dimarts, 16 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (E)

Egua:
Euga. Femella del cavall.

Eixemple:
Exemple. «Perquè separat va tot junt i tot junt va separat».

Eixanglot:
Singlot. (cast. hipo).

Eixarmentar:
Aplegar els sarments podats.

Embastar:
Cosir provisionalment la roba en punts llargs.

Embastida:
Bastida on treballen los paletes.

Emblanquinar:
Donar una passada de calç a les parets d'una casa.

Embolador:
Persona aficionada als bous encarregada d’embolar al bou embolat.

Embolar:
Acció de ficar los ferros i les boles a les banyes del bou embolat.

Embolat:
Que porta boles de foc a les banyes.

Embossar:
Obstruir un conducte.

Embustero:
Mentider. Trolero.
«A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes» (JotaCe King – Any 2001).

Embusteria:
Mentida. Trola.

Emmascarar:
Mascarar. Embrutar-se de carbó. 

Emmanisar:
Enrajolar en manises. Cobrir de manises un paviment o una paret.

Empastre:
Cosa mal feta, que revela manca d'habilitat o ignorància. «Hem fet un bon empastre!».
«La Banda del Empastre era una banda de música de caràcter còmic, creada a Catarroja a principis del segle XX i desapareguda cap a l'any dos mil. Se denominava així perquè, en clau d’humor, les seues interpretacions musicals se basaven en lo desordre i el caos (igual mesclaven un pasdoble i una marxa fúnebre, com una peça de Wagner i "Rascayú"). Cap a l'any 1930 van crear los espectacles comicotaurins coneguts com a xarlotades, actuant a les places de bous com la de Vinaròs».

Empelts:
Oliveres joves que fa pocs anys que són empeltades.

Empeltar:
Acció d’inserir part d’una planta en una atra.
Normalment a un peu bort o de poca qualitat li empeltarem un de millor.
Una finca d’empelts és una Empeltada.

Empinat:
Que fa molt pendent. «Lo Coll de l’Ampiqué és molt empinat».

Emporlanar:
Cobrir en ciment una superfície.

Empudegar:
Molestar. Fer coses que desagraden a algú o que li fan perdre el temps. Importunar.
«No m’agrada que empudegueu als veïns tocant los timbres».

Encantar:
Distreure’s.
*Estar encantat*: Estar distret.

Encanar-se:
Perdre l’alè per excés de rialles o de plorar.

Encangrenar:
1) Afectar de gangrena.
2) Enrabiar. Fer bullir la sang.

Encapir-se:
Posar-se fort en una idea errada. Entossudir-se.

Encarabassinat:
Engrescat en una idea.

Encavalcar:
Encavallar. Posar, una cosa, a cavall d’una atra; és a dir a sobre, de manera que se toquen o s’encreuen. «Encavalcar-se els nervis».
Agafant literalment aquesta definició, quan un ensopega en lo seu propi peu (s’encavalquen los peus) en lloc de dir el mot entropessar diem encavalcar: «S’ha encavalcat en los peus i ha topat de cara en la paret».
«Al món casteller se diu encavalcar al situar-se, l’enxaneta, damunt de l’aixecador per carregar lo castell».

Encendres:
Esdevenir furiosa, una persona.
Exaltar-se. Enrabiar-se. Indignar-se. «Per què t’has encès tant?».

Encert:
Casualitat, coincidència. «Va estar un encert trobar-nos per Barcelona».

Encerat: ©ULLDECONA.
Peça gran de tela resistent que fiquem al carro per depositar-hi la verema o també baix les auliveres quan se baten les aulives (Borrassa).

Encetar:
1) Començar a fer servir una cosa. Encetar lo pa. *Encetar una dona*: desflorar-la.
2) Inflamar-se o irritar-se la pell, de resultes d’un fregament continu, de la calor, de la suor o de tot plegat. «Les sabates noves m’enceten lo peu».

Encomanar:
1) Contagiar.
2) Encarregar. «Encomana-l’hi aspirines a Cinteta per quan vagui a Andorra».

Encular-se:
Inclinar-se un carro, tractor o vehicle cap a la part de detràs.
«Este cotxe va molt enculat. Que porteu?».

Enfadós:
*Lo qüento de l’enfadós*: «Vols que et conte lo qüento de l'enfadós?
—Sí.—Jo no et dic sí, jo et dic si vols que et conte lo qüento de l'enfadós.
—No.—Jo no et dic no, et dic si vols que et conte lo qüento de l'enfadós».
*Pareix lo qüento de l’enfadós*: Insistència molesta i impertinent. Se li diu a qui repetix moltes vegades les coses.

Enfit:
Empatx.

Enfitat:
Tip. Embafat. Empatxat.

Enganyar:
*Enganyar al cos*: Minjar alguna coseta per tal de distraure la gana i així poder esperar lo dinar o sopar.

Enganyifa:
Enginy per induir a error en paraules o accions que deliberadament fan creure allò que no és.
«Les roses són roges,
i lo vent les mou,
tu seràs lo sis
i jo seré lo nou
».
Engargallar-se:
Ennuegar-se. Sentir-se obstruïda la respiració per haver fet mala via el menjar o el veure.

Engarronada:
Broma pesada.

Engolir:
Empassar. Fer passar per la gola, de la boca a l'esòfag.

Engordir:
Engreixar.

Enguany:
Aquest any. «Enguany hem estat a NiuYorc».

Engüent:
Ungüent.

Enllestir:
Completar una faena. Per natros correspon,  bàsicament, en netejar la casa.

Enllustrar:
Donar llustre. «Enllustrar les sabates».

Enrampar-se:
Rebre una descarrega en tocar un cos electritzat. «Estos fils enrampen».

Enrasir-se:
Posar-se ras. Lo cel sense cap núvol.

Ensofatar:
És diferent d'ensofrar, és per la vinya i es fa a màquina.

Ensofrar:
Espolsar en pols de sofre. «Ensofrarem les pataques i així no se podriran».

Ensomni:
Somni.

Ensomniar:
Somiar. Quan érem menuts mos dien «No juguis en foc perquè ensomniaràs», «No minges olives negres per sopar que ensomniaràs», però la frase que més me rebentava era «A dormir i ensomniar en angelets», quan lo que volia era ensomniar en angeletes nuetes i jugadoretes.

Ensordar:
Eixordar. Dixar sord per la violència d'un soroll molt fort. «No cridis tant, que m'ensordes».

Ensumar:
Olorar.
«Sempre vaig portar la mateixa colònia i, quan tornava al poble, hi havia amigues que sabien la meua arribada molt abans de retrobar-nos personalment, perquè dien haver ensumat la meua olor a tal lloc del poble. Dissortadament ara, complits els cinquanta, ningú m’ensuma».

Enterra:
Terra. «M’ha caigut enterra i s’ha trencat».

