dilluns, 8 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (A)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Abadejo:
Peix considerat sinònim del Bacallà i per tant venut com a tal. En principi hauria de ser un peix blanc, però com als Països Catalans se sol menjar assecat, nutricionalment se considera dins dels peixos blaus.Podem cuinar-lo de tantes maneres diferents que solem afirmar que hi ha un plat diferent per a cada dia de l'any.
*Tallar l'Abadejo*: Manar, ser l’amo, portar los pantalons.

Abaixar:
Dixar més baixa una cosa que està alta o fer passar una cosa a un nivell més baix.
«Abaixa la mà o se t’adormirà».«Ningú lo farà abaixar del burro».

Abaratir:
Fer baixar lo preu d'alguna cosa. «Abaratix-mo».
A Tortosa diuen «Ambaratix-mo».

Abaratit:
Rebaixat de preu.

Abarrotar:
Omplir un lloc completament, de gom a gom.
«A la manifestació del 11 de setembre del 2012, Barcelona estava abarrotada de gent».

Abecar-se:
Adormir-se assentat o plantat, tombant lo cap cap avant. Endormiscar-se.

Abellir:
1) Apetir. Venir de gust.Se diu bàsicament del menjar. «M’abellix un plat de sopa».
2) Mostrar-se disposat a acceptar o fer alguna cosa. «Creus que s’abellirà a casar-se?».

Abespa:
Vespa. Insecte de color groc i ratlles negres. Té un fibló que dóna picades molt doloroses. Viu en colònies i fa lo niu semblant al de les abelles, però no produix mel. (cast. avispa).

Abeurador:
Pica a on abeuraven los matxos.
Al carrer Sant Antoni, cantonada la Murada de Baix, hi havia un abeurador tan gros com tot el requadre cobert on ara hi ha pedrís per assentar-se. Fins lo segle XIX, lo centre històric d’Ulldecona estava emmurallat i en aquella cantonada hi havia un dels portals, lo «Portal del Mar o de l’Abeurador». «Assentats als trons de les aixetes de l’Abeurador, jugàvem a Reis».

Ablair:
1) Fer molt de mal. «L'han ablaït a cops», «Les abelles m’han ablaït a picades», «Sort de la mosquitera, sinó mos ablairíen los mosquits».
2) Recremar. Encalentir excessivament. «La solellada m’ha ablaït».

Abocar:
Descarregar. Abuidar. Tirar. Girar o inclinar un got, caixa o altre recipient, i fer-ne caure per la boca el seu contingut.

Abocons:
*Posar-se d’abocons*: De boca terrosa. De boca per avall. (cast. de bruces).

Aboirar:
Cobrir de calitja espessa que no arriba a ser boira. Emboirar.

Abornar:
1) Envestir un animal a algú. «Lo va abornar lo bou», «Aborna-li el gos».
2) Lladrar.«Lo gos ha estat abornant tota la nit».

Aborrar:
Fer desaparèixer una cosa escrita o dibuixada, fregant-la en una goma. Esborrar.

Abraonar-se:
Llançar-se cap a algú o a un lloc, en fúria i precipitació. També és si ho fas cridant.

Abre:
Arbre. Planta de fusta veritable. «Abre convertit en mobles no tornarà a ser abre».

Abrigall:
Amagatall. Lloc cobert, per servir de defensa contra la intempèrie.

Abuidar:
Buidar. Dixar buit un receptacle o un lloc, traient-ne allò que conté. «Abuidar la botella», «Abuidar lo cendrer».
M’agüelo Juanito el Barber ho feia servir sovint mentre minvava l'espessor excessiva de la cabellera en les estisores dentades.«T’abuidaré una mica pel d’amunt i pel clatell, que pareixes un Bítel».

Acabussar:
Tirar-se de cap dins l'aigua.

Acaçar:
Perseguir algú, corrent detràs d’ell.

Acalentar:
Fotre una pallissa. (cast. zurrar).

Acaminador:
Objecte que servix per ajudar als xiquets adependre caminar.

