dimarts, 1 de setembre del 2015

La Parla d'Ulldecona a la Revista de la "Soci"

Pos pel que puc vore, a la Revista de l'Associació del Personal de "la Caixa" de Setembre 2015 n'han fet cinc cèntims del meu llibre.

Us puc afirmar que em sento orgullós d'haver sortit a la "premsa" pel fet d'haver fet quelcom amb estimació.

Aprofito per dir-vos que, quan vaig a Ulldecona, procuro cercar amics als qui pugui obsequiar el llibre. Tot i així no sempre els trobo o potser que quan ho faig, llavors no porto el llibre a sobre. Paciència... i que ningú és cregui menyspreat, no és la meua intenció de cap de les maneres.


dimecres, 7 de maig del 2014

L'Esplai d'Ulldecona infectat pel virus "constitucional"

Lo virus "constitucional" també ha arribat a l'Esplai d'Ulldecona i el NO-NO ha sortit de les boques dels seus actuals gestors.

Els meus pares han estat afiliats com associats a l'ESPLAI d'ULLDECONA de l’OBRA SOCIAL DE “la Caixa”, des de fa una pila d'anys (ara no sabria dir-te si des de la seua fundació o quasi). Han pagat regularment la quota d'associat i totes les aportacions per activitats "extres". Uns associats que han utilitzat molt poc les instal·lacions, pos sols anaven un o dos cops a l'any, però sempre han volgut col·laborar pagant la quota perquè estaven il•lusionats de formar part d'una associació del poble on hi tenen amics i companys (cada cop menys).

Aquest any 2014, tot i coincidint amb el 90 aniversari del meu pare, la nova junta de l'ESPLAI d'Ulldecona els comuniquen que NO PODEN SER ASSOCIATS perquè no tenen el domicili fiscal a la localitat d'ULLDECONA, segons sembla ho diu a la "Constitució" (els estatuts de l'associació), i aquesta "Constitució" és inalterable i estricta. No admet raonament lògic possible, és NO i NO.

Veritablement els meus pares tenen la residencia fiscal a Tortosa, però el meu pare viu a Ulldecona de divendres a dilluns, a la casa familiar al carrer Sant Antoni. No té l'adreça fiscal però viu i pensa com a faldut que és, també paga la contribució a Ulldecona per la casa del poble i pels dos nínxols que té al cementeri.

Entre allò que és "legal" i allò que és lògic, social o de sentit comú, em sorgeixen uns dubtes que no acabo d'entendre:

1) Com és que fins ara no havien tingut cap problema, puix la situació de domicili no ha canviat en els últims 25 anys. Si abans podien ser associats perquè ara no ho poden ser?

2) Perquè han fet aquest rebuig coincidint amb el seu 90 aniversari? Quants anys més consideren que pot arribar a "molestar-los" pel fet de tenir-lo con associat? Quina nosa els fa? Quina ment recargolada i enverinada ha propiciat l'expulsió?

3) Tant sagrada és "la Constitució" de l'Esplai d'Ulldecona que no permet fer una excepció a un avi de 90 anys que ha estat associat fins ara? Que potser ara haurà de "vagar per l'espai sideral pel segles del segles"? Lo "Rajoy de torn" no tenia cap altra sortida? 

Vaig tenir la sort de formar part, com empleat de "la Caixa", dels inicis dels Esplais a Catalunya, participant activament amb el seu esperit fundacional: "Un homenatge de 365 dies", contraposat als antics Homenatges a la Vellesa que sols eren d'un dia i no entenc de cap de les maneres la prepotència de la nova junta de l’associació rebutjant un associat que ho ha estat des de fa anys i  argumentant-ho amb un article de la seua "Constitució". Llavors perquè està la Junta? quina funció té la Junta si hi ha una "Constitució" hermètica que no deixa lloc a interpretacions, revisions i adaptacions. Pos a mi que em perdonin, però aquesta Junta i el que he fet aquest matí al vàter son lo mateix: una merda.

dimecres, 16 d’abril del 2014

La meua parla a Ulldecona

http://www.lulu.com/spotlight/perebrusca
La meua parla” vol ser un recull d’expressions fetes per mitjà de la paraula i definides segons els meus pensaments i sentiments falduts. Per tant, és evident que hagi donat molta més importància a com se diu (fonètica) i a que vol dir (significat) que a com s’escriu, sense dixar de banda aquest darrer aspecte, ni tampoc menysprear les descripcions acadèmiques.

Aquí trobareu lo llibre en format PDF, tot i que en lo format paper fa més patxoca.

NO és un diccionari acadèmic. No ha estat la meua pretensió al fer-ho. Sols he procurat recopilar aquelles paraules que, de menut, utilitzava en la seua forma oral i que, a poc a poc, vaig haver de substituir per atres, evitant absurds com el referent a la paraula gitar, que natros la fem servir per estirar-se al llit i a atres indrets de Catalunya significa vomitar. També vaig deixar d’utilitzar paraules a causa de la inseguretat que molts hem patit en lo domini de la mateixa llengua, fet que sovint ens ha dut a considerar incorrectes aquelles paraules que no consten explícitament al diccionari normatiu, sense adonar-nos que la majoria no dixen de ser variants històriques genuïnes, totalment correctes.

Lo llibre de 400 pàgines és una obra d'art, quasi comparable amb "la Gioconda". Inicialment he editat sis exemplars perquè amics i familiars puguin donar el vistiplau als mots que apareixen i cercar, si escau, possibles faltes d'ortografia.

En ser un llibre d'ús personal i no cercar altre profit que el propi d'haver gaudit fent-t'ho, no he tramitat l'ISBN necessari per a la venda. Així i tot, algun amic m'ha demanat de tindre'l en forma física i per això vos facilito també l'enllaç a la pàgina de on se pot aconseguir lo llibre físic.


Pos repetixo l'enllaç a la pàgina per descarregar en format PDF.