dimecres, 7 de maig de 2014

L'Esplai d'Ulldecona infectat pel virus "constitucional"

Lo virus "constitucional" també ha arribat a l'Esplai d'Ulldecona i el NO-NO ha sortit de les boques dels seus actuals gestors.

Els meus pares han estat afiliats com associats a l'ESPLAI d'ULLDECONA de l’OBRA SOCIAL DE “la Caixa”, des de fa una pila d'anys (ara no sabria dir-te si des de la seua fundació o quasi). Han pagat regularment la quota d'associat i totes les aportacions per activitats "extres". Uns associats que han utilitzat molt poc les instal·lacions, pos sols anaven un o dos cops a l'any, però sempre han volgut col·laborar pagant la quota perquè estaven il•lusionats de formar part d'una associació del poble on hi tenen amics i companys (cada cop menys).

Aquest any 2014, tot i coincidint amb el 90 aniversari del meu pare, la nova junta de l'ESPLAI d'Ulldecona els comuniquen que NO PODEN SER ASSOCIATS perquè no tenen el domicili fiscal a la localitat d'ULLDECONA, segons sembla ho diu a la "Constitució" (els estatuts de l'associació), i aquesta "Constitució" és inalterable i estricta. No admet raonament lògic possible, és NO i NO.

Veritablement els meus pares tenen la residencia fiscal a Tortosa, però el meu pare viu a Ulldecona de divendres a dilluns, a la casa familiar al carrer Sant Antoni. No té l'adreça fiscal però viu i pensa com a faldut que és, també paga la contribució a Ulldecona per la casa del poble i pels dos nínxols que té al cementeri.

Entre allò que és "legal" i allò que és lògic, social o de sentit comú, em sorgeixen uns dubtes que no acabo d'entendre:

1) Com és que fins ara no havien tingut cap problema, puix la situació de domicili no ha canviat en els últims 25 anys. Si abans podien ser associats perquè ara no ho poden ser?

2) Perquè han fet aquest rebuig coincidint amb el seu 90 aniversari? Quants anys més consideren que pot arribar a "molestar-los" pel fet de tenir-lo con associat? Quina nosa els fa? Quina ment recargolada i enverinada ha propiciat l'expulsió?

3) Tant sagrada és "la Constitució" de l'Esplai d'Ulldecona que no permet fer una excepció a un avi de 90 anys que ha estat associat fins ara? Que potser ara haurà de "vagar per l'espai sideral pel segles del segles"? Lo "Rajoy de torn" no tenia cap altra sortida? 

Vaig tenir la sort de formar part, com empleat de "la Caixa", dels inicis dels Esplais a Catalunya, participant activament amb el seu esperit fundacional: "Un homenatge de 365 dies", contraposat als antics Homenatges a la Vellesa que sols eren d'un dia i no entenc de cap de les maneres la prepotència de la nova junta de l’associació rebutjant un associat que ho ha estat des de fa anys i  argumentant-ho amb un article de la seua "Constitució". Llavors perquè està la Junta? quina funció té la Junta si hi ha una "Constitució" hermètica que no deixa lloc a interpretacions, revisions i adaptacions. Pos a mi que em perdonin, però aquesta Junta i el que he fet aquest matí al vàter son lo mateix: una merda.

dimecres, 16 d’abril de 2014

La meua parla a Ulldecona

http://www.lulu.com/spotlight/perebrusca
La meua parla” vol ser un recull d’expressions fetes per mitjà de la paraula i definides segons els meus pensaments i sentiments falduts. Per tant, és evident que hagi donat molta més importància a com se diu (fonètica) i a que vol dir (significat) que a com s’escriu, sense dixar de banda aquest darrer aspecte, ni tampoc menysprear les descripcions acadèmiques.

Aquí teniu la mostra de com ha quedat lo llibre, tot i que en viu i en directe guanya moltíssim:  

La meua parla - Llibre sencer


NO és un diccionari acadèmic. No ha estat la meua pretensió al fer-ho. Sols he procurat recopilar aquelles paraules que, de menut, utilitzava en la seua forma oral i que, poc a poc, vaig haver de substituir per atres, evitant absurds com el referent a la paraula gitar, que natros la fem servir per estirar-se al llit i a atres indrets de Catalunya significa vomitar. També vaig deixar d’utilitzar paraules a causa de la inseguretat que molts hem patit en lo domini de la pròpia llengua, fet que sovint ens ha dut a considerar incorrectes aquelles paraules que no consten explícitament al diccionari normatiu, sense adonar-nos que la majoria no dixen de ser variants històriques genuïnes, totalment correctes.

