" per aquestes festes nadalenques i, ara per ara, estic analitzant aquest dos projectes:

Lo primer és una al·legoria on els "Savis d'Orient", els "Reis" o, com diem natros, los "Reixos", venen a retre homenatge a Catalunya, el nou Estat independent nascut a Europa.

Lo de "muñekas" ha de ser-hi. Altrament no ho entendrien els meus amics, puix pensarien que no va per ells.


La segona opció, més "modenna", és una al·legoria on els estels que sorgeixen de la muntanya de Montserrat conflueixen amb un únic estel, Catalunya, nou estat independent d'Europa el qual, sense cap demora, entra al cercle d'estels de la Unió Europea.

Al peu de foto, a la nostra esquerra, hi ha l'irreconciliable de torn que marxa. Bon vent i barca nova!.  

Lo Capità CAT que apareix al dibuix també és una al·legoria del que ens cal fer cada dia: "Creure en quelcom tan gran com un mateix".


Lo 12 de desembre de 1531 la Mare de Déu de Guadalupe es va aparèixer a l’indi Juan Diego Cuauhtlatoatzin a la falda del turó Tepeyac (Mèxic), i li va demanar que construïssin una església en aquell lloc. Estic convençut que, avui 12 de desembre de 2013, la Mare de Déu de Guadalupe ens ha demanat construir l'Estat independent de CATALUNYA.

La data 9n2014 triada per fer la consulta SÍ / SÍ també té unes característiques que la fan prou especial:  El 9 de novembre de 1989 va caure el mur de Berlín, el 9 de novembre a Madrid cel·lebren el dia de la seva patrona "Nuestra Señora de la Almudena" i lo dia 09-11 és lo dia 11/09 amb anglès.