Enterro:
Enterrament.
«El gran humorista Joan Capri explicava el cas d’una vídua que va voler demostrar al món que no era tan beneita com semblava i a la tomba del seu espòs va posar aquest epitafi:
Aquí descansa en Robert,
el meu estimat marit,
ara si que sé del cert
a quin lloc passa la nit.

Entoldat:
Envelat. «Seria bo que la joventut recuperés Entoldat i aparqués lo castellanisme “Carpa”».

Entortilló:
Torcedura del peu.

Entrada:
Rebedor. La primera habitació que se troba en haver passat el portal forà d'una casa.
«A ca meua l’entrada era la botiga de diaris i llepolies. També era sala d’estar».

Entravessat:
Tindre algú entre cella i cella. Detestar a algú per alguna cosa que no ens agrada d’ell. Aversió.
«Tinc entravessats a tots los peperos i a tots los ciutadaneros, perquè no puc en lo cinisme ni en la hipocresia».

Entrevit: ©ULLDECONA.
Pàncrees. Glàndula del cos humà situada darrere l'estómac.

Entropessar:
Ensopegar. Aquest mot té com a sinònim Fer la cameta.

Entufat:
Enfadat.

Enverenar:
Enverinar.
«Pel sol fet d’aconseguir votants, els partits polítics estatals enverenen diàriament a la ciutadania en contra dels catalans».

Enxís:
Encís. Acte i efecte d'encisar. (cast. hechizo).

Equivaldre:
Equivaler. Ésser igual de preu, de valor, de significació.

Èrtic:
Ert. Rígid. Encarcarat. «En este fred mos quedarem èrtics».

Esbardar:
Cobrir lo menjar en una capa de farina i ou per tal de fregir-lo.
«Normalment lo peix s’enfarina (sols se fica farina), la carn s’arrebossa (pa ratllat i ou) i los cardets s’esbarden».

Esbocar:
Encabritar-se un animal, per exemple lo matxo.
«Quan era menut hi havia al poble dos germans, grans i fadrins, que tenien un matxo. Un li dia “Arri!” i l’atre li dia “Sió!”. Lo matxo va acabar tant neuròtic que se va esbocar amunt i avall pel carrer Major. Lo final trist de la història li va tocar al matxo, perquè va estar abatut pels trets de la Guàrdia inCivil, que llavors no estaven per hòsties».

Escafinyat:
Esquifit.

Escamarlanc:
Escamarlà. Crustacis decàpodes astacideus de la família dels nefròpids. Vos heu quedat en la boca oberta.
Los escamarlancs son molt apreciats, i millor si son frescos. A Catalunya la seua temporada va d’octubre a desembre.

Escamarrar:
Separar molt una cama de l'atra. Eixarrancar. Eixancar.

Escamarrat:
Posat en les cames molt separades. Eixancat. Eixarrancat.

Escampatall:
Dixa’t de qualsevol manera. Escampall.

Escarabitxa:
Escarabat. (cast. cucaracha).

Escarpi/escarpe:
Barra de ferro d'uns 20 a 30 cm. de llargada que servix per a fer forats a la pedra, per a separar fent palanca dues peces d’un cos o per treure claus. Escarpre.

Escarrassar:
Collir olives en la mà.

Escarroll:
Tros de ram de raïm.

Escatinyar:
Donar menys del que convé o pertoca. Retreure's de donar. Escatimar.

Escatxill:
Esquitx.

Escatxillar:
Esquitxar. «Pos expressament he escatxillat lo full perquè veigeu lo que és un escatxill artístic de tinta».

Escolanet:
Noi que servix missa i ajuda a atres ministeris de l'altar.
«La meua primera faena retribuïda. Per cada enterro mos donaven (en negre) deu rals. Tota una fortuna».

Escoltar-se:
Atendre excessivament a l'estat de salut propi, observant minuciosament els símptomes reals o imaginaris.

Escomençar:
Començar. «Escomenço a dinar que tinc pressa!».

Escopinyada:
Escopinada.

Escopinyar:
Escopinar.

Escorredor:
Aparell de fusta, compost d'un bastiment que sosté una sèrie de travessers paral·lels entre els quals se fiquen los plats perquè s'escorrin després d'escurar-los.

Escrita:
Rajada. Peix de diferents espècies del gènere Raia, caracteritzades per tindre l'esquena tacada de ratlles o puntets de diverses formes.

Escrúpol:
Repugnància de menjar, beure, tocar alguna cosa. Fàstic.

Escrupolós:
Que té escrúpol.

Escudellar:
Distribuir els aliments passant-los de l'olla als plats.

Escudelles:
Eines de cuina que servixen per escudellar.

Escuranda:
Lo que tens per escurar: plats, gots, escudelles i atres recipients utilitzats per cuinar i menjar.

Escurar:
1) Netejar los plats i gots del menjar. «A ca meua escura la Whirlpool».
2) Aprofitar. «Aquesta costella, l’has d’escurar, encara hi queda carn!».

Escut:
Escudet d'empeltar. Tros d'escorça tendra que conté un ull i se separa de l'arbre per a fer-ne un empelt.

Esgarrany:
Esgarrinxada. Esgarrapada.

Esgarranyar:
Ferir en les ungles. Esgarrapar.

Esgarrar:
Esquinçar. Estripar.

Esgarrat:
Esguerrat. Mutilat.

Esgarrifar:
Tremolor convulsiu pel fred, la febre, d'un soroll estrident, d'una emoció intensa.
«Avore, Avore... no hem de confondre Esgarrifar i Esmussar encara que totes dos sensacions mos fiquen, a vegades, la pell de gallina».

Esgatinyar-se:
Barallar-se lleugerament, sense arribar a ferir-se greument.
«Com que la paraula esgatinyar ve de gat, pos no t’estranyes si surts una mica esgarranyat».

Església:
*Església de Sant Lluc*: Temple gòtic en honor al patró que hi ha a la Plaça Major del poble. La seua construcció se va començar l'any 1373 i se va consagrar l'altar major l’any 1421.

Esgolar:
Fatigar-se la gola cridant. «M’he esgolat cantant».

Esllinguit:
Llanguit. Massa prim. Que no té la grossor que li correspondria per la seua alçada.
«La meua néta està cada dia més esllinguida».

Esmolet:
(Fonètica: Asmolet) Esmolador. Afilador. Home que té per ofici esmolar ganivets i atres eines.
«Era un ofici ambulant molt antic. Los esmolets portaven una pedra d'esmolar que anava acoblada a un cavallet de fusta d’un carretó i la feien moure en los peus. Anaven de poble en poble i feien un soroll musical fort en un flabiol de set forats.
A partir del segle XX portaven la mola al porta paquets d'una bicicleta, que passades unes dècades va ser substituïda per una motocicleta, però a finals del segle XX aquesta professió va desaparèixer quasi totalment».

Esmussar:
1) Perdre el tall, per exemple un ganivet.
2) Impressió aspra i desagradable que fa posar la pell de gallina, se tensen los muscles i les dents mos formiguegen.

