dissabte, 13 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (B)

Bac:
Caiguda forta, i cop que produeix. (cast. batacazo). «Quin bac s’ha fotut».

Bacó:
Home brut de cos o indecent en les accions.

Bacona:
Dona bruta o deshonesta, físicament o moralment.

Badall:
Acció incontrolada d'obrir la boca, separant molt les mandíbules, per tal de realitzar una inspiració profunda, produïda per la son, fam, cansament o fastidi. (cast. bostezo).
«La majoria dels animals que tenen columna vertebral badallen, incloent los peixos, les serps, les tortugues, los cocodrils i les aus. Perquè ho sàpigues».

Badoc:
1) Babau. Ximple. Persona fàcil d'enganyar o sorprendre.
2) Aquell que bada, com los famosos «Badocs de les obres», però que ara s’hauran de reciclar.

Badat:
Clevill menut. Obertura prima i llarguera feta a un cos dur que s'ha romput. Esquerda.
«Canvia’m lo plat, que este està badat».

Baijoca o Bajoca:
Mongeta tendra.
*Estar embaijocat*: No tindre prou judici per estar cegament enamorat o per estar despistat i pensant en "la mona de pasqua". Anxonat.

Baina:
Closca tendra i llarga en què estan tancades les llavors de la fava o d'altre llegum.

Baldat:
Adolorit per una malaltia o esgotat per un esforç. «Quan vam arribar a la Foradada estàvem tots baldats».

Baldo:
Persona carregada de romanços.

Balí:
Bala molt menudeta utilitzada en armes d'aire comprimit, com l’escopeta de balins de les casetes de tiro a la fira.

Bambar:
Anar d'aquí cap allà sense una destinació concreta. «Prou d’anar bambant-la i aneu cap a casa que ja es hora».

Bàmbol:
Curt d'enteniment.

Bancal:
1) Hort. Tros pla de terra conreada limitada per marges.
2) Pedrís que forma graó en una portalada.

Bandera:
Persona que va i ve d'una banda a l'atra sense subjectar-se al treball ni a l'autoritat.

Bando:
Crida feta per avisar alguna cosa. És lo mètode més antic de fer publicitat i ve de l’època dels romans.
«Se fa sapiguer...» ho deia lo Pregonero, també anomenat Ministre, quan anava fen los Bandos en aquella bicicleta que portava un altaveu.

Baralluga:
Com passa en atres mots, natros som de simplificar la faena i per això tant a la Baldufa com a la Baralluga li diem lo mateix nom.

Barandat:
Paret prima, feta generalment de rajoles i guix, que separa dos habitacions. (cast. tabique).

Barata:
A canvi de o en canvi de.
«Barata aprovar té compro un mòbil».
«Barata portar-me cada quinze dies al camp, te dixo lo cotxe tot lo mes». Aquesta és la frase que me va dir l’amo de la casa de dispesa on vivia al Maresme (1979). Era soci de l’Espanyol, tenia cotxe (Seat 850) però no carnet. Jo l’havia de portar cada quinze dies a la «Gàbia de periquitos més gran del món» i, a canvi, me dixava lo cotxe. Dos anys gaudint de cotxe pel mòdic preu de sis hores al mes de faena i una lletra menuda al contracte que incloïa l’entrada al camp i el fet d’animar l’equip: «Epanyol!...Epanyol. No hi ha duros a quatre pessetes.

Baratar:
Donar o rebre una cosa a canvi d'una atra, sense mediació de diners. No és ben bé sinònim de Bescanviar ja que aquest sempre se referix a bitllets o monedes.
Baratar és una verb actualment en desús perquè cada dia baratem menys coses. Sols se continua fent de manera individual als mercats o fires d’intercanvi. Per contra, lo mot Malbaratar «malversar, malmetre els béns», dissortadament està del tot vigent en la classe política (Ciudad de la Luz, AVE i Aeroport a Ciudad Real, Aeroport de Castelló, Ciudad de las Artes, Aeroport de Huesca, AVE a Extremadura, etc.).

Barba-roig:
Pardalet de color cendrós fosc i lo pit roig, que canta poc, s'alimenta de cucs i grans i té tots los números per agafar-se en rateres. «La dita popular diu que és tant bobo que fins i tot s’espera que pares la ratera per ser lo primer en picar».

Barcella:
1) Unitat de mesura de gra.
2) Extensió de terra on pots sembrar-hi una barcella de gra.

