Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (L)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Lelo:
Bobo. Beneit. Bocabadat. «Se va quedar lelo quan ho va vore».

Llacós:
Fang apegalós que queda depositat a les basses i depressions del terreny després d'una riuada o de grans pluges.

Llacuna:
Extensió d'aigua voltada de terra, més menuda que el llac. La nostra genuïna i autèntica llacuna no podia ser atra que «La Bassa de la Llacuna».  Atres basses són la «del Montsià», «de les Ventalles» i «de les Ermites».

Llaga:
1) Nafra. Però, com també passa en atres paraules, lo nostre català va per davant del català de Barcelona i Girona, ja que actualment, en el llenguatge vulgar ells solen dir nafra a les ferides causades al cos dels animals i anomenen llaga la nafra dels éssers racionals; tot i que és una distinció no admesa en el llenguatge literari.
2) Úlcera pèptica, o úlcera gastroduodenal.

Llaganya:
1) Lleganya. Porció de matèria blana, blanquinosa, produïda per solidificació d'un humor segregat per les glàndules sebàcies de les parpelles, i que s'enganxa als llagrimers i a les pestanyes.
2) Pèl arrancat de la pestanya. «Li ploren los ulls perquè té una llaganya a dins».
«Quan té la podien treure o bé quan la tenies per la cara se solia agafar en lo dit índex, lo senyalador, i te l’acostaves a la boca per fer-li un beset, guardant-te-la després a dins l’escot perquè deien que volia significar rebre prompte un regalet».

Llagat:
Que té llagues.

Llagostí:
Llagost. Llagosta.

Llamp:
Descàrrega elèctrica entre un núvol i la terra o entre dos núvols. Va acompanyada d'una forta emissió de llum, en forma de raig, que produeix un resplendor anomenat rellampec.
He cregut oportú afegir aquesta oració breu i fervorosa que vaig trobar fa temps per internet:
Al primer tró, diga aquesta jaculatòria i el temporal el deixarà sa i estalvi.

Santa Bàrbara va pel camp
buscant a l'Esperit Sant.
L'Esperit Sant busca a ella
-Santa Bàrbara donzella-
Déu ens lliure d'un rellamp
i d'una mala centella.
I d'un "rayo mal guiado"
"Quesucristo está clavado
en el árbol de la crus.
Digan a coro tres veses
Quesús, Quesús i Quesús".

(Publicada per Ramón Nonato lo dimarts 29 de setembre de 2009 al seu bloc El fetge de bou)

Llanda:
1) Recipient de llauna, pla i de vores baixes, per a coure lo coc de maçanes de l’agre dolç al forn.
2) Recipient de llauna, més alt que ample, que servix per a contenir oli o petroli. Petroliera.

Llangostí:
Llagostí.

Llaó:
Lleó. Mamífer carnisser molt corpulent que és considerat lo més valent dels animals.
Com que al Montsià no hi ha llaons, natros mos havíem de conformar mirant lo Llaó de la Metro.

Llaona:
Aixada de ferro molt ampla, gairebé quadrada.

Llaonet:
Més menut que la Llaona i utilitzat principalment per regar.

Llaor:
Llavor.

Llançol:
Llençol. Peça quadrangular, de grandària més gran que la del llit. És la peça de roba del llit que està en contacte immediat al cos i per això té un tacte més suau. Ni ha de dos classes:
  • Lo llançol de baix: és lo llançol que se posa damunt del matalàs. Pot ser estàndard o ajustable (en aquest cas, és elàstic i s’ajusta al matalàs).
  • Lo llançol de damunt: és lo llançol que se posa baix de la manta i damunt del llançol de baix. Se caracteritza pel seu disseny particular, ja que un dels extrems queda a la vista.
  • La coixinera: encara que no és un llançol, la bossa que cobrix lo coixí se sol vendre en conjunt als llençols.

Llapissó:
Llapissa, Granza, Roia, Roja o Rogeta son també els diversos noms en que se coneix esta planta de la família de les rubiàcies que s’enganxa a la roba com un dimoni i en tens un fart per treure-teu. D’aquí surt la frase «S'agarra com un llapissó» que utilitzem quan una persona és enganxadíssima i difícil d'esquivar.

Llaurar:
Es una faena del camp que consistix en fer solcs a la terra en l’aixeruga o en un atre instrument apropiat per a remoure la terra i fer-la apta per a fructificar.
*Dia de llaurar*: Mesura utilitzada per a quantificar l'extensió d'un tros de terra, entenent per tros de terra lo conjunt de bancals d'un mateix amo i que estan junts. Lo dia de llaurar era l'extensió de bancal que llauraves en lo matxo tot un dia, però era aproximat perquè depenia de la duresa del terreny i de l'animal.
Un dia de llaurar venien a ser unes dos fanecades i mitja, uns 2.000 metros quadrats.

Llavons i Llavonses:
Aleshores. Llavors. En aquell moment, en aquell temps. (cast. entonces).

Llebra:
Llebre. Mamífer rosegador molt semblant al conill.

Lleixa:
Cos horitzontal col·locat a certa altura i adossat a la paret, per a tenir-hi plats, olles i atres cosetes. (cast. estanteria).

Llépol:
1) Llaminer.
2) ©ULLDECONA. Que té facilitat per a pegar, per a escometre hostilment.
*Tens les mans molt llépoles*: tens les mans propenses a agredir.

Llepolia:
Llaminadura. Qualsevol dolç que ara anomenem «Xuxes».

Llesca:
Tallada relativament prima de pa.

Llescar:
Fer llesques.

Llet de pot:
Llet condensada, per fer lo tallat.
«Mon pare se fotia una beguda que, segons ell, se dia un Alaska i consistia en una Coca-Cola i una mica de llet de pot».

Lletada:
Arrebossat de farina i aigua per les borraines i les figues.

Lletera:
Recipient de llauna que servix per a tenir-hi i transportar-hi llet.

Lleterada:
Molta sort. Tindre llet o xamba.
«Tenia les quaranta i m’ha vingut l’as i lo tres de triomfo. Quina lleterada!».

Lletra:
*Saber de lletra*: saber llegir.
*Aprendre de lletra*: aprendre de llegir.
«La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura aprendre de lletra».

Llevantada:
Vent fort de llevant que sol dur pluja.

Llevar-se:
Alçar-se. Aixecar-se.
*Llevat!*: Despertat!.

Llèvens: ©ULLDECONA.
Peça de ferro proveïda de ganxos i fixada al cap d'una corda que servix per a pescar les coses caigudes al fons d'un pou, d'una cisterna, etc.

Llicsó:
Herba que trobem abundantment pels camps i vores de camins, i servix d'aliment als conills. Lletsó.

Lligacama:
Allò en que les dones se subjecten les mitges a la cuixa.

Lligar:
1) Avenir-se les persones.
«Avui lligarem!. Frase mítica que diem quan se’ns disparava la testosterona».
2) Coincidir o quedar bé juntes, les coses. «Lo color verd i lo morat no lliguen».

Lligallo:
Camí comunal. Camí ample per on transitava normalment lo bestiar transhumant.

Llijo:
Jo Llegeixo. Present indicatiu del verb llegir.
Jo llijo, tu lliges, ell llig, natros llegim, vatros llegiu, ells lligen.
No adjuntem l’element d’origen dubtós –eix.

Llima:
Llimona.

Llimera:
Llimoner. Abre que fa llimes.

Llimpiar:
(castellanisme). Netejar.

Llisa:
Peix de cos llarg, dors gris blavós, costats argentats i línies longitudinals de color marró.
«Pot fer-te xalar un ratet si te pica a la canya, però majoritàriament los pescadors la retornen al mar, llevat acomplir-se a la vegada tres cosetes: 1) que no hagis pescat rés, 2) que tingues molta gana i 3) que sigue una llisa llobarrera».

Llistó:
Peça de fusta prima i llarga.

Lliura:
1) Unitat de pes. La lliura equival a 400 grams i se divideix en 12 onces. Vint-i-sis lliures son una arrova. Aquesta unitat de pes era molt variable segons los llocs on anaves, per exemple la lliura valenciana son uns 355 grams i la lliura de les illes 407 grams.
2) Pes. Peça per a pesar que pesa una lliura.

Lliurador:
Recipient de metall, a manera de pala còncava, que servix per a trasbalsar grans, farines, etc., del sac a la balança.

Llobarro:
Peix de gust exquisit. La seua carn és excel·lent i se'n paguen alts preus.

Lloca:
1) Gallina que cova.
2) Una mare molt protectora.

Llocada:
Conjunt de pollets nascuts d'una covada de la lloca.

Llomillo:
Llom. Peça de carn de l’esquena del tossino, sobretot de les parts davantera i mitjana, magra, gustosa i molt apreciada. Porta lo sufix -illo segurament per influència castellana.

