dilluns, 29 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (X)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Xafar:
Trepitjar. Fer pressió en los peus damunt una cosa. (cast. pisar, pisotear).

Xafardejar:
Fer lo xafarder/ra.

Xafarder/ra:
Persona que parla més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne lo que vol, lo que pensa o lo que ha sentit, fonamentat o no. (cast. chismoso).

Xafagor:
Calor sufocant d'un ambient calent i encalmat. (cast. bochorno).

Xalador/ra:
Propens a xalar i fer xalar els atres. (cast. alegre, divertido).

Xalar:
Esbargir-se alegrement. «He xalat molt fen este llibre».
«Hi ha una teoria on se diu que, antigament, la gent vivia per treballar i sols xalaven a les Festes Majors. Los fruits d’aquestes xaleres naixien al cap de nou mesos i així se forjava el caràcter d’un poble d’acord als signes del zodíac, o tots eren Cranc o Balança o Sagitari, etc. Sempre hi podia haver alguna excepció totalment justificada, com per exemple la del faldut nascut lo 10 de maig on no lligava la seua concepció en cap de les nostres festes majors, però resulta que la germana de sa mare vivia a La Galera i sons pares havien anat a les Festes Majors de Sant Llorenç, lo 10 d’agost, dia matemàtic de la seua xalera. Feta aquesta reflexió, podreu analitzar les dates dels vostres avantpassats i voreu com, majoritàriament, la regla es compleix. Jo vaig nàixer lo 18 de juliol, per tant, fet lo 18 d’octubre. Tinc un pedigrí faldut 100%, per haver nascut a ca mons güelos, al centre del poble, i per haver estat fet a la xalera de Festes Majors de Sant Lluc. Podeu vore lo contents que anaven mons pares aquell 18 d’octubre de 1955, no se si abans o després d’haver-me fet».

Xalera:
Festa. «De joves fotíem unes xaleres que deu-n'hi-do».

Xamba:
Bona sort. Casualitat.

Xampany:
Vi escumós (de tota la vida) que preníem a festes i dies senyalats fins que un dia los francesos van dir que tenien la patent del nom i el van haver de canviar pel mot cava a les etiquetes comercials. Això no vol dir que natros fem un pecat mortal en l'utilitzar-la, ans al contrari, tan correcte és dir «Per Nadal veurem xampany de Godall» com «Per Nadal veurem cava de Godall».

en Xancla:
Sense acabar de passar el peu dins un calçat. (cast. en chancleta).

Xano-Xano:
A poc a poc (aplicat a caminar).

Xanxull:
Negoci il·lícit, confabulació, trampa, intriga, tripijoc, embolic per obtenir algun guany. «Sempre porta un xanxull o atre entre mans».

Xanxuller:
Persona propensa a crear enrenous i embolics entre les atres.

Xaparrut:
Persona gairebé tan ample com alta. «Per aquesta paraula tinc un exemple molt clarificador, però no el ficaré. Si el fiqués, de ben segur que escoltaria la frase mítica: "Ves Neus, siempre van contra mi"».

Xapat:
En mobles és la cobertura o guarniment d’una fusta senzilla amb una fullola superposada i encolada de fusta bona.
*Xapat d'or*, també conegut com a "or laminat" a joieria i bijuteria, és posar una capa sòlida d'or molt prima a un base de metall com lo bronze.

Xapurrejar:
Parlar una llengua diferent de la teua però de manera molt bàsica, quasi de principiant: «Mi espic inglis a litel» . «Je parlé fransé tré joli».

Xarlotada:
Actuació pública grotesca o ridícula, que normalment es feia disfressat.
«Als bous del carrer del Pes solien fer xarlotada  Careto i Pesseta».

lo Xarnego:
Nom pel qual se coneix a Pedro Fumadó, propietari d’una ramaderia de bous.

Xarrameca:
Acció de xarrar insistentment.

Xarrar:
Parlar. «És molt millor enraonar que xarrar, pos quan enraonem fem servir la raó i quan xarrem no».

Xato:
Que té lo nas curt i aplanat. Camús.

Xeflis:
Minjada abundant i festosa.

Xeic o Xec:
Expressió usada per adreçar-se familiarment a algú. La joventut ara sols dir "tio".

Xera:
Festa. Gresca. Gatzara.

Xicot/ta:
Noi, noia.

Xicotet:
Menut. Petit.

Xic/ca:
Noi, noia.

Xill:
Crit estrident. Acció de xillar.

Xillar:
Xisclar.

