dijous, 11 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (D)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Damunt:
A sobre. En posició més alta que una atra cosa. (cast. encima).

Dansa:
*Estar en dansa*: Quan se referix a persona significa que fa alguna cosa, que està actiu. Quan se referix a una cosa significa que s’està fent.

Dansat:
*Vermut dansat*: Una activitat pròpia de les Festes Majors que se feia al Bar de l’Orfeó de dotze a dos del migdia dissabtes i domenges de festes.
«La veritat és que no tinc ni idea de què anava, perquè o bé dormia per haver fet tard o bé anàvem a Cal Negre a fer lo vermut». 

Dàtil de mar:
Nom que traduït del grec significa que menja pedra. Mol·lusc bivalve molt bo que té la closca quasi cilíndrica, semblant a un dàtil de palmera i viu a dins dels forats de les roques que ell mateix fabrica gràcies a l'acció corrosiva dels líquids que segrega.
Lo Reglament 1967/2006 prohibeix la seua captura i comercialització dins l'àmbit de la Unió Europea. És una espècie en perill d’extinció. 

Davantal:
Peça de roba que servix per a resguardar la part de davant del vestit i que les nostres iaies portaven ficat tot lo dia com una peça més de vestir.

Debades:
1) De franc, gratuïtament. «Al Banc m’han donat un calendari debades».
2) En va, sense efecte, inútilment. «Ho preguntes debades, perquè no t’ho diran».

Decantar-se:
Apartar-se, desviar-se cap a un costat. «Decantat i dixa-mos passar».
«Al primer carrer decanta cap a la dreta i després tot recte. No hi ha pèrdua».

Dejú:
Sense haver menjat res des del començament del dia.
«Quan te fas anàlisis de sang sempre has d’anar en dejú».
«Abans la *Saliva dejuna* era quasi tan miraculosa com l’aigua de Lourdes».

Deler:
Passió que es posa en un acte. Anhel.

Denteta:
Fer vindre un gran desig de minjar o tindre una cosa.

Depòsit:
Dipòsit. Lloc on està depositada alguna cosa, com per exemple lo depòsit d’aigua.

Desangelat:
1) Desanimat. Mancat d'ànima o esperit vital. «Lo vaig vore molt desangelat».
2) Espai buit, sense gent. «Lo ball estava molt desangelat».

Desapegar:
Desenganxar. Separar una cosa d'allí a on estava aferrada o unida.

Descabellat:
Que du los cabells en desordre.

Descregut:
Que no creu lo que li manes.

Desfarjat:
En la camisa fora, los pantalons caiguts, etc. Lo que abans era «vestir com Cantinfles» i ara sembla que «vestir (i parlar) com Cantinfles és moda».

Desfici:
Atabalament. Nerviosisme. Sobreexcitació. Deliri.
«Quin desfici que tens per no tindre la pilota d’or».

Desfilagarxar:
Desfilar. Desfer a fils. (cast. deshilachar).

Desgalitxat:
Malgirbat. Mancat de gràcia.

Desjecte:
Dixat, abandonat en lo vestir o en la neteja d’un mateix.

Desllomat:
Fer-li mal los rinyons.

Desmai:
*Estar desmaiat*: Tindre molta gana.

Desnugar:
Desnuar. Desfermar allò que està nugat.

Desori:
Desordre, confusió, desconcert. «A casa tot és un desori».

Despatxar:
1) Acomiadar.
2) Vendre al públic. Servir a un client al bar.

Desperdigolat:
Escampat sense solta ni volta.

Despitralat:
En lo pit a l'aire.

Después:
(castellanisme) Millor fer servir després.

Destartalat:
Descompost, desproporcionat, desordenat, desmanegat.

Destinyar:
Treure la roba dels armaris perquè s'oregi i se'n vagin les tinyes o arnes.
(cast. desapolillar).

Destorbat:
Que no funciona. Avariat.

Desunflar:
Desinflar. «Li desunflarem les rodes a l’arbit».

Desvari:
Deliri. Pensament absurd.

Detràs:
Darrere.

Dida:
Dona que alleta un infant d'una atra. Mare de llet.

Didal:
Peça de metall coberta per tot de clotets, dins la qual se fica lo cap del dit que pitja l'agulla al cosir.

Dijous:
*La setmana dels quatre dijous*: Se diu per referir-se a un temps indeterminat o mai. «Quedem per la setmana dels quatre dijous!».

Dimaig:
Lo segon dia de la setmana. Dimarts.

Disembre:
Desembre. Últim mes de l’any.

Ditxo:
Refrany. Frase que crida l'atenció.
«Qui en crios se gita, pixat s’aixeca».
«No hi ha millor medecina que la ceba, l’all i la llima».
«Lo sexe és com lo guinyot, si no tens una bona parella has de tindre una bona mà».

Dixar:
1) Deixar. «Ma Mare no me dixa anar».
2) Amollar. «Dixa’m».

Dixat:
Deixat. Negligent, que no posa cura en les seves coses.

Doble:
Gruixut. «Lo llibre ho és».

Doctades:
Sentències que diu lo docte.

Docte:
Que diu sentències del que no sap. «Hablo catalan en la intimidad» (Jose Maria Aznar).

Docte baciner:
Que diu sentències del que no sap i a més en poca gràcia.
«España es una gran nación, con 3.000 años de historia. Eso lo tienen que saber los niños» (Esperanza Aguirre Gil de Biedma).

Dolent:
Malalt. «Lo meu xic està dolent i no vindrà a treballar. Aquesta nit ha tossit dos vegades». Això m’ho dia per telèfon la mare d’un “treballador” de, agafat a la cadira, 46 anys.

Domenge:
Diumenge, setè dia de la setmana.
«En català, castellà, francès, italià, portuguès i rus vol dir lo Dia del Sinyor, però en angles, alemany, holandes, suec i japonès vol dir lo Dia del Sol».

Dos:
Encara que la forma femenina normal i literària és dues, natros seguim utilitzant la forma dos com també ho feien en escrits literaris dels segles XV i XIV. «Son les dos de la nit».

Dotrina:
Conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als xiquets.
*Fer dotrina*: ensenyar-la.
*Saber dotrina*: saber les veritats fonamentals de la religió.
*Anar a dotrina*: Assistir a les explicacions del catecisme o dotrina cristiana per poder fer la comunió.

Dragó:
Rèptil més gros que la sargantana. Té lo cap gros, l’esquena grisa i la panxa blanca. Viu a les casetes del camp i a les cases velles. Diuen que si entra a l’armari se minja tota la roba.

Dropo:
Gandul. Malfeiner. Que no vol treballar. Peresós. Que ronseja per no treballar.

Dugo:
Mussol reial. Lo rapinyaire nocturn més gran.