Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Egua:
Euga. Femella del cavall.
Eixemple:
Exemple. «Perquè
separat va tot junt i tot junt
va separat».
Eixanglot:
Singlot. (cast.
hipo).
Eixarmentar:
Aplegar els sarments podats.
Embastar:
Cosir provisionalment la roba en punts
llargs.
Embastida:
Bastida on treballen los paletes.
Emblanquinar:
Donar una passada de calç a les parets
d'una casa.
Embolador:
Persona aficionada als bous i encarregada
d’embolar al bou embolat.
Embolar:
Acció de ficar los ferros i les boles a
les banyes del bou embolat.
Embolat:
Que porta boles de foc a les banyes.
Embossar:
Obstruir un conducte.
Embustero:
Mentider. Trolero.
«A nadie se
le obligó nunca a hablar en
castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por
voluntad libérrima, el idioma de Cervantes» (JotaCe King – Any 2001).
Embusteria:
Mentida.
Trola.
Emmascarar:
Mascarar. Embrutar-se de
carbó.
Emmanisar:
Enrajolar en manises. Cobrir de manises un
paviment o una paret.
Empastre:
Cosa mal feta, que revela manca
d'habilitat o ignorància. «Hem fet un
bon empastre!».
«La
Banda de l'Empastre era una banda de música de caràcter còmic, creada a
Catarroja a principis del segle XX i desapareguda cap a l'any dos mil.
Se denominava així perquè, en clau d’humor, les seues interpretacions
musicals se basaven en lo desordre i el caos (igual mesclaven un
pasdoble i una marxa fúnebre, com una peça de Wagner i "Rascayú"). Cap
a l'any 1930 van crear los espectacles comicotaurins coneguts com a
xarlotades, actuant a les places de bous com la de Vinaròs».
Empelts:
Oliveres joves que fa pocs anys que són
empeltades.
Empeltar:
Acció d’inserir part d’una planta en una
atra.
Normalment a un peu bort o de poca
qualitat li empeltarem un de millor.
Una finca d’empelts és una Empeltada.
Empinat:
Que fa molt pendent. «Lo Coll de l’Ampiqué és molt empinat».
Emporlanar:
Cobrir en ciment una superfície.
Empudegar:
Molestar. Fer coses que desagraden a algú
o que li fan perdre el temps. Importunar.
«No
m’agrada que empudegueu als veïns
tocant los timbres».
Encantar:
Distreure’s.
*Estar encantat*: Estar distret.
Encanar-se:
Perdre l’alè per excés de rialles o de
plorar.
Encangrenar:
1) Afectar de gangrena.
2) Enrabiar. Fer bullir la sang.
Encapir-se:
Posar-se fort en una idea errada.
Entossudir-se.
Encarabassinat:
Engrescat en una idea.
Encavalcar:
Encavallar. Posar, una cosa, a cavall
d’una atra; és a dir a sobre, de manera que se toquen o s’encreuen.
«Encavalcar-se
els nervis».
Agafant literalment aquesta definició,
quan un ensopega en lo seu propi peu (s’encavalquen los peus) en
lloc de dir el mot entropessar diem encavalcar: «S’ha
encavalcat en los peus i ha topat de cara en la paret».
«Al món
casteller se diu encavalcar al
situar-se, l’enxaneta, damunt de l’aixecador per carregar lo castell».
Encendres:
Esdevenir furiosa, una persona.
Exaltar-se. Enrabiar-se. Indignar-se. «Per què
t’has encès tant?».
Encert:
Casualitat, coincidència. «Va estar un encert trobar-nos per
Barcelona».
Encerat:
©ULLDECONA.
Peça gran de tela resistent que fiquem al
carro per depositar-hi la verema o també baix les auliveres quan se
baten les aulives (Borrassa).
Encetar:
1) Començar a fer servir una cosa.
Encetar lo pa. *Encetar una dona*: desflorar-la.
2) Inflamar-se o irritar-se la
pell, de resultes d’un fregament continu, de la calor, de la suor o de
tot plegat. «Les sabates noves
m’enceten lo peu».
Encomanar:
1) Contagiar.
