Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Gafet:
Peça de metall corbada per subjectar lo
cabell.
Gaiato/a:
Bastó de fusta corbat per la part de dalt
que solen portar los güelos. No he sabut trobar les diferencies entre
Gaiato i Gaiata però suposo que tindran a veure en lo de mascle i
femella: lo Gaiato deu ser més llarg o més ample i la Gaiata deu ser
més fineta i més guapeta. «Lo güelo
no està. No veus que no està
lo gaiato?».
Gaidó:
*Anar de gaidó*: anar de costat.
*Mirar de gaidó*: ser garxo.
Galera:
També anomenada Gamba imperial és
un crustaci de l'espècie Squilla mantis que aporta un gust
important als arrossos i guisats de peix. La seua temporada és al
febrer.
Galet:
Broc menut d'un càntir, marraixó, barral o atre recipient,
per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla lo líquid a raig
prim.
*Beure a galet*: beure fent caure a
la boca el raig de líquid que surt pel broc prim d'un atuell. «Tinc set!. – Pixa a la mà i veu a
galet!».
Galga:
1) Falca
2) Lo freno dels carros.
Galipàndria:
Un fort refredat, constipat o estar en un
estat engripat.
Gàlits:
Traça, ganes de fer quelcom, coratge,
ànims.
*Tindre pocs gàlits*: Tenir poques
ganes de fer-ho o fer-ho en desídia.
Galleta:
Coqueta plana de consistència dura i feta
normalment de farina i sucre (o sal). Galeta. «Les
galletes que minjàvem de menuts
eren les Maries i les 222, aquelles que se “comian por su numero”».
Gallina:
La femella del gall, lo animal domèstic
més comú de tots i que ens dona ous.
*La gallina de dalt caga la de baix*:
Dita que expressa la relació injusta entre qui té poder i diners.
Gallinassa:
Femta de gallina. Aquest adob és tant
potent i tant fort que l’has d’escampar tant prompte el tens al tros.
Tot i així, al lloc on l’has abocat per tal d’escampar-lo queda cremat,
tot el terra negre. És com lo cavall d’Àtila, rei dels huns.
«Una
gallina de dos quilos de pes dóna
en quatre hores uns 150 grams de gallinassa».
Galliner:
1) Lloc tancat en barres de fusta o
ferro i reixa metàl·lica, on estan les gallines.
2) Lloc on hi ha molta gent que
crida o fa soroll i és difícil d'entendre's uns i atres.
«Això és un
galliner!».
3) Al teatro és la part alta i més
allunyada de l'escenari on estan los seients de més poc preu.
Gallineta:
Bitxo menut negre que s'enrotlla com una
boleta quan lo toques. Sol estar als llocs humits. Son els únics
crustacis de desenvolupament
directe, és a dir, sense fase de larva. També anomenat Porquet de Sant
Antoni, cuc de bola, cuc de Sant Antoni, cuca de la Mare de Déu,
caterineta, gallinorba.
Gàllo:
Galló. Gall. Grell. Cadascuna de les parts
en què està naturalment dividida la part comestible d'un fruit, com la
taronja, la mandarina, la nou, etc.
Galotxa:
Dard. Fletxa menuda, feta d'un bastonet
punxagut i guarnit de plomes, que els xiquets utilitzen per jugar
tirant-la a les portes, als animals, etc.
«Ara no les
tiren als animals. Això era
abans».
Galze:
Rebaix que es fa al llarg de la vora d'una
peça de fusta, de pedra, etc., per encaixar-n'hi una atra. «Lo més
fàcil de vore és lo galze que hi ha als bastiments per tal d’encaixar
la porta».
Gambals:
Capacitat intel·lectual.
*Curt de gambals*: Curt d'enteniment.
«Que sols
té una neurona al cervell i,
a sobre, la té despistada».
Gambalatxo:
Persona que va d'aquí cap allà sense una
destinació concreta i sense fer res de profit.
Gandul:
Persona que fuig de feina, que no vol
treballar.
Gànguil:
Persona alta i prima, de cames llargues. «Qui és este gànguil que ve per allà?».
Ganivet:
Ganivet.
Gansa:
Pet que se fa sense fer roïdo. Llufa. «Aquí, algú ha dixat anar una gansa».
Ganxo:
1) Peça de forma corbada, que acaba
en punta i servix per a penjar-hi o agafar alguna cosa.
2) Barra llarga en un extrem corbat
que servix per atiar lo foc.
Ganyolar:
Lladrar de manera aguda un gos o un llop,
com si plorés.
Ganyota:
Gest ridícul o grotesc fet a la cara, i
especialment en la boca (cast. mueca).
«La ganyota
mos fa sortir lo xiquet que
portem a dins».
«Lo xiquet
plorarà si li fas ganyotes».
Garbo:
(castellanisme).
Que es airós i àgil. Que té gràcia de
moviments.
Garganxó:
Gargamella. Part última de la boca i primera
de la
gola.
Gàrgol:
Raig d'aigua.
Garito:
1) Casa o local on se reunix la
colla d’amics per estar-hi o per fer una xalera.
