divendres, 12 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (E)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Egua:
Euga. Femella del cavall.

Eixemple:
Exemple. «Perquè separat va tot junt i tot junt va separat».

Eixanglot:
Singlot. (cast. hipo).

Eixarmentar:
Aplegar els sarments podats.

Embastar:
Cosir provisionalment la roba en punts llargs.

Embastida:
Bastida on treballen los paletes.

Emblanquinar:
Donar una passada de calç a les parets d'una casa.

Embolador:
Persona aficionada als bous i encarregada d’embolar al bou embolat.

Embolar:
Acció de ficar los ferros i les boles a les banyes del bou embolat.

Embolat:
Que porta boles de foc a les banyes.

Embossar:
Obstruir un conducte.

Embustero:
Mentider. Trolero.
«A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes» (JotaCe King – Any 2001).

Embusteria:
Mentida. Trola.

Emmascarar:
Mascarar. Embrutar-se de carbó. 

Emmanisar:
Enrajolar en manises. Cobrir de manises un paviment o una paret.

Empastre:
Cosa mal feta, que revela manca d'habilitat o ignorància. «Hem fet un bon empastre!».
«La Banda de l'Empastre era una banda de música de caràcter còmic, creada a Catarroja a principis del segle XX i desapareguda cap a l'any dos mil. Se denominava així perquè, en clau d’humor, les seues interpretacions musicals se basaven en lo desordre i el caos (igual mesclaven un pasdoble i una marxa fúnebre, com una peça de Wagner i "Rascayú"). Cap a l'any 1930 van crear los espectacles comicotaurins coneguts com a xarlotades, actuant a les places de bous com la de Vinaròs».

Empelts:
Oliveres joves que fa pocs anys que són empeltades.

Empeltar:
Acció d’inserir part d’una planta en una atra.
Normalment a un peu bort o de poca qualitat li empeltarem un de millor.
Una finca d’empelts és una Empeltada.

Empinat:
Que fa molt pendent. «Lo Coll de l’Ampiqué és molt empinat».

Emporlanar:
Cobrir en ciment una superfície.

Empudegar:
Molestar. Fer coses que desagraden a algú o que li fan perdre el temps. Importunar.
«No m’agrada que empudegueu als veïns tocant los timbres».

Encantar:
Distreure’s.
*Estar encantat*: Estar distret.

Encanar-se:
Perdre l’alè per excés de rialles o de plorar.

Encangrenar:
1) Afectar de gangrena.
2) Enrabiar. Fer bullir la sang.

Encapir-se:
Posar-se fort en una idea errada. Entossudir-se.

Encarabassinat:
Engrescat en una idea.

Encavalcar:
Encavallar. Posar, una cosa, a cavall d’una atra; és a dir a sobre, de manera que se toquen o s’encreuen. «Encavalcar-se els nervis».
Agafant literalment aquesta definició, quan un ensopega en lo seu propi peu (s’encavalquen los peus) en lloc de dir el mot entropessar diem encavalcar: «S’ha encavalcat en los peus i ha topat de cara en la paret».
«Al món casteller se diu encavalcar al situar-se, l’enxaneta, damunt de l’aixecador per carregar lo castell».

Encendres:
Esdevenir furiosa, una persona.
Exaltar-se. Enrabiar-se. Indignar-se. «Per què t’has encès tant?».

Encert:
Casualitat, coincidència. «Va estar un encert trobar-nos per Barcelona».

Encerat: ©ULLDECONA.
Peça gran de tela resistent que fiquem al carro per depositar-hi la verema o també baix les auliveres quan se baten les aulives (Borrassa).

Encetar:
1) Començar a fer servir una cosa. Encetar lo pa. *Encetar una dona*: desflorar-la.
2) Inflamar-se o irritar-se la pell, de resultes d’un fregament continu, de la calor, de la suor o de tot plegat. «Les sabates noves m’enceten lo peu».