Bardissa:
1) Paret formada de brancam per tancar un tros de terra. (cast. seto).
2) Acumulació de plantes espinoses. (cast. zarzal).

Barra:
Cadascuna de les dos parts en què podríem dividir la mandíbula inferior si la partíssim per la zona del llavi.

Barracó:
Barraca de pedres i rames, dins la qual s'amaga el caçador per poder caçar al filat. A la foto apareix també l’aveall buit d’aigua.

Barral:
Recipient de vidre, molt ample de panxa, en lo broc molt llarg, per beure a galet. (cast. porrón).

Barreja:
Mescla feta a un gotet en una part de vi dolç (moscatell) i una part d’aiguardent (orujo) que alguns prenen a primera hora del matí per aixecar-se els ànims.
Va ser duta a Catalunya pels treballadors immigrants, que la feien de moscatell i anís.

Basca:
Calor forta i feixuga, que quasi dificulta la respiració. (cast. bochorno).

Basquet:
Element per transportar los productes agrícoles. N'hi ha de plàstic, de fusta i de cartró.
«Avui te portaré un basquet de maçanes».

Bàssia:
Gaveta utilitzada pels paletes per pastar-hi el guix o la mescla.

Bassiet:
Canal per conduir les aigües de les fonts o per abeurar lo bestiar.

Bastó:
*Portar bastó*: Rebre. Ser castigat físicament.«Si no assoltes això, portaràs bastó!».

Batacada:
Cop fort que té pegues en una caiguda o topada violenta. (cast. batacazo).

Batre:
Espolsar un arbre per fer caure el seu fruit.

Batxiller:
Tafaner. Que se fica a mirar o inquirir coses d'atres. Símil d’agent secret molt pagès i barroer que tot ho fa de manera descarada i és fàcil de distingir. (cast. curioso).

Baül:
Bagul. Caixa que té la tapadora convexa i servix per guardar roba i equipatge.

Becada:
Becaina. Dormida de poca durada feta d'assegut. «He fet una becadeta de deu minuts».

Beceroles:
Sil•labari (a,e,i,o,u).
*Estar a les beceroles*: estar al principi d'algun projecte, idea, treball, activitat...

Bercoc:
Fruit del bercoquer, més precoç que el préssec, que el podem trobar de temporada entre maig i setembre. Albercoc.

Bercoquer:
Albercoquer. Abre que fa bercocs. Lo seu cultiu se remunta fins a l'any 3000 aC. a la Xina.

Beremá:
(Fonètica de Veremar): Fer la collita dels raïms.

Berenar:
Menjar a mitja tarda. Un berenat mític que mos dien reforçava molt és lo «Pa en vi i sucre».

Beset:
Petó. Acte de besar.

Besito:
(castellanisme). Petó. Beset. Acte de besar.

Betlem:
Conjunt de figuretes que representen lo naixement de Crist i la seua adoració pels pastors.
A Barcelona i Girona s’anomena Pessebre, però de Tarragona per avall, en el Regne de València i a les Balears, se conserva ben viu lo nom Betlem.
«Com s’anomenen los habitants de Betlem?. Pos, figuretes!».

Bíbi:
Bata que solia portar de menut i que m’arribava a tall dels ginolls.
«Me penso que “excitava sexualment” a les noies, perquè poques recorden la meua cara i totes recorden lo meu bíbi».

Bidó:
Recipient fondo de metall que servix per posar-hi oli, petroli, benzina, etc.
«Als Bous al carrer s’utilitzen bidons plens d’aigua per tapar les entrades de les cases que no disposen de gàbia».

Bifa:
Òliba. És més groguenca que lo mussol.

Bigot:
Bigoti. És lo pèl que els homes de vegades se dixen créixer entre el nas i els llavis.
Les dones se'l solen depilar o tenyir perquè no es noti.

Bimen:
Forma fonètica de Vimen que trobareu definida al seu lloc alfabètic corresponent.
(cast. mimbre).

Birla:
Bitlla. Peça de fusta que servix per jugar.Lo «Joch de birles» apareix a escrits del 1402.

Biso:
Combinació. Peça de roba interior femenina que cobreix tot lo cos i que generalment és feta d'algun teixit suau i lliscós, típicament seda, setí, ras, niló o viscosa.

Blau:
Morat. Taca blavosa a la carn de resultes d'una contusió. (cast. cardenal).

Bobo:
Beneit. Curt d’enteniment.

Boçar:
Arrojar, vomitar. «Hi ha polítics que fan boçar als voltors».

Boçal:
Eina o instrument que impedix mossegar a una bèstia. Morrió.

