Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Damunt:
A sobre. En posició més alta que una atra
cosa. (cast. encima).
Dansa:
*Estar en dansa*: Quan se referix a
persona significa que fa alguna cosa, que està actiu. Quan se referix a
una cosa significa que s’està fent.
Dansat:
*Vermut dansat*: Una activitat
pròpia de les Festes Majors que se feia al Bar de l’Orfeó de dotze a
dos del migdia dissabtes i domenges de festes.
«La veritat
és que no tinc ni idea de
què anava, perquè o bé dormia per haver fet tard o bé anàvem a Cal
Negre a fer lo vermut».
Dàtil de
mar:
Nom que traduït del grec significa que
menja pedra. Mol·lusc bivalve molt bo que té la closca quasi
cilíndrica, semblant a un dàtil de palmera i viu a dins dels forats de
les roques que ell mateix fabrica gràcies a l'acció corrosiva dels
líquids que segrega.
Lo Reglament 1967/2006 prohibeix la seua
captura i comercialització dins l'àmbit de la Unió Europea. És una
espècie en perill d’extinció.
Davantal:
Peça de roba que servix per a resguardar
la part de davant del vestit i que les nostres iaies portaven ficat tot
lo dia com una peça més de vestir.
Debades:
1) De franc, gratuïtament. «Al Banc m’han donat un calendari
debades».
2) En va, sense efecte, inútilment. «Ho preguntes debades, perquè no t’ho
diran».
Decantar-se:
Apartar-se, desviar-se cap a un costat. «Decantat i dixa-mos passar».
«Al primer
carrer decanta cap a la
dreta i després tot recte. No hi ha pèrdua».
Dejú:
Sense haver menjat res des del començament
del dia.
«Quan te
fas anàlisis de sang sempre
has d’anar en dejú».
«Abans la *Saliva dejuna* era
quasi tan miraculosa com l’aigua de Lourdes».
Deler:
Passió que es posa en un acte. Anhel.
Denteta:
Fer vindre un gran desig de minjar o
tindre una cosa.
Depòsit:
Dipòsit. Lloc on està depositada alguna
cosa, com per exemple lo depòsit d’aigua.
Desangelat:
1) Desanimat. Mancat d'ànima o
esperit vital. «Lo vaig vore molt
desangelat».
2) Espai buit, sense gent. «Lo ball estava molt desangelat».
Desapegar:
Desenganxar. Separar una cosa d'allí a on
estava aferrada o unida.
Descabellat:
Que du los cabells en desordre.
Descregut:
Que no creu lo que li manes.
Desfarjat:
En la camisa fora, los pantalons caiguts,
etc. Lo que abans era «vestir com
Cantinfles» i ara sembla que
«vestir (i parlar) com Cantinfles és
moda».
Desfici:
Atabalament. Nerviosisme. Sobreexcitació.
Deliri.
«Quin
desfici que tens per no tindre la
pilota d’or».
Desfilagarxar:
Desfilar. Desfer a fils. (cast.
deshilachar).
Desgalitxat:
Malgirbat. Mancat de gràcia.
Desjecte:
Dixat, abandonat en lo vestir o en la
neteja d’un mateix.
Desllomat:
Fer-li mal los rinyons.
Desmai:
*Estar desmaiat*: Tindre molta gana.
Desnugar:
Desnuar. Desfermar allò que està nugat.
Desori:
Desordre, confusió, desconcert. «A casa tot és un desori».
Despatxar:
1) Acomiadar.
2) Vendre al públic. Servir a un
client al bar.
Desperdigolat:
Escampat sense solta ni volta.
Despitralat:
En lo pit a l'aire.
Después:
(castellanisme) Millor fer servir després.
Destartalat:
Descompost, desproporcionat, desordenat,
desmanegat.
Destinyar:
Treure la roba dels armaris perquè s'oregi
i se'n vagin les tinyes o arnes.
(cast.
desapolillar).
Destorbat:
Que no funciona. Avariat.
Desunflar:
Desinflar. «Li
desunflarem les rodes a
l’arbit».
Desvari:
Deliri. Pensament absurd.
Detràs:
Darrere.
Dida:
Dona que alleta un infant d'una atra. Mare de
llet.
Didal:
Peça de metall coberta per tot de clotets,
dins la qual se fica lo cap del dit que pitja l'agulla al cosir.
Dijous:
*La setmana dels quatre dijous*: Se
diu per referir-se a un temps indeterminat o mai. «Quedem per
la setmana dels quatre
dijous!».
Dimaig:
Lo segon dia de la setmana. Dimarts.
Disembre:
Desembre. Últim mes de l’any.
Ditxo:
Refrany. Frase que crida l'atenció.
«Qui en
crios se gita, pixat s’aixeca».
«No hi ha
millor medecina que la ceba,
l’all i la llima».
«Lo sexe és
com lo guinyot, si no tens
una bona parella has de tindre una bona mà».
Dixar:
1) Deixar. «Ma Mare no me dixa
anar».
2) Amollar. «Dixa’m».
Dixat:
Deixat. Negligent, que no posa cura en les
seves coses.
Doble:
Gruixut. «Lo
llibre ho és».
Doctades:
Sentències que diu lo docte.
Docte:
Que diu sentències del que no sap. «Hablo catalan en la intimidad» (Jose Maria Aznar).
Docte
baciner:
Que diu sentències del que no sap i a més
en poca gràcia.
«España
es una gran nación, con 3.000 años de historia. Eso lo tienen que saber
los niños» (Esperanza
Aguirre Gil de Biedma).
Dolent:
Malalt. «Lo
meu xic està dolent i no
vindrà a treballar. Aquesta nit ha tossit dos vegades». Això
m’ho
dia per telèfon la mare d’un “treballador” de, agafat a la cadira, 46
anys.
Domenge:
Diumenge, setè dia de la setmana.
«En català,
castellà, francès, italià,
portuguès i rus vol dir lo Dia
del Sinyor, però en angles,
alemany, holandes, suec i japonès vol dir lo Dia del Sol».
Dos:
Encara que la forma femenina normal i
literària és dues, natros seguim utilitzant la forma dos com
també ho feien en escrits literaris dels segles XV i XIV. «Son les
dos de la nit».
Dotrina:
Conjunt de veritats fonamentals de la
religió cristiana que s'exposa i ensenya als xiquets.
*Fer dotrina*: ensenyar-la.
*Saber dotrina*: saber les veritats
fonamentals de la religió.
*Anar a dotrina*: Assistir a les explicacions del catecisme
o dotrina cristiana per poder fer la comunió.
Dragó:
Rèptil més gros que la sargantana. Té lo
cap gros, l’esquena grisa i la panxa blanca. Viu a les casetes del camp
i a les cases velles. Diuen que si entra a l’armari se minja tota la
roba.
Dropo:
Gandul. Malfeiner. Que no vol treballar.
Peresós. Que ronseja per no treballar.
Dugo:
Mussol reial. Lo rapinyaire nocturn més
gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada