divendres, 26 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (T)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Ta: 
Forma femenina de l'adjectiu possessiu ton. «La moto de ta germana».

Tabal:
Timbal.

Tabalot:
Persona de poc seny que obra esvalotadament. Eixelebrat.

Tabaquet:
Cistelleta per a tenir coses de cosir.

Tabarra:
Conversa o escena llarga i enutjosa: Una llauna, una tabarda.
«La pel·lícula “Allò que el vent s'endugué”».

Taboll:
Persona que fa les coses massa ràpid sense fixar-se com les fa i que li surten malament o mal acabades.

Taburet: ©ULLDECONA.
Cadira sense respatller ni posa braços, de 3 o 4 peus i d’alçada variada depenent de l'ús que se'n vulgui fer. Los taburets alts solen ser utilitzats pels bars, posant-los al costat de la barra. També és habitual la utilització d'un taburet per tocar lo piano i, algunes cases, en tenen un a la cuina, fent-lo servir d’escaleta per arribar als prestatges més alts.

Tacons:
Tipus de menut procedent de l’estómac del xai o la vedella. (cast. callos).

Taleca:
1) Bossa a manera de sac, però de tela millor, per cereals, llegums o atres cosetes.
2) Nom popular d’un carrer, lo carrer de la Taleca, que des de la dictadura se diu carrer Tinent Ferrer, paral·lel al carrer del Calvari.
«Possiblement hi raons valorades (no els costa ni cinc de la seua butxaca) i sospesades (ells no hi viuen), però mai he entès la mania dels polítics per anomenar los carrers de manera diferent a la popular: Lo carrer del Pes (Sant Lluc), lo carrer Major (a la dictadura, Avinguda d’en Paco), lo carrer del Montsià (l’embolic mai desembolicat entre Sans Borja i l’anterior Passatge Favaró), lo carrer de l’Església (Muntaner), lo carrer del Calvari (a la dictadura, Garcia Valiño), la Plaça la Mera (a la dictadura Plaça de los Caidos i ara Plaça Sales i Ferrer), La Mera de la bascula (Plaça de la Diputació), lo carrer l’Embut (Roger de Llúria), lo carrer dels Tamarits (Domingo Forcadell), lo carrer Nou (Salvador Vidal),  lo carrer dels Cuernos (Escorxador Vell), lo carrer del Violí (Escultor Querol), Plaça de l’Estació (Plaça d’Espanya), tot un piló d’exemples que demostren, llevat proves en contra, lo poc respecte que tenen los polítics a la veu del poble.
Vaig tindre la sort de viure, com a únic veí, a un carrer nou sense nom i d’haver proposat a l’Ajuntament, via instància, d’anomenar-lo carrer de la Marina (per tothom era, i encara és, urbanització Marina), perquè era bonic, perquè no existia cap carrer en este nom i perquè només hi vivia jo. Pos l’Ajuntament va decidir ficar-li carrer Antoni Mas Brossa, lo nom del tio que me va vendre la parcel·la. Motiu: havia estat arquitecte municipal. Quins collons!!!».

Tall i Tallet:
1) Tros tallat de carn, de peix, de qualsevol cosa sòlida, sobretot de cosa comestible.
«Fica’m un tallet i quatre pataques, que avui no tinc molta gana».
2) Lesió produïda al cos d'una persona per instrument tallant.

Tallat:
1) Pa molt aplanat, de forma ovalada, i que té tallets per damunt.
2) Café i un xorret de llet (liquida o condensada). «Fica’m un tallat, però de Mascaró que la llet me fa lo cor agre».
«Lo tallat de condensada a molts llocs li diuen "bombó", per això sempre tinc lo costum en demanar-ho de dir "Ficam un Pere Brusca", però no m'entenen. No se perquè, si és evident!!!».

Tallarines:
Mol·lusc bivalve xicotet, de closca fràgil i llisa de color blanc-marronós. Antigament es trobava enterrada a l’arena, però actualment viu en colònies als fons arenosos propers al litoral, on se pesca de forma artesanal o semi-industrial. Se sol consumir com un aperitiu o com a segon plat, però també com a acompanyament de molts plats de peix.