Acampar:
1) Parar a un lloc. «Pronte acamparem i podreu pixar».
2) Habitar provisionalment al camp dins de tendes, barraques o atres abrics.

Acaramelar:
Enamorar, dir paraules boniques.
«Si jo fos lo mar, i tu una roca, faria pujar la marea, per besar-te a la boca».
«Si Deu hagués creat a Eva igual a tu, s’hauria oblidat de fer los homes».

Acaramullar:
Posar moltes coses formant caramull. Munt desordenat. (cast. amontonar).

Acarar: ©ULLDECONA
Cobrir de sucre una pasta o pastisset.

Acartonat:
1) Posar-se sec i dur com lo cartó. «No estigues tant acartonat que pareixes una estàtua».
2) Fer les coses en excessiva formalitat.

Acenciat:
Que té modos. Assenyat. (cast. sensato).

Aclarir:
Fer menys compacta una cosa.
*Aclarir la vinya*: tallar los sarments sobrers.

Aclarir-se:
1) Desfer-se de qualsevol dificultat: «No vull saber res; ja t'aclariràs tu mateix».
2) Desentendre’s d’algun assumpte, dixant-lo per als qui hi estan compromesos.
«Ja s'aclariran, si volen!».
3) Explicar, fer més intel·ligible una cosa.

Aclotar-se:
Posar-se dins. «Aclotar-se al llit».

Aconduir:
1) Acompanyar. Guiar. «Acondueix-lo tu mateix».
2) Endreçar, posar una cosa ben acondicionada.

Aconvidar:
1) Convidar a un casament o viatge. «Us aconvido a lligir lo llibre».
2) Oferir un dinar o un sopar.

Acotxar-se:
Ajupir-se. «Acotxat o mos voran!».

Acurçar:
Escurçar. Fer tornar més curta una cosa tallant-la o doblegant-la.
«Caldrà acurçar les mànigues de la camisa».

Ademés:
(castellanisme que cal evitar).A més. A part d'això. «Ademés de bo és barat».

Adependre:
Aprendre. «T’has adeprès lo paper?».

Adoquinat:
(castellanisme). Empedrat d'adoquins.

Adormit:
Entumit. Tindre dificultat de moure's per un defecte de circulació. «Tinc lo peu adormit».

Afanar-se:
Anar de pressa. Apressar-se. (cast. apresurar).


Afollar:
Manera correcta d’escriure l’acció que consisteix en treure los pardals, o els ous, del niu.
Per evitar errors, trobareu Follar com a mot incorrecte. «Anem a afollar nius».

Afonar:
1) Fer anar al fons. Enfonsar.
2) Ficar dins la terra vencent certa resistència. «Afona més la llaona o no acabarem».

Aginollar-se:
Posar-se de genollons, agenollar-se.

Agotar:
Esgotar. Fer perdre a algú les forces fins a l'extrem de no poder-se sostenir. «Estic agotat».

Agranar:
Netejar en una granera, escombrar.

Aguaitar:
Treure el cap per una obertura o per damunt de qualsevol cosa. «Aguaita pel balcó».

Agullonada:
Picada d’abella.

Ahont o aónt:
Ahont és la forma antiga de on. Natros diem ont que precedit de la preposició a, sona aónt.

Aigualera:
Humitat que se produix en les matinades d'estiu, per condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera. (cast. rocío).

Aiguat:
Pluja violenta. (cast. aguacero).

Aigüera:
Pica on s’escuren los plats. Algunes tenen dos zones, que se poden destinar una per a ensabonar los plats i l'atra per a esbandir-los. Al costat o a sobre hi sol haver un escorreplats.

Aixaborir:
Aclarir la vinya. Fer-la menys compacta, tallar-li los sarments sobrers.

Aixanglot:
Sanglot o Singlot. (cast. hipo).

Aixarop:
Beguda que te donen quan estàs dolent o tens tos. (cast. jarabe).

Aixecar:
Guardar. Ficar una cosa a un lloc on estigui ben guardada. «Avui aixecarem la roba d’hivern».

