dijous, 25 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (S)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Sa:
Forma femenina de l'adjectiu possessiu son. «Dilluns va vindre Pepe i sa tia la monja».

Saber:
*No saber per on pegar*: No saber què fer. No saber per on anar. No saber com resoldre un problema.
*No saber fer una O en un canut*: ser molt ignorant, no saber fer res.

Saboc:
Badoc. Beneitot. (cas. papanatas).

Sabonera:
Escuma que fa el sabó a l'aigua i per extensió, escuma en general. Bromera.

Saborija:
Sajolida. Planta de flors blanques o rosades de calze acampanat, molt olorosa i que fem servir per aromatitzar sopes, olives i atres aliments.

Sabut:
Persona que se creu que ho sap tot, que pot opinar de tot i que ho coneix tot. Una espècie de tertulià de 13TV però en versió falduda.
«Sempre que hi ha qualsevol enrenou recordo les paraules de mon iaio: Qui t'ho ha dit?, pos lo tot era saber d'on sortia la notícia, si el que l'escampava era un poca-solta o algú assenyat.
Ara però, se'm fa difícil seguir les paraules del meu iaio. Los polítics diuen avui blanc i demà negre, los de la caverna mediàtica només escampen mentides i mala sang, los amants dels drets humans defensen als malfactors, hi ha més respecte pel gat del carrer que pel veí de casa i la paraula donada és llei per pocs de nosaltres».

Sacsar:
Moure repetidament d'un costat a l'altre o de dalt a baix. Sacsejar. «Sacsa una mica los llançols perquè s’airegen».

Sacsó:
Doblec fet a la roba per a poder escurçar la peça.
«Ficaré quatre agulles de cap perquè no se desfaigue lo sacsó».

Safareig:
1) Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, séquia, sénia, pou, etc., destinada a regar.
«Mos va dir que tenia piscina i allò no arribava ni ha safareig».
2) Dipòsit quadrangular dins el qual se fica l'aigua per a rentar la roba.
«Lo safareig era la banyera que teníem quan érem menuts».

Safranòria:
Safanòria. Pastanaga.

Salitre:
1) Nitrat de calç que se presenta en forma d'eflorescències salines en les parets i terres humides.
2) Nitrat de potassi. Adob mineral d'una gran importància pels conreus, lo famós Nitrato de Xile d’aquells anuncis, com el que encara se conserva a les Ventalles.

Salmorra:
Dissolució aquosa de sal en l'aigua, que va d'un 3,5% (concentració típica de l'aigua marina, la concentració més baixa per salmorrar aliments), fins al voltant del 26%.
És un sistema molt antic de conservar los aliments, com l’arengada i l’abadeixo. En el cas d'adobat i conservació de les aulives se fa servir una concentració de sal entre el 6 i el 10%, i s'afegeixen herbes aromàtiques, com la saborija, i atres productes com pot ser l’all, etc.

Sangonera:
1) Cuc de cos aplanat que a cada extrem té un xuclador per poder adherir-se al cos d'atres animals i xuclar-los la sang. En fer-ho, les sangoneres alliberen una substància coagulant i anestesiant que evita l'hemorràgia.
2) Negoci o atra cosa que absorbeix grans cabals.

Sants:
Estampa o gravat en general, figura d'una revista, etc. «Tu no lliges, només mires los sants». «Vaig a comprar sants de futbol a la Campaneta».

Saó:
Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit.

Sapiguer:
Saber. «Sapiguer o no sapiguer, aquesta és la qüestió».

Sarabastall: ©ULLDECONA.
Soroll fort de coses que cauen. Com també passa en atres mots, natros fem servir lo genuí i originari, en lloc del mot Terrabastall, més recent i que fan servir a atres indrets.

Saragata o Saragatada:
Desordre acompanyat de crits o soroll.

Sarampió:
Malaltia febril contagiosa que se manifesta en símptomes catarrals seguits de l'aparició de taquetes roigetes. Xarampió. «Se diu que lo sarampió només se pot tindre una vegada a la vida, ja que un cop passat, les cèl·lules dixen immunitat a la sang».

Sarauells:
Pantalons que porten los balladors del Xim-Xim. Son de color negre i van de la cintura fins tres o quatre dits més avall dels ginolls. A l’exterior de la part de baix de cada camal porten un tallet, dos botons i unes cintes que se lliguen fent llaçada.

Sardina:
Peix que se captura i consumix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.
*Sardina de casco*: Sardina que se conserva en salaó i ha sigut, durant anys un dels grans recursos per l'esmorzar dels pagesos. Les solien vendre a les botigues d'abadejo i més tard a les botigues de comestibles.

Sarment:
Branca de cep.

Sarpada:
Cop de grapa d'un quadrúpede.

Segí:
Greix d'un animal. Sagí.

Segó:
Conjunt de pells de blat mòltes, que se separa de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i atres animals.
*Tens mans de segó*: No tindre destresa en les manualitats.

Seigineres:
Engonal. Part del cos què uneix cada cuixa en lo ventre.

Seigineros:
Persones sense escrúpols.
«Se dia que eren raptadors de xiquets, que els prenien la sang, que los posaven a l’olla per aprofitar la grassa i fer oli i sabó, un símil a l’home del sac. La suposada seiginera més famosa va estar l'anomenada “Vampira de Barcelona”, Enriqueta Martí Ripollés, pos sembla ser que va matar a més de 20 xiquets pels anys 1902 a 1912. Agafant la definició tal com raja, diria que avui en dia hi ha molts seigineros a la política i a les grans empreses del nostre país».

