dimecres, 10 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (C)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Cabàs:
Recipient d'espart a Ulldecona (el de palma és una Senalla), de forma ovalada, vores baixes i dos anses, que servix per traginar terra i per atres usos anàlegs al tros.
*A Cabassos*: En molta abundància de coses.
«En este Restaurant fan los diners a cabassos».

Cabeça:
*Cabeça d’alls*: Conjunt aproximat entre 6 i 12 grans d'all que se troben units formant un bulb. «La cabeça d'alls protegeix dels vampirs».

Cabiró:
Biga de grandària mitjana, entre la jàssena i el llistó, utilitzada per formar l'estructura de la teulada.

Cabossa:
Persona que va a la seua i no se dixa convèncer.
*Cabossa d’un clau*: Cabota d’un clau.
*Cabossa del misto*: Bolleta de sofre posada al cap d'un misto.

Cabussar-se:
Capbussar-se. Ficar-se de cap baix l’aigua. Acabussar-se.

Cabussó:
Capbussó. Acte de ficar-se de cap baix l’aigua.

Cabut:
1) Caparrut. (cast. tozudo).
2) Peix molt bo quasi imprescindible per a tots los guisats mariners. Lo seu color rogenc és paregut al del Moll.
Segons localitats rep atres noms: Lluerna, Rafet, Bejel, Oriola, etc.

Cacera:
Xalera protocol·lària que se sol fer a una caseta de camp lo primer i l’últim dia de la veda. «Agustí mos va fer una paella a la cacera».

Cadena:
Lligam d'anelles de metall.
*Tirar de la cadena*: Expressió antiga però que encara se diu quan un va al vàter i vol dixar-lo net. Abans hi havia una cadena penjant del dipòsit d’aigua que solia estar a prop del sostre, però ara la majoria de vàters tenen lo dipòsit enganxat i un botó per fer sortir l’aigua. Tot i així, quasi ningú diu «Has apitxat lo botó?», perquè encara se diu «Has tirat de la cadena?».

Caduf:
Cada un dels recipients de terra en un foradet, que van lligats a la corda de la sínia i servixen per treure l'aigua i abocar-la per regar.

Cagamandurries:
Calçasses. Home mancat d'energia, que se dixa dominar per atres.

Caguetes:
Diarrea. Evacuació freqüent de matèries fecals clares. Suposo que no cal entrar en detalls més escatològics ni cal ficar cap imatge.

Caixeta:
Mol·lusc bivalve que se cria apegat a les roques d’escassa profunditat. És molt apreciat pel seu peculiar sabor marí, però per la seva escassetat s’ha convertit en tot un caprici, sols assequible a les butxaques més adinerades i paladars més refinats.

Caixeta de foc: ©ULLDECONA.
Braseret de forma rectangular, per escalfar los peus.

Calbot:
Cop de mà al cap. Clatellada, carxot.

Calces:
1) Peça de roba interior femenina que cobreix la cama des dels peus fins a mitja cuixa. En català, lo nom originari fou calça, però un dia los «normalitzadors» van canviar-ho a Mitges (cast. medias). Les àrees perifèriques de la llengua catalana van dir «tururut» i van conservar lo nom original. Als anys seixanta les calces van començar a ser substituïdes en l'ús diari pels pantis, ja que són més còmodes i més fàcils de posar. Tot i així, sovint los pantis també s’anomenen calces, segurament per tradició. Un perill per les calces que torna boig a les dones és el fet de fer-s'hi una carrera.
2) Peça de vestir de color blanc dels balladors del Xim-Xim. Se fica als peus i arriba fins a dalt del tou de la cama.

Calcilles:
Peça de vestir de color negre dels balladors del Xim-Xim. Se porta als peus damunt de les calces i arriba fins a dalt del turmell.

Calçotets:
Calçons que els homes duen baix los pantalons.

Caldre:
Ser necessari. «Cal anar-hi?».

