dilluns, 22 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (P)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Pa:
«En pa i vi se passa lo camí»: vol dir que sols de pa i vi podem anar vivint.
«Lo pa calent fa mal a la panxa».
*Pa d’àngel*: Retalls que queden de les hòsties no consagrades i que mos donaven les monges agustines quan anaven a fer d’escolanet.
*Pa d'agulles*: el que porta mesclades agulles i se dóna als gossos per matar-los.
*Pa socarrat*: Quan se mos ha cremat a la brasa.
*Sopa de Pa i all*: La sopa que fèiem quan teníem pa sec (Sopes escaldades).
«Un plat molt típic i econòmic són les Sopes escaldades, que aprofiten l’aigua de bullir les bajoques, lo bròcul , la col, los cigrons, etc.. Per preparar-les: primer se freguen en all unes llesques de pa torrat tallat ben prim, s’unten d’oli abundant, se fiquen a un plat fondo i se tira per damunt l’aigua ben calenta de bullir la verdura. Més fàcil impossible. Si és plat únic o voleu alimentar més al comensal, podeu ficar un rovell d’ou remenat i si encara voleu estalviar més, aprofiteu lo pa sec de dies anteriors».
*Pa de canonge* ©ULLDECONA: El que té tres crostons al voltant d'una fogassa central.
*Pa de casa*: lo pastat a cada casa particular.
*Pa florit*: el que té floridura per la humitat o perquè fa dies que el tenim.
*Pa de màquina*: el que ha estat elaborat mecànicament, i que un cop cuit esdevé de molla molt atapeïda i de gust molt diferent del que ha estat fet a mà.
*Pa sec*: pa dur.
*Pa de figa*: Massa de figues seques tallades a trossets molt atapeïdes.

Padastre:
L’home d'una dona en relació als fills que esta té d'un matrimoni anterior.
«Pos ara que ho dius, jo sóc lo padastre de l’Andrea i la Patrícia, les filles de la meua dona. No hi havia caigut».

Padrí/ina:
Els que solen regalar la palma o la mona. Persones que presenten un infant a les fonts baptismals i que adquirixen l'obligació moral de protegir-lo i fer-li de pare o de mare si arriba a quedar orfe. «Lucas i Maria son mon padrins».

Pagra:
Peix de carn apreciada però que no és fàcil de trobar perquè és solitari. Pagre. Pargo.

Pala:
Cadascuna de les dos dents del mig de la boca al maxil·lar superior i que s’han fet més grosses de lo habitual.

Palaia:
Peix que té la denominació catalana més genuïna com palaia, però com que los pixapins li diuen "Llenguado" pos així lo coneixen a tots los restaurants.
Segons sembla, naixen normals, com un peix qualsevol, i se fan raros (aplanats i en los ulls al damunt) de grandets.
A la Viquipèdia diu que se reproduïx fent la copulació zalamalibú, però enlloc t’expliquen com és, així que continuaré fent lo missioner.

Palet:
Base o plataforma de fusta de mides 80x120 centímetres i que servix per facilitar moure les càrregues que se posen damunt.

Palissa:
Una metralladora d'hòsties. Sèrie de cops donats per fer mal a algú. «Barça 5 – Ploramiques 0».

Pallissa:
Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla.

Palma:
Fulla de palmera engroguida que porten los xiquets a beneir lo Diumenge de Rams i que normalment regala la padrina.

Palmateo:
Aplaudiment. Expressió d’aprovació feta en les mans.

Palo-santo:
Caqui. Fruita rodona, rogenca, blana i de gust semblant al plàtan madur. Diuen que restreny.

Paloma:
Papallona.

Pampliner:
Que fa pamplines, demostracions fingides d'amor, de cortesia.
«Soc un cavaller,
per això porto capa,
i quan te veig pel carrer,
lo cor se me fa nata».

Panolla:
Espiga de panís.

Panís:
Planta gramínia. Blat de moro. Quan està torrat, ara li diem «Kikos».