Tamé:
També. «Los xiquets tamé vindran al cine».

Tanda:
1) La part de temps que toca de regada a cada participant d'un dret d'usar l'aigua d'una séquia segons la reglamentació establerta.
2) Lo moment d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants.
«Al CAP cal esperar tanda perquè te visiten».
3) Conjunt dels budells, fetge, cap i peus d'un animal de llana. (cast. despojo).

Tanoc:
Curt d'enteniment. Babau.

Tapet:
Cobertor de taula.

Taranjana:
Teixit de seda que fa l’aranya com a parany per capturar les seues preses. Totes les aranyes fabriquen seda però no totes fan taranjana.

Tard:
Temps pròxim a la nit.
*Cap al tard*: cap a l'acabament del dia, quan s'acosta la fosca de la nit.
*Al tardet*: Passada mitja tarda.

Tarquim:
Fang tou que les aigües estancades depositen en el fons i que sols ser utilitzat com a adob en agricultura.

Tarròs:
Fonètica de Terròs. Massa compacta de terra adherida formant un sol cos, però que se disgrega fàcilment en donar-li cops d’aixada. Gleva.

Tarró:
Torró. «De postres, un geladet de tarró».

Tartana:
Despectiu per indicar que un vehicle és vell o està atrotinat.
«Aquesta tartana no passa l'ITV».

Tarumba:
Eixelebrat, mancat de reflexió.

Tassó:
Tassa de terrissa o porcellana, més gran que la tassa ordinària, en anses o sense.

Tat:
*Tat?*: Reducció del mot veritat, usada per a demanar la conformitat dels atres a allò que s'acaba de dir. «Tat que si?».
*Fer tat*: Guaitar o dixar veure de sobte la cara que se tenia amagada, sobretot jugant en xiquets. «Taaaaaat».

Tatxa:
1) Taca de tinta, de sang, de vi, etc.
2) Un clau qualsevol.

Tea:
Estella de fusta usada per a encendre foc. Teia.

Teatro:
Teatre. Lo nostre té nom propi: L’Orfeó.
«A l’Orfeó se representa La Passió d’Ulldecona, una de les quatre històriques de Catalunya, que han estat declarades "Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra". Fins a l’any 2013 la Passió disposava de dos peces teatrals diferents. L’obra en català, del poeta mallorquí Jaume Vidal i Alcover, escrita en vers i centrada en la figura d’un Jesús sentimental i filòsof que inclou el text “Davallament de la Creu”, un manuscrit en català antic datat del segle XVIII i trobat a l’església del poble. L’obra en castellà, escrita pel crític teatral Josep Maria Junyent i Quintana, on desenvolupa l’evolució psicològica dels diferents personatges que acompanyen el protagonista i els seus desenllaços. L’any 2014, coincidint en la seua 60ª temporada, arriba la unificació del drama de Crist en un sol text, dos idiomes i una única posada en escena. La peça dramàtica del segle XVI que marca l´origen de les representacions populars com antecedent més antic a Ulldecona “Acte del Davallament de la Creu”, se manté com a pal de paller de l´obra i agafa encara més protagonisme a la versió d´Ignasi Roda  com a Pròleg, en ser representada en català antic tant a les funcions en català com a les de castellà».

Tebeo:
(castellanisme). Publicació que conté historietes. Còmic.

Tello:
Joc que juguen les xiquetes.
«Consisteix a dibuixar un rectangle a terra dividint-lo en franges transversals numerades i acabant-lo en una figura circular. Per jugar tiren una pedra i on cau delimita com faran després saltant al peu coix lo recorregut. També fan córrer la pedra a cops de peu per passar d’una casella a l’atra».

Temor:
Torbament de l'ànim davant un perill real o imaginari. Por. «Los que me fan temor de veritat són los polítics unionistes. Pareixen los quatre de l’apocalipsis. Quan los veig, me cago de temor».

Temoric:
Poruc, que té temor excessiva.