Espai:
Anar a poc a poc. Anar en cura. «Aneu espaiet o caureu a la séquia!».

Espaladrap:
Esparadrap.

Espalmatòria:
Palmatòria. Canelobre on fiquem l’espelma.

Espapillar: ©ULLDECONA.
Triar los millors grans de raïm.

Espardenya:
*Anar en una sabata i una espardenya*: No tenir cura en l'aspecte exterior.

Espart:
Fregall. Manyoc d'espart entrelligat, en què se freguen i netegen los plats, les rajoles, les parets, etc. (cast. estropajo).
«Ara los esparts porten fibres abrasives i una esponja de niló que ens protegix les ungles».

Espatllera:
Respatller de cadira, de banc o d'un altre seient.

Espavil:
Vivesa. «Espavil, que ve el carril!».

Espedregar:
Al tros, treure les pedres del terra.

Espenta:
Empenta.

Espentejar:
Donar empentes. Empentejar, empènyer.

Esperit:
*Esperit de vi*: Alcohol.
*Patir d’esperit*: Tindre un patiment o una preocupació profunda.
*Ser un esperit de contradicció*: Se diu de la persona que li agrada molt polemitzar per qualsevol qüestió.
*Tindre poc esperit*: estar mancat d'energia interior, de coratge davant les dificultats o perills.

Espill:
Mirall. «Tothom és com un mateix se creu que és».

Espinada:
Columna vertebral. «Pos a mi m’agrada lo Corasson Espinado».

Esplai:
Esta paraula l’he ficat per explicar, al meu entendre, la injustícia comesa sobre mon pare per part d’este centre “cívic” (?) que s’autoproclama "Obra Social" (?).
Enguany, coincidint en lo 90 aniversari de mon pare, la nova junta de l'Esplai d'Ulldecona li va comunicar que NO podia ser associat perquè no té el domicili fiscal al poble. Segons sembla surt (?) a la "Sagrada Constitució" (els estatuts de l'associació), i esta "Constitució" és inalterable i estricta. No admet raonament lògic possible, és NO i NO.
Entre allò que és "Constitucional" i allò que és lògic, social i de sentit comú, m’apareixen uns dubtes raonables que no acabo d'entendre:
Com és que fins ara no hi havia cap problema?. Si va poder ser associat estos últims 20 anys, perquè ara no ho pot ser? Perquè li fan este rebuig coincidint en lo seu 90 aniversari? Quants anys més consideren que pot arribar a "molestar-los"? Quina nosa els fa? Quina ment recargolada i enverinada ha propiciat l'expulsió? Tan sagrada és "la Constitució" de l'Esplai d'Ulldecona que no permet fer una excepció a un güelo de 90 anys que ha estat associat fins ara? Que potser també haurà de "vagar per l'espai sideral pel segles del segles"? Lo "Rajoy de torn" no tenia cap atra sortida?. Si sols pagava i no anava, que els molestava?.
No entenc de cap de les maneres la prepotència de la nova junta argumentant lo rebuig en un article de la seua "Constitució". Llavors, perquè està la Junta?, quina funció té la Junta? si hi ha una "Constitució" hermètica que no dixa lloc a interpretacions, revisions i adaptacions.
Nota: Mon pare viu a Ulldecona de divendres a dilluns. Paga contribució de la casa al carrer Sant Antoni i les taxes dels dos apartaments que té al Cementeri (Residencia Vida Futura S.A.). Sempre s’ha sentit faldut i sempre ho ha demostrat. On és lo problema?

Espollogar:
Esporgar. Podar. Tallar les branques velles o sobreres d'un arbre.

Espuma:
Escuma.

Espurna:
Guspira.

Espurnejar:
Plovisquejar. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes.

Estall:
Treball a preu fet que s'ha acordat o ajustat per endavant, no segons lo temps treballat (jornal).
*Anar a estall*: Fer una activitat sense descans i de pressa per concloure aviat.

Estamordit:
Atordit.

Estampar:
Anar a petar, una persona o un vehicle, contra una superfície dura.
«Lo crio tota la nit plorant; m’entraven unes ganes d’estampar-lo contra la paret».

Estanteria:
Prestatgeria. Moble compost de diferents estants per a tenir llibres.

Estaquirot:
Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer.
«Aquí sense fer res parixes un estaquirot».

Estar:
*Estar més allà que aquí*: Expressió que se diu quan alguna persona està tan malament que pareix que s’ha de morir. També quan una persona està molt cansada o té molta son.

Esteranginador:
Granera molt llarga i en un drap, per treure les teranjanes.

Estirar:
*A tot estirar*: Com a màxim, com més tard.
«A tot estirar vindre’m per Festes».
«A tot estirar editaré uns tres-cents exemplars».

Estirassó:
Acte d'estirar. Estirada.

Estisora:
Tisora. Tisores. «Fa mitja hora que busco les estisores».

Estopenc:
Menjar que és difícil d’empassar. Sec, eixut, com estopa.
«Esta carn està molt estopenca».

Estornudar:
Esternudar.

Estornut:
Acte d’estornudar.

Estragat:
Cansat.

Estrassa:
*Paper d’estrassa*: Paper de qualitat inferior que servix generalment per a embolicar.

Estrellat:
Estelat. Guarnit d'estrelles. «Una nit estrellada».

Excusat:
Lloc on se fan les defecacions; la comuna, la latrina, lo vàter, lo cagador, etc.
«Ficar la imatge d’un cagador hauria estat lleig, per això m’he decantat per la imatge del paper de vàter que molts hem utilitzat de menuts. Un paper no porós, que semblava plàstic. Ja m’explicaràs».

Extremat:
Llampant. Cridaner. «On vas en esta faldilla tan extremada?».

dilluns, 15 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (D)

Damunt:
A sobre. En posició més alta que una atra cosa. (cast. encima).

Dansa:
*Estar en dansa*: Quan se referix a persona significa que fa alguna cosa, que està actiu. Quan se referix a una cosa significa que s’està fent.

Dansat:
*Vermut dansat*: Una activitat pròpia de les Festes Majors que se feia al Bar de l’Orfeó de dotze a dos del migdia dissabtes i domenges de festes.
«La veritat és que no tinc ni idea de què anava, perquè o bé dormia per haver fet tard o bé anàvem a Cal Negre a fer lo vermut». 

Dàtil de mar:
Nom que traduït del grec significa que menja pedra. Mol·lusc bivalve molt bo que té la closca quasi cilíndrica, semblant a un dàtil de palmera i viu a dins dels forats de les roques que ell mateix fabrica gràcies a l'acció corrosiva dels líquids que segrega.
Lo Reglament 1967/2006 prohibeix la seua captura i comercialització dins l'àmbit de la Unió Europea. És una espècie en perill d’extinció. 

Davantal:
Peça de roba que servix per a resguardar la part de davant del vestit i que les nostres iaies portaven ficat tot lo dia com una peça més de vestir.