Panís petador: ©ULLDECONA.
També conegut com panís de monja: el de gra més menut i més petador que el gros, quan lo posen al foc.

Pansa:
Erupció vesicular que apareix als llavis en estats febrils.

Pantano:
Embassament d'Ulldecona situat a la província de Castelló (dins lo terme municipal de la Pobla de Benifassà). Se va construir l'any 1967, finançat per pagesos d'Ulldecona, i la seua capacitat màxima és d'11 hm3. L'aigua s'utilitza per a regar 2.514 Ha i és compartida per les poblacions de la Sénia, Rossell, Sant Rafel del Riu i Ulldecona.

Pany:
Tros de paret en una mateixa línia. Les habitacions d’una casa solen tindre quatre panys de paret.

Paperets:
Trossets rodons de paper que se tiren al ball o a la desfilada de carrosses. (cast. confeti).

Parallofa:
Fulla seca de la panolla de panís que abans s’utilitzava per farcir la màrfega.

Parament:
*Parament de la taula*: conjunt de plats, gots, culleres i atres objectes per al servei de la taula de menjar.
*Parament del llit*: conjunt de roba que cobreix i adorna un llit.
*Fer los Paraments*: (castellanisme). Donar la benvinguda. Felicitar a algú.

Pardal:
1) Moixó. Vilero.
2) Un dels noms en que se coneix l'òrgan sexual masculí, també anomenat titola.

Parladuria:
Cosa que se diu sense molt de fonament. «No faces cas, són parladuries de la gent».

Parlar:
*Parlar en to de solfa*: Parlar recriminant i posant-se en pla de superioritat.

Parèixer:
Segons sembla, segons els indicis. «Me pareix que este 2014 serà un any històric per Catalunya».

Parpalina:
Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a fer palanca més menuda que un parpal.
«No hem de confondre la parpalina i la palanqueta, barra de metall corbada en un extrem i de puntes aplanades, que en general du una petita fissura en les terminacions per treure claus».

Passera:
Passa; malura epidèmica. Grip.

Pasterada:
1) Faena mal feta, executada malament.
2) Excrement de bou o de vaca.
«Quan érem joves, i mos calien quartos per sortir, era habitual anar a treure pollastres de les granges, però esta faena era molt dolenta perquè se te ficava la gallinassa als pulmons. Natros teníem com alternativa la granja de Remigio, que era de bous i no tant perjudicial per la salut, però hi havia pasterades fastigoses. Lo primer dia que vaig anar, mentre netejàvem la quadra, lo Matón de la Foia va agafar una pasterada en una pala i, cridant-mos, la va tirar. La pasterada mos va tocar de ple a la cara i se mos van acabar de cop los escrúpols».

Pastisset:
Casqueta. Panellet de pasta farcida de confitura de cabell d'àngel, pasta de moniato o brull. «Al Regne de Valencia, més saladets que natros, los fan farcits de tomaca i tonyina, d'espinacs o bledes, de ceba fregida i pèsols, etc.».

Pataca:
1) Lo fruit de la terra, conegut com lo tubèrcul de la pataquera.
2) Monyo que portaven les güeles.
*Alça pataca!*: Exclamació irònica que se sol utilitzar en una conversa per desqualificar una asseveració.
«També quan volem fer una brometa a un xiquet, li assenyalem la camisa en lo dit i diem: Tens una taca!, lo xiquet abaixa el cap provant de mirar la taca i de sobte, tot i fent-li un copet a la barbeta se diu: Alça pataca!».

Patinada:
Relliscada d’un vehicle de rodes, be perquè hi ha oli, gel, aigua, sorra o herba molla.

Patut:
Que no té ni agilitat ni gràcia en los moviments, Que corre menys del que caldria.

Pedrís:
Lloc de pedra per assentar-se.

Peixet:
Plat de peix menut fregit. Morralla fregida.

Peluda:
Peix de forma aplanada, paregut a la palaia, però més econòmic.