Llonguet:
Pa menut, més llarg que ample, que té un solc al llarg de la seua part de dalt.
«A la mitja part del Cine Savoy anàvem davant, al Bar del Tio Trampa, i mos preparava un llonguet de musclos escabetxats que mos feia llepar los dits de tant bo que era».

Lluc:
*Sant Lluc*: Patró d’Ulldecona. La seua festivitat és lo dia 18 d’octubre. Antigament les Festes Majors eren per honor seu, però se va decidir canviar-les a setembre per la Verge de la Pietat, la patrona.

Lluç:
És un peix blanc de poca espina que se pot fer de moltes maneres diferents. És molt abundant a les nostres costes i com que se pesca tot l’any té un preu bastant assequible. És adequat per a tot tipus de dietes.
*Mare de Lluç*: Maire. Llúcera. Peix blanc, de color grisós, molt i molt abundant a les costes mediterrànies. Acostuma a pescar-se juntament l’escamarlà i se sol minjar filetejada, enfarinada i fregida.

Lluenta:
Petxina molt comuna al litoral català, d'un marró clar, que viu a la sorra. A la llotja d´Arenys de Mar és on se´n acumulen més captures.

Lluent:
Que reflecteix. Brillant. Resplendent.

Llufa:
Pet sense roïdo, lo pet més perillós de tots els que hi han. No t’assabentes quan surt i quan te vols escapar ja has fet tard i patixes los seus efectes mortífers de gas pudent.

Llufar-se:
Fer llufes. Fer vents o veixines. «Quan m’atipo de fruita, llufo tota la tarda».

Lluir:
Donar una passada de guix, calç o morter a una paret per tal de dixar-la acabada.
(cast. revocar).

Llumenària:
Conjunt de llums encesos com per exemple per a solemnitzar una festa, posats especialment en les finestres, balcons, carrers, etc. Lluminària.

Llun:
Lluny. A distància considerable.
Se suposa que l'ús freqüentíssim de lluny com a preposició seguida de de (lluny de), deu haver determinat lo nostre llun o llunt.

Llustre:
Netedat d'un objecte. Lluentor.
«Com que ahir va ploure, avui haurem de treure lo llustre a tots los vidres».

Llustrós:
Que té llustre.
«Pos jo faig servir lo Finish Quantum».

Lo:
Sigui pronom o article, natros l’utilitzem a tothora davant paraules, noms propis,  adjectius i adverbis.
*Lo tot*: Allò més important.
«He procurat recopilar aquelles paraules que, de menut, utilitzava en la seua forma oral. Això és lo tot».

Lorito:
Capella dedicada a la Mare de Déu del Loreto que se troba a la sortida del poble en direcció a Vinaròs i on també hi ha la Creu de Terme.
La creu original que estava a la Mera se va destruí (o la van destruí) lo 1936 i la còpia que hi ha al Poble Espanyol de Barcelona va permetre la seua restauració.

Lumumba:
Còctel fet de Caolé i conyac que mos fotiem a l’hivern en lloc del Cuba-Libre (perquè lo Gin Tònic va vindre més tard).

dimecres, 17 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (J)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Jac/a:
Gec. Peça de vestir. Equival a Caçadora o Abric.

Jaç:
Llit o cosa disposada per a jeure-hi al damunt.

Jagants:
Gegants. Cadascuna de les figures d'home o de dona, de gran estatura, que surten a Festes Majors i dies senyalats. Los jagants d’Ulldecona són lo Lluc i la Pietat, que van nàixer lo nou de setembre de 1988. La Falduca i la Farga son uns atres jagants del poble fets més recentment i que representen una bruixa i una princesa. Estos jagants acompanyen a Lluc i la Pietat a les seues sortides.
«Puc dir que he aportat lo meu granet d’arena al mon jaganter. Amb la mítica Penya TOC, organitzàvem un reguitzell d’activitats a la localitat de Sant Pol de Mar (Carnaval, Teatre, Cinema, Xou, etc...) i en el decurs dels anys vam arreplegar unes 250.000 ptes. que se van destinar a la construcció d’En Ben Hassad i Mercè de la Murtra, jagants nascuts lo 28 de juliol de 1985».

Jarder:
*Dijous Jarder*: Natros i els de les Illes Balears anomenem així al darrer dijous abans de la quaresma, en lloc de llarder o gras com és propi a atres indrets de Catalunya.

Jassera (sense accent):
Lloc menut, per a dormir-hi només un parell de persones. Jaç.

