dissabte, 13 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (F)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Fadrí/ina:
Persona que encara no s’ha casat, tot i que majoritàriament se sol dir quan ja és gran. «T’has casat o encara ets fadrina?».

Faena:
Feina. «Qui no té faena, lo gat pentina».

Faenada:
Feinada. Feina grossa.

Faixa:
Peça de roba negra que porten los balladors del Xim-Xim molt més llarga (250cm) que ampla (30cm) i que embolicada a la cintura servix per a subjectar los sarauells.

Falcilla:
Enganyador; que diu o fa coses enganyoses; persona de qui no mos poden fiar.

Faldetes:
1) Faldilles. Falda de dona.
2) Home efeminat.

Faldut/da:
Nom popular pel que se coneix als habitants del poble d’Ulldecona.
«N'hi ha qui diu que és un malnom que no mos agrada, atres que és per la situació del poble a la falda del Montsià o per no se que d’uns faldons que portaven los regidors de l’Ajuntament, sigue lo que sigue a mi no me faran canviar, mai he dit ulldeconenc i sempre m'he considerat un faldut, tot i estar fora, però que torna quan pot. Això si, cada cop que, passat Freginals, entro a la vall per l'autopista, se'm fica la pell de gallina».

Faltar:
No tindre-li a algú el respecte que caldria.
«No podem dir "peperos i ciutadaneros dels collons aneu a la puta merda", perquè això és faltar. Millor fer servir un vocabulari més culte com per exemple: "estimats vòmits de voltor, sabreu anar tots sols a l'Aubelló o voleu que us mostri el camí?"».

Faltón:
Persona que falta i ofèn al parlar.
«He dixat de ser un faltón perquè me n’anava la salut, la pressió se disparava i la fel me sortia per la boca. Ara m’he tornat indiferent: Ignoro als cavernícoles, monolingües, monoculturals i mononacionals peperos, upeideros i ciutadaneros, que se’ns pixen a sobre i encara ens diuen que plou».

Fandango:
Enrenou. Desordre.

Fanecada:
Unitat de mesura agrària que ve a equivaldre uns 800 metros quadrats, que representava era l’extensió de terra on se podia sembrar una faneca de gra. Un quartó era la quarta part d’una fanecada.

Fangutxer:
Molt de fang acumulat per terra. (cast. barrizal). «Lo camp de futbol pareixia un fangutxer».

Fardar:
Presumir. «Farda molt d’anglès però només sap dir Coca-Cola, Malboro i Metrogolduinmayer».

Fardatxo:
Llangardaix.

Farfallós:
Tartamut. Que s'entrebanca al parlar.

Farga:
Varietat d'aulivera que se fa molt grossa i produix unes aulives llargarudes que tenen com una depressió enmig. A Ulldecona, l’aulivera mil·lenària Farga de l'Arion mesura 8 metres de perímetre i ha estat catalogada com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.

Farsell:
Farcell. Roba o atra cosa embolicada en un mocador o altre drap per a poder ser transportada.
*Mocador de farsell*: Mocador per fer farsells.

Farinetes:
Plat econòmic típic d'hivern. Lo seu ingredient principal és la farina, usualment torrada, que se barreja en caldo o aigua mirant de no fer grumolls, en una proporció d'uns 40g-50g de farina per a cada quart de litre de líquid.

Farjat:
*Mal farjat*: Mal vestit.

Farjup:
Plec d'una peça de roba de vestir que cau malament.

Farolets:
Professó que se fa al poble a les Festes Majors de la Mare de Déu de la Pietat.

Farratge:
Herba que se dona com aliment als animals.

Fartaner:
Que menja molt.

Fartera:
Menjada excessiva. (cast. comilona).

Fato:
1) Conjunt de coses que se porten, que se carreguen, que se tenen aparellades per a un viatge, per a una faena, per a un ús qualsevol.
2) També pels ingredients del menjar, etc.

Fatxa:
1) Mal aspecte d’una persona.
2) Pos una Persona totalitària molt de dretes.

Fatxada:
Façana d'un edifici.

Fatxós:
Persona que fa mal aspecte perquè va mal vestida.

Febra:
Augment anormal de la temperatura corporal per sobre del que se creu normal. Febre. Febrada. «Antigament s’escrivia Febra (escrits d’en Ramon Llull i d’Ausiàs March) i algun “normalitzador” ho va canviar a Febre, però natros no li van fotre cas».

Fècula:
Midó.

Feix:
Conjunt de coses replegades i lligades perquè no se separen.
«Portaré un feix de sarments per fer los calçots».

Feixa:
Tros de terra a la muntanya per conrear que és pla, horitzontal i està limitat per marges. La feixa evita treballar la terra en pendents alts, però solen ser trossos menuts i estrets de terra,  difícils de treballar en màquines agrícoles.