Templat:
Persona afable que cau bé a la gent.
«La generositat i un sentit de responsabilitat són algunes de les teues característiques notables. T'afalaga agradar i ajudar al mateix temps. Tu no t’importes, perquè fas el que fas per plaer. La teua espontaneïtat i la teua ment jove te donen un aire juganer capaç de fer que les persones riguen i simpatitzin en tu. Ets capaç de assumir moltes responsabilitats i, en estos casos, sempre ho dones tot al màxim».

Terça:
Una terça és una unitat tradicional catalana per a mesurar la massa.
«Tot i que al segle XX encara se feia servir, actualment se considera una unitat obsoleta. Era equivalent a una lliura catalana, és a dir, 400 grams, i la particularitat que les terces només s’empraven per a pesar la carn.
Pos així peso 23 terces i la meua dona, 14 terces de carn i 200 lliures de caràcter
».

Terreta:
Terra d’escudelles.
«Barreja de sorra fina i llim (fracció mineral més fina que la sorra però menys que l’argila) que servix, com a abrasiu, per escurar los plats i les cassoles. Lo feien servir les güeles quan no hi havia Fairy».

Tia:
Nom de respecte com anomenen lo gendre i la nora a la seua respectiva Sogra.

Timó:
Farigola. (cast. tomillo).

Tina:
Recipient de grans dimensions fet de fusta a dogues, en la boca més ampla que el sòl. Té l'entrada del raïm per dalt i la sortida del líquid per baix.

Tindre:
Variant de Tenir, totalment correcta i que se fa servir habitualment al llenguatge col·loquial.
*Tindre avorrit*: Sentir antipatia per algú o per alguna cosa. «Lo tinc avorrit, no el puc ni vore!».
*Tindre la butxaca quieta*: No fer cap despesa. Estalviar.
*Tindre lo cel guanyat*: Haver patit molt.
*Tindre desmai*:  Tindre molta gana.
*Tindre pocs gàlits*: Tenir poques ganes de fer-ho o fer-ho en desídia.
*Tindre mala folla*: Tindre poca gràcia i una mica massa de malícia. «Mira que té mala folla! Ho diu per fer mal».
*Tindre per donar i vendre*: Tenir molta quantitat d'alguna cosa.
*Tindre poc esperit*: estar mancat d'energia interior, de coratge davant les dificultats o perills.
*No tindre temps ni de rascar-se*: Estar molt ocupat.

Tintar:
Tenyir. Donar color.
«Ara me penso que només se deuen tintar lo cabell les persones. Abans, quan se moria un familiar proper, la gent solia tintar-se tota la roba de negre, fins i tot les braguetes».

Tinya:
Larva de l’Arna de la roba. Este cuc s'alimenta preferentment de teixits d'origen animal, fent forats i espatllant teles i peces de roba.
Cal guardar la roba sempre ben rentada, perquè  les arnes preferixen roba bruta i suada. Les boletes de pitxolí són un sistema tradicional eficaç contra les arnes.
*Ser més dolent que la tinya*: Ser molt dolent.
*Ser més vell que la tinya*: Ser molt vell.
*Ser més viu que la tinya*: Ser eixerit, llest.

Tio:
1) Nom de respecte com anomenen lo gendre i la nora al seu respectiu Sogre.
2) Tractament que, seguit del nom propi, servix per a designar a persones d'estament humil, encara que no siguen parents. «Lo tio Miquel i lo tio Batistet "lo podrit" eren los amics de ma güelo».

Tió:
*Negre com un tió*: Molt negre.

Tirar:
Prendre o anar en una direcció determinada. «Si tirem cap a la dreta, hi haurà més possibilitats de trobar lo camí correcte que si ho fem cap a l’esquerra».
*Tirar pel dret*: anar directament a un lloc sense voltar ni seguir el camí normal. Però, en un atre context, significa obrar sense miraments.

Tísic:
Malat de Tisi (tuberculosis pulmonar). Però també se diu d’aquell que té molta tos i fa mala cara: «Pareixes tísic».