Jàssera (en accent):
Biga mestra que servix pel suport dels cabirons. Al País Valencià es Jàssena.

Jazz-Band:
Conjunt d'instruments de percussió que són tocats per un sol intèrpret. Bateria acústica.

Jersei:
Peça de vestir exterior, feta de gènere de punt, que cobreix del coll fins a la cintura. L'extrem inferior, coincident en la cintura, acostuma a ser elàstic.

Joguet:
Joguina. Objecte destinat a jugar-hi i entretenir-s'hi. N'hi ha per a xiquets i xiquetes, per a adults en general i inclús per a animals com lo gat o el gos.

Jornal:
Mesura que s'utilitza per calcular el valor d'una finca. Espai de terra que pots llaurar en lo matxo un dia normal de faena.
Lo jornal de terra també el podem calcular pel número de ceps que se poden plantar en una extensió determinada. A Ulldecona el jornal és l'espai que ocupen mil ceps.
L'equivalència del jornal en les mesures del sistema mètric decimal és molt variada. Tot seguit facilito un quadre de valors del jornal tradicional a diverses localitats de Catalunya:


Tortosa 21,90 àrees
Sort 29,65 àrees
La Seu Urgell 29,77 àrees
Vilanova i la Geltrú 33,32 àrees
Igualada 34,22 àrees
Puigcerdà 35,87 àrees
Tàrrega 37,04 àrees
Falset 37,75 àrees
Valls 38,93 àrees

Jota:
Ball popular. La Jota d'Ulldecona, coneguda també com lo Xim-Xim, té un tret diferencial de les atres i és que, en lloc de ballar-se formant una línia recta, les parelles encerclen la banda de música que se situa al mig. Atres trets diferencials los trobem a les balladores: lo monyo en forma de picaport, les arracades d'or llargues fins a quasi los muscles, i los bonics (i cars) Mantons de Manila.
«Se diu que per tindre complert lo pedigrí faldut  has d’haver ballat lo Xim-Xim almenys un cop a la vida. Jo ho he fet. Crec que va estar l’any 1973, l’únic cop en que m’ho ha demanat una balladora. Sense adonar-me, me vaig quedar lo ventall que ella m’hi havia dixat i la vergonya me’l va fer guardar quasi 30 anys a la tauleta de nit. Ara tinc entès que el torna a tenir la propietària, pos finalment la meua família li va retornar».

Jugament:
Articulació. Lloc on s'articulen dos o més peces, especialment dos ossos o músculs.
«Me fa mal lo jugament de la cama».

Juí:
Judici. Coneixement d'una causa en el qual el jutge ha de pronunciar la sentència.
«Li han fet lo juí i ha sortit culpable».
Com atres de la recopilació, aquest també és un mot antic (escrits d’Ausiàs March ho corroboren).

Juliola:
Donzella. Peix de cos allargat, boca menuda i dents agudes. Les femelles són de de color bru rogenc i porten dos línies blanquinoses sobre els costats, los mascles tenen lo dors bru verdós o blavenc i porten als costats una vistosa banda longitudinal roja o ataronjada.

Junta:
Juntura. Lloc d'unió de dos coses.
«Lo mecànic va ficar la junta abans de muntar lo carburador».

Justet:
1) Just. Que gairebé no arriba a bastar o que és excessivament estret.
2) Poc intel·ligent. Toix, curt, talòs.

dimarts, 16 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (I)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Iaia:
Avia.

Iaio:
Avi.

Ideós:
Maniós. Que té idees fixes o obsessions.
        
Imbuïdor:
Que inculca o instrueix a fons. Que intenta condicionar maliciosament l'opinió.

Impedit:
Que no pot usar els seus membres per a caminar. «Tinc la mare impedida al llit».

Imperdible:
Que no es pot perdre. Agulla imperdible.

Incens:
Encens. Allò que en cremar-se exhala un perfum fort i agradable, i que sol usar-se en les funcions solemnes d'església.

Intervindre:
Intervenir. Prendre part en una acció.

dilluns, 15 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (H)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



la Haba:
Un dels malnoms pel que coneixíem al nostre amic Fedrico, que ens va dixar lo 24-10-2012. L’origen del malnom ve d’un dia en que “lo Matón de la Foia” ens va comentar a tots plegats que «Me ha salido un grano» i Fedrico, que sempre estava a la que salta i ficant aquella careta de no haver trencat mai cap plat, li va preguntar «Donde, en la haba?». Això hauria quedat com una simple anècdota entre amics, però hi devia haver escoltant algun corresponsal d’«El Mundo» o de la «Razón» (G.G.) i als tres segons se va escampar per tot lo poble.