2) Encarregar. «Encomana-l’hi aspirines a Cinteta per
quan vagui a Andorra».
Encular-se:
Inclinar-se un carro, tractor o vehicle
cap a la part de detràs.
«Este cotxe
va molt enculat. Que
porteu?».
Enfadós:
*Lo qüento de l’enfadós*: «Vols que
et conte lo qüento de
l'enfadós?
—Sí.—Jo no et dic
sí, jo et dic si vols
que et conte lo qüento de l'enfadós.
—No.—Jo no
et dic no, et dic si vols
que et conte lo qüento de l'enfadós».
*Pareix lo qüento de l’enfadós*:
Insistència molesta i impertinent. Se li diu a qui repetix moltes
vegades les coses.
Enfit:
Empatx.
Enfitat:
Tip. Embafat. Empatxat.
Enganyar:
*Enganyar al cos*: Minjar alguna
coseta per tal de distraure la gana i així poder esperar lo dinar o
sopar.
Enganyifa:
Enginy per induir a error en paraules o
accions que deliberadament fan creure allò que no és.
«Les
roses són roges,
i lo vent les mou,
tu seràs lo sis
i jo seré lo nou».
i lo vent les mou,
tu seràs lo sis
i jo seré lo nou».
Engargallar-se:
Ennuegar-se. Sentir-se obstruïda la
respiració per haver fet mala via el menjar o el veure.
Engarronada:
Broma pesada.
Engolir:
Empassar. Fer passar per la gola, de la
boca a l'esòfag.
Engordir:
Engreixar.
Enguany:
Aquest any. «Enguany
hem estat a NiuYorc».
Engüent:
Ungüent.
Enllestir:
Completar una faena. Per natros
correspon, bàsicament, en netejar la casa.
Enllustrar:
Donar llustre. «Enllustrar les sabates».
Enrampar-se:
Rebre una descarrega en tocar un cos
electritzat. «Estos fils enrampen».
Enrasir-se:
Posar-se ras. Lo cel sense cap núvol.
Ensofatar:
És diferent d'ensofrar, és per la vinya i
es fa a màquina.
Ensofrar:
Espolsar en pols de sofre. «Ensofrarem les pataques i així no se
podriran».
Ensomni:
Somni.
Ensomniar:
Somiar. Quan érem menuts mos dien «No
juguis en foc perquè ensomniaràs», «No minges olives negres per
sopar que ensomniaràs», però la frase que més me rebentava era «A
dormir i ensomniar en angelets», quan lo que volia era ensomniar
en angeletes
nuetes i jugadoretes.
Ensordar:
Eixordar. Dixar sord per la violència d'un
soroll molt fort. «No cridis tant,
que m'ensordes».
Ensumar:
Olorar.
«Sempre
vaig portar la mateixa colònia
i, quan tornava al poble, hi havia amigues que sabien la meua arribada
molt abans de retrobar-nos personalment, perquè dien haver ensumat la
meua olor a tal lloc del poble. Dissortadament ara, complits els
cinquanta, ningú m’ensuma».
Enterra:
Terra. «M’ha
caigut enterra i s’ha
trencat».
Enterro:
Enterrament.
«El gran
humorista Joan Capri explicava
el cas d’una vídua que va voler demostrar al món que no era tan
beneita com semblava i a la tomba del seu espòs va posar aquest epitafi:
Aquí descansa en Robert,
el meu estimat marit,
ara si que sé del cert
a quin lloc passa la nit.
el meu estimat marit,
ara si que sé del cert
a quin lloc passa la nit.
Entoldat:
Envelat. «Seria
bo que la joventut recuperés Entoldat i aparqués lo castellanisme “Carpa”».
Entortilló:
Torcedura del peu.
Entrada:
Rebedor. La primera habitació que se troba en
haver
passat el portal forà d'una casa.
«A ca meua
l’entrada era la botiga de
diaris i llepolies. També era sala d’estar».
Entravessat:
Tindre algú entre cella i cella. Detestar
a algú per alguna cosa que no ens agrada d’ell. Aversió.
«Tinc
entravessats a tots los peperos i
a tots los ciutadaneros, perquè no puc en lo cinisme ni en la
hipocresia».
