Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Obrar:
Fer obra de construcció.
*Anar a l'obra*: Treballar a la
construcció.
*Fer obres*: Fer reformes. «No vingueu a casa, que estem fent
obres».
Obreta:
Fireta. Cuinetes.
Plats, olles, tasses, etc., molt menuts,
per jugar la canalla a cuinar.
Òbric:
Jo obro. Primera persona del singular del
verb obrir.
Oco:
Paraula que utilitzem per indicar esment,
preocupar-se'n, prestar-hi atenció.
«Oco de
caure per les escales».
Ofec:
Sufoco.
Ofenedor:
Persona que sempre sol ofendre, volen o
sense voler.
Oliada:
Abundància d’oli. «Any de gelada, any d'oliada».
Oliassa:
Solatge d’oli. Aigua oliosa procedent de
l'escaldament dels cofins plens de pasta d'auliva.
Olvidar:
(castellanisme).
Oblidar.
Olvit:
(castellanisme).
Oblit.
Ombriu:
Lloc on no toca el Sol.
Òmplic:
Jo omplo. Primera persona del singular.
Onça:
1) Unitat de pes que ara vindrien a
ser 33,33 grams si tenim en compte que la lliura equival a 400 grams i
se divideix en 12 onces.
«Quan ma
güela demanava tres onces de
pernil venia a demanar 100 grams».
2) Pes, peça per a pesar que pesa
una onça.
Onso:
*Fer l’onso*: No comportar-se
correctament.
Ont:
On. Natros, com moltes atres regions, diem ont que precedit de la preposició a, sona aónt. «Vull saber
aónt vas».
Oratge:
1) Temps, mal temps. «Fa mal oratge».
2) Secció del Notícies Nou al
desaparegut Canal 9 del País Valencià.
Orquesta:
(castellanisme).
Orquestra. Conjunt
de tocadors de diferents instruments (corda, fusta, metall i bateria)
necessari per a executar la música.
«L’aconteiximent
que molts falduts no
oblidaran va ser la mítica nit de Cap d’Any “amenitzada” per l’orquesta
“Ritmos y Melodias”, que me sembla era de Carlet. Un canvi d’any
inenarrable, estrambòtic i inversemblant que va dixar una frase pel
record. A la pregunta feta per l’amic Remigio “Que tocaran Bailaremos?”
li va contestar un dels components de l’orquestra: “Pos si que
bailaremos, si!”».
Os:
Pinyol d’alguns fruits.
Ós: (accentuat)
*Lo vall de l’ós*: Ballar en poca
gràcia.
Ossera:
Ossari. Lloc del cementeri on guarden los
ossos.
Òstic:
Paraulota, però més fina que dir «Hòstia».
Osticana:
Paraulota alternativa a òstic per quan
tens més ganes de
parlar.
Ouera:
1) La bosseta dels collons. Lo
millor de la creació divina. Sense ella no podríem fer la paella.
Imagina't fer-la en un ou a cada mà. Impossible.
2) Cistella de filferro per a
ficar-hi ous. Tot i que actualment també ho diem a qualsevol recipient
de cartó que mos pugui fer servici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.