Haure:
Haver. Natros utilitzem més Haure que Haver. També anteposem la partícula hi, de manera que en lloc de haver-hi diem hi haure.
«Si no m’ho pots arreglar, hi hauré d’anar personalment».
«Hi heu dinat aquí alguna vegada?».

Havana:
*Té molta terra a l’Havana*: Se diu, en intenció de crítica, d'una persona que és poc realista i té molta fantasia per veure i contar lo món que l'envolta.
Quan un fatxenda proclama
que és molt ric, i es fot de gana,
que ho té tot, i no té re,
d’aquest jan es diu que té
“molta terra allà a l’Havana”.
Josep Maria Poblet
Relats en Català - Barcelona, 30 de gener de 2012

Helicòptero:
(castellanisme). Libèl·lula. Insecte de quatre ales llargues i estretes, abdomen llarg i prim, que vola a prop de l'aigua i que a atres llocs l’anomenen espiadimonis o tallanassos.

Herbassal:
Herbada. Terreny poc cuitat i poblat d’herba abundant.

Hèrnia:
Tumor provocat per la sortida total o parcial d'una víscera o d'una atra formació anatòmica per una obertura anormal de la paret que l'envolta.

Herniar-se:
1) Patir una hèrnia. Trencadura.
2) Per criticar algú que no treballa. «No vos herniareu d’agafar una capsa».

Hòmens:
Homes. La manera com s'identifica a les persones que pertanyen al sexe masculí sense importar la seva edat o aparença. Se considera que l’expressió «mascle» pot ser pejorativa, reservant-se sols per a les espècies animals i vegetals, mentre que en el cas del mascles humans s'usa habitualment el terme hòmens. El símbol dels hòmens (un cercle i una fletxa inclinada que n'emergeix) se coneix com a "llança de Mart" o "fletxa d'Ares". Moltes persones consideren que la llança/fletxa és un símbol fàl·lic, com los bastons, les espases, los míssils, la corbata i l’edifici Agbar a Barcelona.

Hora:
Les hores i els quarts ho sabíem per les campanes del rellotge que hi ha al campanar de Missa (o per la sirena del migdia, quan sonava). Possiblement les campanes dels quarts ens van fer dir correctament les hores: «Dos quarts de cinc». «Un quart de nou». «Quart i cinc de dos».
*Dur hora*: portar rellonge.
*A tal i quina hora*: molt tard.
*Hora de retiro*: hora d’anar cap a casa.
*Fer bona hora*: Fer bon temps.
*Hora de camí*: Unitat de mesura itinerària igual a la distància que se pot caminar en 1 hora que, depenent de la marxa, del terreny, etc. vindrien a ser entre 3,5 i 5 Km. Quan actualment parlem de 1/2 hora de camí, 1/4 d’hora de camí etc., per a indicar distancies entre pobles o llocs, ho calculem anant en cotxe no a peu.

Hule:
Tela que se sol utilitzar per a cobrir la taula.

diumenge, 14 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (G)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Gafet:
Peça de metall corbada per subjectar lo cabell.

Gaiato/a:
Bastó de fusta corbat per la part de dalt que solen portar los güelos. No he sabut trobar les diferencies entre Gaiato i Gaiata però suposo que tindran a veure en lo de mascle i femella: lo Gaiato deu ser més llarg o més ample i la Gaiata deu ser més fineta i més guapeta. «Lo güelo no està. No veus que no està lo gaiato?».

Gaidó:
*Anar de gaidó*: anar de costat.
*Mirar de gaidó*: ser garxo.

Galera:
També anomenada Gamba imperial és un crustaci de l'espècie Squilla mantis que aporta un gust important als arrossos i guisats de peix. La seua temporada és al febrer.

Galet:
Broc menut d'un càntir, marraixó, barral o atre recipient, per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla lo líquid a raig prim.
*Beure a galet*: beure fent caure a la boca el raig de líquid que surt pel broc prim d'un atuell. «Tinc set!. – Pixa a la mà i veu a galet!».

Galga:
1) Falca
2) Lo freno dels carros.

Galipàndria:
Un fort refredat, constipat o estar en un estat engripat.

Gàlits:
Traça, ganes de fer quelcom, coratge, ànims.
*Tindre pocs gàlits*: Tenir poques ganes de fer-ho o fer-ho en desídia.

