Les llengües i Rivera

Avui, vint-i-vuit de febrer de 2018, he cregut adient reproduir l'escrit d'Agustí Vilella (Cambrils/Baix Camp), publicat a la LLETRA 177 del Col·lectiu Català Sempre, per així tenir-lo present cada dia.

"El senyor Rivera no deu veure TV3 per manipuladora; però si la veiés, ahir hauria vist el testimoni d’un turista francès, víctima de l’atemptat de la Rambla, que explicava com de confortat es va sentir quan, ferit greument, i patint per la seva dona i el seu fill, un mosso se li va adreçar en un francès gairebé perfecte i el va socórrer. 

Sap, senyor Rivera?, això són les llengües; aquell home es va sentir molt millor i més acollit quan va sentir en uns moments dramàtics de la seva vida que se li adreçaven en la seva pròpia llengua. Això són les llengües, són part del racó més íntim de cada persona, i si a vostè li és igual que l’atengui un gran i impol·lut metge robot, la immensa majoria preferim que ens atengui un metge humà i que, en moments sempre angoixosos, ens parli en la nostra llengua; i així mateix pel policia, el bomber, el funcionari judicial... 

Vostè, com que és un home llest, això ja ho sap, però també, llest com és, sap que si destrueix la llengua del país, destrueix el país, l’uniformitza amb la seva Espanya i... problema resolt. No se’n faci il·lusions: som pacífics, fem revolucions amb somriures, no trenquem vidres, no insultem ningú ni volem que cap país ni cap llengua desapareguin, però... estimem Catalunya, estimem la nostra llengua i, sobretot, som tossuts, molt tossuts, i persistirem parlant i pensant en català encara que vostès no vulguin que hi parlem ni hi pensem; o vulguin directament que no parlem ni pensem".

 

Què tornen enrere?, natros a la nostra

Dictadura és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador) o grup molt reduït, usualment un partit polític, i que es caracteritza per:

• Absència de divisió de poders.
• Ús sistemàtic del terror, per mitjà d'una policia o guàrdia civil.
• Empresonaments per aïllar l'oposició i enemics del règim.
• Extirpar les formes de pensament oposades, mitjançant l'adoctrinament (gent "normal" a TV3) i la remodelació de les mentalitats (castellanitzar als alumnes).

La Llei mordassa (un pas enrere de cara als drets i llibertats de les persones) és una Llei Orgànica estatal que va entrar en vigor l'1 de juliol de 2015, només amb els vots favorables del PP i que ens remet a la Llei de Jurisdiccions de l'any 1906. La característica fonamental és que, tot allò que abans es podien considerar només faltes, ara passen a ser multes administratives, relegant així el paper dels jutges a un segon pla. Un veritable "Estat policial". Aquí teniu algunes perles:

És delicte fotografiar o publicar imatges de la policia, encara que la policia estigui atemptant contra els drets humans.

Se sancionen les faltes de respecte i consideració (insults) a policies. Com que no els pots gravar, preval la seva paraula contra la teva (s'atorga valor probatori a les denúncies de les Forces de Seguretat) i, en el cas miraculós que poguessis aportar proves a favor teu, potser no tindràs sanció però si tots els números de la rifa per la revenja ("lo tiene claro para obtener la licencia de caza").

Considera una "pertorbació greu de la seguretat ciutadana" el fet de manifestar-se, quedant a l'arbitri de les Forces de Seguretat el que és i el que no és una pertorbació ciutadana (si són xenòfobs cridant embogits "a por ellos", potser és enaltiment de la "Unidaz d'Egpaña", i si és una manifestació silenciosa de ciutadans pacífics demanant votar, llavors potser és pertorbació).