Encomanar:
1) Contagiar.
2) Encarregar. «Encomana-l’hi aspirines a Cinteta per quan vagui a Andorra».

Encular-se:
Inclinar-se un carro, tractor o vehicle cap a la part de detràs.
«Este cotxe va molt enculat. Que porteu?».

Enfadós:
*Lo qüento de l’enfadós*: «Vols que et conte lo qüento de l'enfadós?
—Sí.—Jo no et dic sí, jo et dic si vols que et conte lo qüento de l'enfadós.
—No.—Jo no et dic no, et dic si vols que et conte lo qüento de l'enfadós».
*Pareix lo qüento de l’enfadós*: Insistència molesta i impertinent. Se li diu a qui repetix moltes vegades les coses.

Enfit:
Empatx.

Enfitat:
Tip. Embafat. Empatxat.

Enganyar:
*Enganyar al cos*: Minjar alguna coseta per tal de distraure la gana i així poder esperar lo dinar o sopar.

Enganyifa:
Enginy per induir a error en paraules o accions que deliberadament fan creure allò que no és.
«Les roses són roges,
i lo vent les mou,
tu seràs lo sis
i jo seré lo nou
».
Engargallar-se:
Ennuegar-se. Sentir-se obstruïda la respiració per haver fet mala via el menjar o el veure.

Engarronada:
Broma pesada.

Engolir:
Empassar. Fer passar per la gola, de la boca a l'esòfag.

Engordir:
Engreixar.

Enguany:
Aquest any. «Enguany hem estat a NiuYorc».

Engüent:
Ungüent.

Enllestir:
Completar una faena. Per natros correspon,  bàsicament, en netejar la casa.

Enllustrar:
Donar llustre. «Enllustrar les sabates».

Enrampar-se:
Rebre una descarrega en tocar un cos electritzat. «Estos fils enrampen».

Enrasir-se:
Posar-se ras. Lo cel sense cap núvol.

Ensofatar:
És diferent d'ensofrar, és per la vinya i es fa a màquina.

Ensofrar:
Espolsar en pols de sofre. «Ensofrarem les pataques i així no se podriran».

Ensomni:
Somni.

Ensomniar:
Somiar. Quan érem menuts mos dien «No juguis en foc perquè ensomniaràs», «No minges olives negres per sopar que ensomniaràs», però la frase que més me rebentava era «A dormir i ensomniar en angelets», quan lo que volia era ensomniar en angeletes nuetes i jugadoretes.

Ensordar:
Eixordar. Dixar sord per la violència d'un soroll molt fort. «No cridis tant, que m'ensordes».

Ensumar:
Olorar.
«Sempre vaig portar la mateixa colònia i, quan tornava al poble, hi havia amigues que sabien la meua arribada molt abans de retrobar-nos personalment, perquè dien haver ensumat la meua olor a tal lloc del poble. Dissortadament ara, complits els cinquanta, ningú m’ensuma».

Enterra:
Terra. «M’ha caigut enterra i s’ha trencat».

Enterro:
Enterrament.
«El gran humorista Joan Capri explicava el cas d’una vídua que va voler demostrar al món que no era tan beneita com semblava i a la tomba del seu espòs va posar aquest epitafi:
Aquí descansa en Robert,
el meu estimat marit,
ara si que sé del cert
a quin lloc passa la nit.

Entoldat:
Envelat. «Seria bo que la joventut recuperés Entoldat i aparqués lo castellanisme “Carpa”».

Entortilló:
Torcedura del peu.

Entrada:
Rebedor. La primera habitació que se troba en haver passat el portal forà d'una casa.
«A ca meua l’entrada era la botiga de diaris i llepolies. També era sala d’estar».

Entravessat:
Tindre algú entre cella i cella. Detestar a algú per alguna cosa que no ens agrada d’ell. Aversió.
«Tinc entravessats a tots los peperos i a tots los ciutadaneros, perquè no puc en lo cinisme ni en la hipocresia».

