diumenge, 14 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (G)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Gafet:
Peça de metall corbada per subjectar lo cabell.

Gaiato/a:
Bastó de fusta corbat per la part de dalt que solen portar los güelos. No he sabut trobar les diferencies entre Gaiato i Gaiata però suposo que tindran a veure en lo de mascle i femella: lo Gaiato deu ser més llarg o més ample i la Gaiata deu ser més fineta i més guapeta. «Lo güelo no està. No veus que no està lo gaiato?».

Gaidó:
*Anar de gaidó*: anar de costat.
*Mirar de gaidó*: ser garxo.

Galera:
També anomenada Gamba imperial és un crustaci de l'espècie Squilla mantis que aporta un gust important als arrossos i guisats de peix. La seua temporada és al febrer.

Galet:
Broc menut d'un càntir, marraixó, barral o atre recipient, per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla lo líquid a raig prim.
*Beure a galet*: beure fent caure a la boca el raig de líquid que surt pel broc prim d'un atuell. «Tinc set!. – Pixa a la mà i veu a galet!».

Galga:
1) Falca
2) Lo freno dels carros.

Galipàndria:
Un fort refredat, constipat o estar en un estat engripat.

Gàlits:
Traça, ganes de fer quelcom, coratge, ànims.
*Tindre pocs gàlits*: Tenir poques ganes de fer-ho o fer-ho en desídia.

Galleta:
Coqueta plana de consistència dura i feta normalment de farina i sucre (o sal). Galeta. «Les galletes que minjàvem de menuts eren les Maries i les 222, aquelles que se “comian por su numero”».

Gallina:
La femella del gall, lo animal domèstic més comú de tots i que ens dona ous.
*La gallina de dalt caga la de baix*: Dita que expressa la relació injusta entre qui té poder i diners.

Gallinassa:
Femta de gallina. Aquest adob és tant potent i tant fort que l’has d’escampar tant prompte el tens al tros. Tot i així, al lloc on l’has abocat per tal d’escampar-lo queda cremat, tot el terra negre. És com lo cavall d’Àtila, rei dels huns.
«Una gallina de dos quilos de pes dóna en quatre hores uns 150 grams de gallinassa».

Galliner:
1) Lloc tancat en barres de fusta o ferro i reixa metàl·lica, on estan les gallines.
2) Lloc on hi ha molta gent que crida o fa soroll i és difícil d'entendre's uns i atres.
«Això és un galliner!».
3) Al teatro és la part alta i més allunyada de l'escenari on estan los seients de més poc preu.

Gallineta:
Bitxo menut negre que s'enrotlla com una boleta quan lo toques. Sol estar als llocs humits. Son els únics crustacis de desenvolupament directe, és a dir, sense fase de larva. També anomenat Porquet de Sant Antoni, cuc de bola, cuc de Sant Antoni, cuca de la Mare de Déu, caterineta, gallinorba.

Gàllo:
Galló. Gall. Grell. Cadascuna de les parts en què està naturalment dividida la part comestible d'un fruit, com la taronja, la mandarina, la nou, etc.

Galotxa:
Dard. Fletxa menuda, feta d'un bastonet punxagut i guarnit de plomes, que els xiquets utilitzen per jugar tirant-la a les portes, als animals, etc.
«Ara no les tiren als animals. Això era abans».

Galze:
Rebaix que es fa al llarg de la vora d'una peça de fusta, de pedra, etc., per encaixar-n'hi una atra. «Lo més fàcil de vore és lo galze que hi ha als bastiments per tal d’encaixar la porta».

Gambals:
Capacitat intel·lectual.
*Curt de gambals*: Curt d'enteniment.
«Que sols té una neurona al cervell i, a sobre, la té despistada».

Gambalatxo:
Persona que va d'aquí cap allà sense una destinació concreta i sense fer res de profit.

Gandul:
Persona que fuig de feina, que no vol treballar.

Gànguil:
Persona alta i prima, de cames llargues. «Qui és este gànguil que ve per allà?».

Ganivet:
Ganivet.

Gansa:
Pet que se fa sense fer roïdo. Llufa. «Aquí, algú ha dixat anar una gansa».

Ganxo:
1) Peça de forma corbada, que acaba en punta i servix per a penjar-hi o agafar alguna cosa.
2) Barra llarga en un extrem corbat que servix per atiar lo foc.

Ganyolar:
Lladrar de manera aguda un gos o un llop, com si plorés.

Ganyota:
Gest ridícul o grotesc fet a la cara, i especialment en la boca (cast. mueca).
«La ganyota mos fa sortir lo xiquet que portem a dins».
«Lo xiquet plorarà si li fas ganyotes».

Garbo:
(castellanisme). Que es airós i àgil. Que té gràcia de moviments.

Garganxó:
Gargamella. Part última de la boca i primera de la gola.

Gàrgol:
Raig d'aigua.