Debades:
1) De franc, gratuïtament. «Al Banc m’han donat un calendari debades».
2) En va, sense efecte, inútilment. «Ho preguntes debades, perquè no t’ho diran».

Decantar-se:
Apartar-se, desviar-se cap a un costat. «Decantat i dixa-mos passar».
«Al primer carrer decanta cap a la dreta i després tot recte. No hi ha pèrdua».

Dejú:
Sense haver menjat res des del començament del dia.
«Quan te fas anàlisis de sang sempre has d’anar en dejú».
«Abans la *Saliva dejuna* era quasi tan miraculosa com l’aigua de Lourdes».

Deler:
Passió que es posa en un acte. Anhel.

Denteta:
Fer vindre un gran desig de minjar o tindre una cosa.

Depòsit:
Dipòsit. Lloc on està depositada alguna cosa, com per exemple lo depòsit d’aigua.

Desangelat:
1) Desanimat. Mancat d'ànima o esperit vital. «Lo vaig vore molt desangelat».
2) Espai buit, sense gent. «Lo ball estava molt desangelat».

Desapegar:
Desenganxar. Separar una cosa d'allí a on estava aferrada o unida.

Descabellat:
Que du los cabells en desordre.

Descregut:
Que no creu lo que li manes.

Desfarjat:
En la camisa fora, los pantalons caiguts, etc. Lo que abans era «vestir com Cantinfles» i ara sembla que «vestir (i parlar) com Cantinfles és moda».

Desfici:
Atabalament. Nerviosisme. Sobreexcitació. Deliri.
«Quin desfici que tens per no tindre la pilota d’or».

Desfilagarxar:
Desfilar. Desfer a fils. (cast. deshilachar).

Desgalitxat:
Malgirbat. Mancat de gràcia.

Desjecte:
Dixat, abandonat en lo vestir o en la neteja d’un mateix.

Desllomat:
Fer-li mal los rinyons.

Desmai:
*Estar desmaiat*: Tindre molta gana.

Desnugar:
Desnuar. Desfermar allò que està nugat.

Desori:
Desordre, confusió, desconcert. «A casa tot és un desori».

Despatxar:
1) Acomiadar.
2) Vendre al públic. Servir a un client al bar.

Desperdigolat:
Escampat sense solta ni volta.

Despitralat:
En lo pit a l'aire.

Después:
(castellanisme) Millor fer servir després.

Destartalat:
Descompost, desproporcionat, desordenat, desmanegat.

Destinyar:
Treure la roba dels armaris perquè s'oregi i se'n vagin les tinyes o arnes.
(cast. desapolillar).

Destorbat:
Que no funciona. Avariat.

Desunflar:
Desinflar. «Li desunflarem les rodes a l’arbit».

Desvari:
Deliri. Pensament absurd.

Detràs:
Darrere.

Dida:
Dona que alleta un infant d'una atra. Mare de llet.

Didal:
Peça de metall coberta per tot de clotets, dins la qual se fica lo cap del dit que pitja l'agulla al cosir.

Dijous:
*La setmana dels quatre dijous*: Se diu per referir-se a un temps indeterminat o mai. «Quedem per la setmana dels quatre dijous!».

Dimaig:
Lo segon dia de la setmana. Dimarts.

Disembre:
Desembre. Últim mes de l’any.

Ditxo:
Refrany. Frase que crida l'atenció.
«Qui en crios se gita, pixat s’aixeca».
«No hi ha millor medecina que la ceba, l’all i la llima».
«Lo sexe és com lo guinyot, si no tens una bona parella has de tindre una bona mà».

Dixar:
1) Deixar. «Ma Mare no me dixa anar».
2) Amollar. «Dixa’m».

Dixat:
Deixat. Negligent, que no posa cura en les seves coses.

Doble:
Gruixut. «Lo llibre ho és».

Doctades:
Sentències que diu lo docte.

Docte:
Que diu sentències del que no sap. «Hablo catalan en la intimidad» (Jose Maria Aznar).

Docte baciner:
Que diu sentències del que no sap i a més en poca gràcia.
«España es una gran nación, con 3.000 años de historia. Eso lo tienen que saber los niños» (Esperanza Aguirre Gil de Biedma).

Dolent:
Malalt. «Lo meu xic està dolent i no vindrà a treballar. Aquesta nit ha tossit dos vegades». Això m’ho dia per telèfon la mare d’un “treballador” de, agafat a la cadira, 46 anys.

Domenge:
Diumenge, setè dia de la setmana.
«En català, castellà, francès, italià, portuguès i rus vol dir lo Dia del Sinyor, però en angles, alemany, holandes, suec i japonès vol dir lo Dia del Sol».

Dos:
Encara que la forma femenina normal i literària és dues, natros seguim utilitzant la forma dos com també ho feien en escrits literaris dels segles XV i XIV. «Son les dos de la nit».

Dotrina:
Conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als xiquets.
*Fer dotrina*: ensenyar-la.
*Saber dotrina*: saber les veritats fonamentals de la religió.
*Anar a dotrina*: Assistir a les explicacions del catecisme o dotrina cristiana per poder fer la comunió.

Dragó:
Rèptil més gros que la sargantana. Té lo cap gros, l’esquena grisa i la panxa blanca. Viu a les casetes del camp i a les cases velles. Diuen que si entra a l’armari se minja tota la roba.

Dropo:
Gandul. Malfeiner. Que no vol treballar. Peresós. Que ronseja per no treballar.

Dugo:
Mussol reial. Lo rapinyaire nocturn més gran.

diumenge, 14 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (C)

Cabàs:
Recipient d'espart a Ulldecona (el de palma és una Senalla), de forma ovalada, vores baixes i dos anses, que servix per traginar terra i per atres usos anàlegs al tros.
*A Cabassos*: En molta abundància de coses.
«En este Restaurant fan los diners a cabassos».

Cabeça:
*Cabeça d’alls*: Conjunt aproximat entre 6 i 12 grans d'all que se troben units formant un bulb. «La cabeça d'alls protegeix dels vampirs».

Cabiró:
Biga de grandària mitjana, entre la jàssena i el llistó, utilitzada per formar l'estructura de la teulada.

Cabossa:
Persona que va a la seua i no se dixa convèncer.
*Cabossa d’un clau*: Cabota d’un clau.
*Cabossa del misto*: Bolleta de sofre posada al cap d'un misto.

Cabussar-se:
Capbussar-se. Ficar-se de cap baix l’aigua. Acabussar-se.

Cabussó:
Capbussó. Acte de ficar-se de cap baix l’aigua.

Cabut:
1) Caparrut. (cast. tozudo).
2) Peix molt bo quasi imprescindible per a tots los guisats mariners. Lo seu color rogenc és paregut al del Moll.
Segons localitats rep atres noms: Lluerna, Rafet, Bejel, Oriola, etc.

Cacera:
Xalera protocol·lària que se sol fer a una caseta de camp lo primer i l’últim dia de la veda. «Agustí mos va fer una paella a la cacera».