Entrevit: ©ULLDECONA.
Pàncrees. Glàndula del cos humà situada darrere l'estómac.

Entropessar:
Ensopegar. Aquest mot té com a sinònim Fer la cameta.

Entufat:
Enfadat.

Enverenar:
Enverinar.
«Pel sol fet d’aconseguir votants, els partits polítics estatals enverenen diàriament a la ciutadania en contra dels catalans».

Enxís:
Encís. Acte i efecte d'encisar. (cast. hechizo).

Equivaldre:
Equivaler. Ésser igual de preu, de valor, de significació.

Èrtic:
Ert. Rígid. Encarcarat. «En este fred mos quedarem èrtics».

Esbardar:
Cobrir lo menjar en una capa de farina i ou per tal de fregir-lo.
«Normalment lo peix s’enfarina (sols se fica farina), la carn s’arrebossa (pa ratllat i ou) i los cardets s’esbarden».

Esbocar:
Encabritar-se un animal, per exemple lo matxo.
«Quan era menut hi havia al poble dos germans, grans i fadrins, que tenien un matxo. Un li dia “Arri!” i l’atre li dia “Sió!”. Lo matxo va acabar tant neuròtic que se va esbocar amunt i avall pel carrer Major. Lo final trist de la història li va tocar al matxo, perquè va estar abatut pels trets de la Guàrdia inCivil, que llavors no estaven per hòsties».

Escafinyat:
Esquifit.

Escamarlanc:
Escamarlà. Crustacis decàpodes astacideus de la família dels nefròpids. Vos heu quedat en la boca oberta.
Los escamarlancs son molt apreciats, i millor si són frescos. A Catalunya la seua temporada va d’octubre a desembre.

Escamarrar:
Separar molt una cama de l'atra. Eixarrancar. Eixancar.

Escamarrat:
Posat en les cames molt separades. Eixancat. Eixarrancat.

Escampatall:
Dixa’t de qualsevol manera. Escampall.

Escarabitxa:
Escarabat. (cast. cucaracha).

Escarpi/escarpe:
Barra de ferro d'uns 20 a 30 cm. de llargada que servix per a fer forats a la pedra, per a separar fent palanca dues peces d’un cos o per treure claus. Escarpre.

Escarrassar:
Collir olives en la mà.

Escarroll:
Tros de ram de raïm.

Escatinyar:
Donar menys del que convé o pertoca. Retreure's de donar. Escatimar.

Escatxill:
Esquitx.

Escatxillar:
Esquitxar. «Pos expressament he escatxillat lo full perquè veigeu lo que és un escatxill artístic de tinta».

Escolanet:
Noi que servix missa i ajuda a atres ministeris de l'altar.
«La meua primera faena retribuïda. Per cada enterro mos donaven (en negre) deu rals. Tota una fortuna».

Escoltar-se:
Atendre excessivament a l'estat de salut propi, observant minuciosament els símptomes reals o imaginaris.

Escomençar:
Començar. «Escomenço a dinar que tinc pressa!».

Escopinyada:
Escopinada.

Escopinyar:
Escopinar.

Escorredor:
Aparell de fusta, compost d'un bastiment que sosté una sèrie de travessers paral·lels entre els quals se fiquen los plats perquè s'escorrin després d'escurar-los.

Escrita:
Rajada. Peix de diferents espècies del gènere Raia, caracteritzades per tindre l'esquena tacada de ratlles o puntets de diverses formes.

Escrúpol:
Repugnància de menjar, beure, tocar alguna cosa. Fàstic.

Escrupolós:
Que té escrúpol.

Escudellar:
Distribuir els aliments passant-los de l'olla als plats.

Escudelles:
Eines de cuina que servixen per escudellar.

Escuranda:
Lo que tens per escurar: plats, gots, escudelles i atres recipients utilitzats per cuinar i menjar.

Escurar:
1) Netejar los plats i gots del menjar. «A ca meua escura la Whirlpool».
2) Aprofitar. «Aquesta costella, l’has d’escurar, encara hi queda carn!».