La voluntat del poble expressada a les urnes sembla no ser un argument democràtic vàlid en aquest país de pandereta. Els xiripitiflàutics s'han tret la careta d'hipòcrita fent ressorgir el seu veritable caràcter preconstitucional amagat i, com que no poden bombardejar Barcelona, ens volen derrotats, humiliats i, fins i tot, eliminats, però no ho aconseguiran de cap de les maneres. Som un poble treballador, honrat, pacífic, democràtic i integrador que ja no s'arronsa d'avant d'aquesta munió de galifardeus amb data de caducitat. El compte enrere del nostre alliberament va començar l'u d'octubre. Temps al temps.

Gent Normal?

Post eventum Vani sunt questus

(Quan apareix el neci tot són problemes)

Moralitat, Proverbi i Refrany

Una moralitat sol ser un ensenyament resumit en una màxima que és transmès com a missatge, implicant al lector perquè determini per si mateix quin és l'ensenyament (o lliçó). Les moralitats solen ser la conclusió d'una faula.

No és feliç l'adinerat

ni el rei amb ceptre i corona.

No té la felicitat

sinó aquell que se la dóna.

Un proverbi és un enunciat breu, sentenciós i enginyós d'origen filosòfic que transmet un missatge instructiu, incitant a la reflexió intel·lectual i moral.

“Quan l'últim arbre sigui tallat, l'últim riu enverinat, l'últim peix pescat, només llavors, les persones s'adonaran que els diners no es poden menjar"
(proverbi sioux)


Un refrany és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua un ensenyament o norma de conducta. Aquest té l'origen popular, és d'ús comú i fàcil de recordar.

"On no hi ha sang no es fan botifarres"

"Un bon cuiner sense arròs no pot preparar una paella"

"Sembra melons i colliràs melons; sembra faves i colliràs faves"

"Quan tens set ja és massa tard per fer un pou"

Si fas plans per un any, planta arròs.

Si fas plans per deu anys, planta oliveres"

Adequar-se a l'audiència?

En el món tecnològic, no emetre cap missatge quasi significa no existir. Però la celeritat i senzillesa que reporta el seu ús, s'ha traspassat a la forma d'escriure, degradant-la fins a nivells mínims de qualitat. Amb això no em refereixo al fet d’abreujar els caràcters, sinó als errors ortogràfics.

Potser algú ens dirà que adequar-se a l’audiència comporta utilitzar “el llenguatge SMS”, però l'adequació pot influir a l'hora d'emprar segons quins termes del lèxic, però mai en l'ortografia.

L'augment de les faltes d'ortografia està molt relacionat a les xarxes socials, però el problema s’agreuja quan es generalitza a qualsevol text escrit, essent habitual trobar textos on la preposició “per” ha quedat totalment substituïda per la lletra "x".

Altrament, els éssers humans tenim una habilitat que ens diferència de la resta d’animals. Tenim l’habilitat del llenguatge i l’aversió a la lectura dificulta el coneixement de noves paraules. Si el nostre vocabulari només té dues paraules, ho tindrem més difícil per comunicar-nos que si en tinguéssim vint-i-quatre.

Tret d'un fòrum de Yahoo, en resposta a la pregunta que vol dir l'expressió "tio" o "tia": "es 1 expresion mui usada ablando entre colegis aciendo referencia a un chico o chica. aunque yo la uso tambn al terminar frases".
 

La manca d'educació no és patrimoni de ningú, ni es pot justificar per res del món que no sigui la mandra, desídia o gust per rebolcar-se en la ignorància.

Es poden aconseguir majors èxits quan se sap que dir i com dir-ho i no quan balbotegem procurant trobar paraules que expressin les nostres idees.

Comunicació o incomunicació?

Diuen que Internet és un mitjà de comunicació de masses, però crec sincerament que, ara com ara, s'ha convertit en una plataforma de comunicació de persones, on el verb “Compartir” està guanyant terreny per sobre de la resta.