2) Crits i soroll de molta gent
reunida. «Xeics, quin garito que
foteu!».
Garrafa:
Ampolla de vidre ampla, que està revestida
de vimen o d'espart per defensar-la millor contra els cops.
Garrama:
Engany, trampa, principalment en el joc o
en els tractes.
Garramanxo:
Gargot. Traç imperfecte sense habilitat.
Garramós:
Que fa garrames. Que fa trampes al joc.
Garrell:
Que no és ben dret. Que se decanta cap a
un costat perquè els genolls són massa oberts o massa tancats. Garrut.
Garreta:
*Ser de garreta curta*: Persona que
és baixeta o poca cosa.
Garrit:
Obsequiós a les dones. Que atreu per la seva gràcia, pels seus
encants. Galant.
Garró:
Turmell, taló. Part posterior-inferior de la cama, on
s'articula aquesta en lo taló.
«Tens los
garrons molt bruts. Marrano».
Garrofa:
Fruit del garrofer. A la guerra civil i a
la postguerra se'n feia xocolata de baixa qualitat. «Actualment hi
ha botigues de dietètica que venen farina de garrofa i preparats
alimentaris a base de garrofa per recuperar lo consum ja que la garrofa
és naturalment dolça, no conté cafeïna ni els atres estimulants del
cacau i és baixa en greixos i calories. Les llavors de la garrofa tenen
lo pes
força uniforme al voltant dels 0,2 grams cadascuna, utilitzant-se en
l'antiguitat per a pesar joies i gemmes. Lo seu nom en grec antic
κεράτιον (Keration) és d'on prové el mot quirat,
mesura encara
avui vigent en joieria».
Garrofí:
Tot i que la seua definició és pinyol o
llavor de garrofa, natros l’utilitzem per descriure lo morat en
forma de pinyol de garrofa que sol sortir quan te fots una martellada
als dits.
Garrofina:
©ULLDECONA.
Garrofa menudeta que comença a formar-se.
Garrotada:
Cop donat en un garrot.
Garrut:
Garrell. Tort de les cames.
Garxo:
Guerxo, estràbic. (cast. bizco).
Que mira a la torta, que mira de gaidó, que «mira contra el govern».
Gastar:
Emprar una cosa que usant-se se consumix.
Gat:
*Anar gat*: Embriaguesa, en
llenguatge vulgar o familiar.
Gatera:
1) Festa, Rebombori, etc. «Quina gatera que foten».
2) Embriaguesa. Quan actues
irracionalment, com si estiguessis gat. «Se va fotre vuit Martini’s
i va agafar una gatera de campionat».
Gatita:
Adornament que porten les dones al cap i
servix per a que no te vaiguen los cabells a la cara. Diadema.
Gavell:
Feix de llenya menuda tapat de terra, que
forma un munt per a cremar-lo i servir de fem al tros.
Gec:
Jac. Peça de vestir. Equival a Caçadora o
Abric.
Gel:
Glaçó. Tros de glaç.
Gelada:
Glaçada. Són molt habituals en nits serenes de
finals de tardor a principi de primavera les gelades d’irradiació.
Gelar:
Refredar. «Afaneu-vos
o la sopa
s'haurà gelat».
Gènit:
Manera de ser en quan adaptabilitat,
propensió a l'enuig, a la impaciència, etc.. Caràcter fort. «Gènit i
figura, fins a la sepultura».
Gentada:
Multitud de gent.
Gentilles:
Llenties. Llegum d’un enorme valor
nutritiu i medicinal.
«Us puc
confirmar que la
millor Viagra del mercat és un
bon plat de gentilles».
Contenen calci (semblant al de
la llet materna), fòsfor (essencial pel sistema nerviós), ferro (100 grams de llentia crua és l’equivalent a un tall de bistec de
vedella de 100 grams), zinc (augmenta el numero i la mobilitat
dels espermatozoides i apuja los nivells de testosterona).
Gepa:
Protuberància a l'esquena produïda per una
desviació de la columna vertebral.
Giner:
Gener. Lo primer mes de l’any.
Gínjol:
Fruit del ginjoler. És rodó, de color
rogenc o marronós quan madura a setembre. Té un sol pinyol i lo seu
gust pot recordar a la maçana. Fruit de la dieta mediterrània
tradicional.
Ginjoler:
Abre que fa gínjols. La fusta del ginjoler s'utilitza per fer
instruments musicals com gralles i tenores.
Ginoll:
Genoll. Articulació de la cama. «He
caigut de la bicicleta i m’he pelat los ginolls».
Girar:
*Girada de peu*: Tòrcer-se un peu.
Gitar-se:
Estirar-se. Anar al llit. «Gitar
significa vomitar a alguns llocs
del Maresme, l’Empordà, la Garrotxa i Menorca».
Glera:
Tros de llit del riu sec, ple de pedregam.
Gleva:
Pa de terra compacte que s'aixeca
llaurant, cavant, trasplantant un arbre, etc.
Glopada:
Cop de vent normalment acompanyat d'aigua. Xàfec.
Golut:
Golafre. Que té fal·lera al menjar.