Xim-Xim:
Nom popular del tradicional Ball de Mantons o Jota d’Ulldecona.
Lo Xim-Xim té un tret diferencial de les atres jotes i és que, en lloc de ballar-se formant una línia recta, les parelles encerclen la banda de música que se situa al mig. Atres trets diferencials los trobem a les balladores: lo monyo en forma de picaport, les arracades d'or llargues fins a quasi els muscles, i los bonics (i cars) Mantons de Manila.
«Se diu que per tindre complet lo pedigrí faldut  has d’haver ballat lo Xim-Xim almenys un cop a la vida. Jo ho he fet. Crec que va estar l’any 1973, l’únic cop que m’ho ha demanat una balladora. Sense adonar-me, me vaig quedar lo ventall que ella me va dixar i la vergonya me’l va fer guardar quasi 30 anys a la tauleta de nit. Ara tinc entès que el torna a tenir la propietària, pos finalment la meua família li va retornar».

Xip-Xap:
Onomatopeia per quan remenem la superfície de l'aigua movent-nos a dins. (cast. chapotear).

Xiqüelo/la:
Noi, noia.

Xiquet/ta:
Nen. Noi/a menut/da. Infant.

a la Xirinxina:
A collibè.

Xirla:
Escopinya maltesa. Rossellona. Mol·lusc poc valorat pel pes de la closca i la carn escassa, però que mos fotem molt a gust perquè és més econòmica que la cloïssa. Ben neta d’arena la solem ficar a la paella marinera.

Xirnac:
Trenc al cap o a la cara.

Xitxarra:
Pardal de color fosc i lo cap negre; minja llavoretes i cuquets, i quan canta sembla que fa gran xerrameca.

Xiular:
Fer un so expel·lint aire en força per la boca mentre tenim los llavis contrets o tibats. (cast. silbar). «Qui canta a la taula i xiula al llit, no té els cinc sentits complits».

Xiulit:
Acció de xiular. Xiulet. (cast. silbido).

Xivarri:
Soroll fort però confús de gent que parla o crida. (cast. escándalo).

Xixó:
Bony cap produït per un cop.

Xixonera:
Barret rígid per protegir lo cap dels xiquets i evitar fer-se xixons.

Xocar:
Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada. «Me xoca molt vore a aquells dos junts, ...si no se poden vore!!!».

Xofer:
Persona que conduix un vehicle de motor per transportar persones.

Xollar:
Tallar els cabells arran.

Xona:
Mot canareu pel qual se coneix l'òrgan sexual femení, també anomenat Figa. També hem importat les expressions canareues «No siguis xona», «No facis lo xona» per dir «No siguis bobo», «No facis lo bobo».
«Lo més curiós és que lo Xona és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà. És una de les llengües nigerocongoleses de la branca de les llengües bantus del sud i 11 milions de persones la tenen com a llengua materna. Pa que veigues».

Xop:
Pollancre. (cast. chopo). Arbre molt alt, de soca dreta, branques esteses, fulles molt peciolades, llises, més llargues que amples, ovades i aprimades en la punta.

Xop/a:
Molt mullat. (cast. calado, empapado, hecho una sopa).

Xopar:
Amarar d'aigua.

Xorrera:
Gotera o raig que cau per una canal, per un forat del teulat, etc.

Xoxa:
Mol·lusc marí, de molla roja i petxines negres que se fica a la paella d’arròs per donar-li bon gust. Molt més econòmic que l’almeja.

Xulit: © ULLDECONA.
Accelerar el joc de saltar a la corda.


diumenge, 28 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (V)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Valdre:
Variant de Valer, totalment correcta i que se fa servir habitualment al llenguatge col·loquial.
*Més val això*: Expressa acceptar una situació. «Val més tindre pocs amics que col·leccionar hipòcrites».

de Valent:
Molt, en gran intensitat. «Plou de valent!».

Vànua:
Vànova. Cobrellit de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell. (cast. colcha).
«Ma padrina me’n va fer una de punt de ganxo i porta de serrell tirabuixonets».

Vaqueta:
Cargol gros de closca blanca que preferix los llocs secs, a diferència d'atres caragols que preferixen llocs humits. Per tant, se la pot trobar a la muntanya, entre el romer, lo timó, i els margallons. És molt més apreciada que atres caragols comestibles i si l’afegim a la paella li dóna un sabor excel·lent. «Si no vaig equivocat, està en perill d’extinció, per això si los forestals t’agafen recollint-ne (o portant-ne a sobre) te foten una multa que te dixen arregladet».

Vaquetes:
Són les vaques que se fan servir als Bous de Plaça o Bous al carrer. Als anys seixanta la festa de Bous al carrer se dia «Exibición de ganado vacuno».

Vatros:
Vosaltres.