Lo llibre de 400 pàgines ha quedat de collons. Com diria lo jovent: "Guapissim!!!". Inicialment he editat sis exemplars perquè amics i familiars puguin donar el vist i plau als mots que apareixen i cercar, si escau, possibles faltes d'ortografia.

Al ser un llibre d'ús personal i no cercar altre profit que el propi d'haver gaudit fent-t'ho, no he tramitat el ISBN necessari per la venda. Tot i així, algun amic m'ha demanat de tindre'l (perquè ha quedat molt be, segons diuen els que l'han arribat a vore) i per això estic valorant que surt més a compte, si oferir la compra via enllaç directe a la meua pàgina privada de LULU (preu de cost 8,20€ més transport) o mantenir-ho en privat i fer directament una comanda massiva fins a 50 exemplars, aconseguint un preu de 8 euros, transport inclòs. Ho decidiré al mes de maig un cop hagi estat totalment revisat.

dilluns, 17 de març de 2014

Guerra total a l'ànima del país

75è aniversari de la Guerra Civil. “L’inici de la dictadura”

El règim franquista es va imposar com a objectiu número u aniquilar "el dialecto catalán" per consumar el seu propòsit de construir un estat uniforme.
Prohibició del català en temps del franquisme.

El català està patint aquests dies un dur assetjament des del poder polític i judicial en tot el domini lingüístic, uns atacs que als més grans els transporten a temps passats en què, en paraules de l'historiador Francesc Ferrer i Gironès, la llengua va patir un veritable “holocaust”.

La llengua ha estat i és el signe més distintiu de la identitat catalana i, com a tal, les autoritats espanyoles del moment mai no han dubtat a convertir-la en l'objectiu número u, fins i tot en temps de guerra. La prova més palpable, la Guerra Civil, en què les forces franquistes ni tan sols es van esperar a consumar la victòria militar per iniciar l'operació d'aniquilar el català.

Per començar, el català va ser desposseït per les autoritats de la condició d'idioma per passar a ser considerat el “dialecto catalán”, una mena de patuès que, incomprensiblement, els ciutadans d'aquell racó de l'Estat s'entestaven a parlar. De la nit al dia, el català va deixar de ser cooficial a Catalunya i va passar a ser prohibit i perseguit per les autoritats franquistes. “España se organiza en un amplio concepto totalitario, por medio de instituciones nacionales que aseguren su totalidad, su unidad y continuidad. El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española.

Aquesta declaració del general Francisco Franco, en plena guerra, recollida per l'historiador Josep Benet en el seu llibre L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, ja feia preveure un futur negre per a la llengua. I les conseqüències no es van fer pregar.

Amb la guerra en ple apogeu, les tropes franquistes van imposar el seu pla monolingüe a les zones que tenien sota control per ordre directa de Franco i del seu ministre d'Orden Público, el general Severiano Martínez Anido. Especialment dura era la persecució de la llengua a les zones on vivien un nombre més gran de catalans refugiats, als quals no es deixava parlar en català entre ells.

Curiosament, però, a les zones encara en disputa, les tropes nacionales no van tenir manies a l'hora de fer servir la llengua de Pompeu Fabra per a la seva propaganda. En algunes ocasions, els avions franquistes van llançar fullets bilingües o en català per comunicar-se millor amb els seus destinataris. “La sort de la vostra Regió està ja tirada. Malgrat tot lo que feu, Catalunya serà lliberada enterament pel nostre Exèrcit en poques setmanes”, deia un dels fullets documentats per Benet, en un català descurat.

Un cop guanyada la guerra, la persecució lingüística va ser una de les prioritats del règim. Així que les noves autoritats van prendre possessió de totes les institucions del país, va començar una marató d'edictes i d'ordres que van desposseir el català de qualsevol rastre d'oficialitat per convertir-lo en una llengua d'ús familiar i gràcies. En vista de les primeres decisions que va prendre el règim referides a Catalunya, com ara els bans en què es posaven terminis per eliminar el català dels rètols comercials, feia la impressió que hi havia pressa per esborrar el català.