Cadena:
Lligam d'anelles de metall.
*Tirar de la cadena*: Expressió antiga però que encara se diu quan un va al vàter i vol dixar-lo net. Abans hi havia una cadena penjant del dipòsit d’aigua que solia estar a prop del sostre, però ara la majoria de vàters tenen lo dipòsit enganxat i un botó per fer sortir l’aigua. Tot i així, quasi ningú diu «Has apitxat lo botó?», perquè encara se diu «Has tirat de la cadena?».

Caduf:
Cada un dels recipients de terra en un foradet, que van lligats a la corda de la sínia i servixen per treure l'aigua i abocar-la per regar.

Cagamandurries:
Calçasses. Home mancat d'energia, que se dixa dominar per atres.

Caguetes:
Diarrea. Evacuació freqüent de matèries fecals clares. Suposo que no cal entrar en detalls més escatològics ni cal ficar cap imatge.

Caixeta:
Mol·lusc bivalve que se cria apegat a les roques d’escassa profunditat. És molt apreciat pel seu peculiar sabor marí, però per la seva escassetat s’ha convertit en tot un caprici, sols assequible a les butxaques més adinerades i paladars més refinats.

Caixeta de foc: ©ULLDECONA.
Braseret de forma rectangular, per escalfar los peus.

Calbot:
Cop de mà al cap. Clatellada, carxot.

Calces:
1) Peça de roba interior femenina que cobreix la cama des dels peus fins a mitja cuixa. En català, lo nom originari fou calça, però un dia los «normalitzadors» van canviar-ho a Mitges (cast. medias). Les àrees perifèriques de la llengua catalana van dir «tururut» i van conservar lo nom original. Als anys seixanta les calces van començar a ser substituïdes en l'ús diari pels pantis, ja que són més còmodes i més fàcils de posar. Tot i així, sovint los pantis també s’anomenen calces, segurament per tradició. Un perill per les calces que torna boig a les dones és el fet de fer-s'hi una carrera.
2) Peça de vestir de color blanc dels balladors del Xim-Xim. Se fica als peus i arriba fins a dalt del tou de la cama.

Calcilles:
Peça de vestir de color negre dels balladors del Xim-Xim. Se porta als peus damunt de les calces i arriba fins a dalt del turmell.

Calçotets:
Calçons que els homes duen baix los pantalons.

Caldre:
Ser necessari. «Cal anar-hi?».

Caliquenyo:
Cigar clandestí tort, de fabricació artesanal i fet a base de tabac Burley. Lo solien fabricar les dones en tallers clandestins, gràcies a que els pagesos reservaven una part de la collita oficial. Los entesos dien que lo caliquenyo més bo era el de la tinta, que feia la cendra molt blanca. Lo de la tinta era per una taca de tinta que portava el paper on estaven embolicats.
«Crec haver somiat conduir als 15 anys un Seat 1400, a les tantes de la nit, per la carretera de Traiguera, La Jana, Catí, Benassal, etc. anant a buscar-ne. També suposo que ho vaig somiar, sinó no s’entén, el fet d’anar sovint a portar-li (i cobrar-li) quatre paquets dels caliquenyos clandestins al sergent d’aquells homes de verd que portaven al cap una gorra negra molt original. Somnis estranys».
Pos ara no us creureu lo que vaig vore l’atre dia a l’estanc de Calella: «Venen caliquenyos oficials». Suposo que la baixada de vendes ha fet incrementar a Tabacalera l’oferta de producte.

Calitja:
Xafogor. Calor sufocant propi d'un ambient calent, humit i encalmat.
«Fa una calitja que no se pot aguantar».

Calmant: ®ULLDECONA.
Beguda típica d’Ulldecona feta de cafè i rom que se produïa de manera casolana a les diferents cases del poble. Destilerias Nofre la va destil·lar i comercialitzar de manera industrial, patentant-la en lo nom «Calmante», beguda molt fina al paladar però de graduació molt elevada. La seua formula, tant secreta com la de la Coca Cola, va desaparèixer al tancament de l’empresa. Se comercialitzava en una botella de disseny molt característic. Ara se’n comercialitza un altre de similar, quasi igual, ni millor ni pitjor (Calm-nt),  però que no és exactament lo genuí i autèntic.

Camal:
Cadascuna de les dos parts d'uns pantalons o d'unes calces que cobrix una cama.
«Lo sastre te refrega lo pardal, quan te medix lo camal».

Cameta:
*Fer la cameta*: Acció de posar un peu encreuat en la cama d'una atra persona que camina o corre, per fer-la caure.
*Cametes al coll*: Portar un xiquet a cavall al coll en les cames passades per la part de davant del pit i agafant-li les manetes.

Campaneta: ®ULLDECONA.
Nom popular d’una botiga al carrer Sant Antoni (Latitud: +40° 35' 27" i Longitud: +00° 26' 52") on venien diaris, tebeos, revistes i llepolies.
«Historiadors internacionals mantenen la teoria de que lo nom popular va sorgir pel fet d’haver-hi a la porta de la botiga una campana que dringava al obrir-la. Ho hem consultat a l’actual propietari de la finca i no ens ho pot demostrar. Sembla ser que va desaparèixer un dia de tronada i que potser va estar un tortosí qui la va afaitar».

Canadelles:
1) Les dos botelletes per servir l'oli i el vinagre a la taula de casa.
«Les que hi havia als restaurants s’han prohibit aquest febrer 2014, però si fan una garrameta encara les podran fer servir».
2) Les dos botelletes que servixen per ministrar lo vi i l'aigua en la missa.

Canalat:
Canal per a la conducció d'aigua que tenen les cases per evacuar del terrat l’aigua de la pluja.

Canalons:
Plat de pasta de dies festius que deu lo seu nom a la forma en la que se presenta. L'ingredient principal és la pasta de forma quadrada, que un cop cuita s'enrotlla entorn del farcit triat (carn, verdures, peix, i atres) adoptant una forma tubular.
«Ma padrina preparava los canalons d’Abadejo lo dissabte i així lo diumenge només calia fer la beixamel i ficar-los al forn».
1/4 d'abadejo (per 22 canelons)
1 llauna de tonyina (de les ovalades)
2 ous durs
Pinyonets
½ Ceba ratllada.
Cassola de fang en oli i la ceba ratllada. Quan la ceba estigui dorada afegirem l'abadejo. Tres o quatre voltes i afegirem la tonyina, els ous i els pinyonets. Es cou una mica i ja tens a punt lo farcit dels canalons.

Canásta: ©ULLDECONA.
Canastra. Recipient fet de vímen, de boca redona  i molt ampla, que servix per traginar roba, fruita i atres cosetes.

Cansera:
Cansament gros a causa d'un treball o esforç excessiu.
«Tinc una cansera que no m’hi veig; no puc en la meua ànima».

Cantamanyanes:
(castellanisme popular, com barco i berberetxo). Persona informal i de poc crèdit. Un barrut.