Pelussa:
Borra. Porcions peloses que se desprenen de la roba a força d'usar-la.

Pelussera:
Abundància de pèls no pentinats.

Pelut/da:
Que té molt de pel als braços o a les cames. «Si a més a més té pels al clatell, a la cara, al pit, a l’esquena i al cul, llavors és un Os».

Pendre:
Prendre.
*Pendre’l bany*: Banyar-se.

Pensament:
1) Porció de temps molt curt. «Ho ha enllestit en un pensament».
2) Facultat i acció de pensar.
*Endevinar el pensament*: endevinar allò que algú pensa.
*Fer un pensament*: pensar, aplicar l'atenció en qualsevol cosa.
«Quan se fa tard i ens cal marxar cap a casa, solem dir: Fem un pensament».

Pentinador:
1) Mocador gran de forma similar a la toquilla en què se cobrix, des del coll fins a la cintura, a la persona que se pentina, perquè no se li posin cabells al vestit.
2) Lo vestit que mos fica lo barber quan mos volem tallar lo cabell.

Percal:
*Tindre un percal*: Tindre un embolic o un problema. «Avore com arreglem este percal».

Perdigana:
Perdiu jove.

Perdiueta:
Una perdiu, però sense donar-li importància.

Perdiu:
Espècie d’au de color gris rogenc en lo bec i les potes roges. Vola a una velocitat molt ràpida, però fent molt de soroll i és incapaç de fer recorreguts llargs. «Los caçadors diuen que la perdiu és més saborosa si l’han feta volar o córrer molt, potser perquè els ha donat més faena i valoren la cansera».

Perdut:
Persona de mala conducta i negligent en l'aspecte moral.

Perer:
Pedrer. Dilatació de l’esòfag d'una au.

Perequillo:
Pasta dolça molt tradicional i típica d’Ulldecona. «Aurelles de burro».

Pereta:
Bombeta per l'electricitat.

Perla:
Averia de les motos produïda generalment per un excés d'oli a la barreja. Aquest excés se va dipositant entre els elèctrodes en forma de carbonissa i tanca els elèctrodes, evitant que se fase l’espurna necessària per la combustió. Per això es normal vore motoristes bufant la bugia.
«Mon pare duia, a la seua Lambretta, una dinamo alemanya tant potent que quasi no necessitava bugia per fer la xispa. Per fer xarlotada, solia anar pels tallers mecànics preguntant si tenien una bugia vella, perquè la seua no li funcionava, i agafava la primera que trobava pel terra. Tothom se fotia a riure, però mon pare netejava la bugia en dos escopinyades i la ficava a la moto, que arrancava a la primera. Llavors tots se quedaven fent cara de badocs».

Perolada:
La menja cuita de cop dins un perol.

Perxe:
Porxo.

Pesolina:
Llegum semblant al pèsol, però de gra més menut que solem donar per minjar als coloms.

Pesseta:
Un dels meus malnoms.
«A sovint em perdo i no se qui soc: De menut me dien “lo fill de Pere de la Hife”, després “Campaneto” i “Pesseta”. De més gran “sinyor”, “oiga usté”, “lo pare de l’Omar”, “l’home de la Sílvia”, tota una pila de malnoms que me confonen, al igual que li passava al Dinio a la nit. Crec sincerament que hauré d’anar una temporadeta al monte per retrobar-me, per cercar lo veritable JO, per donar espai i temps a que se manifeste. A lo millor soc un Mestre Yedai i no m’he assabentat. To be, or not to be».

Pesteta:
Bitxo. Pebre coent. També persona molt irritable (dolenta de collons).

Petricó:
1) Unitat de mesura de volum per a líquids que ve a ser ¼ de litre i se feia servir per a l'oli, vi, o llet.
2) Recipient que té la capacitat de ½ de litre i servix per mesurar l’oli, lo vi o la llet.

Petroliera:
Recipient de llauna destinat a tenir-hi petroli, però que servix també per a tenir-hi gasolina o gas-oil.

