Aquesta poesia la vaig sentir quan era xiquet i avui, poquet a poquet, l'he tornat a recordar. Sembla mentida lo que fa l'edat, pos no me'n recordo que vaig sopar ahir però he recordat això de fa més de quaranta anys.
Voldria ser la nit fosca, i el dia quan es fa clar. Voldria ser les estrelles, que el teu rostre fan brillar. Voldria ser la lluna plena, que els teus ulls han contemplat i voldria ser el tros de terra que els teus peus han trepitjat. Voldria ser la finestra, voldria ser el teu carrer. Voldria, voldria, voldria voldria tot això ser. Voldria ser la fortuna, per poder-te-la oferir i voldria ser la mort per no deixar-te morir.
L'equip de Google Maps m'ha felicitat (d'aquí a Jolibut) perquè, segons pareix, les meues fotografies han tingut una gran acollida i per això me fan Local Guides, que vindria a ser com un batxiller però en estranger. Me diuen que han ajudat (?) més de 30.000 vegades als atres usuaris, tot i que també pot ser que o bé hi ha molt de xafarder (tafaner en pixapi) pel mon o bé mos vigilen los antitaurins(doctes sabuts). Son fotografies d'Ulldecona i, no és que siguin rares o artístiques, son tres fotos esfèriques i una... pos del minjador. Aquí teniu los números a data d'avui: