dijous, 16 de gener de 2014

Lo gos i lo conill

Esta historia la vaig llegir fa més de cinc anys. Avui, al retrobar-la, he pensat que l'havia de compartir.

Un senyor va comprar un conill als seus fills. Al seu torn, los xiquets del veí van demanar una mascota a son pare. L'home va comprar un cadell de Pastor Alemany.

Lo veí va exclamar:
- Però es menjarà lo meu conill...!
- De cap de les maneres, lo meu pastor és cadell. Creixeran junts, i seran amics. Entenc molt d'animals i t'asseguro que no hi haurà cap problema.

Pel que sembla l'amo del gos tenia raó. Lo gos i lo conill van créixer junts i es van fer molt amics. Era normal veure lo conill al pati del gos i a l'inrevés.

Un divendres, lo propietari del conill va marxar de cap de setmana a la platja amb la família. Diumenge a la tarda l'amo del gos i la seua família estaven plegats mirant la tele, quan va entrar lo gos a la sala. Portava lo conill entre les dents, brut de sang i terra, i a més mort. Gairebé maten lo gos a cops.

Deia l'home:
- Lo veí tenia raó, i ara què farem?.

La primera reacció, a part dels cops que li van fotre, va ser fer fora de casa lo gos. En unes hores els veïns arribarien. Tots es miraven, mentre lo gos a fora es llepava les ferides.

Un d'ells va tenir la gran idea:
- Banyem lo conill, lo deixem ben net, després l'assequem amb l'assecador i lo fiquem a la seua caseta al jardí. Així ho van fer, fins i tot van perfumar l'animaló.

Que bonic ha quedat! ''sembla viu'', deien, i allà lo van ficar, amb les cames creuades com si estigués dormint. Després, en arribar los veïns, es van sentir los crits dels xiquets.

Al cap de cinc minuts l'amo del conill va venir a tocar a la porta, una mica estranyat.
- Què va passar?, Li va dir lo seu veí.
- Lo conill es va morir.
- Es va morir?
- Sí, va morir divendres.
- Va morir lo divendres?
- Sí, va ser abans de marxar de viatge. Los xiquets lo van enterrar al fons del pati...

El gran personatge d'aquesta història és lo gos. Imagineu-vos al pobret, buscant, en va, al seu amic de la infància des de divendres. Després de molt ensumar, diumenge va descobrir lo cos enterrat.

Què fa ell? Probablement amb lo cor trencat per la pena, desenterra l'amic i va a mostrar-lo als seus amos, imaginant que lo podrien ressuscitar.

L'home té la tendència a jutjar anticipadament los esdeveniments sense verificar lo que ha passat realment. Quantes vegades traiem conclusions equivocades de les situacions i ens creiem amos de la veritat?

Pensem bé abans de jutjar les accions dels altres i d'emetre judicis sobre les situacions.

Amb esta recomanació final us encoratjo a llegir lo llibre LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT, d'en Joël Dicker. 

Per tal de gaudir millor la trama del llibre, us aconsello anotar a un paper los noms dels personatges que van intervenint i, al costat, anoteu allò que penseu d'ells, com los veieu, que us ve al cap de les seues accions i que penseu que devien pensar ells quan les duien a terme. 

Este exercici ajudarà a sentir-vos manipulats, desorientats, al·lucinats i entusiasmats. És un thriller amb moltes sorpreses i cops d'efecte. De ben segur que en sortireu exultants pel raig d'adrenalina que l'autor li ha injectat.

Vaig llegir este llibre a finals de l'any passat. Quatre dies sense menjar, ni cagar, ni dormir. Alabatxigadéu... pos me va enganxar!.


Publica un comentari a l'entrada