Seguit:
*Seguit, seguit*: immediatament,  ràpidament, sense cap mena de dubte.

Senalla: ©ULLDECONA.
Recipient de palma a Ulldecona (el d’espart és un Cabàs), de forma ovalada, les voreres relativament baixes i dos anses, que servix per traginar terra al tros i per atres usos anàlegs. «Era habitual que los xiquets i les xiquetes fessen servir la senalla i no lo cabàs».

Sendera:
1) Camí estret.
2) Filat que los caçadors posen a la boca del cau per agafar los conills quan fugen de la fura.

Sandemá:
L’endemà.

Sénia:
Màquina per a elevar aigua subterrània moguda pel matxo que volta i on estan disposats al llarg d'una cadena sens fi los cadúfos.

Sentit:
Que se sent molt de les ofenses, dels renys, etc.
*Estar sentit*: Estar ofès.

Sépia:
Mol·lusc cefalòpode, que té deu tentacles, cos ovalat aplanat i closca oval interior. Sípia. «No m’agrada la sépia. A mi m’agrada l’enterita».

Sèquia:
Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pòrtland, que servix per a conduir aigua d'un riu o d’un pantano per a regar.

Serrell:
1) Conjunt de caps de fils que en les vores dels Mantons servixen d'ornament.
2) Floc de cabells més llargs que els atres, que es dixa créixer a la part davantera del cap.

Ses:
Florí. La sortida a l’exterior del budell recte. «Qui no té diners, té cassinogues al ses».
*Besa'm lo ses*: Expressió utilitzada per enviar algú a cagar o a la merda.

Seti:
Solar edificable.

Sifó:
Botella especial que conté una solució gasosa. «Prendrem un vermut en sifó».

Sifonero:
Anomenat així al que omplia els sifons i després los repartia per les cases juntament a les gasioses. Un cop industrialitzat lo procés de fabricació ho hem seguit dient pel repartidor de begudes.

Sinaues:
Roba interior pareguda a una faldeta de color blanc que porten les balladores del Xim-Xim a baix de les faldetes i d’amunt lo biso. Van lligades a la cintura i arriben fins als turmells. Solen estar amidonades per a donar més efecte de volum a les faldetes.
«També hi ha dones que solen portar sinaues, però fetes d’un teixit similar al biso. Tenen la longitud aproximada de la faldilla per considerar-se molt antiestètic que surti per baix».

Singer:
La màquina de cosir que hi havia a moltes cases. Funciona en energia humana, és a dir, pedalant.

Sinyor/a:
Senyor/a. Tractament de cortesia que abans sols aplicàvem a les persones d'autoritat «Lo sinyor retó». Per la resta aplicàvem lo mot tio: «Lo tio Juanito», «La tia Cinteta», etc,. Actualment «sinyor» s'ha generalitzat per quasi tothom.
*Marededéu, Sinyor!*: Aclamació de sorpresa o temor.

Sió:
Crit per a aturar lo matxo. Lo contrari és Arri.

Sitral:
Llepolia feta mesclant àcid tartàric, bicarbonat sòdic, sucre en pols, unes gotes d'essència de llima i granulat en alcohol.

Sobines:
*De sobines*: En l'esquena a baix; boca per amunt. «Lo xiquet ha caigut de sobines».

Socarrat:
Cosa cremada superficialment. «La part més bona de la paella és lo socarrat del fondo».

Sofrimar:
Socarrar lo pèl o les plomes menudes d’un animal abans de coure’l.

Solatge:
1) Conjunt de matèries que estaven en suspensió dins un líquid i que resten dipositades al fons del  recipient. (cast. poso).
2) Residus de menjar que queden a la cassola.

Solc:
Canal longitudinal que fas al llaurar. «Este solc té més revols que’l camí Godall».

Solsir:
Desfer-se i caure un tros de marge.

Solsida:
Conjunt de pedres caigudes d'un marge.

Solsit:
Guisat fet en poc foc, lentament i en suc que se va consumint.

Sompo:
Mancat de vivesa i de gràcia. (cast. soso).
*Fer-se el sompo*: fer com qui no s’assabenta d’alguna cosa per fugir d’obligacions.

Son:
Adjectiu possessiu masculí usat només atributivament i anteposat al nom. Son i sa, com los atres possessius ton, ta i mon, ma, eren usats normalment i freqüentment a la literatura antiga i a la Renaixença. Actualment s'usen poc, substituïts de manera preferent pels possessius el meu, la meva, el teu, etc. Podem dir que han desaparegut completament de quasi tot el Principat, i sols se conserven seguits de certs noms de parentesc a indrets genuïns i autèntics, com és lo cas d’Ulldecona. La forma plural masculina normal és sos, però és freqüent utilitzar la forma analògica sons en el llenguatge dialectal.

Sorollam:
Soroll fort.

Sostovar:
Estovar, fer tornar blan o tou.

Suada:
1) Esforç intens, a causa del treball, l’esport, lo sexe, etc.
2) Suada de suor: «Pren-te un got de llet i cognac, una aspirina i a dormir. Faràs una bona suada i demà lo costipat estarà curat».

Suc:
*Poc-Suc*: Persona que no té gràcia, que diu bajanades o que és incongruent.

Sucrenya:
*Taronja sucrenya*: Varietat de taronges de menor acidesa i lleugerament insípides, pel que actualment són poc conreades.

Surgit:
Forma dialectal de Sargit. Apanyar una roba refent en l'agulla el teixit trencat.

Surra:
Donar un cop fort al cul dels atres.

Susto:
(castellanisme). Ensurt. Sobresalt. Temor intensa. Castellanisme documentat des de lo segle XVI.