Galleta:
Coqueta plana de consistència dura i feta normalment de farina i sucre (o sal). Galeta. «Les galletes que minjàvem de menuts eren les Maries i les 222, aquelles que se “comian por su numero”».

Gallina:
La femella del gall, lo animal domèstic més comú de tots i que ens dona ous.
*La gallina de dalt caga la de baix*: Dita que expressa la relació injusta entre qui té poder i diners.

Gallinassa:
Femta de gallina. Aquest adob és tant potent i tant fort que l’has d’escampar tant prompte el tens al tros. Tot i així, al lloc on l’has abocat per tal d’escampar-lo queda cremat, tot el terra negre. És com lo cavall d’Àtila, rei dels huns.
«Una gallina de dos quilos de pes dóna en quatre hores uns 150 grams de gallinassa».

Galliner:
1) Lloc tancat en barres de fusta o ferro i reixa metàl·lica, on estan les gallines.
2) Lloc on hi ha molta gent que crida o fa soroll i és difícil d'entendre's uns i atres.
«Això és un galliner!».
3) Al teatro és la part alta i més allunyada de l'escenari on estan los seients de més poc preu.

Gallineta:
Bitxo menut negre que s'enrotlla com una boleta quan lo toques. Sol estar als llocs humits. Son els únics crustacis de desenvolupament directe, és a dir, sense fase de larva. També anomenat Porquet de Sant Antoni, cuc de bola, cuc de Sant Antoni, cuca de la Mare de Déu, caterineta, gallinorba.

Gàllo:
Galló. Gall. Grell. Cadascuna de les parts en què està naturalment dividida la part comestible d'un fruit, com la taronja, la mandarina, la nou, etc.

Galotxa:
Dard. Fletxa menuda, feta d'un bastonet punxagut i guarnit de plomes, que els xiquets utilitzen per jugar tirant-la a les portes, als animals, etc.
«Ara no les tiren als animals. Això era abans».

Galze:
Rebaix que es fa al llarg de la vora d'una peça de fusta, de pedra, etc., per encaixar-n'hi una atra. «Lo més fàcil de vore és lo galze que hi ha als bastiments per tal d’encaixar la porta».

Gambals:
Capacitat intel·lectual.
*Curt de gambals*: Curt d'enteniment.
«Que sols té una neurona al cervell i, a sobre, la té despistada».

Gambalatxo:
Persona que va d'aquí cap allà sense una destinació concreta i sense fer res de profit.

Gandul:
Persona que fuig de feina, que no vol treballar.

Gànguil:
Persona alta i prima, de cames llargues. «Qui és este gànguil que ve per allà?».

Ganivet:
Ganivet.

Gansa:
Pet que se fa sense fer roïdo. Llufa. «Aquí, algú ha dixat anar una gansa».

Ganxo:
1) Peça de forma corbada, que acaba en punta i servix per a penjar-hi o agafar alguna cosa.
2) Barra llarga en un extrem corbat que servix per atiar lo foc.

Ganyolar:
Lladrar de manera aguda un gos o un llop, com si plorés.

Ganyota:
Gest ridícul o grotesc fet a la cara, i especialment en la boca (cast. mueca).
«La ganyota mos fa sortir lo xiquet que portem a dins».
«Lo xiquet plorarà si li fas ganyotes».

Garbo:
(castellanisme). Que es airós i àgil. Que té gràcia de moviments.

Garganxó:
Gargamella. Part última de la boca i primera de la gola.

Gàrgol:
Raig d'aigua.

Garito:
1) Casa o local on se reunix la colla d’amics per estar-hi o per fer una xalera.
2) Crits i soroll de molta gent reunida. «Xeics, quin garito que foteu!».

Garrafa:
Ampolla de vidre ampla, que està revestida de vimen o d'espart per defensar-la millor contra els cops.

Garrama:
Engany, trampa, principalment en el joc o en els tractes.

Garramanxo:
Gargot. Traç imperfecte sense habilitat.

Garramós:
Que fa garrames. Que fa trampes al joc.

Garrell:
Que no és ben dret. Que se decanta cap a un costat perquè els genolls són massa oberts o massa tancats. Garrut.

Garreta:
*Ser de garreta curta*: Persona que és baixeta o poca cosa.

Garrit:
Obsequiós a les dones. Que atreu per la seva gràcia, pels seus encants. Galant.

Garró:
Turmell, taló. Part posterior-inferior de la cama, on s'articula aquesta en lo taló.
«Tens los garrons molt bruts. Marrano».