Aixecar-se:
1) Sortir del llit. (cast. levantarse).
2) Posar-se dret qui està assentat. «Aixeque-mos i anem a fer una volta pel carrer Major».

Aixeringa:
Eina per donar injeccions. Xeringa.

Aixeruga:
Xaruga. Arada de ferro que servix per llaurar.

Aixorejar:
Exposar a l’acció de l’aire. Airejar. «Trau los llençols al balcó per aixorejar-los».

Aixugamans:
Drap per a eixugar-se les mans.

Aixugar:
1) Assecar una cosa humida.
2) Treure-li la pols a algun objecte.

Aixut:
1) Sec. Privat d’aigua.
2) Curt de paraules o d'expressió.

Ajocar-se:
Agotzonar-se. Posar-se doblegat de genolls i en les anques reposant damunt los talons.
(cast. ponerse en cuclillas).

Ajuntar-se:
Unir-se per fer vida marital fora de matrimoni. Amistançar-se.

Alabatxigadéu:
Exclamació utilitzada com salutació, com acció de gracies, etc.

Alairar:
Aixecar, elevar. Enlairar.

Alborotar:
(castellanisme). Avalotar. Esvalotar. Excitar desordenadament. «No m’alborotes lo galliner!».

Alça:
Expressió de sorpresa, admiració o incredulitat.
«Un xiquet li pregunta a sa mare: Mare, quina és la data del meu naixement?
I li respon sa mare: Lo 18 de juliol.
Alça! Lo mateix dia que el meu aniversari!».

Alego:
Prompte, dins de poc. (cast. en seguida).

Alfómbra:
(castellanisme). Catifa.

Algo:
(castellanisme inadmissible). Alguna cosa. Quelcom.

Aliacrà:
Icterícia. Símptoma de malaltia caracteritzat per la presència de la matèria colorant de la bilis en la sang i una forta grogor de la pell i dels ulls. L'hepatitis dóna sovint icterícia.

Alicates:
Eina multifunció generalment utilitzada per fer de palanca o per fer girar cargols femella. Ni ha de diversos tipus, segons la seua finalitat. Puc afirmar que és l’eina manual que presenta més variants.
Com a prevenció, els mànecs solen estar protegits per una funda.
Van ser inventades cap l'any 2000 aC per collir objectes calents, però potser no eren tant xules.
«Mcgiver no surt mai de ca seua sense un encenedor, un tornavís i unes alicates».

Allestat: ©ULLDECONA.
Ben plantat, que fa goig.
Al conte de la Blancaneus i els set nans, la madastra preguntava al seu espill màgic qui era la més bonica de totes les dones. Si fos ara, possiblement copiaria el meu sistema infal·lible: picar al mòbil de ma filla per preguntar-l'hi «Qui és lo més allestat del món mundial?» i lo mòbil d’última generació 4G me diu «Tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu...»

Allisar:
Posar llisa alguna cosa. «Allisar la paret».
*Allisar una camisa*: Passar lleugerament la planxa.
*Allisar-se lo cel*: Ennuvolar-se. Cobrir-se d’un núvol uniforme.

Allumenar:
1) Il·luminar.
2) Adornar en llums. «Lo carrer Major està allumenat per Festes».

Almacén:
(castellanisme). Magatzem. Local destinat a guardar-hi coses.

Almacenar:
(castellanisme). Emmagatzemar. Guardar a dins de l’almacén.

Almeja:
Cloïssa, Lluenta, Grumol. Mol·lusc bivalve que viu enterrat a la sorra del mar i també el trobem en llauna a les botigues de queviures.

Alquitrà:
Quitrà. Substància greixosa, fosca i d’olor forta utilitzada en la construcció i la conservació de carrers i carreteres.

Amagatons:
D'amagat, sense ser vist, procurant no ser descobert. (cast. a escondidas).
«D’amagatons va robar les cireres del veí».

Amabé:
Una variant de «A vore si...».

Amagatall:
Lloc per amagar-s'hi. (cast. escondrijo).