Garito:
1) Casa o local on se reunix la colla d’amics per estar-hi o per fer una xalera.
2) Crits i soroll de molta gent reunida. «Xeics, quin garito que foteu!».

Garrafa:
Ampolla de vidre ampla, que està revestida de vimen o d'espart per defensar-la millor contra els cops.

Garrama:
Engany, trampa, principalment en el joc o en els tractes.

Garramanxo:
Gargot. Traç imperfecte sense habilitat.

Garramós:
Que fa garrames. Que fa trampes al joc.

Garrell:
Que no és ben dret. Que se decanta cap a un costat perquè els genolls són massa oberts o massa tancats. Garrut.

Garreta:
*Ser de garreta curta*: Persona que és baixeta o poca cosa.

Garrit:
Obsequiós a les dones. Que atreu per la seva gràcia, pels seus encants. Galant.

Garró:
Turmell, taló. Part posterior-inferior de la cama, on s'articula aquesta en lo taló.
«Tens los garrons molt bruts. Marrano».

Garrofa:
Fruit del garrofer. A la guerra civil i a la postguerra se'n feia xocolata de baixa qualitat. «Actualment hi ha botigues de dietètica que venen farina de garrofa i preparats alimentaris a base de garrofa per recuperar lo consum ja que la garrofa és naturalment dolça, no conté cafeïna ni els atres estimulants del cacau i és baixa en greixos i calories. Les llavors de la garrofa tenen lo pes força uniforme al voltant dels 0,2 grams cadascuna, utilitzant-se en l'antiguitat per a pesar joies i gemmes. Lo seu nom en grec antic κεράτιον (Keration) és d'on prové el mot quirat, mesura encara avui vigent en joieria».

Garrofí:
Tot i que la seua definició és pinyol o llavor de garrofa, natros l’utilitzem per descriure lo morat en forma de pinyol de garrofa que sol sortir quan te fots una martellada als dits.

Garrofina: ©ULLDECONA.
Garrofa menudeta que comença a formar-se.

Garrotada:
Cop donat en un garrot.

Garrut:
Garrell. Tort de les cames.

Garxo:
Guerxo, estràbic. (cast. bizco). Que mira a la torta, que mira de gaidó, que «mira contra el govern».

Gastar:
Emprar una cosa que usant-se se consumix.

Gat:
*Anar gat*: Embriaguesa, en llenguatge vulgar o familiar.

Gatera:
1) Festa, Rebombori, etc. «Quina gatera que foten».
2) Embriaguesa. Quan actues irracionalment, com si estiguessis gat. «Se va fotre vuit Martini’s i va agafar una gatera de campionat».

Gatita:
Adornament que porten les dones al cap i servix per a que no te vaiguen los cabells a la cara. Diadema.

Gavell:
Feix de llenya menuda tapat de terra, que forma un munt per a cremar-lo i servir de fem al tros.

Gec:
Jac. Peça de vestir. Equival a Caçadora o Abric.

Gel:
Glaçó. Tros de glaç.

Gelada:
Glaçada. Són molt habituals en nits serenes de finals de tardor a principi de primavera les gelades d’irradiació.

Gelar:
Refredar. «Afaneu-vos o la sopa s'haurà gelat».

Gènit:
Manera de ser en quan adaptabilitat, propensió a l'enuig, a la impaciència, etc.. Caràcter fort. «Gènit i figura, fins a la sepultura».

Gentada:
Multitud de gent.

Gentilles:
Llenties. Llegum d’un enorme valor nutritiu i medicinal.
«Us puc confirmar que la millor Viagra del mercat és un bon plat de gentilles».
Contenen calci (semblant al de la llet materna), fòsfor (essencial pel sistema nerviós), ferro (100 grams de llentia crua és l’equivalent a un tall de bistec de vedella de 100 grams), zinc (augmenta el numero i la mobilitat dels espermatozoides i apuja los nivells de testosterona).

Gepa:
Protuberància a l'esquena produïda per una desviació de la columna vertebral.

Giner:
Gener. Lo primer mes de l’any.

Gínjol:
Fruit del ginjoler. És rodó, de color rogenc o marronós quan madura a setembre. Té un sol pinyol i lo seu gust pot recordar a la maçana. Fruit de la dieta mediterrània tradicional.

Ginjoler:
Abre que fa gínjols. La fusta del ginjoler s'utilitza per fer instruments musicals com gralles i tenores.

Ginoll:
Genoll. Articulació de la cama. «He caigut de la bicicleta i m’he pelat los ginolls».

Girar:
*Girada de peu*: Tòrcer-se un peu.

Gitar-se:
Estirar-se. Anar al llit. «Gitar significa vomitar a alguns llocs del Maresme, l’Empordà, la Garrotxa i Menorca».

Glera:
Tros de llit del riu sec, ple de pedregam.

Gleva:
Pa de terra compacte que s'aixeca llaurant, cavant, trasplantant un arbre, etc.

Glopada:
Cop de vent normalment acompanyat d'aigua. Xàfec.

