dissabte, 10 de juny del 2017

Pensions SI (doble garantia)

Un altre "espavilat" sense arguments que, com que no els té, utilitza la por per insultar la intel·ligència dels catalans i de les catalanes.

A part que en una Catalunya independent les cotitzacions i els impostos garantirien millor les pensions dels jubilats, crec que fóra bo destapar lo que aquest "espavilat" amaga quant a la responsabilitat que té el Govern d'Espanya a seguir-les pagant:

La primera del MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL: Una persona que és beneficiària d'una pensió de jubilació té dret a percebre-la amb independència del lloc en què es trobi.

La segona del REGLAMENT (CE) Nº 883/2004 DEL PARLAMENT EUROPEU sobre la coordinació dels sistemes de seguretat social: Les prestacions de jubilació degudes en virtut de la legislació d'un o de diversos Estats membres de la UE no poden patir cap reducció, modificació, suspensió, supressió o confiscació pel fet que el beneficiari o els membres de la seva família resideixin en un Estat diferent d'aquell en què es troba la institució deutora

Pos ja ho sabeu. Quan els "espavilats" us diguin que els pensionistes catalans perdran el dret a la pensió en una República Catalana Independent, només cal dir tres paraules MEN - TI - DA
 

divendres, 9 de juny del 2017

Catalans, espanyols d'origen i europeus

Un clatellot és el que es mereix lo guapet de C's per insultar la intel·ligència de les catalanes i dels catalans (lo mateix clatellot que va rebre lo Mariano en una entrevista a la televisió). No es pot ser més hipòcrita ni més mentider. Ja n'hi ha prou de tanta dolenteria, manipulació i insults a la veritat.


L'article 11 de la Constitució Espanyola ho diu clar: "Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad", és a dir que si ara ets espanyol ho seràs després d'haver votat SI a la independència de Catalunya i, pel fet de continuar sent espanyol, seguiràs gaudint de la ciutadania europea.


Prou de mentides, prou de manipulació. Voteu SI a la independència, pos llevat que vulgueu renunciar a la nacionalitat espanyola, en un Estat Independent Català, serem catalans, espanyols d'origen i europeus.

      

dimarts, 30 de maig del 2017

Lo meló de moro és miraculós

Com que ja ha començat "lo caloret del verano", avui vos parlaré del meló de moro, una fruita que ens aporta molts beneficis per l'organisme i amb la que menges, beus i et rentes la cara.

Beneficis que aporta:

-ajuda a regular la pressió arterial.
-ajuda a eliminar líquids del cos.
-afavoreix la reducció de pes.
-ajuda a regular el nivell de colesterol en sang.
-ajuda a prevenir el càncer.

-col·labora en la desintoxicació del cos.
-ajuda a prevenir problemes de pròstata.
-ajuda a enfortir el sistema immunològic.
-ajuda a dormir i equilibra el sistema nerviós.
-ajuda a regular el trànsit intestinal.
-ajuda a prevenir l'envelliment.


Per acabar, no oblideu la típica tradició de fer "farolets" amb lo meló de moro, més autèntics i més nostres que "les carabasses del Jalouin".  


dijous, 23 de març del 2017

Què he après avui?

Desprès d'un any a l'empresa publica i trenta nou anys a l'empresa privada tenia prejudicis pels "funcionaris", sense voler veure que també hi ha "burro-cràcia" a l'empresa privada, autònoms inclosos.

Avui m'he adonat que la burocràcia no és un cos estrany a la societat, sinó que emana d'ella i reflecteix els vicis i virtuts de la societat que l'envolta. En conseqüència, hi ha empleats públics responsables, laboriosos, amb iniciativa (i, per fortuna, l'Administració catalana compta amb un bon nombre d'ells), com també hi ha funcionaris despreocupats, absentistes, rutinaris, intrigants o senzillament corruptes.

Per desgracia la imatge del funcionari és la d'aquell que es passa el dia rascant-se la panxa o fent "assumptes propis" i la realitat és molt diferent. La majoria són persones treballadores, responsables, honestes, amables i competents, amb un gran sentit de servei públic. També és cert que, com en qualsevol altra feina, podem trobar funcionaris que son tot el contrari, però que no ens haurien de servir per generalitzar.

No totes les generalitzacions son certes. Cal tenir molta cura amb el que diuen els demagogs, pos utilitzen fal·làcies, presenten informació incomplerta i ofereixen definicions simplistes de la realitat. 

dimecres, 22 de març del 2017

Què he après avui?

Proverbi xinès o proverbi japonès?: Quan deixes d'aprendre, comences a envellir.

Cal aprendre quelcom nou cada dia, sigui el que sigui i vingui d'on vingui. Si pel cos és bo caminar, aprendre deu ser l'hòstia pel cervell.

Comparteixo les tres coses que he après avui:

1) Expressar NO és comunicar. Algunes vegades el "si ja t'ho vaig dir" mereix la resposta "pos no té vaig entendre". Qui expressa només pensa amb ell mateix, qui comunica pensa amb l'altre. 

2) No discutir mai amb un imbècil. Hi ha infinitat de coses millors a fer. "No hase farta desir nada mas".

3) "Quien tiene tienda, tiene que tenel sonlisa". Un somriure és el millor antídot pel mal humor, alleuja l'estrès i crea sentiments de felicitat.

Avore que aprenc demà.


dilluns, 29 d’agost del 2016

PEPSI: L'estupidesa no es considera deficiència


L'actual propaganda de la marca PEPSI ens diu, amb castellà imperial, que "Ahora es el momento. Cuéntanos cómo lo vives". Pos sincerament els diria que: "L'estupidesa no es considera deficiència".

L'aparcament per minusvàlids hi és per fer la vida més fàcil als qui patixen una disminució i s'han de moure en vehicle privat.

Aquestes places no estan per fotre als que no patixen cap dificultat física, sinó que hi són per facilitar la ja de per si complicada vida de les persones amb discapacitat, algunes de les quals per desgràcia no poden caminar llargues distancies. Caldria posar-se per un moment en el seu lloc.

Parar o estacionar de forma indeguda en una plaça d'aparcament reservada per a persones amb discapacitat és una infracció molt insolidària i més quan tens la barra d'ocupar les dos úniques places que hi ha. Vist a Calella (Maresme), la nit del dissabte a diumenge 28 d'agost de 2016 i no, no estava repartint genere.

dimecres, 4 de maig del 2016

Voldria, voldria, voldria

Aquesta poesia la vaig sentir quan era xiquet i avui, poquet a poquet, l'he tornat a recordar. Sembla mentida lo que fa l'edat, pos no me'n recordo que vaig sopar ahir però he recordat això de fa més de quaranta anys.

 
Voldria ser la nit fosca,
i el dia quan es fa clar.
Voldria ser les estrelles,
que el teu rostre fan brillar.

Voldria ser la lluna plena,
que els teus ulls han contemplat
i voldria ser el tros de terra
que els teus peus han trepitjat.

Voldria ser la finestra,
voldria ser el teu carrer.
Voldria, voldria, voldria
voldria tot això ser.

Voldria ser la fortuna,
per poder-te-la oferir
i voldria ser la mort
per no deixar-te morir.