Amanós:
Fàcil de fer servir. «Este llibret és amanoset».

Ambafát:
Forma fonètica d’Embafat.
1) Privat d'apetit per l'excés.
2) Enutjat per l'excés o insistència d'una cosa.
3) Satisfet de si mateix, presumit.

Ambafár:
Forma fonètica d’Embafar.
1) Treure la gana o carregar l'estómac per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor d'allò que se minja o beu. (cast. empalagar). «Era provar la mel i s'ambafava».
2) Enutjar, molestar o cansar, una cosa, per l'excés d'artifici o una persona per l'excés o la insistència. (cast. empalagar, fastidiar). «Només de sentir-lo parlar ja m'ambafa».

Ambafós:
Que embafa. (cast. empalagoso).
«Quin xiquet més ambafós: no me'l trec de damunt!».
«Quin pastisset més embafós. Fica’m mistela!».

Amela:
Ametlla. Fruit de l’ameler.
La *llet d'ameles* és una beguda molt antiga usada també a la cuina medieval substituint la llet animal. En llatí es coneixia com amygdalate (ametlla i llet).
«La llet de vaca és bona pels vedells, de la mateixa manera que la llet de la mare és bona pel nadó, però natros ni som vedells ni nadons, per tant no se que hi pinta el consum de llet de vaca a les nostres dietes. Diuen los sabuts que va bé, per allò del calci i dels microorganismes. De tota manera, si voleu alternar, trobareu a la llet d’ameles una beguda vegetal prou bona».

Ameler:
Ametller. Com que n'hi ha més de cinquanta varietats, he triat d’exemple l’ameler que porta lo nom del nostre patró «l’Ameler d'en Lluc» que se fa grosset i produix moltes ameles.

Amarar:
Xopar alguna cosa de tal manera que arribe a penetrar lo líquid.
*Amarat de suor*: Cobert de suor.
*Amarar rajoles*: Ficar-les en remull.

Amidar:
Mesurar la llargària, l'amplada o l’alçada d’una cosa valent-se d'instruments a propòsit.

Amidó:
Fècula dels cereals, especialment del blat i de l'arròs, que s'empra principalment per enfortir i atesar la roba després de rentar-la.

Amidonar:
Banyar d'amidó la roba perquè quedi rígida.
«Les balladores del Xim-Xim porten faldetes amidonades a sota la faldilla».

Amollar:
Dixar anar quelcom que reteníem. Posar en llibertat. «Si torneu a vindre vos amollaré lo gos».
*Amollar-se a córrer*: Sortir corrents.

Amordassar:
Ficar lo boçal al gos o al matxo.

Amoroset:
Entendrit. Estar tendre.

Amostrar:
Explicar. Fer saber. Fer veure.

Ancalde:
Alcalde. Batlle.
Los Ancaldes que han estat més temps al seu lloc des que vaig nàixer son: Jaume Antich, promotor de l’eslògan «Ulldecona de pedra», Jerónimo Castell, conegut com «Nostre Sinyor» i Ramón Forcadell, fundador de la «Hermandad Nacional Monárquica del Maestrazgo».

Anell:
Peça de ferro quadrangular en un mànec, forats i un pern que servix per tapar lo forat de la sèquia que connecta en lo reguer. «Tanca l’anell i pleguem, que en l’aigua del reguer ni ha prou per arribar al final del solc».

Anemon:
Anar-se'n d'un lloc. «Xica, no sigues romancera i anemone d’una vegada».
*Anar-se’n pel vedat*: Efecte de l’entrada d’aigua o d’aliments per la tràquea que provoca sensació d’ofegament.

Angelet:
Partícula molt lleugera d’algunes flors (com les de la flor madura del llicsó) que vola molt amunt.

Angerra:
Atuell de terrissa cuita de boca ampla, sense coll o en lo coll molt curt, i sense anses o en anses molt menudes. Gerra. (cast. tinaja).

Angle:
1) Posat que té una persona, inclinació, retirada. «Pos ara que ho dius, si que té un angle a son pare».
2) Manera d'obrar en relació a atres persones o coses. «Això porta mal angle i acabarà malament».