Caliquenyo:
Cigar clandestí tort, de fabricació artesanal i fet a base de tabac Burley. Lo solien fabricar les dones en tallers clandestins, gràcies a que els pagesos reservaven una part de la collita oficial. Los entesos dien que lo caliquenyo més bo era el de la tinta, que feia la cendra molt blanca. Lo de la tinta era per una taca de tinta que portava el paper on estaven embolicats.
«Crec haver somiat conduir als 15 anys un Seat 1400, a les tantes de la nit, per la carretera de Traiguera, La Jana, Catí, Benassal, etc. anant a buscar-ne. També suposo que ho vaig somiar, sinó no s’entén, el fet d’anar sovint a portar-li (i cobrar-li) quatre paquets dels caliquenyos clandestins al sergent d’aquells homes de verd que portaven al cap una gorra negra molt original. Somnis estranys».
Pos ara no us creureu lo que vaig vore l’atre dia a l’estanc de Calella: «Venen caliquenyos oficials». Suposo que la baixada de vendes ha fet incrementar a Tabacalera l’oferta de producte.

Calitja:
Xafogor. Calor sufocant propi d'un ambient calent, humit i encalmat.
«Fa una calitja que no se pot aguantar».

Calmant: ®ULLDECONA.
Beguda típica d’Ulldecona feta de cafè i rom que se produïa de manera casolana a les diferents cases del poble. Destilerias Nofre la va destil·lar i comercialitzar de manera industrial, patentant-la en lo nom «Calmante», beguda molt fina al paladar però de graduació molt elevada. La seua formula, tant secreta com la de la Coca Cola, va desaparèixer al tancament de l’empresa. Se comercialitzava en una botella de disseny molt característic. Ara se’n comercialitza un altre de similar, quasi igual, ni millor ni pitjor (Calm-nt),  però que no és exactament lo genuí i autèntic.

Camal:
Cadascuna de les dos parts d'uns pantalons o d'unes calces que cobrix una cama.
«Lo sastre te refrega lo pardal, quan te medix lo camal».

Cameta:
*Fer la cameta*: Acció de posar un peu encreuat en la cama d'una atra persona que camina o corre, per fer-la caure.
*Cametes al coll*: Portar un xiquet a cavall al coll en les cames passades per la part de davant del pit i agafant-li les manetes.

Campaneta: ®ULLDECONA.
Nom popular d’una botiga al carrer Sant Antoni (Latitud: +40° 35' 27" i Longitud: +00° 26' 52") on venien diaris, tebeos, revistes i llepolies.
«Historiadors internacionals mantenen la teoria de que lo nom popular va sorgir pel fet d’haver-hi a la porta de la botiga una campana que dringava al obrir-la. Ho hem consultat a l’actual propietari de la finca i no ens ho pot demostrar. Sembla ser que va desaparèixer un dia de tronada i que potser va estar un tortosí qui la va afaitar».

Canadelles:
1) Les dos botelletes per servir l'oli i el vinagre a la taula de casa.
«Les que hi havia als restaurants s’han prohibit aquest febrer 2014, però si fan una garrameta encara les podran fer servir».
2) Les dos botelletes que servixen per ministrar lo vi i l'aigua en la missa.

Canalat:
Canal per a la conducció d'aigua que tenen les cases per evacuar del terrat l’aigua de la pluja.

Canalons:
Plat de pasta de dies festius que deu lo seu nom a la forma en la que se presenta. L'ingredient principal és la pasta de forma quadrada, que un cop cuita s'enrotlla entorn del farcit triat (carn, verdures, peix, i atres) adoptant una forma tubular.
«Ma padrina preparava los canalons d’Abadejo lo dissabte i així lo diumenge només calia fer la beixamel i ficar-los al forn».
1/4 d'abadejo (per 22 canelons)
1 llauna de tonyina (de les ovalades)
2 ous durs
Pinyonets
½ Ceba ratllada.
Cassola de fang en oli i la ceba ratllada. Quan la ceba estigui dorada afegirem l'abadejo. Tres o quatre voltes i afegirem la tonyina, els ous i els pinyonets. Es cou una mica i ja tens a punt lo farcit dels canalons.

Canásta: ©ULLDECONA.
Canastra. Recipient fet de vímen, de boca redona  i molt ampla, que servix per traginar roba, fruita i atres cosetes.

Cansera:
Cansament gros a causa d'un treball o esforç excessiu.
«Tinc una cansera que no m’hi veig; no puc en la meua ànima».

