dimarts, 24 de desembre de 2013

Tancant portes

Cal saber quan una etapa arriba al final. Quan insistim en allargar-ho més del necessari, perdem l'alegria i el sentit de les altres etapes que hem de viure.

Posar fi a un cicle, tancar portes, concloure capítols... no importa el nom que li donem, l'important és deixar en el passat els moments de la vida que ja van acabar. M'han acomiadat a la feina? Ha acabat una relació? M'he anat de casa dels meus pares? M'he anat a viure a un altre país? Aquesta amistat que tant de temps cultivem, ha desaparegut sense més? Pots passar molt de temps preguntant per què ha passat alguna cosa així, pots dir-te a tu mateix que no donaràs un pas més fins a entendre per quin motiu aquestes coses que eren tan importants en la teva vida es van convertir de sobte en pols.

Però una actitud així suposarà un desgast immens per a tots: el teu país, el teu cònjuge, els amics, els fills, el teu germà, tots ells estaran tancant cicles, passant pàgina, mirant cap endavant, i tots patiran en veure't paralitzat.

RECORDS. Ningú no pot estar al mateix temps en el present i en el passat, ni tan sols en intentar entendre el que ha passat. El passat no tornarà. No podem ser eternament nens, adolescents tardans, fills amb sentiments de culpa o de rancúnia cap als nostres pares, amants que reviuen dia i nit la seva relació amb una persona que se'n va anar per no tornar. No podem ser empleats d'empreses inexistents, ni tenir vincles amb qui no vol estar vinculat a nosaltres. Els fets passen i cal deixar-los anar! Tot passa, i el millor que podem fer és no tornar-hi. Per això és tant important (per molt dolorós que sigui!), destruir records, canviar de casa, donar coses als orfenats, vendre o donar els nostres llibres.

Tot en aquest món visible és una manifestació del món invisible, del que passa en el nostre cor. Desfer-se de certs records significa també deixar lliure un espai per a que altres coses ocupen el seu lloc. Deixar per sempre. Deixar anar. Desprendre's. Ningú en aquesta vida juga amb cartes marcades, per això, unes vegades guanyem i altres, perdem. No esperis que et tornin el que has donat, no esperis que reconeguin el teu esforç, que descobreixin el teu geni, que entenguin el teu amor.

Deixa d'encendre la teva televisió emocional i veure sempre el mateix programa, en què es mostra com has patit amb determinada pèrdua: això no fa sinó enverinar. No hi ha res més perillós que les ruptures amoroses que no acceptem, les promeses d'ocupació que no tenen data d'inici, les decisions sempre posposades tot esperant el "moment ideal".

La vida està per endavant, mai enrere. Si camines per la vida deixant portes obertes "per si de cas", mai podràs desprendre't ni viure el avui amb satisfacció. Festejos o amistats que no clausurem? Possibilitats de tornar? (a què?) Necessitat d'aclariments? Paraules que no es van dir? Silencis que el van envair? Si pots enfrontar-t'hi fes-ho ara, si no, deixa'ls anar, tanca capítols. Digues a tu mateix que no, que no tornen. Però no per orgull ni supèrbia, sinó, perquè tu ja no encaixes en aquell lloc, en aquest cor, en aquesta habitació, en aquesta casa, en aquesta oficina, en aquest ofici.

Tu ja no ets el mateix que vas ser fa dos dies, fa tres mesos, fa un any. Per tant, no hi ha res a què tornar. Tanca la porta, gira fulla, tanca el cercle. Ni tu seràs el mateix, ni l'entorn al qual tornes serà igual, perquè a la vida res es queda quiet, res és estàtic. És salut mental, amor per tu mateix, cal desprendre's d'allò que ja no està en la teva vida.

DEIXAR ANAR. Abans de començar un nou capítol cal acabar l'anterior: repeteix-te que el passat no tornarà mai. Recorda que hi va haver una època en què podies viure sense allò, sense aquella persona, que no hi ha res insubstituïble, que un hàbit no és una necessitat.

Pot semblar obvi, potser és difícil, però és molt important. Tancar cicles. No per orgull, ni per incapacitat, ni per supèrbia, sinó perquè, senzillament, allò ja no encaixa en la teva vida. Tanca la porta, canvia el disc, neteja la casa, sacseja la pols.

Deixa de ser qui vas estar, i transformat en el què ets... Aquesta és la vida...

Paulo Coelho


Publica un comentari a l'entrada