Angorfa:
Golfes. Sala al pis més alt de les cases normalment utilitzada per conservar-hi grans, per penjar les tomaques o per tenir-hi gallines i conills.
«Lo meu dormitori estava tot just baix l’angorfa i recordo en enyorança les corredisses nocturnes dels conills i de les gallines. També tinc present les corrents d’aire i els aromes escatològics que traspassaven la porta que anava cap a d’alt».

Angruneta: ©ULLDECONA.
Oreneta. Ocell de color negre blavós, la panxa blanca i la gorja rogenca. Té una llarga cua en forma de forquilla. Menja cucs i insectes. Fa el niu en fang i trossets de palla ben prop del sostre, en llocs arrecerats. Vola en rapidesa i fa canvis constants de direcció.

Animalet:
Expressió popular utilitzada per dir que algú és beneitó i pusil·lànime.

Anit:
Ahir a la nit. «Anit no te vaig sentir arribar».

Anoguer:
Noguer. Abre caducifoli corpulent que fa anous i té flors masculines i femenines.
«Les fulles de l’anoguer, pel seu contingut en tanins, són astringents i poden utilitzar-se per combatre la diarrea. La fusta d’anoguer és molt usada en la construcció de mobles».

Anou:
Nou. Fruit de l’anoguer.
«Per la seva riquesa en àcid linoleic és provat l’efecte reductor del colesterol. La ingesta habitual de nous també permet reduir fins a un 50% lo risc de patir malalties, com l'infart de miocardi o l'angina de pit».

Ans:
Abans. Actualment lluita en lo castellanisme «Antes» que està guanyant terreny. Hem de fer tot lo possible per no utilitzar castellanismes.

Ansa:
Agafall de forma circular, semicircular o d'atra figura corba, posat a un objecte per fer-lo més fàcil d'agafar. (cast. asa).
*Ansa del coll*: la primera vèrtebra cervical, i per extensió la regió del coll situada aprop d’aquesta vèrtebra i que és on s'unix lo cap a la carcanada. (cast. nuca).
«Se va morir a la primera. S'havia trencat l'ansa del coll».

Antes:
(castellanisme) Millor fer servir: abans o ans.

Anugar:
Fermar en un nus. Nuar. «Anugat los cordons de les sabates».

Anxonat:
Adjectiu que se diu del noi que comença una relació en una noia i està tant enamorat que canvia los seus hàbits i costums per fer tot allò que la noia vol. Estar embaijocat.
«Tinc una cita, sí!, hai quedat
en una xica que em té el cor robat,
me moro pels seus ossos i pels seus ulls,
la tia em té anxonat perdut».
(Tinc una cita - Pepet i Marieta)

Aónt o ahont:
Ahont és la forma antiga de on. Natros diem ont que precedit de la preposició a, sona aónt.

Aparèixer:
Semblar-se. Tenir la mateixa forma o qualitats d'un atre. Acostar-se a algú o a alguna cosa en la seva figura, qualitats o manera d'esser.
*M’apareix que...*: expressar una opinió, fer conjectures sobre una cosa.

Apamar:
Calcular a pams l'extensió d'una cosa.
*Tenir apamat* (algú, alguna cosa): Conèixer a fons. «Ho té tant apamat que ho fa a cegues».

Apegalós:
1) Contagiós. Mal que se transmet.
2) Pesat. Carregós. Persona que se fa pesada per excés d'amabilitat.

Apegar:
Unir fort. «Apegau en Colaticon».

Apellido:
Nom de família. Cognom. (Pos encara que vos sembli mentida no consta com castellanisme al Diccionari Català – Valencià - Balear)

Apersonat:
Culte i refinat de presència i de tracte.

Apo, Apos:
Exclamació d'incredulitat, sorpresa. «Apa!».

Apretar:
(castellanisme). Estrènyer fort.
*Apretar a córrer*: Posar-se a córrer.
*Apretar lo cul a la cadira*: Se li diu a algú quan té ganes de cagar i la comuna està ocupada per un atre.