La persecució de la llengua es va oficialitzar ja abans del final de la guerra, l'any 1938, amb l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat per les Corts Constituents de la II República espanyola. El català va ser prohibit i perseguit, i les autoritats es van dedicar a empaperar les parets de tot el país amb cartells que deien Si eres español, habla español i Si eres español, habla el idioma del imperio. Els funcionaris, diligents, no dubtaven a increpar, quan els venia de gust, els catalans que parlaven en el seu idioma amb la cèlebre frase Hable usted cristiano. Tot seguit, el nou règim es va dedicar en cos i ànima a refer tota la legislació republicana en qualsevol punt on sortís la llengua.

Una de les primeres mesures que va prendre el govern franquista va anar dirigida directament a atacar la identitat individual dels ciutadans de Catalunya i de totes les terres de parla catalana. Així, abans fins i tot del final de la guerra, el 18 de maig de 1938, el comte de Rodezno (ministre de Justícia) va obligar a inscriure els noms només en castellà per evitar “la morbosa exacerbación de algunas provincias del sentimiento regionalista”, segons recull Ferrer i Gironès en el seu llibre. Tres dies després, a través d'una ordre ministerial, les autoritats franquistes van apuntar cap a tot tipus de documentació i van prohibir totalment “l'ús d'un altre idioma que no sigui el castellà en els títols, raons socials, estatuts o reglaments i en les convocatòries i celebracions d'assemblees o juntes”.

Un cop eliminat el català de la paperassa oficial, el següent objectiu va ser esborrar-lo del paisatge de la vida quotidiana. Els comerciants van haver d'arrencar, literalment, els rètols que tenien en català i substituir-los per d'altres escrits en l'“único idioma oficial”. També se'ls va girar feina als alcaldes franquistes de l'època, que, sense dilació, d'una banda van traduir al castellà els noms de tots el carrers del país i, de l'altra, van canviar la toponímia per adaptar-la als referents del nou règim.

Però l'estocada definitiva a la llengua pròpia (o almenys així ho creien ells) havia d'arribar a través de l'eliminació del català del sistema educatiu. El règim no en va tenir prou amb foragitar-lo de l'escola, sinó que va destituir la major part dels mestres que havien obtingut el seu títol durant la República i els va substituir per docents afectes.

Setanta-cinc anys després, aquells fets encara ressonen en la memòria de les escoles catalanes que alguns volen “espanyolitzar”.

L'INICI DE LA DICTADURA
Capítol 74 Diari d’una ocupació, - Raül Garcia i Aranzueque

(Català Sempre - Lletra 135 - Març 2014)

dilluns, 10 de març de 2014

SAPIENS, ni sap ni vol saber.

Al numero 140 de SAPIENS apareix un article que, segons lo meu parer, presenta mitges veritats. Així ho he comunicat a la redacció de la revista i aquí us deixo el meu escrit i la seua resposta.

el meu correu: 

Benvolguts,
El meu nom és Pere Omar Brusca i Miralles, soc subscriptor de la revista SAPIENS.
Al numero 140 de la revista, dintre del bloc VIU LA HISTÒRIA hi ha el reportatge d’En Daniel Fernandez anomenat “Catalunya s’omple de passions” i puc apreciar que de les quatre històriques de Catalunya sols apareixen tres.
Dieu-me tiquis miquis, però curiosament aquest fet s’ha repetit al llarg dels anys i sempre ha provocat no fer constar “La Passió d’Ulldecona” a dintre de les passions a Catalunya.
Possiblement els del Montsià tenim la pell molt fina i aquest menyspreus ens afecten més de lo normal, ja que constantment ens hem de sentir “expulsats” per ser de “més enllà del Ebre”, però si no ho recordo malament, a tots els mapes figurem a dintre Catalunya.
Lo meu avi sempre comparava la figura de Catalunya amb una “paperina de xurros” on la part greixosa, perjudicial per l’organisme, queda a d’alt i el sucre, necessari per al nostre organisme i fonamentalment per al cervell, a sota, al “cul de la paperina”. Aquest excés de sucre ens fa suportar millor les amargós de la vida, però no per això hem de restar callats quan hi ha quelcom que no trobem del tot correcte.
Agraeixo la vostra atenció i us prego evitar absurds en propers reportatges.
Cordialment,
Pere O. Brusca

la resposta de SAPIENS:

Hola Pere
De cara l'any vinent, posarem Ulldecona.
Una abraçada
Sònia

Amb aquesta resposta tipus Twitter me pareix que han passat de mi. Que m'han donat per la pala amb una resposta similar a la que ens te acostumats lo "Gobierno de España": Prometo respetar el Estatuto que salga del Parlamento catalan.

Hi hauré d'esperar un any per voreu o per tenir una resposta de la Maria Dolores de torn: Fue una respuesta en diferido y como fue una respuesta en difi..., en diferido en forma, efectivamente, de simulacion de... simulación o de lo que hubiera en diferido...

Mos diuen la gent de fora
que no parlem massa clar
perquè aquí diem faena,
anemon, barco i ficar.
I jo sempre els hi contesto
que això també és català. 

«Jotes de l'Ebre» Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

dilluns, 3 de març de 2014

La meua parla

Lo llibre està agafant forma i ara, desprès d'una primera fase de recerca, estic repassant cadascuna de les paraules per donar la versió personal de les mateixes, pos no dixa de ser un llibre d’expressions lligades als meus pensaments i sentiments falduts.

En cap moment ha estat la meua pretensió fer un diccionari acadèmic. Sols he procurat recopilar aquelles paraules que, de menut, utilitzava en la seua forma oral i que, poc a poc, vaig haver de substituir per atres, evitant absurds com el referent a la paraula gitar, que natros la fem servir per estirar-se al llit i a atres indrets de Catalunya significa vomitar.

També vaig deixar d’utilitzar paraules a causa de la inseguretat que molts hem patit en lo domini de la pròpia llengua, fet que sovint ens ha dut a considerar incorrectes aquelles paraules que no consten explícitament al diccionari normatiu, sense adonar-nos que la majoria no dixen de ser variants històriques genuïnes, totalment correctes.

La nostra riquesa de vocabulari és més amplia que la existent a atres comarques del Principat pel fet de confluir lo lleidatà i lo valencià, amb algun empelt incorrecte del castellà que, evidentment hauríem d’evitar.

Possiblement hauré inclós paraules velles que ja no se diuen perquè se referixen a objectes o activitats que han desaparegut, altrament hi haurà paraules que, avui per avui, no utilitzem en la mateixa assiduïtat i que seria bo recuperar-les perquè son lo nostre patrimoni i no l’hem de perdre.

De les 50 pàgines i 500 expressions que pensava tindria lo llibre, ja vaig per les 330 pàgines i ni fava de les expressions que ara conté, perquè no les he contat i perquè hi ha la possibilitat de treure'n alguna (dubto si és falduda, tortosina o pixapina) o d'incloure'n altres que van sorgint a la repassada. Un cop ho tingui tot enllestit, caldrà una revisió per persones que no hagin tingut tantes influencies d'altres indrets com jo. Suposo que los amics del poble m'ajudaran a rematar la faena.

Us dixo quatre tastets:

dissabte, 25 de gener de 2014

La parla al Faldutkistan

Estic treballant en un projecte que fa temps havia començat, però sempre l'anava aparcant: Lo llibre de LA MEUA PARLA. Una petita recopilació de paraules que utilitzava de menut i que, poc a poc sense adonar-me, he substituït per altres.

La meua intenció no és fer un treball acadèmic per tenir lo NOBEL de Literatura del mon mundial i part de la Galàxia, però tampoc vull que sigui una catxamona. Procuraré fer-m'ho amanós, clar i fàcil d'entendre, pos senzillament lo que vull és aconseguir no perdre-les i tornar-les a utilitzar pel que pugui.

M'agradaria que fos paregut a un diccionari però amb dibuixos i fotografies. Per demanar que no quedi. De moment estic revisant totes les paraules que tenia a la web www.brusca.cat i vaig afegint la definició de cadascuna, corregint les errades i cercant algun que altre dibuix que pugui acompanyar la paraula.

Suposo que, poc o molt, arribaré a les 500 paraules. Això comportarà fer un llibret d'unes 50 fulles que, per donar-hi forma, acabaré utilitzant los serveis de Bubok o Lulu.