La comunicació instantània passa a ser part habitual del nostre dia a dia i els continguts dels missatges són una indescriptible mescla de notícies (certes i no), informacions (correctes i no), opinions (adients i no), dades (contrastables i no), etc. que ens du cada cop més a la recerca de la veritat.

Quantes vegades heu rebut notícies que després no han estat veritat?. Quants cops heu vist fotografies que no corresponen ni al lloc ni al temps indicat?. Si no teníem prou en preveure la subjectivitat de les persones, ara ens cal a més a més evitar la falsedat, la tergiversació i la propaganda (que ens tenen acostumats els unionistes del bloc 155, pos aquest facinerosos saben perfectament que la mentida enfronta i crea divisions artificials).      

Així i tot, aquesta fal·lera en compartir informació no significa necessàriament que ens estiguem comunicant, senzillament el que duem a terme només és posada en comú d'una informació i el resultat aconseguit és comunicar més, però comunicar-nos menys.

Mai ningú ens ha ensenyat a escoltar

Les quatre formes bàsiques de comunicar-se són llegir, escriure, parlar i escoltar. Aptituds per la comunicació a la qual dedicarem la major part de la nostra vida però, mentre que algú ens ha ensenyat a llegir, escriure i parlar, mai ningú ens ha ensenyat a escoltar. Una petita però molt important deficiència. 

Si volem interactuar efectivament amb una altra persona (cònjuge, fills, amics, veïns, etc.), lo primer que necessitem és entendre’l i, dissortadament, no escoltem amb la intenció d’entendre, sinó que només ho fem per contestar.

Paga la pena que, abans de contestar una pregunta o fer un comentari, provem d’entendre a l’altra persona. Cal revisar lo que ha provat de dir-nos i, fins que no estiguem completament segurs de lo que ha volgut dir, no hauríem de contestar. La clau de tot està a comprendre. Si comencem per jutjar, mai podrem comprendre.

Hi ha un proverbi sioux que diu: “Abans de jutjar a una persona, camina tres llunes amb els seus mocassins”.  

Pensions SI (doble garantia)

Un altre "espavilat" sense arguments que, com que no els té, utilitza la por per insultar la intel·ligència dels catalans i de les catalanes.

A part que en una Catalunya independent les cotitzacions i els impostos garantirien millor les pensions dels jubilats, crec que fóra bo destapar lo que aquest "espavilat" amaga quant a la responsabilitat que té el Govern d'Espanya a seguir-les pagant:

La primera del MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL: Una persona que és beneficiària d'una pensió de jubilació té dret a percebre-la amb independència del lloc en què es trobi.

La segona del REGLAMENT (CE) Nº 883/2004 DEL PARLAMENT EUROPEU sobre la coordinació dels sistemes de seguretat social: Les prestacions de jubilació degudes en virtut de la legislació d'un o de diversos Estats membres de la UE no poden patir cap reducció, modificació, suspensió, supressió o confiscació pel fet que el beneficiari o els membres de la seva família resideixin en un Estat diferent d'aquell en què es troba la institució deutora. 

Pos ja ho sabeu. Quan els "espavilats" us diguin que els pensionistes catalans perdran el dret a la pensió en una República Catalana Independent, només cal dir tres paraules MEN - TI - DA

 

Catalans, espanyols d'origen i europeus

Un clatellot és el que es mereix lo guapet de C's per insultar la intel·ligència de les catalanes i dels catalans (lo mateix clatellot que va rebre lo Mariano en una entrevista a la televisió). No es pot ser més hipòcrita ni més mentider. Ja n'hi ha prou de tanta dolenteria, manipulació i insults a la veritat.

L'article 11 de la Constitució Espanyola ho diu clar: "Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad", és a dir que si ara ets espanyol ho seràs després d'haver votat SI a la independència de Catalunya i, pel fet de continuar sent espanyol, seguiràs gaudint de la ciutadania europea.