Bòfia:
Butllofa. Lesió de la pell causada per la fricció, cremada, congelament, exposició a productes químics o una infecció. (cast. ampolla). «La bòfia, en argot barceloní, vol dir la policia».

Bolquers:
1) Peça quadrada per embolicar lo cos dels xiquets menuts.
2) Utilitzat en frases pejoratives té diversos significats:
*Ves a ta mare que et bolque*: Ves a cagar.
*Fas pudor de bolquers*: Ets un crio.
*Xiquet de bolquers*: Acabat de néixer. Nadó.

Bonic:
Que causa una impressió agradable per la seva bellesa, gràcia o elegància.
«Quina casa més bonica que tens».

Bordar:
Brodar. Ornamentar un teixit en dibuixos fets de moltes passades d'agulla enfilada.

Bordís:
Bordall. Rebroll. Brot que neix en la soca o rabassa d'un arbre.

Borranya:
Borraina. (cast. borraja).
Les fulles de borranya fregides en farina i aigua (vore Lletada) i cobertes de mel són molt bones. Ara les han descobert los restaurants de pitiminí (los de les estrelles Michelin) i les servixen com una delicadesa: “Crespells de borraines a la mel”.

Borrassa:
Tela basta, de la mida d'un llençol gran, que posem d’amunt del terra a baix de les auliveres per arreplegar-hi les aulives batudes. També se solia aprofitar lo Encerat per fer lo mateix.

Borratxes:
La borratxa és una boteta de cuiro que porta un broc i servix per dur lo vi.
En plural mos facilita no ser groller, pos no és lo mateix dir «Unes bones borratxes!» que dir: «Alabatxigadéu, quin parell de mamelles!».

Borratxets:
Fava molt tendra, la primera. «Per sopar farem truita de borratxets».

Borrim:
Pluja suau, de gotetes menudes.

Borrony:
Bony produït al cap per un cop violent. «Los sabuts recomanen ficar-hi gel de seguida».

Bossos:
Cosa inútil o que fa nosa. Trastos.
També se pot dir de les persones.
*Arreplegar los bossos*: agafar tot allò que cal emportar-se'n per marxar.

Botana:
Forat a la roba per una espurna de foc. «Lo Retó duia la sotana plena de botanes».

Botella:
És tan correcte dir Botella com Ampolla. No us deixeu enredar!!!.
Recipient de vidre per transportar líquids, on la part superior és més prima que la inferior.
«Quan los companys de la faena me van organitzar lo comiat, un dels regals va ser dos botelles farcides de missatges. A casa els vaig començar a llegir, però ho vaig haver d’aparcar per més endavant, eren massa emotius i necessitava distància».

Boterut:
Persona grassa i baixa.
*Tenir los dits boteruts*: Deformats, més voluminosos d'una banda que de l'atra.

Bou:
Toro. Brau. Mascle no castrat de la vaca, utilitzat als Bous al carrer per torejar-lo i també per fer lo Bou Embolat.
Diu un proverbi molt antic que «Si vols estar com un bou, no mengis bou, menja el que menja el bou», o sigui, un bon plat d’aufals i a córrer.

Boxejar:
Boxar. Practicar la boxa.

Boxejador:
Persona que practica la boxa. Boxador.
«Lo boxejador més conegut del mon mundial va estar Rocky Balboa qui, en tan sols 28 dies de rodatge i un pressupost d’un milió de dòlars, va aconseguir uns beneficis de 117 milions de dòlars, tres Oscar’s i cinc continuacions de la pel·lícula».

Braf:
Vapor que es forma per ebullició. Baf. (cast. vaho). «Lo braf de l'olla».

Brafada:
Alè fort, que no sol ser de roses. Bafarada.
L'aulor que surt de l'alè, incomodant al que ho rep (i més si és repugnant) per la seva fortor.
«Hi ha güelos que se foten dos o tres alls crus de bon matí i dixen la catipendia als llocs on van».

Braguetes:
Peça de roba interior femenina. L'equivalent femení dels calçotets.
*Braguetes de tiretes*: Tanga
*Braguetes de güela*: Calces grosses.
«Se diferencien en que les de güela s’han de separar pa vore lo cul, per contra, pa vore les de tiretes lo que s’ha de separar és lo cul».

Bramit:
(castellanisme). Bram. Crit molt fort. «Lo Bramit de Munch és un quadre molt famós».