Cantamanyanes:
(castellanisme popular, com barco i berberetxo). Persona informal i de poc crèdit. Un barrut.

Cànter:
La fonètica és Kànte. Càntir. Gerra. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba en un coll i té una ansa a cada costat.

Canteret:
Cànter menudet.

Cantrelles: 
Mot que servix per no ser groller, pos és millor dir «Unes bones cantrelles!» que dir: «Déu meu, quin parell de mamelles!».

Canyota:
Herba molt perjudicial per la seua vivacitat.
Creix en ambients molt diversos, si bé en general mostra preferència pels conreus de panís i aufals.

Canyuts:
Mol·lusc bivalve que viu a aigües someres, salabroses i està enterrat a l’arena. Navalles pels de fora del Baix Ebre i Montsià.
«Los recollíem a la Punta la Banya i del Fangar quan anàvem a fer catxels. Per aconseguir-ho portàvem sempre una bosseta de sal lligada al banyador i, quan veiem a l’arena lo seu característic forat, agafaven una miqueta de sal en los dits i la ficàvem a dins del aigua, deixant anar la sal a sobre lo forat. Llavors en los dits índex i del mig fèiem unes pinces que agafaven lo canyut quan sortia quasi disparat del forat, però havies d’anar ràpid, pos se tornava a amagar enseguida».

Capelleta:
A manera de capella però menudeta, que servix per tindre una imatge exposada a la veneració dels fidels.
«La Capelleta de l’Ermita de la Pietat, que abans la veiem de cara i ara la veiem de cul, al passar en lo cotxe per la carretera».

Capllaçar: ©ULLDECONA.
1) Lligar lo bou per les banyes.
2) Fer vindre bé. Fer accedir a fer o que se faci alguna cosa.

Capsot:
Soca. Tarugo. Curt d’enteniment.

Carabassa:
La carbassa és una verdura dolça, plena de minerals, vitamines i propietats terapèutiques.
*Anar-se'n per les carabasseres*: Desviar-se de la conversa. Divagar.

Carafal:
Cada un dels tancaments a la plaça de bous.
*Fer-ne un carafal*: Tindre una reacció desproporcionada davant un fet que no ens agrada.

Caragol:
1) Mol·lusc que se distingix per tindre el cos dins una closca en espiral. Cargol.
*Caragol punxenc*: Cargol punxós. Corn.
2) Cadascuna de les llenques de fusta primes i caragolades que fa el ribot o la garlopa planejant.

Caragolera:
Cistelleta de vímen i una tapadora, que servix per guardar caragols vius.
La tapadora se fixa en un llistonet.

Caragolí:
Caragols menudets que se crien a les arbredes.
«Una bona cassola de caragolins solíem fer los domenges antes de dinar, perquè no te treuen la gana, servixen per allargar l’entaulada i pots anar acabant de fer lo dinar sense preses».

Carajillo:
Cigaló. Un gotet de cafè rebaixat en licor. «Fica’m un carajillo d’ex-honorable!».

Caramel·lo:
Caramel. Pasta de sucre clarificat.

Carantonyes: ©ULLDECONA.
Acció d’Afalagar. Amanyagar. Tractar en amor o en afectuosa simpatia.

Carcanada:
Espinada. Columna vertebral.
*Se’t veu hasta la carcanada*: Veure allò que és amagat a dins del cos, be perquè badalla o be perquè porta un escot agraït.
«Los franquistes beatos mos tapaven al cine los escots de les xiques. Mira si tenien poc senderi estos beatos que, quan un xic i una xica se fotien al llit, mos dien que eren germans, canviant lo follar per l’incest».

Carcàs:
Gargall. Salivada espessa barrejada de mucositats.

Cardets:
Planta que s’utilitza per menjar, bullida a l’olla o be esbardada per acompanyament. A Ulldecona los cardets no s’arrebossen, sinó que s’esbarden.
«De menut los vaig avorrir, perquè quan era la temporada ne tenia per dinar, per sopar, a l’olla, esbardats, etc... fins i tot me penso que me’n donaven per berenar. Ara de gran m’he adonat que gracies a ells, al seu gran contingut de vitamina C, ferro, calci i a les seus propietats antibacterianes, pos que quasi mai he estat refredat, no he tingut la grip, tinc los ossos forts... Los cardets m’han ajudat de la mateixa manera que los espinacs ajuden a Popeye lo mariner».