Veigues:
Exclamació usada per afirmar o mostrar més expressivament una cosa.
«Veigues si no aniré. A davant de tot». «Ara diu que se dixa lo novio. Veigues!».

Ventall:
Tant podem dir-ho de l'instrument que servix per ventar lo foc i avivar-lo com de l'instrument que fan servir normalment les dones per remoure l'aire i refrescar l'ambient a l’estiu. «Lo ventall que porten los balladors del Xim-Xim».

Ventallenc/ca:
Gentilici pel qual se coneix als habitants del barri d’Ulldecona «Les Ventalles».

Ventolera:
Ventada. Vent molt fort.

Ventrada:
Conjunt dels budells d'una persona o animal. (cast. tripas).

Ventre:
Cavitat del cos que conté l'estómac i els budells.
*Fer de ventre*: cagar, defecar.
*Anar de ventre*: cagar, defecar.
«Pel que sembla la millor manera (la cagada feliç) és la que fica recte los budells i lo ses, sense pressionar-los ni estrangular-los».

Ventrera:
Corretja subjecta als braços del carro i que passa per baix del ventre del matxo, per impedir que el carro se tombi cap atràs.

Veremar:
Fer la collita dels raïms. (cast. vendimiar). També ho trobareu per la fonètica Beremá.

Vereno:
(castellanisme molt estès). Verí. Substància que, introduïda o aplicada al cos en poca quantitat, causa la mort o greus pertorbacions de la salut.

Verenós/osa:
Verinós. Que conté verí.

Verger:
Hort o jardí tancat.

Verós/osa:
Fruita que no està madura. «Este préssec està verós, no se pot ni minjar».

Vermut:
Tot i que la paraula fa referència al licor aperitiu, natros ho agafem en lo sentit ampli de l’activitat que consisteix a anar al bar cap al migdia a prendre un toc, sigui la beguda que sigui, i quelcom per menjar, una tapa variada o una bossa de pataques fregides. «Anem a fer lo vermut a la Mera... Anem a fer lo vermut a la Plaça...».

Vers:
Se diu com a sinònim de poema. Quan un xiquet recita els versos de felicitació nadalenca dirigits als seus pares, solem dir: «Calleu, que lo xiquet dirà el vers».
Com que no he trobat cap vers de Nadal, pos fico un que vaig escriure a novembre de 1981 per un treball de català. Lo seu títol és «Lo Cuerpo Serrano»:

Els ulls són per mirar,
les mans per agafar,
el cap és per pensar
i el cor per estimar.

Al cap hi ha cabell
i algú porta serrell.
A la cara dues celles
i als ulls, parpelles.

Els dits són per tocar
i en tenim cinc a cada mà:
Polze, índex, anular,
menovell i mitjà.

Al braç, tenim canell
i a la mà: palmell i artell;
a la cama, panxell i turmell
i al cap clatell.

Els peus són per caminar
i els pits per poder mamar.
També...
Nas per olorar
Boca per parlar
Llengua per tastar
Dents per mastegar
Orelles per sentir...
i no sé què més dir!
Ah, sí!
Penis per fer pi-pi!

Vescós:
Apegalós.

Vespa:
Insecte de color groc i ratlles negres, molt prim en la unió del tòrax i l'abdomen. Té un fibló que dóna picades molt doloroses. Viu en colònies i fa el niu semblant al de les abelles, però no produix mel. (cast. avispa).
També el trobareu com Abespa, pos és la forma fonètica de com ho diem natros.

Vesper:
Niu de vespes. (cast. avispero).

Vesta:
Penitent a la processó del Divendres Sant que va cobert d’una túnica llarga i porta una paperina de cartó forrada de roba al cap. (cast. nazareno).

Vetllar:
Estar despert prop d'un difunt mentre arriba l'hora d'enterrar-lo.

Veveta:
Veueta. Parlar fluixet o en veu de crio.

Vila (la casa de la):
Ajuntament. Lo lloc on l’alcalde i els regidors decidixen lo que ells consideren millor pel poble.

Vilero:
Pos un pardal, conegut a atres indrets com Teuladí o Viler. (cast. gorrión).

Vimen:
Branca molt flexible que servix de material per a la fabricació de cistells i atres recipients, de taules, cadires, etc. (cast. mimbre).
Com que hi ha la possibilitat de cercar-ho per «Bimen», que és la nostra forma fonètica, pos també l’he ficat al seu lloc corresponent.

Vinassa:
Solatge del vi.

Vindre:
Variant de Venir, totalment correcta i que se fa servir habitualment al llenguatge col·loquial. «Vaig vindre a ca teua i no estaves».
*No ve d'aquí*: se diu per indicar que allò que s'ha dit abans no té importància, no pot impedir una atra cosa.
*Vindre al cap*: Recordar. «Ara mateix no em ve al cap».
*Per diners que no vingue*: no dependre del fet que costi més o menys.