Feixista:
Pos una atra Persona totalitària molt de dretes.

Fel:
Bilis. Humor viscós, de color verdós o groguenc, i de gust molt amarg, que procedix del fetge.

Fem:
Fems. Barreja del jaç i excrements d'algun animal que servix per abonar la terra.

Femer:
Lloc on guardem lo fem.

Femta:
Caguerada d’un animal.

Fenàs:
Planta que se dona seca per menjar lo bestiar.

Fer:
*Fer-ho*: Fer l'acte sexual. «Anem a fer-ho».
*Fer-se compte*: Imaginar. «Fes-te compte que no estic aquí».
*Fer-se les ferradures*: Morir-se.

Feridura:
Accident vascular cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell i que també és conegut com vessament cerebral o ictus.

Ferrets:
Aparells dentals, que actualment estan fabricats en acer inoxidable d’alta qualitat i contenen bràquets i filferros per alinear les dents.

Fesol:
Mongeta. «Natros botifarra en fesols, perquè no volem tractes en lo clero».

Festejar:
Tindre relacions amoroses i intenció de casar-se.

Fiar:
1) Vendre sense cobrar immediatament.
2) Tindre confiança en algú.

Ficar:
Ficar s'utilitza com a sinònim de posar, però no ho és exactament. Ficar indica que s'ha posat alguna cosa dins d'una atra.
«Ficarem lo plat al microones però mai lo ficarem damunt la taula, allí lo posarem».

Figa:
Apart del fruit comestible que tots coneixem, també és un dels noms en que se coneix l'òrgan sexual femení, també anomenat Xona.
*Fer la figuereta*:  Posar-se recte, cap per avall, sobre les mans i recolzant-se a la paret. Per analogia també vol dir fer alguna cosa extrema.
*Figa coll de dama*: La millor figa. Lo nom li dona el seu elegant coll llarg. És una figa grossa, arrodonida i carnosa, té la pell fina, resistent i negra. La carn molt melosa i sucosa, d'un color roig fosc. És bona fins i tot quan no se cull al punt. Això no passa en atres varietats.
*Figa de pala*: Figa de moro. Fruit del Cactus, de color roig quan madura, que té molts de pinyols i la pell armada de moltes punxes.
«Una vegada l’amic Fedrico ne va minjar tantes que se li va fer un tap de pinyols al ses i no podia cagar. Ara us podria explicar perquè servix un burxorro però no ho faré, però us confirmo que Fedrico va cagar lo tap de pinyols».

Fil:
*Fil d’aram o Filferro*: Fil metàl·lic.
*Fil d'embastar*: se fa de cotó, és fluixet, i servix només per a embastar la roba.
*Fil d'empalomar*: Fil per a cosir papers, etc.

Filabarquí:
Filaberquí o belaberquí. Eina per fer forats que funciona en energia mecànica manual. N’hi ha de diferents formes.

Filagarxo:
Filagarsa. Fils que pengen d’un tros de roba.

Filat:
Xarxa per caçar a la beall.

Filets:
La Filets i lo tio Filets se dedicaven a la venda ambulant de gelats. Lo seu carro de dos rodes era omnipresent a la plaça, davant del Cine Savoy o del Cine Victoria, al Camp de Futbol, davant de l’Orfeó, etc...
Venien polos de taronja, de llima, de fresa i de menta embolicats en un paperet transparent i preparaven a l’acte los «mantecados» de vainilla, de xocolate o de nata ficats dins les clàssiques galetes.

Fireta:
Obreta. Plats, olles, tasses, etc., molt menuts, per jugar les xiquetes a cuinar.

Fita:
Pedra o atra senyal per indicar lo límit entre dos finques.

Flamerada:
Flama que s'alça i s'esvaeix ràpidament.
«Me vaig esgarrifar de tantes flamerades que sortien de la foguerada».

Flares:
Grans de panís petador, que no s'han fet mongetes.

Flassada:
Peça quadrangular teixida de llana, generalment en ratlles de diferents colors, que se posa al hivern damunt lo llit per fer calentoreta.
«He tret la flassada perquè fa calor».

Flit:
Insecticida per aspersió que agafa lo nom de la marca popular que va començar a comercialitzar productes d’aquestes característiques i que ha quedat com a nom popular pels moderns insecticides d’aerosol.

Flocall:
Cabellera del panís.

Florí:
Ses. Anus. La sortida a l’exterior del budell recte.

Florir-se:
Cobrir-se de floridura. (cast. enmohecerse). «Lo pa d’avui dia se florix enseguida».

Foguerada:
Generalment lo foc de la nit de Sant Joan però també qualsevol foc controlat que fem al camp.

Foia:
Terreny enclotat entre muntanyes.
«La Foia d’Ulldecona és la vall situada entre les serres del Montsià i de Godall, tancada pel nord i oberta a la plana del Maestrat pel sud, on trobem les poblacions de Freginals, Ulldecona i Les Ventalles. És una zona rica en terres per al cultiu i disposa d’una gran xarxa de camins».