Carquinyoli:
Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat.

Carracuca:
(castellanisme). Locució verbal que se fa servir en nombroses expressions de caràcter negatiu, pintoresc, excessiu o burlesc.
«Estar més perdut que Carracuca».
«Estar més mort que Carracuca».
«Tinc més fam que Carracuca».
«Ets més vell que Carracuca».
«Té més pel que Carracuca».

Carrasca:
Abre paregut a l’Alzina però més menut. Molt espès de rama que té les fulles dentades i espines. Lo fruit és la bellota (aglà). Hi ha carrasques que fan suro.

Carrau:
Instrument de fusta que servix per fer roïdo a Setmana Santa. (cast. carraca).

Carratell:
Bota menuda de fusta pel vi.

Carregar:
1) Produir molt de fruit. «L’ameler està carregat».
2) En lo guinyot o tuti, tant pot ser tirar damunt una carta jugada una atra de més alta que la guanyi, com tirar una carta que puntua quan la basa va cap al company de joc.

Carretada:
1) Quantitat de coses que cap dins un carro ple.
2) Gran quantitat de fato.

Carrilada:
Rodera de carro al camí.  
       
Carrileta:
*Dir-ho de carrileta*: Dir-ho de memòria.

Cartipàs:
Full de paper ratllat i pautat perquè los xiquets aprenguen de lletra.

Cartó:
Cartró. Lo que dipositem al contenidor blau.

Carxot:
Cop pegat en la mà plana al cap.

Cascallós:
Pedregós.

Caseta:
Vestidor dels jugadors de futbol.

Casi:
Quasi. No del tot, però faltant-hi poc.

Cassinogues:
Pessigolles. «La meua dona no vol que porte bigot, diu que li fa cassinogues quan me dona besets».

Cassoleta:
Ròtula. Os rodó, pla, prim, movible, situat davant l'articulació del fèmur en la tíbia i que forma la part anterior del genoll.

Castanya:
1) Cop violent de persones o coses. «L'autobús ha pegat castanya a un arbre i l'ha tombat».
2) Embriaguesa. Borratxera. «Porta una castanya que no s’aclarix».
*Aixecar-se en la castanya torta*: Despertar de mal humor.

Castanyetes:
Castanyoles. Instrument de música popular.

Catiusques:
Botes d’aigua.
Va haver un temps que ningú les volia portar perquè feia pagès, però avui en dia son “xic”: «Tinc unes Hunter que molen mogollon».
Lo mot Catiusques havia estat d’us prou generalitzat. Va sorgir de la sarsuela «Katiuska, la dona russa» escrita per Emilio González del Castillo i Manuel Martí Alonso, en música de Pablo Sorozábal, que se va estrenar al Teatre Victoria de Barcelona lo 27 de gener 1931. Pel que sembla la protagonista apareixia a l'escenari en botes altes. La gent quan anava a la botiga demanava «unes botes com les que porta Katiuska».

Catòlic:
*No estar molt catòlic*: No trobar-se en bona salut.

Catxamona:
1) Clatellada o cop de mà al cap.(cast. cachete).
2) Caguerada o excrement.
3) Quelcom malt fet: «Això és una catxamona».

Catxap:
Conill menudet.  

Catxassa:
Parsimònia. Calma. Lentitud excessiva.

Catxel:
Escopinya de gallet. (cast. berberecho).
«Recordo que, quan ens ficàvem d’esquena al Sol, brillaven dos puntets a l’arena, com los fars d’un cotxe, i allí el trobàvem, però si estaves cercant-ne molta estona lo que trobaves era una soleiada a l’esquena que te dixava baldat».

Catxull:
1) Rebombori. Aldarull.
2) Fangutxer. «Qui a fet este fangutxer?».

Catxutxa:
Caputxa. Peça de vestir que servix per cobrir lo cap.

Cau:
Forat excavat a terra que servix d'amagatall a certs animals. Generalitzant-ho podem dir que és lo refugi de tot animal salvatge.

Cavalló:
Llom de terra entre dos solcs.
*Fer un cavalló*: variar la direcció de l’aigua quan reguem.