Viver:
1) Abundància d'una cosa. «A casa hi ha un viver de formigues».
2) Terreny disposat per a criar-hi en bones condicions determinats arbres o plantes.
(cast. vivero).

Voladís:
Que fa volada o surt enfora del cos on està adherit. (cast. voladizo).

Volegué:
Conjunt nombrós d'animals voladors.

Voler:
Tindre la intenció determinada de fer o de fer fer qualsevol cosa.
*Fer-se de mal voler*: Fer alguna cosa, prendre alguna decisió o alguna actitud que fa perdre la confiança, la valoració positiva o les amistats. «Si acceptes la faena d'encarregat te faràs de mal voler».
Si Déu vol: fórmula per a introduir l'expressió d'un desig. «Si Déu vol demà aniré a Tortosa».
Que sigui com vulgui: de totes maneres, tant si és una cosa com si és l'atra.
Serà lo que Déu voldrà: es diu en prendre una decisió greu o perillosa, del resultat de la qual no se té seguretat.
Què vols dir!: exclamació per a expressar gran sorpresa davant un fet o una notícia.
 Vols dir? (o Voleu dir?): interrogació per expressar dubte d'allò que un atre acaba d'afirmar.

Vore:
Veure.
*a vore*: A veure. Vejam. Imperatiu per expressar la curiositat de veure el que passarà, la temor que no tingui lloc una cosa desitjada, que una cosa temuda s'esdevingui, etc. A la Catalunya Central el llenguatge oral i col·loquial ha fet un encreuament entre el a veure i el vejam i el resultat ha estat aviam. «A vore, a vore si vos agrada lo llibre».

dissabte, 27 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (U)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Ullada:
1) Cop d’ull. Mirada ràpida.
2) © ULLDECONA. Varietat de raïm blanc o roig, de gra gros.

Ullar:
Traure ulls. «Estes pataques estan molt ullades».

Ullat/ada:
Que té una porció de pell fosca al voltant dels ulls. (cast. ojeroso).

Ulldecona:
Vila i municipi de la comarca del Montsià que, segons diuen los que saben, existix des de l’any 1273. Està situada al sud de Catalunya, formant límit meridional del Principat en lo País Valencià i és on va néixer lo tio que ha fet este llibre.
«Pos si Catalunya és com una paperina de xurros, Ulldecona serà com lo sucre, perquè està al fondo».

Ulleres:
Rodones d'espart que se posen al matxo per tapar-li els ulls i evitar que se marege quan dona voltes a la sénia.

Unça:
Unitat de pes equivalent, de manera aproximada,  a 33 grams.

Unflar:
Inflar. «Vaig a Ca Tallada a unflar la bicicleta».

Unflador:
Estris per unflar, també dit bomba o manxa.

Ungla:
Llauneta corbada que les plegadores d'aulives s'ajustaven als dits índex i gros per plegar les aulives de manera manual i artesana.

divendres, 26 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (T)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Ta: 
Forma femenina de l'adjectiu possessiu ton. «La moto de ta germana».

Tabal:
Timbal.

Tabalot:
Persona de poc seny que obra esvalotadament. Eixelebrat.

Tabaquet:
Cistelleta per a tenir coses de cosir.

Tabarra:
Conversa o escena llarga i enutjosa: Una llauna, una tabarda.
«La pel·lícula “Allò que el vent s'endugué”».

Taboll:
Persona que fa les coses massa ràpid sense fixar-se com les fa i que li surten malament o mal acabades.

Taburet: ©ULLDECONA.
Cadira sense respatller ni posa braços, de 3 o 4 peus i d’alçada variada depenent de l'ús que se'n vulgui fer. Los taburets alts solen ser utilitzats pels bars, posant-los al costat de la barra. També és habitual la utilització d'un taburet per tocar lo piano i, algunes cases, en tenen un a la cuina, fent-lo servir d’escaleta per arribar als prestatges més alts.

Tacons:
Tipus de menut procedent de l’estómac del xai o la vedella. (cast. callos).