Entrevit:
©ULLDECONA.
Pàncrees. Glàndula del cos humà situada
darrere
l'estómac.
Entropessar:
Ensopegar. Aquest mot té com a sinònim Fer
la
cameta.
Entufat:
Enfadat.
Enverenar:
Enverinar.
«Pel sol
fet d’aconseguir votants, els partits polítics estatals enverenen diàriament a la
ciutadania en contra dels catalans».
Enxís:
Encís. Acte i efecte d'encisar. (cast.
hechizo).
Equivaldre:
Equivaler. Ésser igual de preu, de valor,
de significació.
Èrtic:
Ert. Rígid. Encarcarat. «En este fred mos quedarem èrtics».
Esbardar:
Cobrir lo menjar en una capa de farina i
ou per tal de fregir-lo.
«Normalment
lo peix s’enfarina (sols se
fica farina), la carn s’arrebossa (pa ratllat i ou) i los cardets
s’esbarden».
Esbocar:
Encabritar-se un animal, per exemple lo
matxo.
«Quan
era menut hi havia al
poble dos germans, grans i fadrins, que tenien un matxo. Un li dia
“Arri!” i l’atre li dia “Sió!”. Lo matxo va acabar tant neuròtic que se
va esbocar amunt i avall pel carrer Major. Lo final trist de la
història li va tocar al matxo, perquè va estar abatut pels trets de la
Guàrdia inCivil, que llavors no estaven per hòsties».
Escafinyat:
Esquifit.
Escamarlanc:
Escamarlà. Crustacis decàpodes astacideus de la
família dels nefròpids. Vos heu quedat en la
boca oberta.
Los escamarlancs son molt apreciats, i
millor si són frescos. A Catalunya la seua temporada va d’octubre a
desembre.
Escamarrar:
Separar molt una cama de l'atra.
Eixarrancar. Eixancar.
Escamarrat:
Posat en les cames molt separades. Eixancat.
Eixarrancat.
Escampatall:
Dixa’t de qualsevol manera. Escampall.
Escarabitxa:
Escarabat. (cast.
cucaracha).
Escarpi/escarpe:
Barra de ferro d'uns 20 a 30 cm. de
llargada que servix per a fer forats a la pedra, per a separar fent
palanca dues peces d’un cos o per treure claus. Escarpre.
Escarrassar:
Collir olives en la mà.
Escarroll:
Tros de ram de raïm.
Escatinyar:
Donar menys del que convé o pertoca.
Retreure's de donar. Escatimar.
Escatxill:
Esquitx.
Escatxillar:
Esquitxar. «Pos
expressament he escatxillat lo
full perquè veigeu lo que és un escatxill artístic de tinta».
Escolanet:
Noi que servix missa i ajuda a atres
ministeris de l'altar.
«La meua
primera faena retribuïda. Per
cada enterro mos donaven (en negre) deu rals. Tota una fortuna».
Escoltar-se:
Atendre excessivament a l'estat de salut
propi, observant minuciosament els símptomes reals o imaginaris.
Escomençar:
Començar. «Escomenço
a dinar que tinc pressa!».
Escopinyada:
Escopinada.
Escopinyar:
Escopinar.
Escorredor:
Aparell de fusta, compost d'un bastiment
que sosté una sèrie de travessers paral·lels entre els quals se fiquen
los plats perquè s'escorrin després d'escurar-los.
Escrita:
Rajada. Peix de diferents
espècies del gènere Raia, caracteritzades per tindre l'esquena tacada
de ratlles o puntets de diverses formes.
Escrúpol:
Repugnància de menjar, beure, tocar alguna
cosa. Fàstic.
Escrupolós:
Que té escrúpol.
Escudellar:
Distribuir els aliments passant-los de
l'olla als plats.
Escudelles:
Eines de cuina que servixen per
escudellar.
Escuranda:
Lo que tens per escurar: plats, gots,
escudelles i atres recipients utilitzats per cuinar i menjar.
Escurar:
1) Netejar los plats i gots del
menjar. «A ca meua escura la Whirlpool».
2) Aprofitar. «Aquesta
costella, l’has d’escurar, encara hi queda carn!».