Avore, avore si ho aconsegueixo. Alabatxigadéu... De moment vos dixo una mostreta sense imatges: 

Abadejo:
Bacallà. També«Tallar l'abadejo»: manar, ser l’amo, portar los pantalons.
Ablair:
Apallissar. Fer molt de mal. «L'han ablaït a cops», «Les abelles m’han ablaït a picades». També recremar «Quina solellada! M'ha deixat ablaït!»
Abocar:
Descarregar. També Abuidar, Tirar, Girar o inclinar un got, caixa o altre recipient, i fer-ne caure per la boca el seu contingut.
Abornar:
Envestir un animal a algú. «Lo va abornar lo bou», « Aborna-li lo gos». També Lladrar. «Lo gos ha estat abornant tota la nit».
Abrigall:
Amagatall. Lloc cobert, per arredossar-s'hi de nits o en dia de mal temps.
Abuidar:
Buidar. Deixar buit un receptacle o un lloc, traient-ne allò que conté. «Abuidar la botella»,«Abuidar lo cenicero». També se diu quan: Tallem cabells per minvar l'espessor excessiva de la cabellera.
Acabussar:
Tirar-se de cap dins l'aigua.
Acaçar:
Perseguir algú, corrent darrera ell.
Acalentar:
Fotre una pallissa (cast. zurrar). «Mira que t'acalentaré!»
Acaminador:
Objecte que serveix per ajudar als menuts adependre caminar.
Acampar:
Parar a un lloc. «Ara acamparem i podreu pixar». També Habitar provisionalment al camp dins de tendes, barraques o altres abrics.
Acaramelar:
Enamorar, dir paraules maques.
Asensiát:
Que té modos. Assenyat, de seny equilibrat (cast. sensato). Tot i que escrit és acenciat, jo prefereixo ficar-ho de la forma fonètica.
Aclarir:
Aclarir la vinya: tallar-li los sarments sobrers.

divendres, 17 de gener de 2014

Educació Financera a les Escoles de Catalunya

Atesa la importància de les finances en el món contemporani, molts governs van creure necessari incorporar en el sistema educatiu els conceptes bàsics referents al món financer. Catalunya, com és habitual, va estar pionera a la península amb el projecte EFEC - Eduació Financera a les Escoles de Catalunya.

L’objectiu del programa EFEC, seguint les recomanacions i directrius marcades per la Comissió Europea i de l’OCDE, és ajudar els estudiants catalans a prendre consciència de l’ús dels diners i comprendre l’operativa financera bàsica.

Possiblement la crisi actual podria haver estat mitigada si haguessin existit nivells adequats d’educació financera que afavoreixen la propensió a l’estalvi i un endeutament més equilibrat i adequat.

L'any 2013 vaig col·laborar com monitor a escoles de Mataró i Canet de Mar. Aquest 2014, aprofitant les meues baixades al "cul de la paperina", confiava incorporar a la meua agenda l'escola d'Ulldecona però, pel que sembla, encara no està al projecte i fer-ho a Amposta, pos que vols que us digui, no és lo mateix. De moment m'he planificat les sessions de febrer a les localitats d'Arenys de Munt i Malgrat de Mar. Tot i així, al ser també voluntari de reserva puc tenir "sorpreses" d'avui per demà o d'avui per ara mateix ("necessitem un monitor per una sessió a Vic").

Les matèries que impartiré a cada taller son:

Administrant els teus Diners.
És un taller amb l’objectiu d’introduir els alumnes a les finances personals i oferir-los les eines per poder fer una bona gestió dels ingressos i les despeses i un pressupost personal. S’hi destaca també el concepte de l’estalvi.

Finances per a la Vida.
Taller introductori a la planificació financera a llarg termini. Té com a objectiu desenvolupar les habilitats per identificar les despeses més habituals en el transcurs de la vida i fer l’estimació dels futurs ingressos personals per poder dur a terme una bona planificació personal.

Endeutar-se amb Seny.
L’objectiu és conscienciar l’alumne de les implicacions d’accedir a un crèdit, comprendre la utilitat de la TAE i el TIN, adquirir nocions per facilitar l’elecció d’un producte de crèdit, conèixer diferents productes de crèdit (targetes de crèdit, crèdits personals, hipoteques, etc.) i adquirir nocions sobre el risc de l’endeutament i com negociar amb els bancs. També s’introdueixen conceptes com el sobreendeutament o la reunificació de deutes.

Inversió Intel·ligent.
Aquest taller dóna a conèixer als alumnes la diversitat de productes d’estalvi i d’inversió (dipòsits, bons, accions, fons d’inversió, etc.). L’objectiu és ajudar els alumnes a comprendre els criteris importants a tenir en compte a l’hora de fer una inversió (rendibilitat i risc) i ajudar a detectar possibles estafes piramidals o “xiringuitos” financers.