Follar:
1) Fer l’acte sexual. «Vols ballar o anem directe a follar».
2) Encara que fonèticament no ho sembli, la manera correcta d’escriure l’acció que consisteix en treure los pardals, o els ous, del niu és Afollar. «Anem a afollar nius».

Fona:
Si be la fona típica és l’eina de cacera o de guerra feta en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància (com la famosa de David i Goliat), crec que natros, per allò d’economitzar conceptes, fem extensible lo nom també al tirador o mandró, arma portàtil feta en una fusta, en forma d'Y, que té dos tires de goma lligades a les puntes superiors.

Foradada:
La Foradada és una serra del Montsià que té 695 metres d’altitud i rep lo nom d'un forat natural que hi ha molt a prop del cim. La seua privilegiada situació i uns vessants que cauen bruscament ben a prop del mar, fa que La Foradada sigue un mirador esplèndid del Delta de l'Ebre i de gran part de la Comarca del Montsià. L'última etapa del GR-92 passa per la mateixa Foradada.

Foradet:
*Per un foradet*: De manera amagada al futur.
«Ja m'agradarà vore't per un foradet quan sigues mare, a vore si penses com ara».

Forboriste:
Futboliste. És la manera en que ho dien alguns güelos i güeles del poble.

Formatget:
Peça menuda de formatge tipus La Vaca que riu, Lo Caserio o MiniBabybel que solem donar als xiquets. «Del Caserio me’n refio».

Forrar:
Folrar. «Ma mare m’ha forrat los llibres».

Forrellat:
Barreta de ferro subjectada a una porta per dos argolles i que, fent-la lliscar per l’agafador, se fica per un dels seus extrems dins d’una argolla o forat que hi ha al bastiment, i tanca així la porta.

Fosquejant:
Fer-se fosc.

Fotja:
Au semblant al pato que té lo plomatge de color negre, excepte una taca blanca al front, damunt del bec, que també és blanc i los ulls rojos.

Fotre:
Paraula comodí.
1) En llenguatge grosser servix per expressar qualsevol sentiment (admiració, ira, alegria, entusiasme, etc.).
2) En llenguatge grosser substitueix qualsevol verb que signifiqui pegar, enganyar, furtar, riure's, burlar-se, posar, aplicar, ficar, dixar de preocupar-se d'una cosa, etc.

Fotxe:
És lo mateix fotre, però dit de manera més "educada".

Fredat:
*Fer fredat*: Horroritzar. Espantar.

Fredolí/ca:
1) Sensible al fred, que pateix molt del fred.
«La meua dona és molt fredolica, sempre porta una rebequeta per casa».
2) Bolet menut, negrós que surt quan comença a fer fred.
«Lo doctor especialista en estos menesters és lo sinyor Joan Roca Martí».

Fregadora:
Eina pareguda a una granera que servix per fregar lo terra de les cases sense haver d’estar ajupit. Sempre va aparellada, com la Guàrdia inCivil, però en este supòsit és d’un poval d’aigua que porta incorporada una escorredora.

Freixures:
Entranyes.
*Traure les freixures per la boca*: estar molt cansat.

Frescoreta:
Fer frescor.

Fréstec:
Feréstec.
1) Si es un tros de terra o un animal vol dir que es salvatge, que no està conreat o domesticat, que fa fredat.
2) Quan ho diem duna persona vol dir que és esquerp, retret de tracte.

Frigo:
Gelat napolità o tall de gelat en una galleta a banda i banda. Se dia així per agafar lo nom de la primera marca que el va popularitzar. «De postres porta’m un frigo de tarró». «Lo frigo artesanal era lo “mantecado” que venia la Filets».

Frígola:
Farigola. Se solien ficar bossetes de frígola a dins dels armaris per fer auloreta. També podies trobar-ne un manoll als vàters de les cases.

Frontis:
Façana d’una casa.

Frontissa:
Conjunt de dos planxetes subjectes a un mateix eix on poden girar. Servixen per aguantar i obrir una porta o una finestra.

Fullarasca:
Conjunt de fulles que han caigut dels abres i de les plantes.

Fullola:
Peça molt prima de fusta.

Fumar:
Expressió atenuada del grosser Fotre. «Te fumaré un pessic al cul. Perdigana!».

Fumera:
Gran quantitat de fum.

Fumeral:
Conducte pels fums. Xemeneia.

Fura:
Mamífer carnisser que utilitzaven los caçadors per a introduir-lo dins los caus dels conills i obligar-los a sortir (cast. hurón).

Furga:
Cuc de color terrós que viu per sota terra (cast. lombriz).

Furgar:
Burxar. Remenar. Excavar.

Futboliste:
Futbolista.