Petromax:
Llum que fa servir combustible derivat del petroli. Va agafar lo nom de la marca que va comercialitzar lo més famós i popular.

Petromecs:
Unes bones i precioses mamelles.
«Me penso que aquesta fal·lera de mamella deu ser producte d’algun gen que portem repetit cinc o sis vegades al nostre cervell: de menuts la xuclem, de grans la toquem, los polítics la munyen, los metges les unflen, etc.».

Peüc:
Curt d'enteniment. «Ser més ruc que un peüc».

Pianiste:
Pianista. Persona que toca lo piano.
«No tinc cap foto tocant lo piano, per això vos fico està on surto tocant la guitarra».

Pica:
Peça de pedra destinada a rebre aigua.
La *Pica d’escurar* és lo lloc on escurem la vaixella.

Picada:
Conjunt d’ingredients esclafats picant-los dins lo morter que servixen per millorar lo gust d’un guisat. Normalment son ametlles, pinyonets, pa torrat, avellanes, etc.

Picadura:
Tabac tallat a trossets menuts per a fumar.

Picaport:
Peça de ferro per a picar a la porta i també palanqueta de ferro que pitjant i alçant-se permet obrir la porta (pestell).

Picar:
Trucar per telèfon. Telefonar.

Picassor:
Picor. «Es de mala educació gratar-se els ous quan tens picassor».

Picolat:
Menja de forma esfèrica feta de carn picada, sagí de tossino, pebre i sal.

Pietat (Mare de Déu de la):
La patrona d’Ulldecona. Entre agost i setembre té lloc la festa major en lo seu honor i cada cinc anys (los acabats en 4 i en 9) se baixa la imatge de la Mare de Déu de l’ermita a coll fins lo poble. Són les Festes Quinquennals.

Pigota:
Verola. Malaltia infecciosa caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell, que en esclatar-se i caure la crosteta solen dixar cavitats inesborrables.

Pinzà:
Pinsà. Lo pardal més comú de tots. Sol volar en estols i les ratlles blanques a les ales i a la coa lo fan inconfusible.

Pinxar:
(castellanisme). Punxar-se una roda.

Pinyol:
Part interior llenyosa d'un fruit, com per exemple l’auliva.

Pisso:
Terra, de mosaic, de gres o ceràmica.

Pito:
Xiulet.

Pitral:
La part exterior dels pits d'una persona. «No me feu triar entre pitral i pitrera perquè no m’aclarixo. Doneu-me el lot sencer».

Pitrera:
La part anterior dels pits.

Pitxera: ©ULLDECONA.
Pitxer. Gerra.

Pitxó:
Colom que se cria a casa.

Pitxolí:
Boleta de naftalina. Sistema tradicional eficaç contra les arnes i les seves larves, la tinya.

Pixerada:
Pixarada. Pixada. L'orina que s'evacua d'una vegada.

Pixum:
Mullader de pixat.

Plaça:
Espai ample i descobert on es venen comestibles i atres coses. Mercat públic.
*Anar a plaça*: anar al mercat públic per comprar.
*Fer plaça*: estar a la plaça per vendre-hi coses.
La frase: «Que passa? -- Un burro per la plaça» no se referix especialment a la plaça del Mercat perquè de burros ni ha a tot arreu.

Plana:
Propietat rústica que sol estar plantada d'auliveres i garrofers, on no calen marges perquè el terreny és pla.

Plantar:
Ficar en la terra un brot, esqueix, etc., perquè hi arreli, o una llavor, bulb, etc., perquè hi creixi.

Planter:
1) Lloc on es crien les plantes menudes, destinades a ser trasplantades.
2) les mateixes plantes abans de ser trasplantades.

Plantó:
Estona que algú està aturat esperant alguna cosa.
Aturada llarga.
*Estar de plantó*: Persona que està dreta i sense moure's d'un lloc.
*Fer estar de plantó*: Fer esperar aturat a un lloc.

Plàtera:
Plat gran en què se porten i servixen a taula los menjars.