Cànter:
La fonètica és Kànte. Càntir. Gerra. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba en un coll i té una ansa a cada costat.

Canteret:
Cànter menudet.

Cantrelles: 
Mot que servix per no ser groller, pos és millor dir «Unes bones cantrelles!» que dir: «Déu meu, quin parell de mamelles!».

Canyota:
Herba molt perjudicial per la seua vivacitat.
Creix en ambients molt diversos, si bé en general mostra preferència pels conreus de panís i aufals.

Canyuts:
Mol·lusc bivalve que viu a aigües someres, salabroses i està enterrat a l’arena. Navalles pels de fora del Baix Ebre i Montsià.
«Los recollíem a la Punta la Banya i del Fangar quan anàvem a fer catxels. Per aconseguir-ho portàvem sempre una bosseta de sal lligada al banyador i, quan veiem a l’arena lo seu característic forat, agafaven una miqueta de sal en los dits i la ficàvem a dins del aigua, deixant anar la sal a sobre lo forat. Llavors en los dits índex i del mig fèiem unes pinces que agafaven lo canyut quan sortia quasi disparat del forat, però havies d’anar ràpid, pos se tornava a amagar enseguida».

Capelleta:
A manera de capella però menudeta, que servix per tindre una imatge exposada a la veneració dels fidels.
«La Capelleta de l’Ermita de la Pietat, que abans la veiem de cara i ara la veiem de cul, al passar en lo cotxe per la carretera».

Capllaçar: ©ULLDECONA.
1) Lligar lo bou per les banyes.
2) Fer vindre bé. Fer accedir a fer o que se faci alguna cosa.

Capsot:
Soca. Tarugo. Curt d’enteniment.

Carabassa:
La carbassa és una verdura dolça, plena de minerals, vitamines i propietats terapèutiques.
*Anar-se'n per les carabasseres*: Desviar-se de la conversa. Divagar.

Carafal:
Cada un dels tancaments a la plaça de bous.
*Fer-ne un carafal*: Tindre una reacció desproporcionada davant un fet que no ens agrada.

Caragol:
1) Mol·lusc que se distingix per tindre el cos dins una closca en espiral. Cargol.
*Caragol punxenc*: Cargol punxós. Corn.
2) Cadascuna de les llenques de fusta primes i caragolades que fa el ribot o la garlopa planejant.

Caragolera:
Cistelleta de vímen i una tapadora, que servix per guardar caragols vius.
La tapadora se fixa en un llistonet.

Caragolí:
Caragols menudets que se crien a les arbredes.
«Una bona cassola de caragolins solíem fer los domenges antes de dinar, perquè no te treuen la gana, servixen per allargar l’entaulada i pots anar acabant de fer lo dinar sense preses».

Carajillo:
Cigaló. Un gotet de cafè rebaixat en licor. «Fica’m un carajillo d’ex-honorable!».

Caramel·lo:
Caramel. Pasta de sucre clarificat.

Carantonyes: ©ULLDECONA.
Acció d’Afalagar. Amanyagar. Tractar en amor o en afectuosa simpatia.

Carcanada:
Espinada. Columna vertebral.
*Se’t veu hasta la carcanada*: Veure allò que és amagat a dins del cos, be perquè badalla o be perquè porta un escot agraït.
«Los franquistes beatos mos tapaven al cine los escots de les xiques. Mira si tenien poc senderi estos beatos que, quan un xic i una xica se fotien al llit, mos dien que eren germans, canviant lo follar per l’incest».

Carcàs:
Gargall. Salivada espessa barrejada de mucositats.

Cardets:
Planta que s’utilitza per menjar, bullida a l’olla o be esbardada per acompanyament. A Ulldecona los cardets no s’arrebossen, sinó que s’esbarden.
«De menut los vaig avorrir, perquè quan era la temporada ne tenia per dinar, per sopar, a l’olla, esbardats, etc... fins i tot me penso que me’n donaven per berenar. Ara de gran m’he adonat que gracies a ells, al seu gran contingut de vitamina C, ferro, calci i a les seus propietats antibacterianes, pos que quasi mai he estat refredat, no he tingut la grip, tinc los ossos forts... Los cardets m’han ajudat de la mateixa manera que los espinacs ajuden a Popeye lo mariner».

Carquinyoli:
Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat.

Carracuca:
(castellanisme). Locució verbal que se fa servir en nombroses expressions de caràcter negatiu, pintoresc, excessiu o burlesc.
«Estar més perdut que Carracuca».
«Estar més mort que Carracuca».
«Tinc més fam que Carracuca».
«Ets més vell que Carracuca».
«Té més pel que Carracuca».

Carrasca:
Abre paregut a l’Alzina però més menut. Molt espès de rama que té les fulles dentades i espines. Lo fruit és la bellota (aglà). Hi ha carrasques que fan suro.

Carrau:
Instrument de fusta que servix per fer roïdo a Setmana Santa. (cast. carraca).

Carratell:
Bota menuda de fusta pel vi.

Carregar:
1) Produir molt de fruit. «L’ameler està carregat».
2) En lo guinyot o tuti, tant pot ser tirar damunt una carta jugada una atra de més alta que la guanyi, com tirar una carta que puntua quan la basa va cap al company de joc.

Carretada:
1) Quantitat de coses que cap dins un carro ple.
2) Gran quantitat de fato.

Carrilada:
Rodera de carro al camí.  
       
Carrileta:
*Dir-ho de carrileta*: Dir-ho de memòria.

Cartipàs:
Full de paper ratllat i pautat perquè los xiquets aprenguen de lletra.

Cartó:
Cartró. Lo que dipositem al contenidor blau.

Carxot:
Cop pegat en la mà plana al cap.

Cascallós:
Pedregós.

Caseta:
Vestidor dels jugadors de futbol.

Casi:
Quasi. No del tot, però faltant-hi poc.

Cassinogues:
Pessigolles. «La meua dona no vol que porte bigot, diu que li fa cassinogues quan me dona besets».

Cassoleta:
Ròtula. Os rodó, pla, prim, movible, situat davant l'articulació del fèmur en la tíbia i que forma la part anterior del genoll.

Castanya:
1) Cop violent de persones o coses. «L'autobús ha pegat castanya a un arbre i l'ha tombat».
2) Embriaguesa. Borratxera. «Porta una castanya que no s’aclarix».
*Aixecar-se en la castanya torta*: Despertar de mal humor.

Castanyetes:
Castanyoles. Instrument de música popular.

Catiusques:
Botes d’aigua.
Va haver un temps que ningú les volia portar perquè feia pagès, però avui en dia son “xic”: «Tinc unes Hunter que molen mogollon».
Lo mot Catiusques havia estat d’us prou generalitzat. Va sorgir de la sarsuela «Katiuska, la dona russa» escrita per Emilio González del Castillo i Manuel Martí Alonso, en música de Pablo Sorozábal, que se va estrenar al Teatre Victoria de Barcelona lo 27 de gener 1931. Pel que sembla la protagonista apareixia a l'escenari en botes altes. La gent quan anava a la botiga demanava «unes botes com les que porta Katiuska».