Brancada:
1) Cada una de les barres horitzontals des de la capçalera fins als peus del llit.
2) Camí que fan dins la vinya per passar lo carro durant la verema.

Brancal:
Pedra col·locada horitzontalment a la part inferior d'un portal o finestra.
«Curiositat: A Freginals anomenen una varietat de figuera com la Figa brancal».

Braser:
Recipient de metall on fiquem brases per escalfar una habitació i que sempre solia estar als peus de la taula braser. (cas. brasero).

Bres:
Bressol. Espècie de llitet, generalment de fusta o de vímens, que té els peus corbats de manera que se pot gronsar, i servix per dormir los xiquets. (cast. cuna).

Bresquilla:
Préssec molt bo d’una varietat primerenca.

Bressar:
Engronsar lo xiquet al bres. (cast. mecer).

Bròcul:
Coliflor o Bròquil, tant hi és, pos no les diferenciem en lo nom, ho fem en lo cognom.
Bròcul blanc (coliflor) que suporta millor la calor de l’estiu.
Bròcul verd (bròquil) que és més rústec i preferix lo fred.

Bromera:
Escuma. Sabonera.«Va patir un atac epilèptic i li sortia bromera per la boca».

Brull:
Brossat. Formatge molt tendre i fresc. S'elabora en lo soligot de l'obtenció d'atres formatges com lo mató. A partir de 10 litres de llet de vaca se poden produir de 8 a 9 litres de soligot i entre 1 i 2 kg de mató. Lo soligot o sèrum de llet se feia escalfar fins que pràcticament bullia i brollava (d'aquí ve brull) per la part superior del soligot una massa blanca estriada i brossada (d'aquí ve brossat) que se recollia i se dixava escórrer i refredar.
Aquest era un producte molt valorat i l'aliment proteic més utilitzat pels pastors, ja que els formatges es guardaven de provisió.

Brumir:
Brunzir. Ramor continuada i monòtona. Bufar lo vent. «Se sent una ramor més suau que'l brumit de les abelles».

Brusca:
Cognom faldut molt exclusiu que podem trobar a la Carta d'Albocàsser i prové de tres germans, cavallers del Rei Jaume I el Conqueridor, que se manifestaven de manera sobtada i violenta.
Segons les estadístiques IDESCAT, a partir del Registre de població de Catalunya, el cognom Brusca és més difícil de trobar que un autògraf de l'home invisible.
Si al seu dia l'ovella Dolly, lo Floquet de Neu o la Grip A van ser portades de revistes, pos he cregut oportú anomenar-lo perquè està en perill d’extinció, com l’ós Panda, lo Pingüí d'ulls grocs o la Fura.

Brusent:
Que crema. Que està roent. «Oli brusent, ferro brusent, etc. ».

Bufa:
Globus.
*Portes una bona bufa*: Estàs borratxo.
*Qui s’ha bufat?*: Qui s’ha tirat un pet?.

Burguera:
Fogó alt de llenya o carbó consistent en una cavitat feta damunt un suport d'obra.

Burnades: ©ULLDECONA.
Ventresca del peix.
A atres indrets del Principat se diu Moca, Bòtima, Botnada. (cast. bandullo).

Burro:
1) Quadrúpede molt usat com a bístia de càrrega (cast. asno, burro).
2) Peix molt escatós, de cap ample i que té dos punxes al morro. Diuen que se pareix al ruc.
3) Persona estúpida, que obra irracionalment.
4) Popular joc de cartes, com lo guinyot, lo tuti o lo cinquet. En este joc, lo nou d’oros (la groga) és la segona carta principal, l'as de trumfo és la primera, i seguixen lo rei, cavall, sota, etc.. Perd aquell jugador que no fa cap basa (burro). Lo joc utilitza un argot específic com per exemple sotjar, ballar, anar a la mosa, la groga, burro, etc..

Bursada:
Moviment sense mirament, de mala manera, en que poden agafar-te quelcom que dus al damunt o tens a prop. «Li van prendre lo mòbil en una bursada».

Burxar:
1) Acció de remoure en lo burxorro.
2) Insistir excessivament, quasi molestant. «No me burxes que me trobaràs».

Burxorro:
Tros de fusta per burxar.
Al lloc on consta la definició *Figa de Pala* trobareu una referència al burxorro i a la seva utilitat escatològic-pràctica.

Bussó:
(castellanisme). Receptacle on se diposita la correspondència a través d’una obertura.

Butacó:
Diminutiu de Butaca. Cadira que té braços, està encoixinada, és baixa de seient i molt còmoda.