Els dubtes quotidians d’en Jaume.
Aquest taller vol fer reflexionar sobre el consum i com triar entres les diferents ofertes, entendre els apartats d’una nòmina (sou, seguretat social, pagues extres, retencions, etc..), distingir entre comprar en línia i comprar de manera tradicional amb els seus avantatges i inconvenients, conèixer els diferents mitjans de pagament que es pot utilitzar. Explicar conceptes bàsics de seguretat en les comunicacions de les operacions bancàries on line i entendre i aplicar els tipus de canvi.

Atenent que va dirigit a alumnes de, més o menys, 15 anys lo projecte EFEC és prou complert i pot ajudar a aconseguir els objectius inicialment establerts. Ara depén de nosaltres, los monitors, connectar amb els alumnes i saber-los traslladar aquestes inquietuds. Alabatxigadéu...

dijous, 16 de gener de 2014

Lo gos i lo conill

Esta historia la vaig llegir fa més de cinc anys. Avui, al retrobar-la, he pensat que l'havia de compartir.

Un senyor va comprar un conill als seus fills. Al seu torn, los xiquets del veí van demanar una mascota a son pare. L'home va comprar un cadell de Pastor Alemany.

Lo veí va exclamar:
- Però es menjarà lo meu conill...!
- De cap de les maneres, lo meu pastor és cadell. Creixeran junts, i seran amics. Entenc molt d'animals i t'asseguro que no hi haurà cap problema.

Pel que sembla l'amo del gos tenia raó. Lo gos i lo conill van créixer junts i es van fer molt amics. Era normal veure lo conill al pati del gos i a l'inrevés.

Un divendres, lo propietari del conill va marxar de cap de setmana a la platja amb la família. Diumenge a la tarda l'amo del gos i la seua família estaven plegats mirant la tele, quan va entrar lo gos a la sala. Portava lo conill entre les dents, brut de sang i terra, i a més mort. Gairebé maten lo gos a cops.

Deia l'home:
- Lo veí tenia raó, i ara què farem?.

La primera reacció, a part dels cops que li van fotre, va ser fer fora de casa lo gos. En unes hores els veïns arribarien. Tots es miraven, mentre lo gos a fora es llepava les ferides.

Un d'ells va tenir la gran idea:
- Banyem lo conill, lo deixem ben net, després l'assequem amb l'assecador i lo fiquem a la seua caseta al jardí. Així ho van fer, fins i tot van perfumar l'animaló.

Que bonic ha quedat! ''sembla viu'', deien, i allà lo van ficar, amb les cames creuades com si estigués dormint. Després, en arribar los veïns, es van sentir los crits dels xiquets.

Al cap de cinc minuts l'amo del conill va venir a tocar a la porta, una mica estranyat.
- Què va passar?, Li va dir lo seu veí.
- Lo conill es va morir.
- Es va morir?
- Sí, va morir divendres.
- Va morir lo divendres?
- Sí, va ser abans de marxar de viatge. Los xiquets lo van enterrar al fons del pati...

El gran personatge d'aquesta història és lo gos. Imagineu-vos al pobret, buscant, en va, al seu amic de la infància des de divendres. Després de molt ensumar, diumenge va descobrir lo cos enterrat.

Què fa ell? Probablement amb lo cor trencat per la pena, desenterra l'amic i va a mostrar-lo als seus amos, imaginant que lo podrien ressuscitar.

L'home té la tendència a jutjar anticipadament los esdeveniments sense verificar lo que ha passat realment. Quantes vegades traiem conclusions equivocades de les situacions i ens creiem amos de la veritat?

Pensem bé abans de jutjar les accions dels altres i d'emetre judicis sobre les situacions.

Amb esta recomanació final us encoratjo a llegir lo llibre LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT, d'en Joël Dicker. 

Per tal de gaudir millor la trama del llibre, us aconsello anotar a un paper los noms dels personatges que van intervenint i, al costat, anoteu allò que penseu d'ells, com los veieu, que us ve al cap de les seues accions i que penseu que devien pensar ells quan les duien a terme. 

Este exercici ajudarà a sentir-vos manipulats, desorientats, al·lucinats i entusiasmats. És un thriller amb moltes sorpreses i cops d'efecte. De ben segur que en sortireu exultants pel raig d'adrenalina que l'autor li ha injectat.