Taleca:
1) Bossa a manera de sac, però de tela millor, per cereals, llegums o atres cosetes.
2) Nom popular d’un carrer, lo carrer de la Taleca, que des de la dictadura se diu carrer Tinent Ferrer, paral·lel al carrer del Calvari.
«Possiblement hi raons valorades (no els costa ni cinc de la seua butxaca) i sospesades (ells no hi viuen), però mai he entès la mania dels polítics per anomenar los carrers de manera diferent a la popular: Lo carrer del Pes (Sant Lluc), lo carrer Major (a la dictadura, Avinguda d’en Paco), lo carrer del Montsià (l’embolic mai desembolicat entre Sans Borja i l’anterior Passatge Favaró), lo carrer de l’Església (Muntaner), lo carrer del Calvari (a la dictadura, Garcia Valiño), la Plaça la Mera (a la dictadura Plaça de los Caidos i ara Plaça Sales i Ferrer), La Mera de la bascula (Plaça de la Diputació), lo carrer l’Embut (Roger de Llúria), lo carrer dels Tamarits (Domingo Forcadell), lo carrer Nou (Salvador Vidal),  lo carrer dels Cuernos (Escorxador Vell), lo carrer del Violí (Escultor Querol), Plaça de l’Estació (Plaça d’Espanya), tot un piló d’exemples que demostren, llevat proves en contra, lo poc respecte que tenen los polítics a la veu del poble.
Vaig tindre la sort de viure, com a únic veí, a un carrer nou sense nom i d’haver proposat a l’Ajuntament, via instància, d’anomenar-lo carrer de la Marina (per tothom era, i encara és, urbanització Marina), perquè era bonic, perquè no existia cap carrer en este nom i perquè només hi vivia jo. Pos l’Ajuntament va decidir ficar-li carrer Antoni Mas Brossa, lo nom del tio que me va vendre la parcel·la. Motiu: havia estat arquitecte municipal. Quins collons!!!».

Tall i Tallet:
1) Tros tallat de carn, de peix, de qualsevol cosa sòlida, sobretot de cosa comestible.
«Fica’m un tallet i quatre pataques, que avui no tinc molta gana».
2) Lesió produïda al cos d'una persona per instrument tallant.

Tallat:
1) Pa molt aplanat, de forma ovalada, i que té tallets per damunt.
2) Café i un xorret de llet (liquida o condensada). «Fica’m un tallat, però de Mascaró que la llet me fa lo cor agre».
«Lo tallat de condensada a molts llocs li diuen "bombó", per això sempre tinc lo costum en demanar-ho de dir "Ficam un Pere Brusca", però no m'entenen. No se perquè, si és evident!!!».

Tallarines:
Mol·lusc bivalve xicotet, de closca fràgil i llisa de color blanc-marronós. Antigament es trobava enterrada a l’arena, però actualment viu en colònies als fons arenosos propers al litoral, on se pesca de forma artesanal o semi-industrial. Se sol consumir com un aperitiu o com a segon plat, però també com a acompanyament de molts plats de peix.

Tamé:
També. «Los xiquets tamé vindran al cine».

Tanda:
1) La part de temps que toca de regada a cada participant d'un dret d'usar l'aigua d'una séquia segons la reglamentació establerta.
2) Lo moment d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants.
«Al CAP cal esperar tanda perquè te visiten».
3) Conjunt dels budells, fetge, cap i peus d'un animal de llana. (cast. despojo).

Tanoc:
Curt d'enteniment. Babau.

Tapet:
Cobertor de taula.

Taranjana:
Teixit de seda que fa l’aranya com a parany per capturar les seues preses. Totes les aranyes fabriquen seda però no totes fan taranjana.

Tard:
Temps pròxim a la nit.
*Cap al tard*: cap a l'acabament del dia, quan s'acosta la fosca de la nit.
*Al tardet*: Passada mitja tarda.

Tarquim:
Fang tou que les aigües estancades depositen en el fons i que sols ser utilitzat com a adob en agricultura.

Tarròs:
Fonètica de Terròs. Massa compacta de terra adherida formant un sol cos, però que se disgrega fàcilment en donar-li cops d’aixada. Gleva.

Tarró:
Torró. «De postres, un geladet de tarró».

Tartana:
Despectiu per indicar que un vehicle és vell o està atrotinat.
«Aquesta tartana no passa l'ITV».

Tarumba:
Eixelebrat, mancat de reflexió.

Tassó:
Tassa de terrissa o porcellana, més gran que la tassa ordinària, en anses o sense.

Tat:
*Tat?*: Reducció del mot veritat, usada per a demanar la conformitat dels atres a allò que s'acaba de dir. «Tat que si?».
*Fer tat*: Guaitar o dixar veure de sobte la cara que se tenia amagada, sobretot jugant en xiquets. «Taaaaaat».

Tatxa:
1) Taca de tinta, de sang, de vi, etc.
2) Un clau qualsevol.

Tea:
Estella de fusta usada per a encendre foc. Teia.