Garrofa:
Fruit del garrofer. A la guerra civil i a la postguerra se'n feia xocolata de baixa qualitat. «Actualment hi ha botigues de dietètica que venen farina de garrofa i preparats alimentaris a base de garrofa per recuperar lo consum ja que la garrofa és naturalment dolça, no conté cafeïna ni els atres estimulants del cacau i és baixa en greixos i calories. Les llavors de la garrofa tenen lo pes força uniforme al voltant dels 0,2 grams cadascuna, utilitzant-se en l'antiguitat per a pesar joies i gemmes. Lo seu nom en grec antic κεράτιον (Keration) és d'on prové el mot quirat, mesura encara avui vigent en joieria».

Garrofí:
Tot i que la seua definició és pinyol o llavor de garrofa, natros l’utilitzem per descriure lo morat en forma de pinyol de garrofa que sol sortir quan te fots una martellada als dits.

Garrofina: ©ULLDECONA.
Garrofa menudeta que comença a formar-se.

Garrotada:
Cop donat en un garrot.

Garrut:
Garrell. Tort de les cames.

Garxo:
Guerxo, estràbic. (cast. bizco). Que mira a la torta, que mira de gaidó, que «mira contra el govern».

Gastar:
Emprar una cosa que usant-se se consumix.

Gat:
*Anar gat*: Embriaguesa, en llenguatge vulgar o familiar.

Gatera:
1) Festa, Rebombori, etc. «Quina gatera que foten».
2) Embriaguesa. Quan actues irracionalment, com si estiguessis gat. «Se va fotre vuit Martini’s i va agafar una gatera de campionat».

Gatita:
Adornament que porten les dones al cap i servix per a que no te vaiguen los cabells a la cara. Diadema.

Gavell:
Feix de llenya menuda tapat de terra, que forma un munt per a cremar-lo i servir de fem al tros.

Gec:
Jac. Peça de vestir. Equival a Caçadora o Abric.

Gel:
Glaçó. Tros de glaç.

Gelada:
Glaçada. Són molt habituals en nits serenes de finals de tardor a principi de primavera les gelades d’irradiació.

Gelar:
Refredar. «Afaneu-vos o la sopa s'haurà gelat».

Gènit:
Manera de ser en quan adaptabilitat, propensió a l'enuig, a la impaciència, etc.. Caràcter fort. «Gènit i figura, fins a la sepultura».

Gentada:
Multitud de gent.

Gentilles:
Llenties. Llegum d’un enorme valor nutritiu i medicinal.
«Us puc confirmar que la millor Viagra del mercat és un bon plat de gentilles».
Contenen calci (semblant al de la llet materna), fòsfor (essencial pel sistema nerviós), ferro (100 grams de llentia crua és l’equivalent a un tall de bistec de vedella de 100 grams), zinc (augmenta el numero i la mobilitat dels espermatozoides i apuja los nivells de testosterona).

Gepa:
Protuberància a l'esquena produïda per una desviació de la columna vertebral.

Giner:
Gener. Lo primer mes de l’any.

Gínjol:
Fruit del ginjoler. És rodó, de color rogenc o marronós quan madura a setembre. Té un sol pinyol i lo seu gust pot recordar a la maçana. Fruit de la dieta mediterrània tradicional.

Ginjoler:
Abre que fa gínjols. La fusta del ginjoler s'utilitza per fer instruments musicals com gralles i tenores.

Ginoll:
Genoll. Articulació de la cama. «He caigut de la bicicleta i m’he pelat los ginolls».

Girar:
*Girada de peu*: Tòrcer-se un peu.

Gitar-se:
Estirar-se. Anar al llit. «Gitar significa vomitar a alguns llocs del Maresme, l’Empordà, la Garrotxa i Menorca».

Glera:
Tros de llit del riu sec, ple de pedregam.

Gleva:
Pa de terra compacte que s'aixeca llaurant, cavant, trasplantant un arbre, etc.

Glopada:
Cop de vent normalment acompanyat d'aigua. Xàfec.

Golut:
Golafre. Que té fal·lera al menjar.

Gonia:
Agonia. Angoixa. També ànsia de fer una cosa ràpidament. Pressa.
*Fer gonia*: Dit d'una persona que fa fàstic o d’un fet o una circumstància que produeix una impressió insuportable.

Gord:
Gras, abundant de carn. «Estàs molt gord».

Gordària:
Gordesa. (cast. gordura).

Gos:
Persona peresosa, que no li agrada treballar (cast. gandul).
«Un gos trobarà més raons per no treballar que set persones perquè ella treballi».