Aquestos:
Forma dialectal d’aquests que fem servir per designar coses o persones que estan presents o més aprop de la persona que parla. Quan estan més lluny diem aquells.

Àrbit:
Àrbitre. Referee. Jutge encarregat de fer que se complixen les regles del joc. «Lo 6 de juny de 1970 l’arbit Gureceta va assenyalar una càrrega fora de l'àrea de Rifé a Velázquez com a penal.».

Arena:
L’arena se crea per un procés natural dividint la roca finament en grans de ídem. Sorra.

Argep:
Guix. Sulfat de calç hidratat, compacte o terrós, fràgil i de color blanc. (cast. yeso).

Argilaga:
Argelaga. Arbust molt ramificat que té espines llargues i fortes. «Lo millor per les morenes és fregar lo ses en una argilaga».

Aro:
Cercle de ferro que enrevolta la roda d'un carro.
«Al carrer Sant Vicent, cantonada Montcada hi havia un ferrer que ficava los aros a les rodes dels carros. Recordo que feia lo foc al mig del carrer i, en acabar, los veïns aprofitaven les brases per fer conserva d’aliments, ficant los perols i les botelles de xampany al bany maria, plenes de tomaques o lo que fora».
«Lo carrer Montcada era lo carrer que més feia servir, perquè me duia de ca mons güelos al carrer Sant Antoni, a ca mons güelos a la placeta dels Frares».

Arrabassar:
Prendre una cosa en violència. «Li va arrabassar de les mans».

Arracada:
1) Persona enganxosa o poc recomanable. «Xeic, estàs fet una bona arracada».
2) Penjoll de dos cireres.
3) Peça de metall que les dones duen penjat a l'orella per adorn. «Les balladores del Xim-Xim porten unes arracades espectaculars».

Arramalar:
1) Lligar més fort.
2) Dur les coses endavant en esforç.

Arramblar-se:
Apropar-se. Arrambar-se. Sortir del mig.
«Arramblat cap a mi
que’l llançol se fa estret
no digues per ahí
que te faig patir fred».

Arrasar:
1) Aclarir-se el cel, dissipar-se els núvols. «Sembla que s'escomença a arrasar».
2) Utilitzat pels joves per justificar un esperat èxit extraordinari: «Avui arrasarem al ball».

Arrear:
Pegar-li al matxo per fer-li fer via.

Arrebossar:
1) Cobrir en una capa d'ou i pa rallat la carn o atra cosa de minjar. (cast. rebozar).
2) Cobrir una paret en guix, morter o ciment, i allisar-la tapant los clots i falles. (cast. revocar).

Arrecular:
Caminar cap enrere. «Vas arrecules».
Anar cap enrere o en sentit contrari d'abans. «Arrecula poc a poc».

Arretirar-se:
Semblar-se. Tenir un angle. «Pos tu no t’arretires a ton pare, t’arretires al sifonero».

Arreu:
Eina agrícola. Eina o utensili en general.

Arri:
Interjecció que es pronuncia per fer caminar les bísties de càrrega. La contraria és Sió.
«Arriiii... matxo!».

Arri-tatano:
Paraula utilitzada pels adults quan juguen a cavalls en la canalla.
«Arri arri tatanet
que anirem a Sant Benet
comprarem un pastisset
per dinar, per sopar
i per Lluquet no n'hi haurà !!!!!».
Se li canta a la falda movent les cames i la canalla mirant a qui li canta.

Arrodonir:
1) Completar, dixar més ben acabat. «No ho vulguis arrodonir que la cagaràs».
2) Donar forma rodona o corba.

Arrodonit:
Ben acabat.

Arromangar-se:
Descobrir part del cos replegant cap amunt la part inferior del vestit que ho cobrix.
«Se va arromangar les faldetes i se va posar a pixar davant de natros».

Arroplegar:
Recollir, agafar coses que estan escampades. Replegar. «Arroplegar aulives, arroplegar les cartes».