Cegues:
*A cegues*: a les fosques, sense veure-hi.

Cementeri:
Cementiri. Residencia final del cos físic per la Vida Eterna.
«Tenia un amic que treballava a l’Ocaso i quan contestava lo telèfon dia: Residencia Vida Futura, mani’m!».

Cera:
Acera. Vorera del carrer, més alta que la resta del carrer i ordinàriament enrajolada, que els qui van a peu utilitzen per al trànsit.

Cigala:
Un dels noms en que es coneix l'òrgan sexual masculí, també anomenat rata.

Cigarro:
Cigarret. Cadascun dels vint que porta lo paquet de tabac.
«Pareix que era ahir quan fumàvem HABANOS i ens sentíem importants per allò de que era l'únic "Tabaco de Vuelta Abajo" de l’estanc. Han passat los anys, natros mos hem fet grans i també HABANOS, que fins i tot ha canviat d'amos. Ara ho deuen portar los fills, per això el canvi a HERENCIA de HABANOS . També han canviat lo de "Vuelta Abajo" per “Fumar puede matar”. Pa que desprès diguen que els fills no son dolents. Ja veus.
Pos ara tampoc fumem HABANOS, ara fumem HERENCIA a seques. Ja no som ni importants ni joves, ara los fumadors som la púrria de la societat, amagats a les cantonades, tirats pel carrer. Avui per avui sols podem resar perquè l’estanquer no ens doni lo paquet que “produix impotència”, millor doni'm el que "perjudica a los que estan a mi alrededor". La vida és canvi, el canvi és vida».
«Si el tabac mata i tothom ho sap. Què fa la policia que encara no l'ha detingut?».

Cimal:
Branqueta que neix de la soca o d'una branca mestra.

Cinquet:
Joc popular de cartes que consistix en sortir de cinc i anar descartant-se d’una carta a cada mà, ficant a un costat del cinc les cartes superiors del mateix palo i a l’altre costat les inferiors del mateix palo. Quan no tens joc passes lo torn a qui et ve de mà. Guanya qui se queda primer sense cartes.
«Los Campionats de Cinquet son tradicionals a l’Esplai per Festes Majors».

Ciprer:
Xiprer. Abre que trobem als cementeris perquè diuen que evoca la immortalitat i la resurrecció. «Abre sagrat, anomenat "l’abre de la vida».

Cisa:
Obertura que se fa als costats del cos de les peces de vestir i a la qual s'adapta després l'extrem superior de la mànega.

Clatell:
Part posterior del coll destí de les clatellades.
*Caure de clatell*: Caure d'esquena.
*Tindre els ulls al clatell*: No veure-hi, no fixar-se en les coses.

Clatellada:
Cop pegat en la mà plana al clatell.

Clau:
Interruptor. Instrument que servix per a facilitar o impedir el pas d'un fluid per un conducte. «La clau de pas», «la clau de la llum».

Claveta:
Claueta. Clau menudeta.

Clavill:
Clivell. Obertura llarguera que se produix a un mur, fusta, fruita, etc., per l'acció del temps. (cast. hendidura, rendija).

Cloaca:
Claveguera. Conducte subterrani per on s'escorren les aigües brutes i les aigües plujanes.

Clotet:
Clot que algunes persones tenen a la barbeta i que sols ser hereditari.
«Hi ha qui creu que està relacionat en l'atractiu físic i, pel que sembla, un percentatge elevat de les persones que tenen clotets son dels signes Taure o Lliura, tots dos regits per Venus, el planeta de la bellesa. La realitat és que apareix per una fusió incompleta de la mandíbula durant el desenvolupament embrionari i fetal. En poques paraules: Los que la tenen així és perquè estan mal acabats».

Coa:
Cua. Apart de les coes d’animals i peixos, també anomenem coa a la trena llarga de cabells que porten les xiques. Quan una xica en lloc de portar una coa en porta dos, una a cada costat del cap, diem Coetes.