Teatro:
Teatre. Lo nostre té nom propi: L’Orfeó.
«A l’Orfeó se representa La Passió d’Ulldecona, una de les quatre històriques de Catalunya, que han estat declarades "Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra". Fins a l’any 2013 la Passió disposava de dos peces teatrals diferents. L’obra en català, del poeta mallorquí Jaume Vidal i Alcover, escrita en vers i centrada en la figura d’un Jesús sentimental i filòsof que inclou el text “Davallament de la Creu”, un manuscrit en català antic datat del segle XVIII i trobat a l’església del poble. L’obra en castellà, escrita pel crític teatral Josep Maria Junyent i Quintana, on desenvolupa l’evolució psicològica dels diferents personatges que acompanyen el protagonista i els seus desenllaços. L’any 2014, coincidint en la seua 60ª temporada, arriba la unificació del drama de Crist en un sol text, dos idiomes i una única posada en escena. La peça dramàtica del segle XVI que marca l´origen de les representacions populars com antecedent més antic a Ulldecona “Acte del Davallament de la Creu”, se manté com a pal de paller de l´obra i agafa encara més protagonisme a la versió d´Ignasi Roda  com a Pròleg, en ser representada en català antic tant a les funcions en català com a les de castellà».

Tebeo:
(castellanisme). Publicació que conté historietes. Còmic.

Tello:
Joc que juguen les xiquetes.
«Consisteix a dibuixar un rectangle a terra dividint-lo en franges transversals numerades i acabant-lo en una figura circular. Per jugar tiren una pedra i on cau delimita com faran després saltant al peu coix lo recorregut. També fan córrer la pedra a cops de peu per passar d’una casella a l’atra».

Temor:
Torbament de l'ànim davant un perill real o imaginari. Por. «Los que me fan temor de veritat són los polítics unionistes. Pareixen los quatre de l’apocalipsis. Quan los veig, me cago de temor».

Temoric:
Poruc, que té temor excessiva.

Templat:
Persona afable que cau bé a la gent.
«La generositat i un sentit de responsabilitat són algunes de les teues característiques notables. T'afalaga agradar i ajudar al mateix temps. Tu no t’importes, perquè fas el que fas per plaer. La teua espontaneïtat i la teua ment jove te donen un aire juganer capaç de fer que les persones riguen i simpatitzin en tu. Ets capaç de assumir moltes responsabilitats i, en estos casos, sempre ho dones tot al màxim».

Terça:
Una terça és una unitat tradicional catalana per a mesurar la massa.
«Tot i que al segle XX encara se feia servir, actualment se considera una unitat obsoleta. Era equivalent a una lliura catalana, és a dir, 400 grams, i la particularitat que les terces només s’empraven per a pesar la carn.
Pos així peso 23 terces i la meua dona, 14 terces de carn i 200 lliures de caràcter
».

Terreta:
Terra d’escudelles.
«Barreja de sorra fina i llim (fracció mineral més fina que la sorra però menys que l’argila) que servix, com a abrasiu, per escurar los plats i les cassoles. Lo feien servir les güeles quan no hi havia Fairy».

Tia:
Nom de respecte com anomenen lo gendre i la nora a la seua respectiva Sogra.

Timó:
Farigola. (cast. tomillo).

Tina:
Recipient de grans dimensions fet de fusta a dogues, en la boca més ampla que el sòl. Té l'entrada del raïm per dalt i la sortida del líquid per baix.

Tindre:
Variant de Tenir, totalment correcta i que se fa servir habitualment al llenguatge col·loquial.
*Tindre avorrit*: Sentir antipatia per algú o per alguna cosa. «Lo tinc avorrit, no el puc ni vore!».
*Tindre la butxaca quieta*: No fer cap despesa. Estalviar.
*Tindre lo cel guanyat*: Haver patit molt.
*Tindre desmai*:  Tindre molta gana.
*Tindre pocs gàlits*: Tenir poques ganes de fer-ho o fer-ho en desídia.
*Tindre mala folla*: Tindre poca gràcia i una mica massa de malícia. «Mira que té mala folla! Ho diu per fer mal».
*Tindre per donar i vendre*: Tenir molta quantitat d'alguna cosa.
*Tindre poc esperit*: estar mancat d'energia interior, de coratge davant les dificultats o perills.
*No tindre temps ni de rascar-se*: Estar molt ocupat.

Tintar:
Tenyir. Donar color.
«Ara me penso que només se deuen tintar lo cabell les persones. Abans, quan se moria un familiar proper, la gent solia tintar-se tota la roba de negre, fins i tot les braguetes».