Golut:
Golafre. Que té fal·lera al menjar.

Gonia:
Agonia. Angoixa. També ànsia de fer una cosa ràpidament. Pressa.
*Fer gonia*: Dit d'una persona que fa fàstic o d’un fet o una circumstància que produeix una impressió insuportable.

Gord:
Gras, abundant de carn. «Estàs molt gord».

Gordària:
Gordesa. (cast. gordura).

Gos:
Persona peresosa, que no li agrada treballar (cast. gandul).
«Un gos trobarà més raons per no treballar que set persones perquè ella treballi».

Gossera:
Lloc on se tanquen los gossos agafats pel carrer.

Got:
Recipient pensat per agafar-se en la mà, destinat a contenir líquids i que, en acostar-lo a la boca, pots beure lo líquid que conté. «Tota la vida he fet servir un got per beure i me nego en redó a utilitzar la paraula “vas”».

Gotellot:
Gota grossa de pluja.

Gotzo:
Gord. Gras. Ventrut. Obès.

Graciosa:
Beguda que conté àcid carbònic. Gasosa.
«Per aclarir-vos lo percal us podria explicar la campanya comercial que diuen va dur a terme “la Casera” (famosa per allò de “anemon”), però preferixo que li pregunteu a l’amic Pepe (l'ex-pintor), ja que domina millor lo tema».

Gram:
Mala herba que se cria per dins dels camps sembrats. És molt tenaç i difícil de fer-la desaparèixer completament.

Granel:
Sense embassar. A Doll.
«Actualment la venda a granel està regulada en la majoria de productes alimentaris i prohibida pels següents: Café, Oli, Cacau en pols i Llet. Estem capacitats per votar un president de govern i no ho estem per comprar llet a granel, perquè diuen que no la bulliríem, però crec sincerament que mos fan pagar la cagada d’algun set ciències pixapí que no la va bullir. Us aclarixo que és pixapí: persona de ciutat que se pensa que la natura real és com la que pinta Disney, on tots los llaons canten, les serps ballen i les vaques donen caputxinos Starbucks».

Granera:
Escombra.
«Com que fato és massa quantitat i escurar seria massa brut, penso que lo més representatiu de la nostra llengua és la granera i caldria fer alguna cosa per equiparar-la als Globos, els Ondes, els Oscars o los Goyes, com per exemple lo premit al pitjor polític, lo pitjor esportista, lo pitjor periodista, etc.».

Granet:
Grandet (en llenguatge antic). «Este llençol és menut, no en tens cap de més granet?».

Granís:
Calamarsa. Conjunt de grans de gel menudets formats per congelació del vapor d'aigua de l'atmosfera.

Grassa:
Greix per rodaments i mecànica en general.

Gravilla:
(castellanisme). Grava menuda que servix per a fer morter.

Grela:
Recipient a manera de plat gran, més ample que alt, i que servix per rentar-se la cara, los peus, posar coses en remull, etc. (cast. palangana). «Quan encara no existien los banys com els que ara tenim a qualsevol casa, la grela i la pitxera se ficaven a un moble de fusta que solia portar un espill i feia aquestes funcions».

Grenya:
Floc de cabells desordenats, mal tallats, esperrucats, enganxats o bruts, propi de gent poc curosa de la seua higiene personal. «En estes grenyes sembles una bruixa».

Griba:
Garbell. Receptacle que té lo fons ple de forats iguals i que servix per a separar objectes de grandària desigual, dixant passar uns i retenint los atres. Sol ser de forma circular i té una vorera sòlida.

Grill:
Brot que treuen les pataques, cebes, alls, etc.

Grillar:
Treure grills les pataques, cebes, alls, etc.

Gronsador:
1) Seient que s’aguanta de dos cordes lligades al sostre o en una barra alta. Té un moviment de vaivé i servix per jugar los xiquets. Gronxador.  (cast. columpio).
2) Cadira balanci.

Gronsar:
Gronxar. Donar un moviment de vaivé.

Gros/ssa:
D’una extensió o d’un volum considerables. Gran, extens. «S’han comprat una finca molt grossa».

Grumol:
Mol·lusc marí, de molla roja i petxines negres i llargueres, que se fica a l'arròs per donar-li bon gust.

Guano:
Substància molt rica en fosfats i matèries nitrogenades, formada principalment pels excrements de certes aus marines, i que s'usa molt per a adobar les terres. Vulgarment, tot adob químic és anomenat guano.

Guatlla:
Au de la mateixa família que la Perdiu i que podem diferenciar-la perquè a les plomes no té tants colors vius.

Güelo/a:
Avi, àvia. Persona vella.

Guinyot:
Joc de cartes semblant al tuti i a la brisca, en el qual solen jugar dos contra dos. Hi ha molta afició i és considerat poc menys que el "joc nacional de les Terres del Ebre". Cada partida rep lo nom de cama; quan una parella guanya quatre cames, aconseguix un coto; un guinyot complet es juga al millor de tres cotos.