Catòlic:
*No estar molt catòlic*: No trobar-se en bona salut.

Catxamona:
1) Clatellada o cop de mà al cap.(cast. cachete).
2) Caguerada o excrement.
3) Quelcom malt fet: «Això és una catxamona».

Catxap:
Conill menudet.  

Catxassa:
Parsimònia. Calma. Lentitud excessiva.

Catxel:
Escopinya de gallet. (cast. berberecho).
«Recordo que, quan ens ficàvem d’esquena al Sol, brillaven dos puntets a l’arena, com los fars d’un cotxe, i allí el trobàvem, però si estaves cercant-ne molta estona lo que trobaves era una soleiada a l’esquena que te dixava baldat».

Catxull:
1) Rebombori. Aldarull.
2) Fangutxer. «Qui a fet este fangutxer?».

Catxutxa:
Caputxa. Peça de vestir que servix per cobrir lo cap.

Cau:
Forat excavat a terra que servix d'amagatall a certs animals. Generalitzant-ho podem dir que és lo refugi de tot animal salvatge.

Cavalló:
Llom de terra entre dos solcs.
*Fer un cavalló*: variar la direcció de l’aigua quan reguem.

Cegues:
*A cegues*: a les fosques, sense veure-hi.

Cementeri:
Cementiri. Residencia final del cos físic per la Vida Eterna.
«Tenia un amic que treballava a l’Ocaso i quan contestava lo telèfon dia: Residencia Vida Futura, mani’m!».

Cera:
Acera. Vorera del carrer, més alta que la resta del carrer i ordinàriament enrajolada, que els qui van a peu utilitzen per al trànsit.

Cigala:
Un dels noms en que es coneix l'òrgan sexual masculí, també anomenat rata.

Cigarro:
Cigarret. Cadascun dels vint que porta lo paquet de tabac.
«Pareix que era ahir quan fumàvem HABANOS i ens sentíem importants per allò de que era l'únic "Tabaco de Vuelta Abajo" de l’estanc. Han passat los anys, natros mos hem fet grans i també HABANOS, que fins i tot ha canviat d'amos. Ara ho deuen portar los fills, per això el canvi a HERENCIA de HABANOS . També han canviat lo de "Vuelta Abajo" per “Fumar puede matar”. Pa que desprès diguen que els fills no son dolents. Ja veus.
Pos ara tampoc fumem HABANOS, ara fumem HERENCIA a seques. Ja no som ni importants ni joves, ara los fumadors som la púrria de la societat, amagats a les cantonades, tirats pel carrer. Avui per avui sols podem resar perquè l’estanquer no ens doni lo paquet que “produix impotència”, millor doni'm el que "perjudica a los que estan a mi alrededor". La vida és canvi, el canvi és vida».
«Si el tabac mata i tothom ho sap. Què fa la policia que encara no l'ha detingut?».

Cimal:
Branqueta que neix de la soca o d'una branca mestra.

Cinquet:
Joc popular de cartes que consistix en sortir de cinc i anar descartant-se d’una carta a cada mà, ficant a un costat del cinc les cartes superiors del mateix palo i a l’altre costat les inferiors del mateix palo. Quan no tens joc passes lo torn a qui et ve de mà. Guanya qui se queda primer sense cartes.
«Los Campionats de Cinquet son tradicionals a l’Esplai per Festes Majors».

Ciprer:
Xiprer. Abre que trobem als cementeris perquè diuen que evoca la immortalitat i la resurrecció. «Abre sagrat, anomenat "l’abre de la vida».

Cisa:
Obertura que se fa als costats del cos de les peces de vestir i a la qual s'adapta després l'extrem superior de la mànega.

Clatell:
Part posterior del coll destí de les clatellades.
*Caure de clatell*: Caure d'esquena.
*Tindre els ulls al clatell*: No veure-hi, no fixar-se en les coses.

Clatellada:
Cop pegat en la mà plana al clatell.

Clau:
Interruptor. Instrument que servix per a facilitar o impedir el pas d'un fluid per un conducte. «La clau de pas», «la clau de la llum».

Claveta:
Claueta. Clau menudeta.

Clavill:
Clivell. Obertura llarguera que se produix a un mur, fusta, fruita, etc., per l'acció del temps. (cast. hendidura, rendija).

Cloaca:
Claveguera. Conducte subterrani per on s'escorren les aigües brutes i les aigües plujanes.

Clotet:
Clot que algunes persones tenen a la barbeta i que sols ser hereditari.
«Hi ha qui creu que està relacionat en l'atractiu físic i, pel que sembla, un percentatge elevat de les persones que tenen clotets son dels signes Taure o Lliura, tots dos regits per Venus, el planeta de la bellesa. La realitat és que apareix per una fusió incompleta de la mandíbula durant el desenvolupament embrionari i fetal. En poques paraules: Los que la tenen així és perquè estan mal acabats».

Coa:
Cua. Apart de les coes d’animals i peixos, també anomenem coa a la trena llarga de cabells que porten les xiques. Quan una xica en lloc de portar una coa en porta dos, una a cada costat del cap, diem Coetes.

Cóc:
Los cocs més famosos son: lo cóc de maçana de l’agredolç i lo cóc ràpid, que se fan al forn en la llanda. Lo coc de maçana és més aplanat i de vores retorçades. Vos dixo una recepta pel coc de maçanes on lo secret està a la maçana de l’agredolç que és una maçana menudeta, de color roig i tons verds o grocs, molt acida per menjar però que al coure-la solta l’acidesa i se mescla en la dolçor del coc. Les maçanes no s’han de pelar, sols traurem lo cor, les tallarem per la mitat (o a quarts si és més grosseta) i les ficarem damunt de la massa, tirant per tot lo coc un polset de farina i sucre, i un xorret d’oli:
4 ous
2 gotets de “carajillo” de sucre
2 gotets de “carajillo” d’oli
2 gotets de “carajillo” d’anís
2 papers de graciosa (gasificant)
Uns 200 g. de farina (de rebosteria si pot ser)
Maçanes de l’agredolç (millor menudetes)
Quan lo cóc estigui doradet, encostrat i les maçanes comencin a estar torradetes, s’ha de treure i dixar-lo gelar.

Coç:
Coça. Moviment violent de les cames de detràs d'una bestia.

Codombro:
Cogombre.

Codonyat:
Confitura de codony. (cast. membrillo).

Còdul:
Còdol. Pedra més grossa que les pedres rodones de la platja a les Cases, que son còdols menuts o cudrells.

Coent:
Picant.

Coentor:
Impressió que una cosa coent produix.

Coixinera:
Bossa que cobreix lo coixí.