Vaig llegir este llibre a finals de l'any passat. Quatre dies sense menjar, ni cagar, ni dormir. Alabatxigadéu... pos me va enganxar!.


dimecres, 15 de gener de 2014

La veritable importància dels pets

Un pet és lo residu gasós de la digestió que surt pel cul.

La composició mitjana d'un pet: 59% de nitrogen, 21% d'hidrogen, 9% de diòxid de carboni, 7% de metà i 4% d'oxigen.

Si lo nitrogen, l'hidrogen, l'oxigen i lo diòxid de carboni son gasos incolors, inodors, i insípids que representen lo 93% del pet, pos acollona la fortor del metà que, representant sols el 7% del pet, és qui s'emporta lo protagonisme.

Crec que fora bo inventar recipients per la recollida dels pets familiars, atenent la seva importància com a font d'energia. Lo contenidor podria ser de color roig, per tal de diferenciar-se dels actuals contenidors de deixalles.

Utilitats d'aquest gasos:

Lo nitrogen s'utilitza per a inflar les rodes del cotxe, i reduir així l'oxidació d'aquests. S'usa també per a pressuritzar bidons de cervesa, ja que produeix bombolles més petites que lo diòxid de carboni.

Lo caramel anomenat Peta Zetas es pressuritza amb gas de diòxid de carboni. També s'empra en armes de gas comprimit com lo paintball i per a inflar pneumàtics de bicicletes. Lo diòxid de carboni extingeix flames, i alguns extintors, especialment aquells dissenyats per a focs elèctrics, contenen diòxid de carboni líquid a pressió.

Gràcies a la seva conductivitat tèrmica, l'hidrogen és lo fluid refrigerant més utilitzat en l'actualitat. També es fa servir l'hidrogen com a combustible de bord per obtenir la potència motora d'automòbils, bicicletes i pels coets de l'espai.

L'oxigen ens permet respirar. La seva reacció amb l'hidrogen dona lloc a l'aigua (H2O) i a l'aigua oxigenada (H2O2). Crec que "no hasse farta dessir nada mas".

Lo metà és important per a la generació elèctrica ja que s'empra com a combustible en les turbines de gas o als generadors de vapor. Lo metà es transporta en canonades fins a les cases per a ser emprat com a combustible per a la calefacció i per cuinar. En aquest context se l'anomena gas natural.

Quedo bocabadat imaginant com d'útil podria ser aquesta recollida de pets familiars a casa del meu amic Agustí. Disposaria de gas natural per la cuina del restaurant P38 a Ulldecona, també aigua per netejar los plats i refrigerant per les neveres. La cervesa a granel brollaria amb major alegria i els extintors estarien sempre a punt. No cal dir l'estalvi que li representaria en tot allò que repercuteix als vehicles familiars. Crec que serà bo fer-li saber. Alabatxigadéu.

    

Lo meu vint-i-un mil aniversari

Avui 15 de gener de 2014 fa vint-i-un mil dies que vaig nàixer a la Latitud +40° 35' 27" i Longitud +00° 26' 52". Va estar lo dia Julià 2435673 de l'any Hebreu 5717.

Volia organitzar una festa "que ti cagues" però ho descarto perquè no em veig capaç de:

1) Aconseguir 21.000 espelmes pel pastís.

2) Encendre les 21.000 espelmes.

3) Apagar les 21.000 espelmes d'una bufada.

Això no treu que hom pugui fer lo regal d'aniversari i, per aquest motiu, restaré frisos esperant l'adoració dels Reixos i dels àngels, arcàngels i cors celestials que vulguin portar-me un present, del tot merescut. Tanmateix prego a les "pastoretes 90-60-90" que vinguin de manera escalonada pos ja no estic per orgies. Ara la metralladora sembla Cabo Cañaveral de la NASA, on tiren lo coet un cop cada dos o tres anys.


Si voleu idees pel regal us dic lo que necessito i/o desitjo:
  • m'agradaria tenir calçotets de franel·la com los dels vaqueros a les pel·lícules.
  • de mitjons estic poc servit.
  • un batí d'estar per casa o unes sabatilles.
  • tampoc tinc llet desnatada ni aigua de vichy.
  • i no necessito colònia, ni paper de water, pos avui he anat a comprar-ne.

dimarts, 14 de gener de 2014

ENDESA s'aprofita de la bona fe del client

ENDESA s'aprofita de la bona fe del client. Aquest és el títol que he ficat, però potser seria millor dir ENDESA estafa als seus clients.