Tinya:
Larva de l’Arna de la roba. Este cuc s'alimenta preferentment de teixits d'origen animal, fent forats i espatllant teles i peces de roba.
Cal guardar la roba sempre ben rentada, perquè  les arnes preferixen roba bruta i suada. Les boletes de pitxolí són un sistema tradicional eficaç contra les arnes.
*Ser més dolent que la tinya*: Ser molt dolent.
*Ser més vell que la tinya*: Ser molt vell.
*Ser més viu que la tinya*: Ser eixerit, llest.

Tio:
1) Nom de respecte com anomenen lo gendre i la nora al seu respectiu Sogre.
2) Tractament que, seguit del nom propi, servix per a designar a persones d'estament humil, encara que no siguen parents. «Lo tio Miquel i lo tio Batistet "lo podrit" eren los amics de ma güelo».

Tió:
*Negre com un tió*: Molt negre.

Tirar:
Prendre o anar en una direcció determinada. «Si tirem cap a la dreta, hi haurà més possibilitats de trobar lo camí correcte que si ho fem cap a l’esquerra».
*Tirar pel dret*: anar directament a un lloc sense voltar ni seguir el camí normal. Però, en un atre context, significa obrar sense miraments.

Tísic:
Malat de Tisi (tuberculosis pulmonar). Però també se diu d’aquell que té molta tos i fa mala cara: «Pareixes tísic».

Tisoretes:
Insecte ortòpter de cos llarguer, de color negrós, que té l'abdomen acabat en unes puntes a manera de pinces. Papaorelles.

Tita:
Un dels noms en què se coneix l'òrgan sexual masculí, també anomenat Pardal o Titola.

Tites:
Nom per cridar les gallines, sobretot en haver-li de donar menjar. «Tites, tites!».

Tito:
Mascle de l'au gal·linàcia Meleagris gallopavo, de color negre. Lo cap i coll son nus i d’un color roig. A sobre del bec té una membrana erèctil, anomenada moc. Gall d’indi.

Titola:
Un dels noms en què se coneix l'òrgan sexual masculí, també anomenat Pardal i Tita.

Titoleta:
La Titola dels xiquets.

Tocador:
Aquell que toca un instrument de música. Músic. «La seua patrona és Santa Cecília».

Tocar:
1) Pegar, agredir a cops. «Para de fer lo ximple ho te tocaré».
2) Posar-se en moviment, anar-se'n. S'usa principalment en imperatiu: «Toca!».
*Tocant a Vinaròs*: Prop de. A la vora de.
*Tocant al viatge*: Parlant de. En relació a.
*Tocant, Tocant*: Mol aprop, quasi al costat.

Toçar:
Donar cops en lo tòs (com les vaquetes als bous), que és la part més alta del cap situada entre les dos banyes. També ho trobareu com Tossar i Atossar. «Les vaquetes te tossen i prou, però lo bou te busca en la banya pa fer-te mal de veritat».

Tofenc:
Flonjo. Tou.

Toia:
Persona poc destra, mancada d’habilitat, sense nervi. «Ets una toia!».

Toll:
Clot al terra ple d'aigua de la pluja o d'atra procedència. Bassiot.
«Saltava d'un costat a l'atre per evitar los tolls del carrer».

Tomaca:
Fruit de la tomaquera. Tomàquet. Lo nom deriva de la paraula nàhuatl "xitomatl", que vol dir "fruit amb melic". El nàhuatl és una llengua indígena de Mèxic, que és on se va conrear la tomaquera per primera vegada.

Tombar:
Fer mitja volta. Girar. Canviar de direcció.

Tombolló:
Tombarella. Giravolt que se fa en lo cos, sostenint-se damunt el cap o les mans en terra.
*Caure o Anar de tomballons*: Anar per terra fent tombs.

Ton:
Adjectiu possessiu masculí usat només atributivament i anteposat al nom.
«Ton i ta, com los atres possessius son, sa i mon, ma, eren usats normalment i freqüentment a la literatura antiga i a la Renaixença. Actualment s'usen poc, substituïts de manera preferent pels possessius el meu, la meva, el teu, etc. Podem dir que han desaparegut completament de quasi tot el Principat, i sols se conserven seguits de certs noms de parentesc a indrets genuïns i autèntics, com és lo cas d’Ulldecona. La forma plural masculina normal és tos, però és freqüent utilitzar la forma analògica tons en el llenguatge dialectal».

Topetar:
Venir a tocar més o menys violentament una cosa a una atra que se li interposa en lo camí. Topar.

Toquinyador:
Que toquinyeja.

Toquinyar:
Tocar. Grapejar.

Toquilla:
Mocador per a cobrir el cap o l'esquena, que duen les dones.

Torcar:
Netejar en un drap.

Torcador:
Drap de torcar atuells de cuina.

Torcamans:
Drap per a aixugar-se les mans.

