dimecres, 31 de gener del 2018

La Constituquè?

Diuen que la Constitució és la llei fonamental que defineix el règim dels drets i llibertats, però sempre amb els matisos reiterats del PPSOE i C's.

Tor seguit ressalto en vermell cinc o sis d'aquest matisos: 

Trobem al PREÀMBUL de la Constitució que la seua finalitat és: Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions (no aplicable per Catalunya).

Article 3
1. El castellà (que no l'espanyol) és la llengua espanyola oficial de l’Estat...
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts (no aplicable al català).
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció. (no aplicable al català).

Article 14 Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social (però es pot discriminar als catalans independentistes).

Article 18 4. La llei limitarà l’ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets (barra lliure si es va en contra dels catalans).

Article 20 1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció. (prohibit pels catalans independentistes).

Moralitat, Proverbi i Refrany


Una moralitat sol ser un ensenyament resumit en una màxima que és transmès com a missatge, implicant al lector perquè determini per si mateix quin és l'ensenyament (o lliçó). Les moralitats solen ser la conclusió d'una faula.


No és feliç l'adinerat
ni el rei amb ceptre i corona.
No té la felicitat
sinó aquell que se la dóna.



Un proverbi és un enunciat breu, sentenciós i enginyós d'origen filosòfic que transmet un missatge instructiu, incitant a la reflexió intel·lectual i moral.

Quan l'últim arbre sigui tallat, l'últim riu enverinat, l'últim peix pescat, només llavors, les persones s'adonaran que els diners no es poden menjar"
(proverbi sioux)


Un refrany és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua un ensenyament o norma de conducta. Aquest té l'origen popular, és d'ús comú i fàcil de recordar.

"On no hi ha sang no es fan botifarres"

"Un bon cuiner sense arròs no pot preparar una paella"

"Sembra melons i colliràs melons; sembra faves i colliràs faves"
"Quan tens set ja és massa tard per fer un pou"

Si fas plans per un any, planta arròs.
Si fas plans per deu anys, planta oliveres"


dilluns, 29 de gener del 2018

Adequar-se a l'audiència?

En el món tecnològic, no emetre cap missatge quasi significa no existir. Però la celeritat i senzillesa que reporta el seu ús, s'ha traspassat a la forma d'escriure, degradant-la fins a nivells mínims de qualitat. Amb això no em refereixo al fet d’abreujar els caràcters, sinó als errors ortogràfics.

Potser algú ens dirà que adequar-se a l’audiència comporta utilitzar “el llenguatge SMS”, però l'adequació pot influir a l'hora d'emprar segons quins termes del lèxic, però mai en l'ortografia.

L'augment de les faltes d'ortografia està molt relacionat a les xarxes socials, però el problema s’agreuja quan es generalitza a qualsevol text escrit, essent habitual trobar textos on la preposició “per” ha quedat totalment substituïda per la lletra "x".

Altrament, els éssers humans tenim una habilitat que ens diferència de la resta d’animals. Tenim l’habilitat del llenguatge i l’aversió a la lectura dificulta el coneixement de noves paraules. Si el nostre vocabulari només té dues paraules, ho tindrem més difícil per comunicar-nos que si en tinguéssim vint-i-quatre.

Tret d'un fòrum de Yahoo, en resposta a la pregunta que vol dir l'expressió "tio" o "tia": "es 1 expresion mui usada ablando entre colegis aciendo referencia a un chico o chica. aunque yo la uso tambn al terminar frases".
 
La manca d'educació no és patrimoni de ningú, ni es pot justificar per res del món que no sigui la mandra, desídia o gust per rebolcar-se en la ignorància.

Es poden aconseguir majors èxits quan se sap que dir i com dir-ho i no quan balbotegem procurant trobar paraules que expressin les nostres idees.


diumenge, 28 de gener del 2018

Comunicació o incomunicació?

Diuen que Internet és un mitjà de comunicació de masses, però crec sincerament que, ara com ara, s'ha convertit en una plataforma de comunicació de persones, on el verb “Compartir” està guanyant terreny per sobre de la resta.

La comunicació instantània passa a ser part habitual del nostre dia a dia i els continguts dels missatges són una indescriptible mescla de notícies (certes i no), informacions (correctes i no), opinions (adients i no), dades (contrastables i no), etc. que ens du cada cop més a la recerca de la veritat.

Quantes vegades heu rebut notícies que després no han estat veritat?. Quants cops heu vist fotografies que no corresponen ni al lloc ni al temps indicat?. Si no teníem prou en preveure la subjectivitat de les persones, ara ens cal a més a més evitar la falsedat, la tergiversació i la propaganda (que ens tenen acostumats els unionistes del bloc 155, pos aquest facinerosos saben perfectament que la mentida enfronta i crea divisions artificials).      

Així i tot, aquesta fal·lera en compartir informació no significa necessàriament que ens estiguem comunicant, senzillament el que duem a terme només és posada en comú d'una informació i el resultat aconseguit és comunicar més, però comunicar-nos menys.

dissabte, 27 de gener del 2018

Mai ningú ens ha ensenyat a escoltar

Les quatre formes bàsiques de comunicar-se són llegir, escriure, parlar i escoltar. Aptituds per la comunicació a la qual dedicarem la major part de la nostra vida però, mentre que algú ens ha ensenyat a llegir, escriure i parlar, mai ningú ens ha ensenyat a escoltar. Una petita però molt important deficiència. 

Si volem interactuar efectivament amb una altra persona (cònjuge, fills, amics, veïns, etc.), lo primer que necessitem és entendre’l i, dissortadament, no escoltem amb la intenció d’entendre, sinó que només ho fem per contestar.

Paga la pena que, abans de contestar una pregunta o fer un comentari, provem d’entendre a l’altra persona. Cal revisar lo que ha provat de dir-nos i, fins que no estiguem completament segurs de lo que ha volgut dir, no hauríem de contestar. La clau de tot està a comprendre. Si comencem per jutjar, mai podrem comprendre.

Hi ha un proverbi sioux que diu: “Abans de jutjar a una persona, camina tres llunes amb els seus mocassins”.  


divendres, 26 de gener del 2018

No hi ha carbó per tants malfactors...

Si et portes malament, los Reis d'Orient et porten carbó...!!! 



El meu avi no va anar a Cuba, però col·leccionava i enquadernava la revista MUNDO GRAFICO, molt popular a les dues primeres dècades del segle passat. Al número 220 de data 12 de gener de 1916 s'esmenta a les darreres fulles la conclusió del Congrés Internacional Geològic de 1913: "...hay existencias de carbón en el mundo para cerca de seis mil años...".


L'any 2016, noranta anys després, l'Administració d'Informació d'Energia dels Estats Units (EIA) va establir que les reserves durarien només 132 anys.

Ara no voldria fer de Van Gaal ("siempre negativo, nunca positivo"), però jo quasi diria que lo món que coneixem se'n va a la merda.