dilluns, 10 de març de 2014

SAPIENS, ni sap ni vol saber.

Al numero 140 de SAPIENS apareix un article que, segons lo meu parer, presenta mitges veritats. Així ho he comunicat a la redacció de la revista i aquí us deixo el meu escrit i la seua resposta.

el meu correu: 

Benvolguts,
El meu nom és Pere Omar Brusca i Miralles, soc subscriptor de la revista SAPIENS.
Al numero 140 de la revista, dintre del bloc VIU LA HISTÒRIA hi ha el reportatge d’En Daniel Fernandez anomenat “Catalunya s’omple de passions” i puc apreciar que de les quatre històriques de Catalunya sols apareixen tres.
Dieu-me tiquis miquis, però curiosament aquest fet s’ha repetit al llarg dels anys i sempre ha provocat no fer constar “La Passió d’Ulldecona” a dintre de les passions a Catalunya.
Possiblement els del Montsià tenim la pell molt fina i aquest menyspreus ens afecten més de lo normal, ja que constantment ens hem de sentir “expulsats” per ser de “més enllà del Ebre”, però si no ho recordo malament, a tots els mapes figurem a dintre Catalunya.
Lo meu avi sempre comparava la figura de Catalunya amb una “paperina de xurros” on la part greixosa, perjudicial per l’organisme, queda a d’alt i el sucre, necessari per al nostre organisme i fonamentalment per al cervell, a sota, al “cul de la paperina”. Aquest excés de sucre ens fa suportar millor les amargós de la vida, però no per això hem de restar callats quan hi ha quelcom que no trobem del tot correcte.
Agraeixo la vostra atenció i us prego evitar absurds en propers reportatges.
Cordialment,
Pere O. Brusca

la resposta de SAPIENS:

Hola Pere
De cara l'any vinent, posarem Ulldecona.
Una abraçada
Sònia

Amb aquesta resposta tipus Twitter me pareix que han passat de mi. Que m'han donat per la pala amb una resposta similar a la que ens te acostumats lo "Gobierno de España": Prometo respetar el Estatuto que salga del Parlamento catalan.

Hi hauré d'esperar un any per voreu o per tenir una resposta de la Maria Dolores de torn: Fue una respuesta en diferido y como fue una respuesta en difi..., en diferido en forma, efectivamente, de simulacion de... simulación o de lo que hubiera en diferido...

Mos diuen la gent de fora
que no parlem massa clar
perquè aquí diem faena,
anemon, barco i ficar.
I jo sempre els hi contesto
que això també és català. 

«Jotes de l'Ebre» Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Publica un comentari a l'entrada