Tisoretes:
Insecte ortòpter de cos llarguer, de color negrós, que té l'abdomen acabat en unes puntes a manera de pinces. Papaorelles.

Tita:
Un dels noms en què se coneix l'òrgan sexual masculí, també anomenat Pardal o Titola.

Tites:
Nom per cridar les gallines, sobretot en haver-li de donar menjar. «Tites, tites!».

Tito:
Mascle de l'au gal·linàcia Meleagris gallopavo, de color negre. Lo cap i coll son nus i d’un color roig. A sobre del bec té una membrana erèctil, anomenada moc. Gall d’indi.

Titola:
Un dels noms en què se coneix l'òrgan sexual masculí, també anomenat Pardal i Tita.

Titoleta:
La Titola dels xiquets.

Tocador:
Aquell que toca un instrument de música. Músic. «La seua patrona és Santa Cecília».

Tocar:
1) Pegar, agredir a cops. «Para de fer lo ximple ho te tocaré».
2) Posar-se en moviment, anar-se'n. S'usa principalment en imperatiu: «Toca!».
*Tocant a Vinaròs*: Prop de. A la vora de.
*Tocant al viatge*: Parlant de. En relació a.
*Tocant, Tocant*: Mol aprop, quasi al costat.

Toçar:
Donar cops en lo tòs (com les vaquetes als bous), que és la part més alta del cap situada entre les dos banyes. També ho trobareu com Tossar i Atossar. «Les vaquetes te tossen i prou, però lo bou te busca en la banya pa fer-te mal de veritat».

Tofenc:
Flonjo. Tou.

Toia:
Persona poc destra, mancada d’habilitat, sense nervi. «Ets una toia!».

Toll:
Clot al terra ple d'aigua de la pluja o d'atra procedència. Bassiot.
«Saltava d'un costat a l'atre per evitar los tolls del carrer».

Tomaca:
Fruit de la tomaquera. Tomàquet. Lo nom deriva de la paraula nàhuatl "xitomatl", que vol dir "fruit amb melic". El nàhuatl és una llengua indígena de Mèxic, que és on se va conrear la tomaquera per primera vegada.

Tombar:
Fer mitja volta. Girar. Canviar de direcció.

Tombolló:
Tombarella. Giravolt que se fa en lo cos, sostenint-se damunt el cap o les mans en terra.
*Caure o Anar de tomballons*: Anar per terra fent tombs.

Ton:
Adjectiu possessiu masculí usat només atributivament i anteposat al nom.
«Ton i ta, com los atres possessius son, sa i mon, ma, eren usats normalment i freqüentment a la literatura antiga i a la Renaixença. Actualment s'usen poc, substituïts de manera preferent pels possessius el meu, la meva, el teu, etc. Podem dir que han desaparegut completament de quasi tot el Principat, i sols se conserven seguits de certs noms de parentesc a indrets genuïns i autèntics, com és lo cas d’Ulldecona. La forma plural masculina normal és tos, però és freqüent utilitzar la forma analògica tons en el llenguatge dialectal».

Topetar:
Venir a tocar més o menys violentament una cosa a una atra que se li interposa en lo camí. Topar.

Toquinyador:
Que toquinyeja.

Toquinyar:
Tocar. Grapejar.

Toquilla:
Mocador per a cobrir el cap o l'esquena, que duen les dones.

Torcar:
Netejar en un drap.

Torcador:
Drap de torcar atuells de cuina.

Torcamans:
Drap per a aixugar-se les mans.

Tord:
Pardal monògam i excel·lent cantaire que fa tornar boix d’alegria al caçador.

Torejar:
A diferència del que diu lo diccionari normatiu: «Lluitar amb el toro esquivant les seves escomeses», per la majoria dels falduts torejar és senzillament anar a la plaça de bous, trobar-se als amics, berenar i, de tant en tant, treure el cap pel carafal.

Torill:
A la plaça de bous, quadra on es tanquen els bous.

Tortelles del secret:
Pasta dolça tradicional i típica d’Ulldecona, feta a base de llet, oli, sucre farina, etc. «Perequillos i Tortelles».