Tord:
Pardal monògam i excel·lent cantaire que fa tornar boix d’alegria al caçador.

Torejar:
A diferència del que diu lo diccionari normatiu: «Lluitar amb el toro esquivant les seves escomeses», per la majoria dels falduts torejar és senzillament anar a la plaça de bous, trobar-se als amics, berenar i, de tant en tant, treure el cap pel carafal.

Torill:
A la plaça de bous, quadra on es tanquen els bous.

Tortelles del secret:
Pasta dolça tradicional i típica d’Ulldecona, feta a base de llet, oli, sucre farina, etc. «Perequillos i Tortelles».

Tossada:
Cop donat en lo tòs (com les vaquetes als bous), que és la part més alta del cap situada entre les dos banyes. També ho trobareu com toçar i atossar.
«Les vaquetes te fan una tossada i prou, però lo bou te busca en la banya pa fer-te mal de veritat».

Tossar:
Donar cops en lo tòs (com les vaquetes als bous), que és la part més alta del cap situada entre les dos banyes. «Les vaquetes te tossen i prou, però lo bou te busca en la banya pa fer-te mal de veritat».

Tossino/a:
Porc. Truja.

Tossut:
Obstinat, que no creu o no se dixa convèncer.

Totxada:
Cop de bastó.

Tou:
*Tou de la cama*: Part carnosa i tova de la cama, per sota de la part posterior del genoll. Panxell.

Traçut:
Que té traça.

Tràfec:
Que hi ha molt d’enrenou, be per:
1) Mudar coses d'un lloc a un altre.
2) Anar persones o vehicles d'un lloc a un altre.
*Semblar Maria Tràfecs*: Ser una persona molt activa o molt moguda.

Trafegot:
Persona que trafegueja malament i massa depressa. Que sempre va atabalat.

Tramoia:
1) Ficció o embolic tramat de manera enganyosa.
2) Persona embolicaire o lianta.

Tramús:
Llavor comestible del Llobí que compràvem al carro de la Filets quan anàvem al cine.

Trapasser:
Que fa dolenteries pròpies d'infants i que fan més gràcia que perjudici. Entremaliat.

Traste:
1) Cosa inútil o que fa nosa.
2) Persona inútil o que fa nosa. «Com un zero a l’esquerra».

Tratge:
(castellanisme). Vestit d’home per batejos, casaments i enterros. Trajo.
*Tratge de bany*: vestit de bany, banyador.

Trau:
1) Forat llarguer practicat a una tela per a fer-hi passar lo botó.
2) Incisió profunda feta al cos d'una persona per ferida o per cop violent.

Traure:
Treure.

Treballat:
Terra treballada, per oposició a malesa. «Lo treballat se paga a 50 duros lo jornal, la malesa a vuit».

Tremolí:
Calfred, esgarrifança.

Trencallós:
Trencadís.

Trencar:
Canviar de direcció. «Arribant al molí, trenqueu a la dreta i sortireu al camí».

Trencat:
Herniat.
*Estar trencat de color*: Que no ha pres gens lo sol o be que se troba malament de salut.

Trinquet:
Recinte de joc per jugar a la pilota valenciana o la pilota basca.

Tripó:
Testicle del tossino.

Tristesa:
Malaltia dels tarongers.

Trobar:
*Tu que trobes?*: Pregunta retòrica sense esperar que l’altre s’implique a la resposta.

Trola:
Barbarisme que no hauríem d’utilitzar. A la nostra llengua hi ha boniques paraules per dir lo mateix: Embusteria. Mentira. Bola.

Trolero:
Barbarisme que no hauríem d’utilitzar. A la nostra llengua hi ha boniques paraules per dir lo mateix: Embustero. Mentirós. Bolero.

Trompicons:
*Anar de trompicons*: Anar de costat. Anar de reconco.

Tronada:
Tempestat de pluja i trons.

Tropicó:
Batut del cor.

Tros:
Porció de terreny de conreu que algú posseeix. «Me'n vaig al tros». «Ma mare ha anat al tros a portar lo dinar a mon pare».

Trossinyo:
Trosset.

Trull:
Safareig tapat on se diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti.

Trumfo:
Cadascuna de les cartes del pal que domina el joc. «En les coranta i l'as, mai perdràs»

Túmid:
Inflat.

Tunda:
Sèrie de cops donats per fer mal a algú. Pallissa.

Tupí:
Un tupí és una olla menuda de terrissa i d’una sola ansa. Els tupins tenen la particularitat que reben la calor per la panxa en lloc de per la base com les olles. Els tupins són ventruts i tenen el coll i la base estrets. S'identifiquen tupins d'onze mesures diferents.