Arrosegar:
Rossegar. Fer moure una persona o cosa estirant-la o empenyent-la a rastrons.
*Arrosegar los peus*: caminar sense alçar-los de terra.
*Arrosegar la llengua*: Parlar en dificultat.

Arrova:
Unitat de pes que finalment se va normalitzar a 10 Kg. i que se dividix en 24 lliures. En antics escrits se solia anotar en lo signe @.
Al Regne de Valencia se va acabar normalitzant a 13 Kg. i encara és emprada per la collita de la taronja.

Arruixar:
Sulfatar en màquina.

Arrupir-se:
Arronsar lo cos. Replegar-se damunt si mateix, doblegant l’esquena i els ginolls.
(cast. acurrucarse).

Artill:
Punteria. Encertar al blanc.
Habilitat per a dirigir lo tiro.

Ascala:
Escala. «Ascales Brusca, les millors!».

Asclar:
Fer ascles de llenya. (cast. astillar).

Asclets:
Ascles menudetes ideals per encendre el foc.

Asensiát:
Forma fonètica d’acenciat. Que té modos. Assenyat, de seny equilibrat. (cast. sensato).

Asmolar:
Esmolar. Fer adquirir més bon tall a un instrument de tall fregant-lo per una mola. «Les estisores no tallen perquè no estan asmolades».

Asmolet:
Forma fonètica d’Esmolet.
1) Esmolador. Afilador. Home que té per ofici asmolar ganivets i atres eines. Ofici ambulant que va desaparèixer a finals del segle XX.
2) Se diu de la persona eixerida, llesta o que té picardia. També de la persona àgil.

Assaonar:
1) Regar. Donar a la terra l'aigua suficient per fer-la produir.
2) Ficar en saó, donar a les viandes lo punt de sabor que pertoca. «Assaona l’amanida».

Assentar-se:
1) Asseure’s.
2) Adaptar-se. Venir be una cosa.

Assiento:
(castellanisme inadmissible). Seient.
Castellanisme molt arrelat. La primera mostra escrita en català es de 1579.

Assolet:
Tot sol. «He plegat les aulives assolet».

Assoltar:
1) Deslligar. Afluixar.
2) Dixar anar allò que estava retingut o agafat.

Assossegar:
Tranquil·litzar, posar en pau o en calma. «Assossegat d’una vegada».

Assucar:
Collar, ofegar, pressionar.

Astorat:
Esglaiat. Commogut intensament de temor o d'admiració.
«He quedat astorat al vore les flames. No sabia que fer».

Ataconar:
Atipar, omplir de menjar. Atapeir. Embotir. «Se va ataconar d’arròs».

Atafonar:
Ficar-ho més endins vencent certa resistència. (cast. hundir). «Atafonau més, que se veu».
Atafonar-se de gent: estar molt ple de gent.

Atansar:
Acostar. Apropar.
«S’ha quedat astorat quan se li ha atansat aquella xicuela a demanar-li foc».
«Me pots atansar lo llibre que no arribo?».

Atinar:
Encertar, endevinar. Pensar oportunament en les coses.
«Vaig atinar les preguntes a la primera».

Atossar:
Donar cops en lo tòs, que és la part més alta del cap situada entre les dos banyes. Tossar.
«Les vaquetes atossen i prou, però lo bou te busca en la banya pa fer-te mal de veritat».

Atràs:
Anar enrere. «Fes marxa atràs en lo cotxe».
Ull....Quan indiquem posició ho fem en la paraula detràs. «Estic detràs teu».

Atre:
Altre. Que no és lo mateix. «Anem un atre dia». «Un i l’atre, quina parella».

Atropellat:
Posat en situació molt difícil o perillosa. «Lo vaig vore molt atropellat; no sé si sen sortirà».

Atxa:
Ciri gros per les provessons.