Prou de mentides, prou de manipulació. Voteu SI a la independència, pos llevat que vulgueu renunciar a la nacionalitat espanyola, en un Estat Independent Català, serem catalans, espanyols d'origen i europeus.

      

Lo meló de moro és miraculós

Com que ja ha començat "lo caloret del verano", avui vos parlaré del meló de moro, una fruita que ens aporta molts beneficis per l'organisme i amb la que menges, beus i et rentes la cara.

Beneficis que aporta:

-ajuda a regular la pressió arterial.
-ajuda a eliminar líquids del cos.
-afavoreix la reducció de pes.
-ajuda a regular el nivell de colesterol en sang.
-ajuda a prevenir el càncer.
-col·labora en la desintoxicació del cos.
-ajuda a prevenir problemes de pròstata.
-ajuda a enfortir el sistema immunològic.
-ajuda a dormir i equilibra el sistema nerviós.
-ajuda a regular el trànsit intestinal.
-ajuda a prevenir l'envelliment.

Per acabar, no oblideu la típica tradició de fer "farolets" amb lo meló de moro, més autèntics i més nostres que "les carabasses del Jalouin".  

Què he après avui?

Desprès d'un any a l'empresa publica i trenta nou anys a l'empresa privada tenia prejudicis pels "funcionaris", sense voler veure que també hi ha "burro-cràcia" a l'empresa privada, autònoms inclosos.

Avui m'he adonat que la burocràcia no és un cos estrany a la societat, sinó que emana d'ella i reflecteix els vicis i virtuts de la societat que l'envolta. En conseqüència, hi ha empleats públics responsables, laboriosos, amb iniciativa (i, per fortuna, l'Administració catalana compta amb un bon nombre d'ells), com també hi ha funcionaris despreocupats, absentistes, rutinaris, intrigants o senzillament corruptes.

Per desgracia la imatge del funcionari és la d'aquell que es passa el dia rascant-se la panxa o fent "assumptes propis" i la realitat és molt diferent. La majoria són persones treballadores, responsables, honestes, amables i competents, amb un gran sentit de servei públic. També és cert que, com en qualsevol altra feina, podem trobar funcionaris que son tot el contrari, però que no ens haurien de servir per generalitzar.

No totes les generalitzacions son certes. Cal tenir molta cura amb el que diuen els demagogs, pos utilitzen fal·làcies, presenten informació incomplerta i ofereixen definicions simplistes de la realitat. 

Què he après avui?

Proverbi xinès o proverbi japonès?: Quan deixes d'aprendre, comences a envellir.

Cal aprendre quelcom nou cada dia, sigui el que sigui i vingui d'on vingui. Si pel cos és bo caminar, aprendre deu ser l'hòstia pel cervell.

Comparteixo les tres coses que he après avui:

1) Expressar NO és comunicar. Algunes vegades el "si ja t'ho vaig dir" mereix la resposta "pos no té vaig entendre". Qui expressa només pensa amb ell mateix, qui comunica pensa amb l'altre. 

2) No discutir mai amb un imbècil. Hi ha infinitat de coses millors a fer. "No hase farta desir nada mas".

3) "Quien tiene tienda, tiene que tenel sonlisa". Un somriure és el millor antídot pel mal humor, alleuja l'estrès i crea sentiments de felicitat.

Avore que aprenc demà.

Voldria, voldria, voldria

Aquesta poesia la vaig sentir quan era xiquet i avui, poquet a poquet, l'he tornat a recordar. Sembla mentida lo que fa l'edat, pos no me'n recordo que vaig sopar ahir però he recordat això de fa més de quaranta anys.

 
Voldria ser la nit fosca,
i el dia quan es fa clar.
Voldria ser les estrelles,
que el teu rostre fan brillar.

Voldria ser la lluna plena,
que els teus ulls han contemplat
i voldria ser el tros de terra
que els teus peus han trepitjat.

Voldria ser la finestra,
voldria ser el teu carrer.
Voldria, voldria, voldria
voldria tot això ser.

Voldria ser la fortuna,
per poder-te-la oferir
i voldria ser la mort
per no deixar-te morir.

La llengua és expressió

El caràcter dels pobles
queda reflectit en la manera
d’expressar verbalment l’amor cap a algú.

El castellà amb l'expressió "te quiero" es mostra un xic possessiu.


L’italià dona a entendre que no vol compromís i fa servir la frase "ti voglio bene", que significa et vull bé.


... i els catalans? 

Pos natros emprem el verb "estimar", que vol dir valorar.

La llengua és l’expressió

d’un comportament col·lectiu.

Canviant de llengua canviem també de punt de vista.

L'Esplai d'Ulldecona infectat pel virus "constitucional"

Lo virus "constitucional" també ha arribat a l'Esplai d'Ulldecona i el NO-NO ha sortit de les boques dels seus actuals gestors.

Els meus pares han estat afiliats com associats a l'ESPLAI d'ULLDECONA de l’OBRA SOCIAL DE “la Caixa”, des de fa una pila d'anys (ara no sabria dir-te si des de la seua fundació o quasi). Han pagat regularment la quota d'associat i totes les aportacions per activitats "extres". Uns associats que han utilitzat molt poc les instal·lacions, pos sols anaven un o dos cops a l'any, però sempre han volgut col·laborar pagant la quota perquè estaven il•lusionats de formar part d'una associació del poble on hi tenen amics i companys (cada cop menys).

Aquest any 2014, tot i coincidint amb el 90 aniversari del meu pare, la nova junta de l'ESPLAI d'Ulldecona els comuniquen que NO PODEN SER ASSOCIATS perquè no tenen el domicili fiscal a la localitat d'ULLDECONA, segons sembla ho diu a la "Constitució" (els estatuts de l'associació), i aquesta "Constitució" és inalterable i estricta. No admet raonament lògic possible, és NO i NO.

Veritablement els meus pares tenen la residencia fiscal a Tortosa, però el meu pare viu a Ulldecona de divendres a dilluns, a la casa familiar al carrer Sant Antoni. No té l'adreça fiscal però viu i pensa com a faldut que és, també paga la contribució a Ulldecona per la casa del poble i pels dos nínxols que té al cementeri.

Entre allò que és "legal" i allò que és lògic, social o de sentit comú, em sorgeixen uns dubtes que no acabo d'entendre:

1) Com és que fins ara no havien tingut cap problema, puix la situació de domicili no ha canviat en els últims 25 anys. Si abans podien ser associats perquè ara no ho poden ser?

2) Perquè han fet aquest rebuig coincidint amb el seu 90 aniversari? Quants anys més consideren que pot arribar a "molestar-los" pel fet de tenir-lo con associat? Quina nosa els fa? Quina ment recargolada i enverinada ha propiciat l'expulsió?

3) Tant sagrada és "la Constitució" de l'Esplai d'Ulldecona que no permet fer una excepció a un avi de 90 anys que ha estat associat fins ara? Que potser ara haurà de "vagar per l'espai sideral pel segles del segles"? Lo "Rajoy de torn" no tenia cap altra sortida? 

Vaig tenir la sort de formar part, com empleat de "la Caixa", dels inicis dels Esplais a Catalunya, participant activament amb el seu esperit fundacional: "Un homenatge de 365 dies", contraposat als antics Homenatges a la Vellesa que sols eren d'un dia i no entenc de cap de les maneres la prepotència de la nova junta de l’associació rebutjant un associat que ho ha estat des de fa anys i  argumentant-ho amb un article de la seua "Constitució". Llavors perquè està la Junta? quina funció té la Junta si hi ha una "Constitució" hermètica que no deixa lloc a interpretacions, revisions i adaptacions. Pos a mi que em perdonin, però aquesta Junta i el que he fet aquest matí al vàter son lo mateix: una merda.