Cóc:
Los cocs més famosos son: lo cóc de maçana de l’agredolç i lo cóc ràpid, que se fan al forn en la llanda. Lo coc de maçana és més aplanat i de vores retorçades. Vos dixo una recepta pel coc de maçanes on lo secret està a la maçana de l’agredolç que és una maçana menudeta, de color roig i tons verds o grocs, molt acida per menjar però que al coure-la solta l’acidesa i se mescla en la dolçor del coc. Les maçanes no s’han de pelar, sols traurem lo cor, les tallarem per la mitat (o a quarts si és més grosseta) i les ficarem damunt de la massa, tirant per tot lo coc un polset de farina i sucre, i un xorret d’oli:
4 ous
2 gotets de “carajillo” de sucre
2 gotets de “carajillo” d’oli
2 gotets de “carajillo” d’anís
2 papers de graciosa (gasificant)
Uns 200 g. de farina (de rebosteria si pot ser)
Maçanes de l’agredolç (millor menudetes)
Quan lo cóc estigui doradet, encostrat i les maçanes comencin a estar torradetes, s’ha de treure i dixar-lo gelar.

Coç:
Coça. Moviment violent de les cames de detràs d'una bestia.

Codombro:
Cogombre.

Codonyat:
Confitura de codony. (cast. membrillo).

Còdul:
Còdol. Pedra més grossa que les pedres rodones de la platja a les Cases, que son còdols menuts o cudrells.

Coent:
Picant.

Coentor:
Impressió que una cosa coent produix.

Coixinera:
Bossa que cobreix lo coixí.

Coixo:
Coix. Que camina malament.
*Anar coixim-coixam*: Caminar com un coix. Coixejant.
«Volia ficar un dibuix de coixím-coixam i he pensat en pirates (per lo de la pota de fusta). De pirates he saltat, no se perquè, a bucaneres i allí m’he perdut...».

Col·legit:
Establiment d'ensenyament primari. Col·legi. «Jo vaig a col·legit a les Escoles».
«Los xiquets van a col·legit i les xiquetes a costura».

Comare:
Llevadora. Dona que assisteix professionalment les parteres.

Comboi:
Enrenou. Tràfec. Bullici. (cast. lío, jarana).

Complidor:
Que executa completament una cosa promesa, manada o desitjada. Que compleix.
*Ser complidor*: Persona que sap quedar bé.

Comuna:
Lloc excusat on se fan les defecacions. (cast. retrete).

Concaure:
Encaixar. Fer entrar una cosa ajustadament dins una atra.

Conillets:
Flor d’una planta.
*Conillets amagar*: Joc que consisteix en amagar-se uns jugadors, i que un altre procuri trobar-los i tocar-los.

Conna:
Desvergonya, carència de pudor. (cast. cara dura).
*Quina conna que tens*: Ets un pocavergonya.

Consagrat:
Si consagrat és tossut, *Reconsagrat* deu ser un tossut entestat, inflexible, obcecat i recalcitrant.

Consevol:
Qualsevol, sigui quina sigui, sense triar ni determinar.

Conxavat:
Confabulació. Acord entre dos o més persones per a obrar en benefici propi o en perjuí d'altri.

Cop d’aire:
Acció nociva de l'aire i els seus efectes (refredament, paràlisi, etc.).
«Ma iaia sempre me feia apartar de les corrents d’aire i ma mare me feia tapar la boca al sortir d’un lloc tancat, però elles no feien ni una cosa ni l’atra. Desprès sempre dien: Me fa malt la ronyonada. Dec tenir un cop d’aire».

Coranta:
Quaranta. Quatre vegades deu.
L’expressió *Cantar les Coranta* al guinyot significa tindre la sota i lo rei d’un mateix palo, però al tuti significa tindre lo cavall i lo rei.

Corbella:
Eina de fulla corbada per segar l'aufals.

Corcó:
Persona amoïnosa per la seua insistència a demanar o a parlar.

Cordell:
Cordill.

Corder:
Xai. Fill de l'ovella.

Corassons:
Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i sobres de graciosa, cuita i rostida al forn, i que té la forma semblant a un cor o una flor.

Córrec:
Jo corro. Present indicatiu del verb córrer.
«Jo córrec, Tu corres, Ell corre, Ella corre, Natros correm, Vatros correu, Ells corren, Elles corren».

