dissabte, 5 de desembre del 2015

Lògic o il·lògic? That is the question.

Quan quelcom respon a la raó o al sentit comú diem que és lògic i, quan no ho fa, diem que és il·lògic, llavors com definirem la numeració de les vies a les estacions de RENFE, lògiques o il·lògiques?.

Dos exemples:

1) Disposició a l'estil Harry Potter.

A Calella la numeració és lògica, però a mitges, perquè la primera via que trobem al sortir de l'estació és la número 1 i desprès segueix la número 2, acabant amb la número 4. La via número 3 és la via fantasma, com l'andana secreta de l'Estació de King's Cross a les pinikules d'en Harry Potter. 


2) Disposició embolicar la troca.

A Mataró la disposició de les vies té, al meu entendre, una lògica embarbussada. Ho explico:

Sortint de l'estació, a la dreta hi ha una via morta que podria ser perfectament la via 0 i així seguir amb la 1, la 2 i la 3, però els tècnics de RENFE van decidir que aquella fora la via 4, per seguir amb la 2 i després amb la 1 i la 3, aconseguint embolicar de valent als usuaris.


És evident que "una flor no fa maig ni dos primavera", però crec que és un bon començament per la recerca de la il·lògica a la RENFE.

(continuarà)

dimarts, 1 de setembre del 2015

La Parla d'Ulldecona a la Revista de la "Soci"

Pos pel que puc vore, a la Revista de l'Associació del Personal de "la Caixa" de Setembre 2015 n'han fet cinc cèntims del meu llibre.

Us puc afirmar que em sento orgullós d'haver sortit a la "premsa" pel fet d'haver fet quelcom amb estimació.

Aprofito per dir-vos que, quan vaig a Ulldecona, procuro cercar amics als qui pugui obsequiar el llibre. Tot i així no sempre els trobo o potser que quan ho faig, llavors no porto el llibre a sobre. Paciència... i que ningú és cregui menyspreat, no és la meua intenció de cap de les maneres.