Escut:
Escudet d'empeltar. Tros d'escorça tendra
que conté un ull i se separa de l'arbre per a fer-ne un empelt.
Esgarrany:
Esgarrinxada. Esgarrapada.
Esgarranyar:
Ferir en les ungles. Esgarrapar.
Esgarrar:
Esquinçar. Estripar.
Esgarrat:
Esguerrat. Mutilat.
Esgarrifar:
Tremolor convulsiu pel fred, la febre,
d'un soroll estrident, d'una emoció intensa.
«Avore,
Avore... no hem de confondre
Esgarrifar i Esmussar encara que totes dos sensacions mos fiquen, a
vegades, la pell de gallina».
Esgatinyar-se:
Barallar-se lleugerament, sense arribar a
ferir-se greument.
«Com que la
paraula esgatinyar ve de
gat, pos no t’estranyes si surts una mica esgarranyat».
Església:
*Església de Sant Lluc*: Temple
gòtic en honor al patró que hi ha a la Plaça Major del poble. La seua
construcció se va començar l'any 1373 i se va consagrar l'altar
major l’any 1421.
Esgolar:
Fatigar-se la gola cridant. «M’he
esgolat cantant».
Esllinguit:
Llanguit. Massa prim. Que no té la
grossor que li correspondria per la seua alçada.
«La meua
néta està cada dia més
esllinguida».
Esmolet:
(Fonètica: Asmolet) Esmolador.
Afilador. Home que té per ofici esmolar ganivets i atres eines.
«Era un
ofici ambulant molt antic. Los
esmolets portaven una pedra d'esmolar que anava acoblada a un cavallet
de fusta d’un carretó i la feien moure en los peus. Anaven de poble en
poble i feien un soroll musical fort en un flabiol de set forats.
A partir
del segle XX portaven la mola
al porta paquets d'una bicicleta, que passades unes dècades va ser
substituïda per una motocicleta, però a finals del segle XX aquesta
professió va desaparèixer quasi totalment».
Esmussar:
1) Perdre el tall, per exemple un
ganivet.
2) Impressió aspra i desagradable
que fa posar la pell de gallina, se tensen los muscles i les dents mos
formiguegen.
Espai:
Anar a poc a poc. Anar en cura. «Aneu espaiet o caureu a la séquia!».
Espaladrap:
Esparadrap.
Espalmatòria:
Palmatòria. Canelobre on fiquem l’espelma.
Espapillar:
©ULLDECONA.
Triar los millors grans de raïm.
Espardenya:
*Anar en una sabata i una espardenya*: No tenir cura en l'aspecte exterior.
Espart:
Fregall. Manyoc d'espart entrelligat, en
què se freguen i netegen los plats, les rajoles, les parets, etc. (cast. estropajo).
«Ara los
esparts porten fibres
abrasives i una esponja de niló que ens protegix les ungles».
Espatllera:
Respatller de cadira, de banc o d'un altre
seient.
Espavil:
Vivesa. «Espavil,
que ve el carril!».
Espedregar:
Al tros, treure les pedres del terra.
Espenta:
Empenta.
Espentejar:
Donar empentes. Empentejar, empènyer.
Esperit:
*Esperit de vi*: Alcohol.
*Patir d’esperit*: Tindre un
patiment o una preocupació profunda.
*Ser un esperit de contradicció*:
Se diu de la persona que li agrada molt polemitzar per qualsevol
qüestió.
*Tindre poc esperit*: estar mancat
d'energia interior, de coratge davant les dificultats o perills.
Espill:
Mirall. «Tothom
és com un mateix se creu que
és».
Espinada:
Columna vertebral. «Pos a mi m’agrada lo Corasson
Espinado».
Esplai:
Esta
paraula l’he ficat per explicar, al meu entendre, la injustícia comesa
sobre mon pare per part d’este centre “cívic”
(?) que s’autoproclama "Obra
Social" (?).