El mes de desembre vaig consultar la e-factura al portal d'ENDESA i llavors vaig descobrir un servei que s'ofereix a la web: T'assessorem. Quina potencia necessites? ... si introdueixes les dades del teu habitatge t'aconsellem quina potència has de contractar. Pensa a introduir a la nostra calculadora els electrodomèstics que funcionen alhora en el moment de més demanda d'electricitat a casa teva.

El meu pis és petit, son 50m2 i tres habitacions. Tot i així, per curar-me en salut vaig anotar que tenia 5 habitacions amb calefacció i aire condicionat. També que connectava a l'hora tots els electrodomèstics, els tingués o no. La CALCULADORA DE POTÈNCIA finalment deia: Hauries de disminuir la potència contractada. La potència que hauries de contractar és de 6928 Kw. Vaig fer la prova amb 6 habitacions i també indicava el mateix.

Amb aquestes dades sols restava trucar a ENDESA i sol·licitar fer efectiu la seva recomanació. Així ho vaig fer i així és va dur a terme, rebaixant de 10,390Kw a 6,928Kw però amb un cost de 9€ pel fet de la modificació.

Han passat dos setmanes i estic fart de patir, a sovint, talls del fluït elèctric. Dos i tres cops al dia, com si estès al segle XX. He tornat a simular la CALCULADORA DE POTENCIA, aquest cop indicant que disposava de 18 habitacions, quasi com la caseta del Príncep, i la calculadora seguix recomanant 6928 Kw. Sembla fet ex-profés perquè demanis el canvi de potencia pos, apart dels 9€ de la baixada, ara em demanen 60€ per la pujada. En poques paraules: M'han donat pel cul i m'han estafat 69€ amb premeditació i mala praxis, aprofitant-se de la bona fe del client que creu amb les seves recomanacions. Un robatori que no pots denunciar, pos valdria més lo farciment que lo gall.

Desprès d'haver vist ahir l'actuació d'en Rubianes a TV3 els diria allò que esmentava quan parlava del PP, però prefereixo deixar-ho amb un "Me cago amb la mare que els va parir. Xoriços" i enviar una carta al director per EL PUNT AVUI - EL PERIODICO i LA VANGUARDIA. 

dimecres, 8 de gener de 2014

Avui he estat infidel

"No ha estat culpa meua és... la meua naturalesa!". Suposo dec tenir lo gen RS334 aquell que, segons un estudi de l'Institut Karolinska d'Estocolm (Suècia), los homes que lo tenen son més infidels.

Us explico la infidelitat:

Avui he fet el salt a Caprabo, lo meu proveïdor habitual de la llar, i he entrat a Mercadona. Tariro...tariro...!

Ho he fet per allò de la novetat (nova Mercadona a Arenys), per allò de la varietat (per molt que m'agradin les galeres Vostre Senyor va dir: "No sols de galeres viu lo home") i per solidaritat a l'economia familiar del meu amic Agus, que te lo restaurant P38 al polígon d'Ulldecona (si Mercadona va bé, Maverick -proveïdor seu- anirà bé i pagarà als seus empleats, que aniran a dinar al restaurant del meu amic i també cobrarà la seua filla, empleada de Maverick). És tant elemental com votar SÍ - SÍ a la consulta de 9n2014.

La infidelitat, com sol passar, ha estat mínimament profitosa:

He trobat OLIVES de SOSA. Unes olives "bocato di cardinale" que no trobo en lloc, però per la resta,  tot és HACENDADO o "HASENDAÑO" com diuen alguns. Poc trobes de les teves marques habituals i que s'adapten als teus gustos personals. També la majoria de congelats son fets amb productes de... ves a saber quins països (la sépia era de la Índia).

Que voleu que us digui... estic entossudit amb la menja de proximitat i com més propera millor. En general, lo peix d'Arenys, les galeres de Sant Carlos (les porten cada dia), la verdura del Maresme, la Llet Nostra, l'arròs Montsià o Segadors del delta, l'oli Acomont (o de les Cooperatives catalanes), els iogurts de La Fageda, els ous de Vall de Mestral a Jesús, la carn de vedella catalana, els plàtans de Canàries i les taronges del País Valencià. A cagar la via la carn que ve de l'Argentina, la llet francesa, les taronges de Xile i la sépia de la Índia.