Tossada:
Cop donat en lo tòs (com les vaquetes als bous), que és la part més alta del cap situada entre les dos banyes. També ho trobareu com toçar i atossar.
«Les vaquetes te fan una tossada i prou, però lo bou te busca en la banya pa fer-te mal de veritat».

Tossar:
Donar cops en lo tòs (com les vaquetes als bous), que és la part més alta del cap situada entre les dos banyes. «Les vaquetes te tossen i prou, però lo bou te busca en la banya pa fer-te mal de veritat».

Tossino/a:
Porc. Truja.

Tossut:
Obstinat, que no creu o no se dixa convèncer.

Totxada:
Cop de bastó.

Tou:
*Tou de la cama*: Part carnosa i tova de la cama, per sota de la part posterior del genoll. Panxell.

Traçut:
Que té traça.

Tràfec:
Que hi ha molt d’enrenou, be per:
1) Mudar coses d'un lloc a un altre.
2) Anar persones o vehicles d'un lloc a un altre.
*Semblar Maria Tràfecs*: Ser una persona molt activa o molt moguda.

Trafegot:
Persona que trafegueja malament i massa depressa. Que sempre va atabalat.

Tramoia:
1) Ficció o embolic tramat de manera enganyosa.
2) Persona embolicaire o lianta.

Tramús:
Llavor comestible del Llobí que compràvem al carro de la Filets quan anàvem al cine.

Trapasser:
Que fa dolenteries pròpies d'infants i que fan més gràcia que perjudici. Entremaliat.

Traste:
1) Cosa inútil o que fa nosa.
2) Persona inútil o que fa nosa. «Com un zero a l’esquerra».

Tratge:
(castellanisme). Vestit d’home per batejos, casaments i enterros. Trajo.
*Tratge de bany*: vestit de bany, banyador.

Trau:
1) Forat llarguer practicat a una tela per a fer-hi passar lo botó.
2) Incisió profunda feta al cos d'una persona per ferida o per cop violent.

Traure:
Treure.

Treballat:
Terra treballada, per oposició a malesa. «Lo treballat se paga a 50 duros lo jornal, la malesa a vuit».

Tremolí:
Calfred, esgarrifança.

Trencallós:
Trencadís.

Trencar:
Canviar de direcció. «Arribant al molí, trenqueu a la dreta i sortireu al camí».

Trencat:
Herniat.
*Estar trencat de color*: Que no ha pres gens lo sol o be que se troba malament de salut.

Trinquet:
Recinte de joc per jugar a la pilota valenciana o la pilota basca.

Tripó:
Testicle del tossino.

Tristesa:
Malaltia dels tarongers.

Trobar:
*Tu que trobes?*: Pregunta retòrica sense esperar que l’altre s’implique a la resposta.

Trola:
Barbarisme que no hauríem d’utilitzar. A la nostra llengua hi ha boniques paraules per dir lo mateix: Embusteria. Mentira. Bola.

Trolero:
Barbarisme que no hauríem d’utilitzar. A la nostra llengua hi ha boniques paraules per dir lo mateix: Embustero. Mentirós. Bolero.

Trompicons:
*Anar de trompicons*: Anar de costat. Anar de reconco.

Tronada:
Tempestat de pluja i trons.

Tropicó:
Batut del cor.

Tros:
Porció de terreny de conreu que algú posseeix. «Me'n vaig al tros». «Ma mare ha anat al tros a portar lo dinar a mon pare».

Trossinyo:
Trosset.

Trull:
Safareig tapat on se diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti.

Trumfo:
Cadascuna de les cartes del pal que domina el joc. «En les coranta i l'as, mai perdràs»

Túmid:
Inflat.

Tunda:
Sèrie de cops donats per fer mal a algú. Pallissa.

Tupí:
Un tupí és una olla menuda de terrissa i d’una sola ansa. Els tupins tenen la particularitat que reben la calor per la panxa en lloc de per la base com les olles. Els tupins són ventruts i tenen el coll i la base estrets. S'identifiquen tupins d'onze mesures diferents.