Gossera:
Lloc on se tanquen los gossos agafats pel carrer.

Got:
Recipient pensat per agafar-se en la mà, destinat a contenir líquids i que, en acostar-lo a la boca, pots beure lo líquid que conté. «Tota la vida he fet servir un got per beure i me nego en redó a utilitzar la paraula “vas”».

Gotellot:
Gota grossa de pluja.

Gotzo:
Gord. Gras. Ventrut. Obès.

Graciosa:
Beguda que conté àcid carbònic. Gasosa.
«Per aclarir-vos lo percal us podria explicar la campanya comercial que diuen va dur a terme “la Casera” (famosa per allò de “anemon”), però preferixo que li pregunteu a l’amic Pepe (l'ex-pintor), ja que domina millor lo tema».

Gram:
Mala herba que se cria per dins dels camps sembrats. És molt tenaç i difícil de fer-la desaparèixer completament.

Granel:
Sense embassar. A Doll.
«Actualment la venda a granel està regulada en la majoria de productes alimentaris i prohibida pels següents: Café, Oli, Cacau en pols i Llet. Estem capacitats per votar un president de govern i no ho estem per comprar llet a granel, perquè diuen que no la bulliríem, però crec sincerament que mos fan pagar la cagada d’algun set ciències pixapí que no la va bullir. Us aclarixo que és pixapí: persona de ciutat que se pensa que la natura real és com la que pinta Disney, on tots los llaons canten, les serps ballen i les vaques donen caputxinos Starbucks».

Granera:
Escombra.
«Com que fato és massa quantitat i escurar seria massa brut, penso que lo més representatiu de la nostra llengua és la granera i caldria fer alguna cosa per equiparar-la als Globos, els Ondes, els Oscars o los Goyes, com per exemple lo premit al pitjor polític, lo pitjor esportista, lo pitjor periodista, etc.».

Granet:
Grandet (en llenguatge antic). «Este llençol és menut, no en tens cap de més granet?».

Granís:
Calamarsa. Conjunt de grans de gel menudets formats per congelació del vapor d'aigua de l'atmosfera.

Grassa:
Greix per rodaments i mecànica en general.

Gravilla:
(castellanisme). Grava menuda que servix per a fer morter.

Grela:
Recipient a manera de plat gran, més ample que alt, i que servix per rentar-se la cara, los peus, posar coses en remull, etc. (cast. palangana). «Quan encara no existien los banys com els que ara tenim a qualsevol casa, la grela i la pitxera se ficaven a un moble de fusta que solia portar un espill i feia aquestes funcions».

Grenya:
Floc de cabells desordenats, mal tallats, esperrucats, enganxats o bruts, propi de gent poc curosa de la seua higiene personal. «En estes grenyes sembles una bruixa».

Griba:
Garbell. Receptacle que té lo fons ple de forats iguals i que servix per a separar objectes de grandària desigual, dixant passar uns i retenint los atres. Sol ser de forma circular i té una vorera sòlida.

Grill:
Brot que treuen les pataques, cebes, alls, etc.

Grillar:
Treure grills les pataques, cebes, alls, etc.

Gronsador:
1) Seient que s’aguanta de dos cordes lligades al sostre o en una barra alta. Té un moviment de vaivé i servix per jugar los xiquets. Gronxador.  (cast. columpio).
2) Cadira balanci.

Gronsar:
Gronxar. Donar un moviment de vaivé.

Gros/ssa:
D’una extensió o d’un volum considerables. Gran, extens. «S’han comprat una finca molt grossa».

Grumol:
Mol·lusc marí, de molla roja i petxines negres i llargueres, que se fica a l'arròs per donar-li bon gust.

Guano:
Substància molt rica en fosfats i matèries nitrogenades, formada principalment pels excrements de certes aus marines, i que s'usa molt per a adobar les terres. Vulgarment, tot adob químic és anomenat guano.

Guatlla:
Au de la mateixa família que la Perdiu i que podem diferenciar-la perquè a les plomes no té tants colors vius.

Güelo/a:
Avi, àvia. Persona vella.

Guinyot:
Joc de cartes semblant al tuti i a la brisca, en el qual solen jugar dos contra dos. Hi ha molta afició i és considerat poc menys que el "joc nacional de les Terres del Ebre". Cada partida rep lo nom de cama; quan una parella guanya quatre cames, aconseguix un coto; un guinyot complet es juga al millor de tres cotos.