Escut:
Escudet d'empeltar. Tros d'escorça tendra que conté un ull i se separa de l'arbre per a fer-ne un empelt.

Esgarrany:
Esgarrinxada. Esgarrapada.

Esgarranyar:
Ferir en les ungles. Esgarrapar.

Esgarrar:
Esquinçar. Estripar.

Esgarrat:
Esguerrat. Mutilat.

Esgarrifar:
Tremolor convulsiu pel fred, la febre, d'un soroll estrident, d'una emoció intensa.
«Avore, Avore... no hem de confondre Esgarrifar i Esmussar encara que totes dos sensacions mos fiquen, a vegades, la pell de gallina».

Esgatinyar-se:
Barallar-se lleugerament, sense arribar a ferir-se greument.
«Com que la paraula esgatinyar ve de gat, pos no t’estranyes si surts una mica esgarranyat».

Església:
*Església de Sant Lluc*: Temple gòtic en honor al patró que hi ha a la Plaça Major del poble. La seua construcció se va començar l'any 1373 i se va consagrar l'altar major l’any 1421.

Esgolar:
Fatigar-se la gola cridant. «M’he esgolat cantant».

Esllinguit:
Llanguit. Massa prim. Que no té la grossor que li correspondria per la seua alçada.
«La meua néta està cada dia més esllinguida».

Esmolet:
(Fonètica: Asmolet) Esmolador. Afilador. Home que té per ofici esmolar ganivets i atres eines.
«Era un ofici ambulant molt antic. Los esmolets portaven una pedra d'esmolar que anava acoblada a un cavallet de fusta d’un carretó i la feien moure en los peus. Anaven de poble en poble i feien un soroll musical fort en un flabiol de set forats.
A partir del segle XX portaven la mola al porta paquets d'una bicicleta, que passades unes dècades va ser substituïda per una motocicleta, però a finals del segle XX aquesta professió va desaparèixer quasi totalment».

Esmussar:
1) Perdre el tall, per exemple un ganivet.
2) Impressió aspra i desagradable que fa posar la pell de gallina, se tensen los muscles i les dents mos formiguegen.

Espai:
Anar a poc a poc. Anar en cura. «Aneu espaiet o caureu a la séquia!».

Espaladrap:
Esparadrap.

Espalmatòria:
Palmatòria. Canelobre on fiquem l’espelma.

Espapillar: ©ULLDECONA.
Triar los millors grans de raïm.

Espardenya:
*Anar en una sabata i una espardenya*: No tenir cura en l'aspecte exterior.

Espart:
Fregall. Manyoc d'espart entrelligat, en què se freguen i netegen los plats, les rajoles, les parets, etc. (cast. estropajo).
«Ara los esparts porten fibres abrasives i una esponja de niló que ens protegix les ungles».

Espatllera:
Respatller de cadira, de banc o d'un altre seient.

Espavil:
Vivesa. «Espavil, que ve el carril!».

Espedregar:
Al tros, treure les pedres del terra.

Espenta:
Empenta.

Espentejar:
Donar empentes. Empentejar, empènyer.

Esperit:
*Esperit de vi*: Alcohol.
*Patir d’esperit*: Tindre un patiment o una preocupació profunda.
*Ser un esperit de contradicció*: Se diu de la persona que li agrada molt polemitzar per qualsevol qüestió.
*Tindre poc esperit*: estar mancat d'energia interior, de coratge davant les dificultats o perills.

Espill:
Mirall. «Tothom és com un mateix se creu que és».

Espinada:
Columna vertebral. «Pos a mi m’agrada lo Corasson Espinado».