Aube:
Arbre de tronc alt que té les fulles partides en lòbuls dentats i dona un fruit rodonet com una piloteta. Lo trobem majestuosament a totes les entrades del poble i als dos vorals de la carretera. A l’estiu s’agraix que hi siguin, perquè fan molta sombreta.
«Diuen que, pressionats pels set ciències de la capital, els volien arrancar tots per tal d’evitar els accidents mortals als ocupants dels vehicles, però finalment van tocar de peus a terra i és va desistir. Ja me diràs tu quin pecat ha fet l’abre coto quan és lo boig del vehicle qui se li fot a sobre. A aquest últim haurien de capar i no a l’abre. Si no vol pols que no vagi a l’era».

Aubelló:
Avenc molt gros i fondo que hi ha a les Foies, i que segons dien sortia al mar, però l’any 1979 va quedar obstruït. «Verificat, los falduts caguem pòrtland».

Aufals:
Ferratge molt utilitzat com minjar pels conills.
Lo nom prové d'una paraula àrab que significa Lo millor aliment. Per això mon iaio me dia lo que li va dir el seu iaio i que ja venia del iaio de son iaio cap amunt:
«Si vols estar com un bou, no mengis bou, menja lo que minja lo bou».

Aufàpiga:
Herba aromàtica molt sensible a les gelades i rara en estat silvestre. Se cultiva únicament per llavors, que se sembren a principis o mitjans de la primavera. Alfàbrega. (cast. albahaca).

Auliva:
Fruit de l'aulivera.
De l'auliva se n'extreu l'oli o bé també se solen adobar.
Perquè l’oli sigue bo ha de ser clar i transparent, per això diem: «un oli claret com l'or».
D’aulives ni ha de sevillenques, arbequines, blanqueta, piqual, etc., i se poden preparar trencades, mortes, en sosa, etc..., però no les poden consumir com a olives de taula sense lo pas previ de treure'ls l'amargor. Per fer-ho les ficarem en aigua i la canviarem diverses vegades. Recomanem aigua de pluja o de pou, ja que l’aigua de l’aixeta porta cloro.
«La tradició diu que lo moment de collir-les és quan tenim Lluna vella (poc abans de la Lluna nova) per tal que no se fasen toves».

Aulivera:
Arbre que fa aulives per menjar i per fer oli.
A Ulldecona, a la partida de l’Arion, és on se pot visitar el conjunt més nombrós i antic d’oliveres mil·lenàries, probablement, de tot lo món.
L’aulivera mil·lenària Farga de l'Arion mesura 8 metres de perímetre i ha estat catalogada com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. «L’hort d’auliveres més famós del món mundial és l’hort de Getsemaní, ubicat a la vall del Cedró, a l'est de Jerusalem».

Aurella:
Orella. Òrgan de l'oïda.
«De menut vaig patir la pòlio i m’he va afectar al costat esquerra del cos. De llavors que no sento per l’aurella esquerra i se m’han duplicat de forma extraordinària les funcions del cervell».

Aurinal:
Orinal. Recipient de terrissa, de metall o d'atra matèria sòlida, per pixar o anar de ventre que solia estar abaix del llit o dins la tauleta de nit.

Avarca:
Com una espardenya però en sola de cuiro o de goma, en lloc de cànem o d'espart.

Aveall:
Bassa menuda per atreure los pardals i caçar-los al filat.

Averiguar:
(castellanisme inadmissible). Aclarir.
Castellanisme molt arrelat. La primera mostra escrita en català es de 1629.
*Estar mal averiguat*: Estar mal fet, mal acabat o desordenat. Per extensió també pot referir-se a algú immadur o en alguna deficiència psíquica.

Avesar-se:
Acostumar-se. Fer que, a força de practica, algú trobi una cosa fàcil o agradable.
«Pos estic tant avesat a la sidra el Gaitero que les demés no m’agraden».
«Ens hem avesat tant a vore guanyar lo Barça que quan perd hi ha un daltabaix».

Avesper:
Vesper. Niu d'una colònia de vespes. (cast. avispero).

Avindre’s:
Avenir-se. Posar-se o estar d'acord. Entendre’s bé, coincidir, en els gustos, les opinions, la manera de fer, etc.