Corretja:
1) Cinyell de cuiro.
2) Llenca de cuiro o de tela forta, que servix per penjar l'escopeta o lo fusell a l'esquena.
3) Trinxa de cuiro sens fi, que per una banda va atesada a una politja i per l'atra al volant d'una màquina i servix per a transmetre a aquesta el moviment.
4) La volta que sosté els escalons de l'escala d'obra.
5) Llenca de pell que fan servir los barbers per a passar les navalles i afinar-ne el tall.

Corriola:
Eina de ferro en forma de cilindre, pel que passa una corda, i servix per pujar objectes i materials. Abans quasi totes les cases tenien una corriola a l’angorfa i també la majoria de pous tenen corriola.

Cossi:
Atuell gran de terrissa destinat a fer la bugada.

Cossiet:
Recipient de terrissa que servix per a tenir-hi plantes vives. Test.

Costereta:
Pendent del terreny, del carrer, del camí, etc.,

Costipat:
Constipat. Refredat. Afecció catarral de les vies respiratòries, de natura vírica, bacteriana o al·lèrgica, afavorida per efecte del fred o de la humitat.
«No te faig cap beset perquè estic costipat».

Costura:
Escola on les xiquetes aprenen de llegir, d’escriure, de cosir i atres labors casolanes.
«La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura i portava una cistelleta».
Quan algú se porta malament, o no sap les coses, diem *Sembla que no hagis anat a costura*.

Cotet:
*Anar a cotet*: Anar poc a poc.

Coto:
1) Porció de terra delimitada per a caçar-hi.
2) Al guinyot, quan una parella guanya quatre cames.
*Coto!, coto!*: Crit en què se mana als animals que estiguen quiets

Cotó en pèl:
Ho diem tant de presa que sembla una sola paraula (Cotómpèl). Cotó desgreixat, blanquejat, cardat i disposat en capes homogènies, d'ús en medicina i higiene. Cotó hidròfil. Cotó fluix.

Cremull:
Porció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté.
*Mesurar a cremull*: mesurar sense passar la rasadora, dixant que el gra o atra cosa que se mesura sobresurti de les voreres de la mesura.
*Fer cremull* (un recipient): estar ple en excés. «Aquesta olla fa cremull».

Crenxa:
*Fer-se la crenxa*: Pentinar-se.

Cresol:
Llum de ganxo que conté l'oli i una metxa per a fer llum.
«Les xiques de Vinaròs
al cresol diuen candil,
a la finestra ventana
i al julivert perejil».
*Anar com oli en un cresol*: Anar bé.
*Bona nit, cresol*: Perdre o desaparèixer una cosa quan menys era d'esperar.
*Posar oli en un cresol*: Aplicar un remei molt ràpid i eficaç.
*Ser com oli en un cresol*: Ser positiu.

Creu:
*Fer la creu ben feta*: Acabar una relació.

Creveta:
Creueta. Creu menudeta.

Cridar:
Pronunciar lo nom d’algú per fer-lo vindre.

Cul:
1) La part del cos on està l'orifici d'expulsió dels excrements conegut com ses o florí.
*Caure de cul*: Caure i posar lo cul a terra.
*Torcar-se lo cul*: Frase molt utilitzada però que és totalment incorrecta perquè no mos torquem lo cul, mos torquem lo ses, altrament dit de manera més fina “mos netegem lo ses”.
2) També pren atres consideracions:
*Cul de got*(1): La part de baix d’un got.
*Cul de got*(2): Pedra preciosa falsa. Tros de vidre de color que imita una pedra fina.
*Fer caure de cul*: produir una gran impressió.
*Ficar-se la llengua al cul*: callar.
*Foter-s’ho al cul*: menyspreu per una cosa que un altre ofereix.
*Lo cul de la cadira*: l’assiento d'una cadira.
*Ser cul i merda*: amics que sempre van junts.
*Ser un cul de mal assiento*: No parar quiet.
*Tindre lo cul llogat*: estar subjecte a les ordres d’un atre.
*Tindre lo cul pelat*: tindre molta experiència.

Cullereta:
Cap-gros, larva de la granota.

Cudrell:
Son les pedres que hi ha a la platja de les Cases. Còdul menut.  
        
Cursos:
*Anar de cursos*: Diarrea.  
 
Cutxamander:
Que es fica allà on no el demanen.