Esplai:
Esta paraula l’he ficat per explicar, al meu entendre, la injustícia comesa sobre mon pare per part d’este centre “cívic” (?) que s’autoproclama "Obra Social" (?).
Enguany, coincidint en lo 90 aniversari de mon pare, la nova junta de l'Esplai d'Ulldecona li va comunicar que NO podia ser associat perquè no té el domicili fiscal al poble. Segons sembla surt (?) a la "Sagrada Constitució" (els estatuts de l'associació), i esta "Constitució" és inalterable i estricta. No admet raonament lògic possible, és NO i NO.
Entre allò que és "Constitucional" i allò que és lògic, social i de sentit comú, m’apareixen uns dubtes raonables que no acabo d'entendre:
Com és que fins ara no hi havia cap problema?. Si va poder ser associat estos últims 20 anys, perquè ara no ho pot ser? Perquè li fan este rebuig coincidint en lo seu 90 aniversari? Quants anys més consideren que pot arribar a "molestar-los"? Quina nosa els fa? Quina ment recargolada i enverinada ha propiciat l'expulsió? Tan sagrada és "la Constitució" de l'Esplai d'Ulldecona que no permet fer una excepció a un güelo de 90 anys que ha estat associat fins ara? Que potser també haurà de "vagar per l'espai sideral pel segles del segles"? Lo "Rajoy de torn" no tenia cap atra sortida?. Si sols pagava i no anava, que els molestava?.
No entenc de cap de les maneres la prepotència de la nova junta argumentant lo rebuig en un article de la seua "Constitució". Llavors, perquè està la Junta?, quina funció té la Junta? si hi ha una "Constitució" hermètica que no dixa lloc a interpretacions, revisions i adaptacions.
Nota: Mon pare viu a Ulldecona de divendres a dilluns. Paga contribució de la casa al carrer Sant Antoni i les taxes dels dos apartaments que té al Cementeri (Residencia Vida Futura S.A.). Sempre s’ha sentit faldut i sempre ho ha demostrat. On és lo problema?

Espollogar:
Esporgar. Podar. Tallar les branques velles o sobreres d'un arbre.

Espuma:
Escuma.

Espurna:
Guspira.

Espurnejar:
Plovisquejar. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes.

Estall:
Treball a preu fet que s'ha acordat o ajustat per endavant, no segons lo temps treballat (jornal).
*Anar a estall*: Fer una activitat sense descans i de pressa per concloure aviat.

Estamordit:
Atordit.

Estampar:
Anar a petar, una persona o un vehicle, contra una superfície dura.
«Lo crio tota la nit plorant; m’entraven unes ganes d’estampar-lo contra la paret».

Estanteria:
Prestatgeria. Moble compost de diferents estants per a tenir llibres.

Estaquirot:
Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer.
«Aquí sense fer res parixes un estaquirot».

Estar:
*Estar més allà que aquí*: Expressió que se diu quan alguna persona està tan malament que pareix que s’ha de morir. També quan una persona està molt cansada o té molta son.

Esteranginador:
Granera molt llarga i en un drap, per treure les teranjanes.

Estirar:
*A tot estirar*: Com a màxim, com més tard.
«A tot estirar vindre’m per Festes».
«A tot estirar editaré uns tres-cents exemplars».

Estirassó:
Acte d'estirar. Estirada.

Estisora:
Tisora. Tisores. «Fa mitja hora que busco les estisores».

Estopenc:
Menjar que és difícil d’empassar. Sec, eixut, com estopa.
«Esta carn està molt estopenca».

Estornudar:
Esternudar.

Estornut:
Acte d’estornudar.

Estragat:
Cansat.

Estrassa:
*Paper d’estrassa*: Paper de qualitat inferior que servix generalment per a embolicar.

Estrellat:
Estelat. Guarnit d'estrelles. «Una nit estrellada».

Excusat:
Lloc on se fan les defecacions; la comuna, la latrina, lo vàter, lo cagador, etc.
«Ficar la imatge d’un cagador hauria estat lleig, per això m’he decantat per la imatge del paper de vàter que molts hem utilitzat de menuts. Un paper no porós, que semblava plàstic. Ja m’explicaràs».

Extremat:
Llampant. Cridaner. «On vas en esta faldilla tan extremada?».