Plegamans: ©ULLDECONA.
Insecte del gènere Mantis de forma llarguera. Té les potes de davant molt robustes, les quals posa plegades davant lo cap com si estigués en actitud de pregar.

Plegar:
Dixar la faena o no continuar alguna activitat. «Al matí pleguem de treballar a la una». «Plega de l’ordinador que anem a dinar».

Ploguda:
Pluja. Acció de ploure. «La ploguda d’ahir anirà molt be pels melons».

Plogudeta:
Ploure lleugerament, quatre gotetes. Plugim.

Plom:
Persona que molesta o que cansa la seua presència.

Ploms:
Lo quadre elèctric de protecció d’un habitatge quan érem menuts. Lo lloc del comptador on havia un filet de plom que se cremava cada dos per tres per pujades de tensió o per connectar massa aparells a l’hora. Si no sabies *Canviar los Ploms* quan *Saltaven los Ploms* té quedaves sense llum. Actualment solem tindre un quadre elèctric compost per un interruptor de control de potència i diversos interruptors magneto tèrmics i diferencials.

Ploricar:
Plorar sense fer molt de soroll. Ploriquejar. Fer lo ploricó.

Ploron:
Que plora sovint i sense motiu. Ploramiques.

Ploure:
*com si plogués*: Sentir sense fer-ne cas. No escoltar.

Plovisnar:
Ploure lleugerament, a gotes molt menudetes. «Fa dies que no para de plovisnar».

Plumier:
Estoig, generalment en forma de caixa, per guardar plomes, llapis, gomes, etc. Agafa lo nom de la marca francesa que el va treure al mercat. Tenir-ne un de dos pisos era l’hòstia.

Poc:
Petita quantitat.
*Per poc*: Gairebé. «Ves en compte, que per poc caus».
*Poc-senderi*: Persona que té poc seny o poc coneixement.
*Poc-suc*: Persona que no té gracia, que diu bajanades o que és incongruent.
*Pocs-modos*: Persona mancada de cortesia, de bones maneres.
*Pocavergonya*: Desvergonyit.
*Pocsucada*: Bajanada.

Poguer:
Poder. Ser capaç. Tindre força, habilitat o mitjans. «Una cosa és voler i l’atra poguer». «Si no pots fer lo que vulguis, fes lo que puguis».

Pòlio:
Malaltia infecciosa vírica de nom Poliomielitis que afecta nomes als humans. Va estar una de les malalties d'infància més temudes del segle XX.
Lo virus entra al sistema nerviós central, infectant i destruint neurones motrius.
«Quan era menut, la pòlio me va tocar de resquitxada. Qui primer se va adonar va ser mon iaio, perquè me tirava pilotes a la ma esquerra i no les podia aguantar. Lo metge va receptar tirar-me tovalloles xopes d’aigua bullint a sobre lo braç i va ser llavors quan vaig adependre a cantar opera. Les seqüeles que me van quedar son: lo dit índex senyala garxo, lo braç esquerra un pel més curt que’l dret, no sento per l’aurella esquerra i suposo que també va tocar lo cervell perquè tinc més intel·ligència emocional (dret) que coeficient d’intel·ligència (esquerra), on m'he quedat a 159».

Poll:
Insecte molt menut. N'hi ha dos espècies principals, lo poll de cap, que se cria als cabells de les persones i lo poll de roba, que se cria damunt l’esquena de les persones. Totes dos són molt molestes per les seues picades i perquè són difícils de fer desaparèixer a causa del seu gran poder de reproducció i menudesa.

Pollada:
Llocada. Conjunt de pollets nascuts d'una covada de la lloca.

Pollegana:
Arada formada per dos barres llargues unides en forma de U.

Pollet:
Ocell menut, lo fill de la gallina.

Pollós:
1) Que té polls.
2) ©ULLDECONA. Tacat de piquets, sigue naturals o per brutor, com els de la roba mal rentada.