Coixo:
Coix. Que camina malament.
*Anar coixim-coixam*: Caminar com un coix. Coixejant.
«Volia ficar un dibuix de coixím-coixam i he pensat en pirates (per lo de la pota de fusta). De pirates he saltat, no se perquè, a bucaneres i allí m’he perdut...».

Col·legit:
Establiment d'ensenyament primari. Col·legi. «Jo vaig a col·legit a les Escoles».
«Los xiquets van a col·legit i les xiquetes a costura».

Comare:
Llevadora. Dona que assisteix professionalment les parteres.

Comboi:
Enrenou. Tràfec. Bullici. (cast. lío, jarana).

Complidor:
Que executa completament una cosa promesa, manada o desitjada. Que compleix.
*Ser complidor*: Persona que sap quedar bé.

Comuna:
Lloc excusat on se fan les defecacions. (cast. retrete).

Concaure:
Encaixar. Fer entrar una cosa ajustadament dins una atra.

Conillets:
Flor d’una planta.
*Conillets amagar*: Joc que consisteix en amagar-se uns jugadors, i que un altre procuri trobar-los i tocar-los.

Conna:
Desvergonya, carència de pudor. (cast. cara dura).
*Quina conna que tens*: Ets un pocavergonya.

Consagrat:
Si consagrat és tossut, *Reconsagrat* deu ser un tossut entestat, inflexible, obcecat i recalcitrant.

Consevol:
Qualsevol, sigui quina sigui, sense triar ni determinar.

Conxavat:
Confabulació. Acord entre dos o més persones per a obrar en benefici propi o en perjuí d'altri.

Cop d’aire:
Acció nociva de l'aire i els seus efectes (refredament, paràlisi, etc.).
«Ma iaia sempre me feia apartar de les corrents d’aire i ma mare me feia tapar la boca al sortir d’un lloc tancat, però elles no feien ni una cosa ni l’atra. Desprès sempre dien: Me fa malt la ronyonada. Dec tenir un cop d’aire».

Coranta:
Quaranta. Quatre vegades deu.
L’expressió *Cantar les Coranta* al guinyot significa tindre la sota i lo rei d’un mateix palo, però al tuti significa tindre lo cavall i lo rei.

Corbella:
Eina de fulla corbada per segar l'aufals.

Corcó:
Persona amoïnosa per la seua insistència a demanar o a parlar.

Cordell:
Cordill.

Corder:
Xai. Fill de l'ovella.

Corassons:
Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i sobres de graciosa, cuita i rostida al forn, i que té la forma semblant a un cor o una flor.

Córrec:
Jo corro. Present indicatiu del verb córrer.
«Jo córrec, Tu corres, Ell corre, Ella corre, Natros correm, Vatros correu, Ells corren, Elles corren».

Corretja:
1) Cinyell de cuiro.
2) Llenca de cuiro o de tela forta, que servix per penjar l'escopeta o lo fusell a l'esquena.
3) Trinxa de cuiro sens fi, que per una banda va atesada a una politja i per l'atra al volant d'una màquina i servix per a transmetre a aquesta el moviment.
4) La volta que sosté els escalons de l'escala d'obra.
5) Llenca de pell que fan servir los barbers per a passar les navalles i afinar-ne el tall.

Corriola:
Eina de ferro en forma de cilindre, pel que passa una corda, i servix per pujar objectes i materials. Abans quasi totes les cases tenien una corriola a l’angorfa i també la majoria de pous tenen corriola.

Cossi:
Atuell gran de terrissa destinat a fer la bugada.

Cossiet:
Recipient de terrissa que servix per a tenir-hi plantes vives. Test.

Costereta:
Pendent del terreny, del carrer, del camí, etc.,

Costipat:
Constipat. Refredat. Afecció catarral de les vies respiratòries, de natura vírica, bacteriana o al·lèrgica, afavorida per efecte del fred o de la humitat.
«No te faig cap beset perquè estic costipat».

Costura:
Escola on les xiquetes aprenen de llegir, d’escriure, de cosir i atres labors casolanes.
«La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura i portava una cistelleta».
Quan algú se porta malament, o no sap les coses, diem *Sembla que no hagis anat a costura*.

Cotet:
*Anar a cotet*: Anar poc a poc.

Coto:
1) Porció de terra delimitada per a caçar-hi.
2) Al guinyot, quan una parella guanya quatre cames.
*Coto!, coto!*: Crit en què se mana als animals que estiguen quiets

Cotó en pèl:
Ho diem tant de presa que sembla una sola paraula (Cotómpèl). Cotó desgreixat, blanquejat, cardat i disposat en capes homogènies, d'ús en medicina i higiene. Cotó hidròfil. Cotó fluix.

Cremull:
Porció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté.
*Mesurar a cremull*: mesurar sense passar la rasadora, dixant que el gra o atra cosa que se mesura sobresurti de les voreres de la mesura.
*Fer cremull* (un recipient): estar ple en excés. «Aquesta olla fa cremull».

Crenxa:
*Fer-se la crenxa*: Pentinar-se.

Cresol:
Llum de ganxo que conté l'oli i una metxa per a fer llum.
«Les xiques de Vinaròs
al cresol diuen candil,
a la finestra ventana
i al julivert perejil».
*Anar com oli en un cresol*: Anar bé.
*Bona nit, cresol*: Perdre o desaparèixer una cosa quan menys era d'esperar.
*Posar oli en un cresol*: Aplicar un remei molt ràpid i eficaç.
*Ser com oli en un cresol*: Ser positiu.

Creu:
*Fer la creu ben feta*: Acabar una relació.

Creveta:
Creueta. Creu menudeta.

Cridar:
Pronunciar lo nom d’algú per fer-lo vindre.

Cul:
1) La part del cos on està l'orifici d'expulsió dels excrements conegut com ses o florí.
*Caure de cul*: Caure i posar lo cul a terra.
*Torcar-se lo cul*: Frase molt utilitzada però que és totalment incorrecta perquè no mos torquem lo cul, mos torquem lo ses, altrament dit de manera més fina “mos netegem lo ses”.
2) També pren atres consideracions:
*Cul de got*(1): La part de baix d’un got.
*Cul de got*(2): Pedra preciosa falsa. Tros de vidre de color que imita una pedra fina.
*Fer caure de cul*: produir una gran impressió.
*Ficar-se la llengua al cul*: callar.
*Foter-s’ho al cul*: menyspreu per una cosa que un altre ofereix.
*Lo cul de la cadira*: l’assiento d'una cadira.
*Ser cul i merda*: amics que sempre van junts.
*Ser un cul de mal assiento*: No parar quiet.
*Tindre lo cul llogat*: estar subjecte a les ordres d’un atre.
*Tindre lo cul pelat*: tindre molta experiència.

Cullereta:
Cap-gros, larva de la granota.

Cudrell:
Son les pedres que hi ha a la platja de les Cases. Còdul menut.  
        
Cursos:
*Anar de cursos*: Diarrea.  
 
Cutxamander:
Que es fica allà on no el demanen.