Enguany, coincidint
en lo 90 aniversari de
mon pare, la nova junta de l'Esplai d'Ulldecona li va comunicar
que NO podia ser associat perquè
no té
el domicili fiscal al poble. Segons sembla surt (?) a la
"Sagrada Constitució" (els
estatuts de l'associació), i esta "Constitució"
és
inalterable i estricta. No admet raonament lògic possible, és NO i NO.
Entre allò
que és "Constitucional" i allò
que és lògic, social i de sentit comú,
m’apareixen uns dubtes raonables que no acabo d'entendre:
Com és que fins
ara no hi havia cap problema?. Si va poder ser associat estos
últims 20 anys, perquè ara no ho pot ser? Perquè li fan este rebuig
coincidint en lo seu 90 aniversari? Quants anys més consideren que pot
arribar a "molestar-los"?
Quina nosa els fa? Quina ment
recargolada i enverinada ha propiciat l'expulsió? Tan sagrada és "la Constitució" de l'Esplai
d'Ulldecona que no permet fer una excepció a un güelo de 90 anys que
ha estat associat fins ara? Que potser també haurà de "vagar per
l'espai sideral pel segles del segles"? Lo "Rajoy de torn" no tenia cap
atra sortida?. Si sols pagava i no anava, que els molestava?.
No entenc de cap de les maneres la
prepotència de
la nova junta argumentant lo rebuig en un article de la seua
"Constitució". Llavors, perquè està
la Junta?, quina funció té la Junta? si hi ha
una "Constitució" hermètica
que no dixa lloc a interpretacions,
revisions i adaptacions.
Nota:
Mon pare viu a Ulldecona de divendres a
dilluns. Paga contribució de la casa al carrer Sant Antoni i les taxes
dels dos apartaments que té al Cementeri (Residencia Vida Futura S.A.).
Sempre s’ha sentit faldut i sempre ho ha
demostrat. On
és lo problema?
Espollogar:
Esporgar. Podar. Tallar les branques
velles o sobreres d'un arbre.
Espuma:
Escuma.
Espurna:
Guspira.
Espurnejar:
Plovisquejar. Ploure lleugerament, a gotes
molt menudes.
Estall:
Treball a preu fet que s'ha acordat o
ajustat per endavant, no segons lo temps treballat (jornal).
*Anar a estall*: Fer una activitat
sense descans i de pressa per concloure aviat.
Estamordit:
Atordit.
Estampar:
Anar a petar, una persona o un vehicle,
contra una superfície dura.
«Lo crio
tota la nit plorant;
m’entraven unes ganes d’estampar-lo contra la paret».
Estanteria:
Prestatgeria. Moble compost de diferents
estants per a tenir llibres.
Estaquirot:
Persona aturada que fa nosa o que no fa el
que hauria de fer.
«Aquí sense
fer res parixes un
estaquirot».
Estar:
*Estar més allà que aquí*:
Expressió que se diu quan alguna persona està tan malament que pareix
que s’ha de morir. També quan una persona està molt cansada o té molta
son.
Esteranginador:
Granera molt llarga i en un drap, per
treure les teranjanes.
Estirar:
*A tot estirar*: Com a màxim, com
més tard.
«A tot
estirar vindre’m per Festes».
«A tot
estirar editaré uns tres-cents
exemplars».
Estirassó:
Acte d'estirar. Estirada.
Estisora:
Tisora. Tisores. «Fa mitja hora que busco les estisores».
Estopenc:
Menjar que és difícil d’empassar. Sec,
eixut, com estopa.
«Esta carn
està molt estopenca».
Estornudar:
Esternudar.
Estornut:
Acte d’estornudar.
Estragat:
Cansat.
Estrassa:
*Paper d’estrassa*: Paper de
qualitat inferior que servix generalment per a embolicar.
Estrellat:
Estelat. Guarnit d'estrelles. «Una nit
estrellada».
Excusat:
Lloc on se fan les defecacions; la comuna,
la latrina, lo vàter, lo cagador, etc.
«Ficar la
imatge d’un cagador hauria
estat lleig, per això m’he decantat per la imatge del paper de vàter
que molts hem utilitzat de menuts. Un paper no porós, que semblava
plàstic. Ja m’explicaràs».
Extremat:
Llampant. Cridaner. «On vas en esta faldilla tan extremada?».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.