Polo:
Per norma general és lo gelat que porta un pal de fusta, però també se sol dir polo al “Calipo”.

Polp:
Mol·lusc cefalòpode del gènere Octopus. Pop.

Pols (femení):
Partícules no adherides, de terra o d'atra matèria sòlida, tan menudetes que poden ser alçades i emportades pel vent.
*Traure la pols*: Netejar. Espolsar.

Pols (masculí):
1) Batec produït a certs punts de les artèries pel moviment de la sang en circulació.
2) Punt d'unió de la mà i l'avantbraç, on se sent bé lo batec.
3) La part de la cara situada entre l'ull i l'orella, on se sent lo batec arterial.
*A pols*: En lo propi esforç, sense ajut d’atres.
*Fer un pols*: Prova de força en lo braç.

Polseguera:
Gran quantitat de pols, sobretot la que s'alça moguda pel vent.

Pólvora:
Mescla de Nitrat de Potassi, Sofre i Carbó vegetal. Si augmentem la proporció de Nitrat de Potassi, ho fa la vivacitat; si l'increment correspon al Sofre, se conserva millor, i posant més Carbó, la producció de gasos es major.
«Tots teniem un braser a casa i un hort per ensofrar, sols calia anar a la farmàcia per pastilletes de potassa: “ma sortit una llagueta a la llengua”. A punt los tres ingredients, només quedava cavil·lar la malifeta a fer».

Ponedora:
Lloc destinat a pondre-hi les gallines. Nieró. Ponedor.

Poquet:
En petit nombre o quantitat.
*A poquet a poquet*: a poc a poc, lentament.

Pòrtland:
Ciment. Mescla calcinada que pastada en aigua fa morter i servix com material de construcció. «Lo ciment se va inventar l’any 1824 a Anglaterra i lo seu color era igual que les pedres de l’Illa de Pòrtland al sud-est d’Anglaterra, per això hom ho coneix com Ciment Pòrtland».

Porquera:
La casa del tossino. Lloc on se tenen tancats los tossinos per engreixar-los.

Portadora:
Atuell de vimen per la verema.

Pos:
(castellanisme). Doncs. «Que conste en acta: Escric “pos” ben conscient, que això de dir “doncs”, a mi me sulfura i m’enerva!»  (Anton Dorca).

Potra:
Bona sort.

Potrós:
Que té bona sort.

Poval:
Recipient que té una ansa i servix per a povar, transportar o guardar aigua. Galleda.

Povar:
Treure aigua del pou. Poar.

Pregonero:
(castellanisme). Encarregat de fer los bandos. Pregoner.

Prèmit:
Premi. Allò que es pot guanyar per sort en una rifa o per haver guanyat en una competició.

Preparamenta:
Preparació.

Present:
Obsequi que sol fer. A l’expressió *Portar un present*o *Enviar un present* solia ser un Braç de gitano.

Primentó:
Pebrot.

Probe:
Incorrecció de Pobre que quan la sento al·lucino.

Professó:
Una de les variants de Processó. Desfilada ordenada i solemne amb algun fi, especialment religiós.

Pronte:
Prompte. Aviat. Ràpid.

Propet:
Prop.

Provar:
Emprovar.

Provessó:
L'atra variant de Processó. Desfilada ordenada i solemne amb algun fi, especialment religiós.

Pudent:
Malsofert. Massa exigent.

Puesto:
(castellanisme). Lloc. Castellanisme introduït des del segle XVI.

Puntera:
Peça de cuiro que forma part de la sabata i cobreix la punta del peu.
*Xutar de puntera*: Xutar en la punta del peu.

Puntetes:
Caminar sostenint-se damunt les puntes dels peus.

Punxenc:
Que punxa.
*Caragol punxenc*: Corn. Cargol punxós.

Puppút:
La nostra forma fonètica de dir Puput o Putput. Ocell de bec molt llarg que té les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques i una coa negra en ratlles blanques. A sobre del cap té un floc de plomes erèctils.

Puret:
Cigar puro, però menut.