Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Xafar:
Trepitjar. Fer pressió en los peus damunt
una cosa. (cast. pisar, pisotear).
Xafardejar:
Fer lo xafarder/ra.
Xafarder/ra:
Persona que parla més o menys malèvolament
d'alguna persona o cosa, dient-ne lo que vol, lo que pensa o lo que ha
sentit, fonamentat o no. (cast.
chismoso).
Xafagor:
Calor sufocant d'un ambient calent i
encalmat. (cast. bochorno).
Xalador/ra:
Propens a xalar i fer xalar els atres. (cast. alegre, divertido).
Xalar:
Esbargir-se alegrement. «He xalat molt fen este llibre».

Xalera:
Festa. «De
joves fotíem unes xaleres que
deu-n'hi-do».
Xamba:
Bona sort. Casualitat.
Xampany:
Vi escumós (de tota la vida) que preníem a
festes i dies senyalats fins que un dia los francesos van dir que
tenien la patent del nom i el van haver de canviar pel mot cava a
les etiquetes comercials. Això no vol dir que natros fem un pecat mortal en l'utilitzar-la, ans al contrari,
tan correcte és dir «Per Nadal
veurem xampany de Godall» com «Per
Nadal veurem cava de Godall».
en Xancla:
Sense acabar de passar el peu dins un
calçat. (cast. en chancleta).
Xano-Xano:
A poc a poc (aplicat a caminar).
Xanxull:
Negoci il·lícit, confabulació, trampa,
intriga, tripijoc, embolic per obtenir algun guany. «Sempre porta un xanxull o atre entre
mans».
Xanxuller:
Persona propensa a crear enrenous i
embolics entre les atres.
Xaparrut:
Persona gairebé tan ample com alta. «Per
aquesta paraula tinc un exemple
molt clarificador, però no el ficaré. Si el fiqués, de ben segur que
escoltaria la frase mítica: "Ves Neus, siempre van contra mi"».
Xapat:
En mobles és la cobertura o guarniment
d’una fusta senzilla amb una fullola superposada i encolada de fusta
bona.
*Xapat d'or*, també conegut com a "or
laminat" a joieria i bijuteria, és posar una capa sòlida d'or molt
prima a un base de metall com lo bronze.
Xapurrejar:
Parlar una llengua diferent de la teua però
de manera molt bàsica, quasi de principiant: «Mi espic
inglis a litel» . «Je parlé
fransé tré joli».
Xarlotada:
Actuació pública grotesca o ridícula, que
normalment es feia disfressat.
«Als bous
del carrer del Pes solien fer
xarlotada Careto i Pesseta».
lo Xarnego:
Nom pel qual se coneix a Pedro Fumadó,
propietari d’una ramaderia de bous.
Xarrameca:
Acció de xarrar insistentment.
Xarrar:
Parlar. «És molt
millor enraonar que xarrar,
pos quan enraonem fem servir la raó i quan xarrem no».
Xato:
Que té lo nas curt i aplanat. Camús.
Xeflis:
Minjada abundant i festosa.
Xeic o Xec:
Expressió usada per adreçar-se
familiarment a algú. La joventut ara sols dir "tio".
Xera:
Festa. Gresca. Gatzara.
Xicot/ta:
Noi, noia.
Xicotet:
Menut. Petit.
Xic/ca:
Noi, noia.
Xill:
Crit estrident. Acció de xillar.
Xillar:
Xisclar.
Xim-Xim:
Nom popular del tradicional Ball de
Mantons o Jota d’Ulldecona.
Lo Xim-Xim té un tret diferencial de les
atres jotes i és que, en lloc de ballar-se formant una línia recta, les
parelles encerclen la banda de música que se situa al mig. Atres trets diferencials los trobem a les
balladores: lo monyo en forma de picaport, les arracades d'or llargues
fins a quasi els muscles, i los bonics (i cars) Mantons de Manila.
«Se diu que
per tindre complet lo
pedigrí faldut has d’haver ballat lo Xim-Xim almenys un cop a la
vida. Jo ho he fet. Crec que va estar l’any 1973, l’únic cop que
m’ho ha demanat una balladora. Sense adonar-me, me vaig quedar lo
ventall que ella me va dixar i la vergonya me’l va fer guardar quasi
30 anys a la tauleta de nit. Ara tinc entès que el torna a tenir la
propietària, pos finalment la meua família li va retornar».
Xip-Xap:
Onomatopeia per quan remenem la superfície
de l'aigua movent-nos a dins. (cast.
chapotear).
Xiqüelo/la:
Noi, noia.
Xiquet/ta:
Nen. Noi/a menut/da. Infant.
a la Xirinxina:
A collibè.
Xirla:
Escopinya maltesa. Rossellona. Mol·lusc
poc valorat pel pes de la closca i la carn escassa, però que mos fotem
molt a gust perquè és més econòmica que la cloïssa. Ben neta d’arena la
solem ficar a la paella marinera.
Xirnac:
Trenc al cap o a la cara.
Xitxarra:
Pardal de color fosc i lo cap negre; minja
llavoretes i cuquets, i quan canta sembla que fa gran xerrameca.
Xiular:
Fer un so expel·lint aire en força per la
boca mentre tenim los llavis contrets o tibats. (cast. silbar). «Qui canta
a la taula i xiula al llit,
no té els cinc sentits complits».
Xiulit:
Acció de xiular. Xiulet. (cast.
silbido).
Xivarri:
Soroll fort però confús de gent que parla
o crida. (cast. escándalo).
Xixó:
Bony cap produït per un cop.
Xixonera:
Barret rígid per protegir lo cap dels
xiquets i evitar fer-se xixons.
Xocar:
Venir de nou, sorprendre vivament com a
cosa inesperada. «Me xoca molt vore a
aquells dos junts, ...si no
se poden vore!!!».
Xofer:
Persona que conduix un vehicle de motor
per transportar persones.
Xollar:
Tallar els cabells arran.
Xona:
Mot canareu pel qual se coneix l'òrgan
sexual femení, també anomenat Figa. També hem importat les expressions
canareues «No siguis xona», «No facis lo xona» per dir «No
siguis bobo», «No facis lo bobo».
«Lo més
curiós és que lo Xona és l'idioma nadiu dels xones, un poble
africà. És una de les llengües
nigerocongoleses de la branca de les llengües bantus del sud i 11
milions de persones la tenen com a llengua materna. Pa que veigues».
Xop:
Pollancre. (cast. chopo). Arbre
molt alt, de soca dreta, branques esteses, fulles molt peciolades,
llises, més llargues que amples, ovades i aprimades en la punta.
Xop/a:
Molt mullat. (cast. calado, empapado, hecho una sopa).
Xopar:
Amarar d'aigua.
Xorrera:
Gotera o raig que cau per una canal, per
un forat del teulat, etc.
Xoxa:
Mol·lusc marí, de molla roja i petxines
negres que se fica a la paella d’arròs per donar-li bon gust. Molt més
econòmic que l’almeja.
Xulit:
© ULLDECONA.
Accelerar el joc de saltar a la corda.