Gonia:
Agonia. Angoixa. També ànsia de fer una
cosa ràpidament. Pressa.
*Fer gonia*: Dit d'una persona que
fa fàstic o d’un fet o una circumstància que produeix una impressió
insuportable.
Gord:
Gras, abundant de carn. «Estàs molt gord».
Gordària:
Gordesa. (cast.
gordura).
Gos:
Persona peresosa, que no li agrada
treballar (cast. gandul).
«Un gos
trobarà més raons per no
treballar que set persones perquè ella treballi».
Gossera:
Lloc on se tanquen los gossos agafats pel
carrer.
Got:
Recipient pensat per agafar-se en la mà,
destinat a contenir líquids i que, en acostar-lo a la boca, pots beure
lo líquid que conté. «Tota la
vida he fet servir un got per beure i me nego en redó a utilitzar la paraula “vas”».
Gotellot:
Gota grossa de pluja.
Gotzo:
Gord. Gras. Ventrut. Obès.
Graciosa:
Beguda que conté àcid carbònic. Gasosa.
«Per
aclarir-vos lo percal us podria
explicar la campanya comercial que diuen va dur a terme “la Casera”
(famosa per allò de “anemon”), però preferixo que li pregunteu a l’amic
Pepe (l'ex-pintor), ja que domina millor lo tema».
Gram:
Mala herba que se cria per dins dels camps
sembrats. És molt tenaç i difícil de fer-la desaparèixer completament.
Granel:
Sense embassar. A Doll.
«Actualment
la venda a granel està
regulada en la majoria de productes alimentaris i prohibida pels
següents: Café, Oli, Cacau en pols i Llet. Estem capacitats
per votar un president
de govern i no ho estem per comprar llet a granel, perquè diuen que no
la bulliríem, però crec sincerament que mos fan pagar la cagada d’algun
set ciències pixapí que no la va bullir. Us aclarixo
que és pixapí: persona de ciutat que se pensa que la natura real és com la que pinta
Disney, on tots los llaons canten, les serps ballen i les vaques donen
caputxinos Starbucks».
Granera:
Escombra.
«Com que fato és massa
quantitat i escurar seria massa brut, penso que lo més
representatiu de la nostra llengua és la granera i caldria fer
alguna cosa per equiparar-la als Globos, els Ondes, els Oscars o
los Goyes, com per exemple lo premit al pitjor polític, lo pitjor
esportista, lo pitjor periodista, etc.».
Granet:
Grandet (en llenguatge antic). «Este llençol és menut, no en tens cap
de més granet?».
Granís:
Calamarsa. Conjunt de grans de gel
menudets formats per congelació del vapor d'aigua de l'atmosfera.
Grassa:
Greix per rodaments i mecànica en general.
Gravilla:
(castellanisme).
Grava menuda que
servix per a fer morter.
Grela:
Recipient a manera de plat gran, més ample
que alt, i que servix per rentar-se la cara, los peus, posar coses en
remull, etc. (cast. palangana). «Quan
encara no existien los banys com
els que ara tenim a qualsevol casa, la grela i la pitxera se ficaven a
un moble de fusta que solia portar un espill i feia aquestes funcions».
Grenya:
Floc de cabells desordenats, mal tallats,
esperrucats, enganxats o bruts, propi de gent poc curosa de la seua
higiene personal. «En estes grenyes
sembles una bruixa».
Griba:
Garbell. Receptacle que té lo fons ple de
forats iguals i que servix per a separar objectes de grandària
desigual, dixant passar uns i retenint los atres. Sol ser de forma
circular i té una vorera sòlida.
Grill:
Brot que treuen les pataques, cebes, alls,
etc.
Grillar:
Treure grills les pataques, cebes, alls,
etc.
Gronsador:
1) Seient que s’aguanta de dos
cordes lligades al sostre o en una barra alta. Té un moviment de vaivé
i servix per jugar los xiquets. Gronxador. (cast. columpio).
2) Cadira balanci.
Gronsar:
Gronxar. Donar un moviment de vaivé.
Gros/ssa:
D’una extensió o d’un volum considerables.
Gran, extens. «S’han comprat una
finca molt grossa».
Grumol:
Mol·lusc marí, de molla roja i petxines
negres i llargueres, que se fica a l'arròs per donar-li bon gust.
Guano:
Substància molt rica en fosfats i matèries
nitrogenades, formada principalment pels excrements de certes aus
marines, i que s'usa molt per a adobar les terres. Vulgarment, tot adob
químic és anomenat guano.
Guatlla:
Au de la mateixa família que la Perdiu i
que podem diferenciar-la perquè a les plomes no té tants colors vius.
Güelo/a:
Avi, àvia. Persona
vella.
Guinyot:
Joc de cartes semblant al tuti i a la
brisca, en el qual solen jugar dos contra dos. Hi ha molta afició i és
considerat poc menys que el "joc nacional de les Terres del Ebre". Cada partida rep lo nom de cama; quan una
parella guanya quatre cames, aconseguix un coto; un guinyot complet es
juga al millor de tres cotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada